h1

EL BARRI (NEO)GÒTIC: La Falsificació Romàntica de Barcelona

Febrer 12, 2015

NOTA: Aquest article l’he realitzat partir de la lectura de la molt recomanable Tesi Doctoral d’Agustin Cocola, El Barrio Gótico de Barcelona. Planificación del pasado e imagen de marca (2010) per la UB.

Catedral

Catedral de Barcelona

El Barri Gòtic de Barcelona es una creació falsa i fantasiosa, realitzada a començaments del s.XX, per tal de convertir Ciutat Vella en un parc temàtic ideal per nostàlgics de les gestes imperialistes de Jaume I, així com d’incauts turistes. Es, doncs, el veritable origen de la injuriada “Marca Barcelona” molt abans que  les forces progressistes governessin el seu Ajuntament. De fet, fins al s.XX el concepte de “Barri Gòtic” no existia i se l’anomenava simplement “Barri de la Catedral”.

Ens trobem davant el que Hobsbawm anomena una “invenció de la tradició”. Quan la burgesia catalana, influïda pel romanticisme europeu (el que aquí es va anomenar Renaixença), s’inventa la nació i el nacionalisme catalans a la segona meitat del s.XIX necessita d’un passat majestuós que faci creure a tothom que la seva novedosa creació en realitat té una antiguitat mil·lenaria i gloriosa. Un altre clar exemple d’això seria la falsa llegenda patriòtica del Fossar de els Moreres.

Carcassone

Carcassone

El veritable ideòleg de la falsificació patriòtica de monuments històrics es el francès Viollet-Le-Duc i les seves fantasioses “restauracions” de Carcassone, la Nôtre Dame de París o del Castell de Roquetaillade. Ell creia que el restaurador s’havia de posar dins al pell del artista i recrear la obra en la seva màxima esplendor, inventant per complert totes aquelles parts que no s’han conservat sense diferenciar, en cap cas, la fase original de la moderna. Es el que avui anomenem “un fals històric”.

Ripoll

Monestir de Santa Maria de Ripoll

A Catalunya, el primer procés de restauració fantasiosa va ser el Monestir de Santa Maria Ripoll, fundat per Guifre el Pilós i tomba dels antics Comtes Barcelona i Besalú, destruït durant les guerres carlines i re-inventat i falsificat en gran part el 1863 per la Comissió de Monuments de Girona. Dins l’òptica romàntica de la Renaixença aquest santuari encarnava el naixement de l’ànima de Catalunya i del seu bucòlic passat feudal; per tant, calia donar-li majestuositat, encara que fos a base de falsejar el patrimoni cultural.

A Barcelona, arrel de la Exposició Universal de 1888 se’ls va ocórrer en fer quelcom semblant amb la Catedral de Santa Eulàlia i, inspirant-se amb traces i esquemes del s.XV, el promotor Manuel Girona i l’arquitecte Oriol Mestres van refer per complert la façana amb un estil gòtic, sense diferenciar en cap cas la part antiga de la nova.

Centre excusionista

Centre Excursionista

 Aquest fet va inspirar la creació del Barri Gòtic, ideat per la ment de Josep Puig i Cadafalch, arquitecte i arqueòleg, regidor de l’Ajuntament de Barcelona per la Lliga Regionalista (dreta nacionalista catalana), posteriorment president de la Mancomunitat i fervorós admirador de Viollet-Le-Duc. Segons ell, les bases d’una nació eren la llengua i l’arquitectura. A ell li hem d’agrair l’excavació del jaciment greco-romà d’Empuries o el descobriment de les columnes del Temple d’August a Barcino. Amb la recuperació medieval de Barcelona, però, se li va anar un xic la mà.

La creació del fals gòtic va anar acompanyada del Pla Baixeras, una modificació urbanística que consistia en l’obertura de la Via Laietana, demolint i destruint  centenars de casals i palaus gòtics autèntics. Les runes i pedres d’aquells edificis varen esdevindre matreial constructiu per les falsificacions en indrets on no molestessin a la higienització, gentrificació i modernització de la urbs. El procés de destrucció de la part medieval autèntica i la falsificació del nou Barri Gòtic van anar en paral·lel, a partir de Març de 1907, en unes obres finançades pel Banc Hispano Colonial.

Casa dels Canònges

Casa dels Canonges (imatge cortesia de Barcelona Despareguda)

Curiosament la burgesia catalana del s.XX es dedica a transformar edificis que havien estat humils tallers gremials, on s’havien forjat les arrels de la primera burgesia baixmedieval, en sumptuosos palaus aristocràtics. La nova oligarquia sorgida de la Revolució Industrial tenia pressa en substituir a l’Antic Règim i ocupar el seu lloc? S’avergonyien de les seves pròpies arrels? O simplement es van deixar endur per la rauxa èpica del romanticisme wagnerià i, des de la seva llotja del Liceu, ja s’imaginaven encarnant a Persifal o Sigfrid, rodejats de valkiries, nibelungs, dracs, princeses i mags?

Pont Bisbe

Carrer del Bisbe

Però la cosa encara podria haver estat molt pitjor. El deixeble de Gaudí Joan Rubió i Bellber, també regidor barceloní de la dreta nacionalista de la Lliga, tenia un pla encara més demencial i descabellat per remodelar els carrers situats entre Plaça Sant Jaume i la Catedral. Pretenia tornar pel complert a l’esplendor medieval que ell imaginava que hauria tingut la Ciutat Comtal al s.XIII, derruint tot els edificis moderns i reconstruint-los amb torreons punxeguts, gàrgoles i ponts llevadissos, rollo Disneylandia. Per sort, aquesta quimera medieval va ser aturada a temps quan tan sols havia perpetrat una petita part del seu deliri: el pont situat entre el Palau de la Generalitat i la Casa dels Canonges, al carrer del Bisbe.

