Archive for gener de 2014

h1

Sobre el NO reconeixement de les víctimes LGTB de l’Holocaust Nazi

gener 27, 2014

Aquest diumenge vaig tenir l’honor d’intervindre al homenatge que es va realitzar a Sant Boi a les víctimes de l‘Holocaust Nazi. La meva intervenció va versar sobre la persecució de la homosexualitat durant el nazisme i la manca de reconeixement a les víctimes d’aquest. Per si fos del vostre interès, transcric la intervenció, ampliada.

# holocaust lgtb

Les primeres organitzacions d’alliberament homosexual no es van donar a Nova York als anys 60’s, sinó a la Alemanya de començaments de segle: el 1900 es funda el “Comitè Científic Humanitari” demanant la despenalització de la homosexualitat amb recollides de signatures entre 1903 i 1922, que van rebre el suport d’Enstein, Stefan Sweig, Thomas Mann o Herman Hesse. També “La Comunitat dels Propis” que rebutjava l’estereotip del gai efeminat o la “Lliga dels Drets Humans”  amb 30.000 membres el 1928. La República de Weimar va perseguir als homosexuals amb policia especialitzada que feia “llistes roses” de possibles gais que assitien a saunes o feien cruising, arribant a 1107 detinguts el 1925 per aquest motiu. Cap dels tres partits d’esquerres del moment (SPD, USPD i KPD) tenen la menor consideració pels drets de gais i lesbianes, mantenint-se en una ambigüitat al respecte.

#cabaretTot i això, durant la República, a les grans urbs com Berlin s’estableix un clima d’oberta tolerància amb l’explosió d’una contracultura homosexual que tenia l’epicentre en el cabaret El Dorado, on actuen transvestits amb la gran diva Marlene Dietritch i es reuneixen intel·lectuals. Apareixen les primeres revistes gais (Uranus o La Illa) i lèsbiques (Amor de Dona, amb 10.000 exemplars), exposicions de fotografia homoeròtica (Von Gloeden) el primer cinema obertament homosexual (Víctor i Victoria, Mikäel de Therodor Dreyer o la lèsbica Mädchen in Uniform de 1931) i es crea el primer himne d’alliberament sexual “La Cançó Lila” de 1921 (escolta-la aquí, interpretada per Ute Lemper).

Amb l’arribada de Hitler el poder el mateix 1933 s’ordena el tancament de tots els locals i organitzacions LGTB i considera la homosexualitat una aberració criminal però, en una lògica típicament homòfoba, en un primer moment es persegueixen tan sols aquells efeminats que trenquen els rols de gènere, mentre que els dirigents de les SA com Erns Rohm son obertament homosexuals i hipermasculins i el filòsof Hans Bluher teoritza sobre un Reich sense dones. Això canvia radicalment  arrel de la Nit dels Ganivets Llargs (1934) quan s’utilitza l’excusa de la homosexualitat per acabar amb les SA, el sector nazi més radical. A partir d’aquest moment la retòrica homòfoba agafa proporcions descomunals:

– Entre 1933 i 1945 son detinguts 100.000 homosexuals masculins, uns 47.000 son condemnats, la majoria a mort. Els gais estaven marcats per un triangle rosa i les lesbianes negre.

– La GESTAPO crea un cos policial específicament homòfob, la Central del Reich per la Lluita contra la Homosexualitat i l’Avort, que va fer 42.000 fitxes en una “llista rosa” de sospitosos d’homosexualitat. Els seus màxims responsables Erich Jacob i Carl Heinz Rodenberg mai van ser jutjats. El 1941 Hitler dona la ordre secreta de depurar l’exèrcit i la GESTAPO de possibles gais exterminant sense judici als sospitosos.

– A partir de 1940 Himmler ordena el trasllat a camps d’extermini de tots els detinguts sota sospita d’homosexualitat. La xifra dels deportats es força desconeguda, alguns autors suposen que era baixa, entre 5.000 i 15.000 (un 0,25% de Dachau) però la seva tasa de mortalitat era molt més elevada que la resta de presos (32% enfront al 20% general); altres, en canvi l’eleven fins a 200.000, el càlcul es força difícil, ja que molts cops les acusacions d’homosexualitat eren infundades. A diferència dels jueus, es deporten els homosexuals del Reich i dels territoris annexionats, però no dels ocupats. Dins dels camps eren marginats, inclús per la resta de presos i estaven aïllats amb presos comuns, al menys a Buchenwald.

