h1

Dones Guerreres al llarg de la Història

Març 8, 2011

La història patriarcal ens ha presentat als exèrcits i les guerres com un aspecte intrínsecament masculí, lligat a la força bruta del mascle, on les dones quedaven reservades per a les brutals violacions posteriors que molts conflictes bèl·lics comporten, dins de la impunitat militar. Peró si revisem el passat amb lupa, veurem que en moltes batalles decisives les dones hi han tingut un paper fonamental.

En aquest post, especial del Dia de la Dona Treballadora, repasso alguns exemples significatius al llarg del temps:


PREHISTÒRIA

Des de l’origen mateix de l’Estat i dels exèrcits, nascuts per tal de protegir la propietat i les desigualtats entre classes socials, veiem com en alguns casos les dones han tingut presència important dins la vida militar:

· Cultura Argàrica (Almeria i Múrcia): En aquesta societat protoestatal, datada al Bronze Inicial (II mil·leni ANE),  una part important de les tombes femenines presenta punyals com a aixovar, fet que ens porta a pensar que les dones podrien desenvolupar algun paper important dins la coerció militar, tot i que les armes més especialitzades com les alabardes o les espases es troben  sempre en tombes masculines.

·Edat del Ferro a l’estepa eurasiàtica: En els grups de guerrers nòmades que vivien entre Ucraïna, Mongòlia i Kazakhstan al I mil·leni ANE  les  femelles tenien un destacat paper militar. Per exemple a la necròpolis de Pokrovka dels Urals, el 12% de dones presenten aixovars de guerreres a temps complert, amb armament i armadura.

ANTIGUITAT

Tant Plató com Aristòtil tenen textos on defensen la participació de les dones en l’exèrcit; tot i que consideren que no tenen aptituds físiques, asseguren que una bona preparació ho pot suplir.

· Amazones: Poble llegendari de la mitologia grega  format per dones guerreres, situat per Herodot a prop del Mar Negre i que suposadament varen participar a la guerra de Troia o enfrontar-se a Hèrcules als seus 12 treballs, així com també apareixen a la Iliada.

. Reina Boudica: Una guerrera, reina de les tribus icenes d’Anglaterra, que es va liderar l’aixecament en contra de la ocupació romana l’any 60 dC, durant el govern de Neró, a la Batalla de Walting Street.

·Zenobia: Emperadriu de Palmira entre el 262 i el 273 dC, realitza diverses campanyes militars contra els romans i els sassànides, on envaeix Egipte i Àsia Menor.   Els romans la capturen, però l’Emperador Aurelià, fascinat per la seva saviesa, la deixa en llibertat i ella esdevé filòsofa.

EDAT MITJANA

L’any 697 va aparèixer una llei a Irlanda per prohibir la presència de dones a l’exèrcit, fet que ens porta a pensar que fins a aquell moment n’hi havien forces.

·Valquíries: Deesses guerreres menors de la mitologia nòrdica que apareixen a les poesies èpiques dels s.XI-XII. Actualment es creu que realment eren sacerdotesses d’Odin  que realitzaven rituals on es sacrificaven als presoners.

·Matilde de Canossa (1041-1115) : Noble italiana,coneguda com “La Gran Condesa” aliada al Papa Gregori VII que, gràcies a diverses campanyes militars liderades per ella mateixa, aconsegueix conquerir tots els territoris del nord d’Itàlia, des de la Lombardia fins a la Toscana.

·Tomoe Gozen: Guerrera Samurai japonesa que va participar a les Guerres Gempei (1180-1185) entre diferents clans nobiliaris nipons, on va arribar a matar a 20 guerrers enemics.

·Batalla de Navas de Tolosa (1212): Episodi bel·lic entre els regnes cristians i islàmics de la Península, que es va saldar amb una victòria de Castella. Segons el cronista Ibn Abi Zar, en l’exèrcit musulmà hi varen prendre part dones que presentaven una crueltat equiparable a la masculina.

·Margarita d’Anjou (1429-1482): Reina d’Anglaterra i esposa d’Enric IV. Durant la Guerra de les Dues Roses, lidera a l’exèrcit, derrota al Duc de York i allibera al seu marit el 1459. L’any següent, quan les tropes yorkistes capturen de nou al Rei, ella condueix l’exèrcit britànic a la Batalla de Wakefield on Ricard de York finalment perd la vida, així com a la batalla de Sanit Albains, on allibera al seu espòs.

·Joana d’Arc (1407?-1431): Després d’escoltar la veu de Deu en una al·lucinació, pren part a la Guerra dels Cent anys, convencent al Príncep Carles de França que li confii la direcció d’un exèrcit de 5.000 homes que comanda victoriosa contra l’exèrcit anglès, permetent la coronació del Rei. Finalment es capturada pels anglesos, jutjada per bruixa i heretge i cremada viva. Actualment és Santa i Patrona Nacional de França.