– També es van realitzar diversos experiments biològics per “curar la homosexualitat”: 400.000 homes van ser esterilitzats i 2.000 castrats. Al camp de Buchenwald es van realitzar experiments posant glàndules a la ingle a 15 homes que van morir al camp de poc temps.

El NO reconeixement

A diferència del cas dels jueus, aquesta repressió no va ser reconeguda: les lleis homòfobes que perseguien als homosexuals van seguir vigents fins al 1968 a la RDA i fins el 1969 a la RFA. A les víctimes dels camps se’ls va tractar de delinqüents i degenerats, molts d’ells van ingressar a la presó tal com van sortir dels camps d’extermini. Les associacions de perseguits pel règim nazi es van negar a reconèixer als gais, cap d’ells va rebre la menor compensació de l’estat alemany, ni tan sols es va comptabilitzar el treball en els camps de cara a al seva jubilació. No se’n va fer el menor esment als judicis de Núremberg i ningú es va molestar a interrogar als capos nazis sobre la homofòbia.

El govern de la RFA no va fer cap reconeixement a aquestes víctimes fins 1985, fins l’any 2002 no s’anul·len les sentències nazis homòfobes. La placa a la memòria de les víctimes LGTB de Dachau la van pagar les associacions de la seva butxaca i van trigar 10 anys en veure-la penjada al camp.

Anuncis
h1

Indicadors objectius de la invenció del Nacionalisme al s. XIX

gener 19, 2014

El nacionalisme i la concepció actual que tenim de les nacions ( la equació territori=ètnia/llengua=estat), son idees absolutament modernes sorgides amb posterioritat a la Revolució Francesa. Durant l’Antic Règim (no diguem ja a l’antiguitat) la legitimitat dels estats es basava exclusivament en el dret de conquesta i la propietat per part d’una el·lit  aristocràtica, que transmetia via herència als seus descendents aquest poder; independentment de la llengua, religió o ètnia dels subordinats.

La principal característica de tots els nacionalismes, sorgits a partir del segle XIX, es la negació d’aquest fet històric i la re-invenció del passat, asseverant categòricament que les nacions, que s’acabaven d’inventar, eren mil·lenaries, confonent deliberadament la seva moderna visió ètnica de “nació” amb el concepte d'”estat“, sorgit a la prehistòria recent i que, com ja he explicat, res tenia a veure. Per tal de demostrar empírica i objectivament la veracitat d’aquest procés d’invenció del nacionalisme al segle XIX us deixo amb alguns indicadors asèptics que ho demostren sense lloc a dubte.

1) Definició de “Nación” pel Diccionario de las voces de las ciencias y artes y sus correspondientes (1787), editat per Estaban de Terrenos y Pando

#nacionalismo Diccionario castellano con las voces de ciencias y artes y sus correspondientes en las tres lenguas francesa, latina e italiana Edita Esteban de Terrenos y Pando 1787Com podem veure en aquesta definició del segle XVIII la nació es un territori o un estat o un poble, o bé els habitants d’aquest. En cap cas s’estableix, encara, una relació amb la llengua, la ètnia, la història o la voluntat de ser.

2) Definició de NACIÓN” pel  Diccionario de la Real Academia Española (RAE)

 –Abans de 1884: “colección de los habitantes en alguna provincia, país o reino”

Any 1884:  “conjunto de los habitantes de un país regido por un mismo gobierno  viviendo bajo el mismo régimen o gobierno y teniendo una comunión de intereses; la colectividad de los habitantes de un territorio con tradiciones, aspiraciones e intereses comunes, y subordinados a un poder central que se encarga de mantener la unidad del grupo, el pueblo de un estado, excluyendo el poder gobernante”

Any 1925: “conjunto de personas de un mismo origen étnico y que generalmente hablan un mismo idioma y tienen una tradición común”.

3) Percentatge d’ús del mot “nacionalismo” a la literatura espanyola i “nationalism” a la literatura anglesa entre 1800 i 2008, segons Google Books Ngram Viewer

#nacionalismo#nacionalism

Es a dir, fins ben entrat el segle XIX no trobem el menor indici de la teoria i els conceptes del nacionalisme, equiparant un estat a característiques ètniques, lingüístiques o religioses. En canvi, al segle XX la presència es dispara sense fre, especialment a partir de la II Guerra Mundial.

4) El Congrés Estadístic Internacional de 1860, alhora de decidir quines variables calia incloure en els censos, va considerar que els elements identitaris, com la llengua, no tenien cap importància i va deixar als estats llibertat per afegir, o no aquesta qüestió. En canvi en el Congres de 1873 es va determinar que la llengua si era un factor fonamental i, a partir d’aquell moment, tots els  censos l’haurien d’incloure. Possiblement va influir molt que durant la dècada de 1860/70 l’estadístic Richard Bóckh va fer un seguit de publicacions afirmant que la llengua era el millor indici de nacionalitat, per tal de justificar la unificació d’Alemanya que s’estava produint aquell moment.

5) Intervenció de Bariere davant del Comitè de Salud Pública, el 1793. Un dels primers cops a la història en que s’associa la llengua a la identificació amb un estat, concretament als enemics de la Revolució Francesa.

#bariere comite salud publica 1793

6) Cita de Karl Renner, polític socialdemòcrata austríac, en el llibre Staat und Nation (Viena, 1899)

#nacionalism 1789

Segons aquest autor, el nacionalisme existia, però estava madurant en silenci i no van sortir a la llum fins 1789. Una explicació fantasiosa que tracta d’explicar la inexistència absoluta de nacionalismes al Antic Règim, tot i la suposada antiguitat mil·lenaria de les nacions.

Òbviament podeu seguir pensant que tot això es fals i que la nació Catalunya té 1.000 anys o la nació Espanya 3.000, tal com s’afirma en Tricentanaris i Simposis varis.

h1

“A propósito de Lewyn Davis” i “Agost”: Crítica de dues Obres Mestres

gener 14, 2014

Com ja feia temps que no feia cap post de cinema avui sessió doble, amb aquestes dues obres mestres que he tingut la sort de deglutir aquest passat cap de setmana!

#cartelera

A propósito de Lewyn Davis

foto-a-proposito-de-llewyn-davis-4-891Els germans Joel i Ethan Cohen demostren un cop més la seva camaleònica versatilitat abordant, aquest cop, el biopic sobre les desventures d’un fracassat cantautor folk en la seva desesperada busca d’una oportunitat a la vida i en l’art.

Aquesta némesis de “Searching for Sugar Man“, desconstrueix la idea romàntica de l’heroi que, gràcies a la voluntat i perseverança, assoleix les més altes cimes d’èxit i fama. Pel contrari, ens posa la lupa sobre un dels milions d’artistes caiguts en l’oblid i del fracas, pel simple fet que l’atzar i les circumstàncies no van ser del tot propicies. La subjectivitat edificada entorn el pessimisme de la raó, com una vacuna enfront la vàcua efimeritat de les il·lusions.

Perquè Bob Dylan i no ell? Aquesta pregunta ens podria acabar duent a la reflexió dadaista que l’art no és més que una convenció social, un caprici de crítics i promotors convertits en demiürgs capaços de transmutar la seva voluble opinió en dogma.

Tot i la meva coneguda tírria als cantautors, sobrevinguda per una traumàtica sobredosis infantil de Lluís Llach, Marina Rossell i Serrat, la veritat es que he gaudit enormement de la banda sonora del film,punyents i melancòliques melodies que ens acompanyen en una road movie plena de gats i gags amb divertits personatges secundaris delirants, marca de la casa Cohen.

Agost

agosto merylPot haver-hi quelcom més gayer que un drama protagonitzat per la lluita de dues dives decadents, delirant entre pastilles i alcohol? Ho dubto. I menys si aquestes son dues feres interpretatives de l’alçada de Meryl Streep i Júlia Roberts, amb les urpes esmolades com mai abans.