EDAT MODERNA I CONTEMPORÀNIA

·Agustina d’Aragó (1786- 1857): Aquesta catalana, que portava menjar al seu marit durant el setge a la ciutat de Saragossa a la Guerra del Francès, va encendre un canó disparant sobre les tropes napoleòniques que s’esbandiren en retirada, creient que es tractava d’una emboscada sorpresa.

·Guerra de Secessió Americana (1861-1865): Es calcula que entre 250 i 500 dones varen prendre part d’aquest conflicte armat, disfressades com a homes, tan a l’exèrcit del nord com del sud, per pur patriotisme o seguint als seus marits.

·Dorothy Lawrence (1896-1964): Periodista anglesa que, disfressada d’home, va participar a la Primera Guerra Mundial. Quan es va descobrir la seva veritable identitat va ser feta presonera acusada d’espionatge i la seva crònica no es va poder publicar fins anys més tard.

·Guerra Civil Espanyola (1936-1939): L’esclat de la guerra esdevé una oportunitat revolucionària per a esclafar el patriarcat dins el bàndol republicà i moltes dones s’allisten com a milicianes lluitant al front colze a colze amb els homes, organitzades entorn l’Agrupación de Mujeres Antifascistas (AMA), l’anarquista Mujeres Libres o la catalana Unió de Dones de Catalunya (UDC). Alguns noms pròpis son els de  Lina Odena, Rosario Sánchez “La Dinamitera” o la basca Casilda Méndez.

Dedicat a totes les dones que han lluitat, lluiten o lluitaran contra el patriarcat !

16 comentaris

  1. Si algú volgués penjar-ho a Menéame em faria molta ilu. Traducció al cast -> http://tiny.cc/8xfs2

    Ho deixo aquí, si ningú vol doncs res..


    • Arqueòleg Glamurós, t’has deixat la Companyia de les Bàrbares de Girona, una unitat de dones voluntàries que varen contribuir a la defensa de la ciutat durant els setges napoleònics de 1808.


  2. Interessant, per allò de la curiositat… però no val posar-hi criatures mitològiques, home!

    Que no era reina Boadicea?


    • Hi han diverses traduccions del nom!
      La mitologia, així com l’art, solen reflexar molt fidelment formes de pensar d’una societat.
      Per exemple el mite homoeròtic de Zeus i Ganímides mai s’hauria donat en la Espanya del s.XVI.
      Per tant el fet que existeixi el mite de les Amazones o les Valkiries implica que en aquestes societats es veia positiu a una dona lluitant.


  3. Sense la feina feta per l’església contra les dones crec que no hauria calgut tanta heroïcitat femenina.


  4. Et falta comentar el futur: Warhammer 40.000: Sisters of battle
    http://en.wikipedia.org/wiki/Sisters_of_Battle


  5. Home, si ja ho sabíem, que “las chicas son guerreras”, molt més del que volen i diuen.

    I la teva llista és força incompleta: t’has deixat la monja alferes! (Entre altres exemples il·lustres.)


  6. Gràcies arqueòleg com a dona i com a aprenent.


  7. Molt interessant el ràpid repàs històric a aquest paper no sempre conegut que han tingut algunes dones.

    He aprés coses que no sabia amb el teu post. És curiosa la història que de vegades sembla que amaga més unes coses per fer-ne sobresortir unes altres.


  8. No està gens malament aquest llista. Ets l’home de les classificacions. En tens la mà trancada. Una abraçada i fins aviat.


  9. Curiós el tema perquè fa poc van fer un documental sobre Boudica al 33. Desconeixia completament la seva existència, però la història em va semblar molt interessant.

    Jo potser hi afegiria les “Adelitas” a les revoltes mexicanes de principis del s. XX.


  10. T’oblides d’un episodi important medieval, malgrat que dins completament de la tradició patriarcal. Crec recordar que durant el principi de la “venjança catalana” dels almogàvers a l’Imperi Bizantí després de l’assassinat de Roger de Flor, les dones (esposes, acompanyants, etc.) dels almogàvers que es trobaven a la seva base a Gal·lípoli van rebutjar els/l’atac/s per part dels bizantins a l’enclavament des del qual venien les riqueses dels saquejos i els esclaus. Crec que formaven part majoritària de la força defensora (la presència masculina crec que era la dels ferits o la guarnició reduïda) perquè és el moment de màxim esforç bèl·lic dels almogàvers, que persegueixen els alans (que participen a l’assassinat de Roger) i saquejen el nord de l’Imperi.

    De res! xDD


  11. Gorgeous!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!



Deixa un comentari