En realitat es tracta de l’adaptació al cinema del Premi Pulitzer 2008 de Tracy Letts (qui també n’ha fet el guió), dirigida per Jonh Wells, un productor de sèries televisives que es va commocionar al veure la obra teatral i l’ha consumada al cel·luloide. Tot i que, a dir veritat, tant l’escenari com temàtica i solidesa dramàtica podrien ser perfectament de la maduresa de Tenessee Williams amb la “Gata sobre la teulada de zinc“.

Meryl Streep encarna a una despiadada i cruel matriarca, amb un marcat regust lorquià a Bernarda Alba, que ha decidit dinamitar la hipocresia familiar en un èpic sopar on els obscurs secrets de família son l’únic menú, com si fos la “Celebració” de Thomas Vintenberg. La seva incommensurable interpretació bascula entre la llastimosa decrepitud, la fúria iracunda o la mordaç ironia, enfrontada a una sòlida i madura Júlia Roberts que tracta desesperadament de posar seny en mig de tanta demència i eixelebrament, mentre Juliette Lewis encarna a la filla immadura i un xic ximpleta.

Una llàstima que no s’hagi endut cap Globus d’Or! Esperem als Oscar!

h1

SÚMATE: Integració o victimització?

gener 8, 2014

sumate

Possiblement haureu sentit a a parlar de “Súmate” l’enèsima entitat sobiranista presumptament sorgida de la societat civil, però amb un rígid organigrama on destaquen sospitosament militants i càrrecs d’ERC fins a la sopa. La diferència amb l’ANC es que aquesta entitat en principi està formada per persones castellanoparlants, fills de les migracions dels anys 60-70’s. Per desgràcia han patit atacs de la ultradreta espanyolista més macabra en un dels seus actes que aprofito per condemnar amb total contundència

A la seva web (totalment en castellà) trobem es idees principals del seu “Manifiesto“: una defensa del dret a decidir, la demanda d’un debat plural que integri les persones castellanoparlants i una denúncia de les retallades socials (fins aquí perfecte), així com un suport a les tesis de la insolidaritat fiscal, però amb matisos: no son els treballadors andalusos que ens roben, sinó les “élites centralistas” (a les catalanes ni les esmenta) davant una Catalunya que és el motor econòmic d’Espanya, tot i que porta 300 anys explotada per aquesta.

Tot plegat m’ha despertat alguns dubtes inquietants:

1) Realment aquesta iniciativa està destinada a integrar castellanoparlants o es una estratègia per tal d‘aturar les temptacions d’una possible deriva de l’independentisme cap a un etnicisme més excloent? Potser alguns necessitaven un rentat de cara després de plorar desconsoladament al funeral del xenòfob independentista Heribert Barrera? O es tracta d’una esmena a la totalitat de la història del nacionalisme català que, des dels seus orígens a meitats del s.XIX, s’ha basat en una identificació total amb la llengua com a ànima del poble i element diferenciador? A partir d’ara l’independentisme renunciarà a tot element lingüístic i folklòric identitari? Permetreu que expressi els meus dubtes al respecte.

2) Calia? Si realment l’independentisme no es excloent, perqué aquestes persones necessiten una associació pròpia? Perquè no militen simplement a l’ANC? O potser es que es senten com marcians en una entitat que fa actes amb la diva decadent Núria Feliu en mig de l’Hospitalet de Llobregat? Ah no calla! Que Súmate també hi donava suport… No vull pensar, doncs, que la raó de fons es que a l’ANC li fa coseta compartir assemblees amb xarnegos de Cornellà i que els han separat en un vagó de segona, no fos cas que algún dia demanessin fer un míting o un text en bilingüe.

3) Si, en teoria, l’associació està destinada a l’empoderament polític de les persones castellanoparlants independentistes, imagino que aquestes tindran alguna reivindicació específica que les diferència de les catalanoparlants oi? Vaja, les associacions de migrants que jo conec (i no son poques) tenen unes demandes i casuístiques molt concretes com els CIEs, la nacionalitat, el racisme… En canvi la seva web es limita a traduir noticies i opinions de Nació Digital al castellà, com si fossin missioners evangelistes al s.XVI propagant la fè a les Amèriques entre indis analfabets; fet que em porta a dubtar si al darrere d’això hi han realment castellanoparlants… o aquests son simplement els clients d’un producte.

4) Una altre reflexió em sorgeix al llegir aquest tweet del seu President:

BdTqplyIEAEXEHaQue vol dir aquest inquietant “pero“? Però que? Està insinuant que els ciutadans d’origen andalús que no son independentistes no mereixen ser ciutadans de Catalunya? No havíem quedat a l’Estatut que era català aquell que vivia i treballava a Catalunya independentment del seu origen, ideologia i llengua? No estaran insinuant que la plena ciutadania s’assoleix mitjançant l’acceptació de les tesis polítiques de l’actual Govern, oi? Sembla talment com si estigués demanant perdó per no ser ètnicament català, però que mitjançant el vot purgarà aquest pecat original.

Com a conclusió, tan sols dir que la imatge que a mi m’arriba d’aquest col·lectiu es que lluny d’empoderar a ningú, tan sols busca rascar vots per la independència en un futurible referèndum entre la població que no veu TV3, impedint que aquests caiguin en mans de Ciutadans. Això seria una tasca més o menys lloable si no fos perqué les seves formes son tan matusseres i cauen en el tòpic del “negrito bueno” que tenien les ONG caritatives dels anys 50’s per fer llastimeta que encara aconsegueixen tibar més el populisme identitari espanyolista a l’Àrea Metropolitana.

PD: Com a curiositat friki, un tweet del President de Súmate defensant el Creacionisme Bíblic  i negant, per tant la existència de l’evolució i la prehistòria

#sumate al creacionismo

h1

6 anys de Blog i l’anunci d’un Nou Projecte.

gener 5, 2014

postsVisitesAvui fa 6 anys ja que vaig publicar el primer post a WordPress! I com podeu veure a les gràfiques superiors, ha anat dismu¡inuïnt el nombre d’articles, però això no ha perjudicat l’audiència, al contrari: aquest ha estat el segon any amb més visites 114.000, ben a prop del curs passat amb 120.000 i superant àmpliament la simbòlica xifra del mig milió de visites.

L’experiència m’ha permès canviar quantitat per qualitat i el nombre de seguidors que acumulo per Twitter, Mail, Meneame o Facebook em permet assolir altes xifres d’audiència sense haver de deixar-me la pell fent difusió en altres blogs.

Els articles més llegits publicats aquest any han estat:

– MUSEUS CREACIONISTES: Fotografies de l’Horror Anticientífic (16.032 visites)

El que TV3 no explicarà sobre Jaciment del Mercat del Born (7.608 visites)

Una Valoració crítica del Concert per la Llibertat (3.368 visites)

Com que tant d’èxit i glamour comencen a ser massa grans per la petita pantalla, aquest 2014 tinc una gran sorpresa pels fidels seguidors d’aquest blog: les meves àcides reflexions potser fan un salt al paper. I fins aquí puc llegir, de moment. Mantingueu-vos atents!!

h1

#TarotArqueoleg PREDICCIONS TAROTISTES 2014

gener 1, 2014

##marxtarot

Aquest Blog fa públiques, per cinqué curs consecutiu, els auguris tarotistes per l’any vinent, sense que a dia d’avui mai hagi errat ni en una sola predicció, anunciant embarassos o viatges de persones que mai he conegut en persona. A diferència, per exemple del endevins frikis de la convenció “Magic Internacional” que vaticinaven una Consulta per la tardor, o pel Juny, amb una única pregunta clara de “independència si/no”.

Com aquest any tenia moltes qüestions relacionades amb la Consulta sobre el futur de Catalunya, he decidit agrupar-les totes en una.  Així doncs Sonia Sierra i @GabrielFP19 doneu-vos per contestats amb aquesta àmplia resposta:

-> Veig que la Consulta tal i com està plantejada NO es farà. Els partits que hi van donar suport, tot i que tindran grans desencontres entre ells, poden trobar un consens mínim en un camí llarg i dificultós per perllongar el procés. Molt possiblement es canvii aquesta consulta per una altre opció; en el cas d’unes eleccions anticipades les cartes son molt favorables i propicies, però anuncien un canvi insospitat en els resultats electorals en el cas que es facin. Les cartes adverteixen d’una terrible amenaça i retrocés a Catalunya en el cas que ERC entri al Govern.

Elena Embuena- Quin serà el canvi més important a la meva vida durant l’any 2014?

-> Aconseguiràs fer una cosa que et fa molta il·lusió, possiblement relacionat amb un viatge o una mudança.

Roger- El tema amor, què? Sorgeix alguna cosa nova? Arriba quelcom des del passat?

-> La cosa no esta fàcil. T’ho haurás de currar molt. Entregar-te completament sense esperar resultats immediats, però si actues amb el cor i no amb el cap pots aconseguir arribar a qui desitges.

ADE–  Com anira el asunto d la hipoteca i el tipus d interes declarat ilegal IRPH ara rebatejat IRPH entitats, aconseguire sobreviure? Em pasaran a Euribor, m’embargaran, o dacio (q no puc porque el meu pare es va comprar el pis amb mi i ell te el seu)

-> La cosa no pinta gaire bé, per no dir gens. Tindràs que usar tot el teu enginy i habilitat per impedir que les conseqüències més negatives es materialitzin

ADE– Aconseguire feina pordios?

->Hauràs de superar les inseguretats pròpies i demostrar la teva valia. Les cartes em mostren una oportunitat de feina que depèn de tu mateixa. Autònoma?

Nina – Com anirà la separació plantejada al meu marit?

->Hauràs de ser forta i fer front a emocions dures. El procés serà molt caòtic i ple de desordre. Finalment veig que arriba la separació.

Belen- A la tercera encertaré?

-> Doncs no gaire. Veig una etapa amb no gaire sort provocada per una figura autoritària i paternal  que exerceix una mala influència.

Mar: Podré fer algun projecte professional que m’ompli, o bàsicament em dedicaré a la subsistència?

->T’arribarà una oportunitat però hauràs de meditar molt bé si no vols que aquesta et dugui a la ruïna.

@2013javi: Barcelona World es consolidarà o acabarà en un nyap com Eurovegas?

-> Veig una ruïna i una bancarrota total en l’horitzó. Tot i això la obstinació segueix envoltant el projecte.

@sunofilms: ¿Se echará la Forcadell un novio estilo Darek y nos dejará tranquilos ?

-> En absolut. Veig un any sentimental de Forcadell marcat per la soledat més absoluta. Tots ens seus sentiments es projectaran envers la il·lusió i el Procés.

Lluís: Creu vostè que l’abdòmen d’Oriol Junqueras seguirà augmentant? Arribarà a l’extrem penós de no poder-se veure la titola quan vulgui arreplegar-se- la per fer un pipí als lavabos del Parlament?

->La salut de Junqueras no serà gaire bona aquest any. El veig molt neguitós i debilitat. Cap a finals d’any tindrà un canvi important en la seva vida.

PleisesAl 2014 hauria de canviar de feina?

->Veig un any ple de problemes a la feina i un cop de sort quan els solucionis.

Pleises  i de parella?

->Veig un amor aquest 2012 poc intens però molt lleial.

Dídac– Com evolucionarà l’atur al Baix Llobregat en termes generals?

-> Amb dificultats i entrebancs, però millorarà en global. Anirà millor a petites empreses i autònoms que a grans indústries.

Luís- Estoy escribiendo un libro a dos manos con otra persona. Nos vamos tan rápido como a mí me gustaría -sobre todo mi compañero- pero creo que en septiembre o así lo tendremos listo. Mi pregunta es: ¿estará listo en septiembre? ¿Qué expectativas tenemos de cara a su publicación en una buena editorial? ¿Éxito?… Gracias, por tu amabilidad, como siempre.

-> Te recomiendo habilidad y prudéncia. Deberas ser paciente y laborioso, pero veo el proyecto con buén futuro.

Raymond- Un assumpte que tenen encallat els meus pares (herències i tal) es desencallara o be ho arrastrarem un any mes.

-> Veig una gran incertesa i desconfiança, producte d’una decisió egoista. La cosa es podria desencallar, però de forma abrupte i precipitada.

Raymond- Canviaré de feina?

– Doncs tindràs una oportunitat, però pot ser que aquest canvi vagi a pitjor.

Parce  Com anirà la salut de mon pare?

-> El veig molt fort i resistent tant el allò físic com en el mental

Parce- Com anirà la feina?

-> Veig un any marcat per la inèrcia sense gaires oportunitats de millores.

Cinta: Estudis

-> Fantàsticament bé. Difícilment et podrien anar millor.

Cinta: Amors

-> Veig un any marcat per un gran enamorament, ple de sentiments intensos i puresa. No veig, però, que sigui correspost per falta d’oportunitats.

Jose C.: El paper de l’Església catalana durant aquest any

->Totes les cartes apunten a un continuat declivi de l’esglesia catalana relacionat amb la obstinació en les seves conviccions.

Jose C: Hi haurà concert de la Feliu a l’Hospitalet el 2014?

->Serà un any ple de viatges, projectes i activitats en l’agenda de la Gran Diva, així que no seria d’estranyar que alguna d’elles tornés a caure a la nostre ciutat.

Toni: Hi haurà novetats en el tema de l’adopció?

-> Doncs si! Tot apunta a un canvi inesperat que pot fer avançar clarament en la bona direcció.

Toni: El projecte de Francès tirarà endavant?

-> Veig un obstacle important relacionat amb una figura femenina, que haurás de superar fent un sacrifici.

Vito: ¿Venderé mi piso este año?

->Mmm es complicado. Pero sin duda hacia mediados/final de año serà el momento más propicio para tus negocios.

Vito: ¿Qué fue de mi ex, Ángela? (o sea, ¿se acuerda de mí? ¿nos reencontraremos algún día?)

-> Veo que te guarda rencor y ningún tipo de pasión hacia ti.

Pons: Els productors dels Simpson acabaran finalment en aquest 2014 amb l’agonia de la sèrie que ja fa anys que dura?

-> Veig la serie plena d’inèrcia i desídia, amb algún canvi que no tindrà gaire èxit.

Pons: El meu bloc arribarà a la bonica xifra de 22.222 comentaris o m’hauré d’esperar al 2015 per celebrar tan bonica efemèride?

-> Segons les cartes el teu blog seguirà en la mateixa tendència actual d’audiència i participació, sense grans novetats. (Nota: les cartes no poden respondre amb un SI/NO ni amb xifres exactes)

Jjmc: encontraré trabajo en una empresa o generaré mis propios proyectos??

-> Te veo un poco desorientado, tomando decisiones erráticas y precipitadas. Hay una figura masculina/paternal que te puede orientar o dar una oportunidad.

Jjmc: Tendré el dinero necesario para los estudios de mis hijos???

-> Me salen unas cartas un tanto contradictorias. Es posible que tengas alguna dificultad económica puntual, pero en principio nada dramático.

Mia: El lloc de treball, la meva feina, com la veus. Puc estar tranquil·la?

-> Doncs jo no ho estaria gens. Veig molta inestabilitat i un canvi que no pinta massa bé.

Mia: La novel·la. Aquest any sí?

-> Veig que encara et queda una etapa d’esforç i reflexió interior abans de culminar el projecte.

Jaume: Trobaré xicot l’any que ve?

-> Doncs no. No deixis que et guii la impaciència i la imprudència.

@gabrielFP19: Descobrirem més affaires de la dreta molt catalana gràcies a revenja d’una altra amant?

-> Es descobrirà un gran escàndol de corrupció relacionat amb una figura masculina i poderosa.

@azoteliberal: aquest any seguiran triomfant les polítiques turboneoliberals a la Unió Europea?

-> Les cartes son terriblement dolentes, així doncs interpreto que possiblement persistiran les polítiques més austeritaries

GRACIES A TOTES I TOTS PER PARTICIPAR! BON 2014!