El butlletí de la “Sociedad de Atracción de Forasteros” va ser l’encarregada de popularitzar aquesta Barcelona romàntica com a esquer pel turisme, proposant rutes guiades des de 1911. Es aquesta publicació la que encunya la marca “Barri Gòtic” per primer cop i fa difusió a bombo i plateret de cada nova restauració. Tot plegat, però, va ser motiu constant d’escarni, riota i burla per part dels humoristes gràfics, especialment al setmanari satíric “L’Esquella de la Torratxa”, que en va fer un seguit d’acudits el 1927.

esquella de la torratxa

L’Esquella de la Torratxa, 8/4/1927

Imprimir

Tesi d’Agustín Cocola

Us recomano que us descarregueu la tesi doctoral d’Agustín Cocola i feu una repassada per la llarga llista d’edificis que van esdevindre sobtadament palaus medievals en ple s.XX. Cocola ha documentat esfereïdors exemples al passeig del Born, a la Plaça del Rei, al portal de l’Àngel i sobretot al carrer Montcada, on la fantasia va córrer sense frenada. Un projecte que es va perllongar tranquil·lament durant la dictadura franquista, doncs curiosament el feixisme va donar carta blanca als seus aliats de la burgesia catalana per tal de seguir falsificant, maquillant i embellint els seus monuments nacionals.

Montcada n15

Carrer Montcada nº15

Se que a molts els pot semblar bé aquesta falsificació, com una forma de crear bellesa urbana i atraure el turisme. A mi no, gens. El patrimoni històric no té com a funció principal generar atracció de visitants, ni ser una obra d’art. Les restes materials del passat serveixen per entendre científicament l’evolució de les societats, fer-ne difusió acurada i rigorosa per tal d’esbrinar els orígens dels problemes actuals. Quin es doncs el sentit de tenir un patrimoni falsejat? Doncs òbviament la manipulació i divulgació d’una història falsa que doni versemblança a certs discursos patriòtics enfocats a legitimar el poder de la oligarquia burgesa que avui dirigeix Catalunya. La culminació d’aquest despropòsit pseudohistòric va arribar el passat 2014 amb el Tricentenari, on la burgesia catalana pretenia fer-nos creure (un cop més) la rondalla romàntica de que el feudalisme i l’Antic Règim, un sistema que ells mateixos varen destruir per substituir-lo pel capitalisme i la democràcia liberal, es l’essència original de la llibertat i la voluntat del poble.

131 comentaris

  1. Necessari. I molt.


    • Bé.. no sé si era el Saló del Tinell o un altre, però l’any 50 era una casa particular, on hi vivien uns amics que estiuejaven a Arenys.. La façana de la catedral la va fer com sabeu l’August Font i Carreras arquitecte de l’enderrocat Palau de Belles arts i de l’edifici dels seus oncles que més tard seria l’Hotel Soraya d’Arenys (Pare Fita,70)

      Sense remuntar-nos a Viollet-le-Duc.. cal dir que la major part de les ciutats medievals d’arreu d’Europa es van reconstruir de zero als anys 50 (entre nazis i al·liats no en va quedar res!).. incloent els barris medievals.. Varsòvia, Cracòvia, Bremen, i ciutats de Normandia, Bretanya etc… són falses! i les ensenyen als turistes i no passa res!… ah però si és català és diferent… el barri gótic remodelat (reconstruit) és al punt de mira dels anticatalans.. No diuen res que la gent culte no conegui.. però disfruten així.. que hi farem!…


      • Perfecte, si passa a tot Europa i tothom ho sap quin problema hi ha? Perquè us molesta tant que s’escrigui un article sobre un fenomen suposadament tan conegut per tothom, en motiu de la publicació d’una tesi doctoral al respecte?


    • Per a tota aquesta gent tan culta que s’esquinça les vestidures.. com poden parlar d’invenció-falsificació, basant-se en una foto del s.XIX?, poden assegurar com eren els edificis al s.XV? Dons se les poden esquinçar també per haver falsificat la pavimentació del carrer ja que les aigües fètides-residuals -que jo sàpiga- discorrien per un canal a la meitat del vial, que s’omplia des de les finestres al crit de.. “aigua va!”


      • Sincerament si no tens coneixement algún en restauració arqueològica t’agrairia un xic de moderació alhora d’opinar sobre el tema. Fas una mica de vergonya aliena fent ostentació de la teva ignorància.


        • Perversi difficile corriguntur et stultorum infinitus est numerus..


  2. Bon post per donar a conèixer la realitat del Barri Gòtic. És necessari. Llàstima que tot acabi en el teu odi al catalanisme. L’Esquetlla de la Torratxa també era catalanisme.


    • Em sembla un atac gratuït i absurd. Jo soc molt catalanista, i no tinc res en contra del catalanisme. En contra de l’ultranacionalisme identitari burgés si, però es que això es la vessant més taliban, fanàtica i ultra del catalanisme que es basa en manipular la història al seu gust.


  3. Tot això està molt bé, ara que ja has fet un article sobre l’urbanisme de la dreta de fa 100 anys per quan un article sobre l’urbanisme a Barcelona de PSC i ICV?


    • doncs per quan em doni la gana, concretament, com he fet sempre en el meu blog. Clar que sempre pots avançar-te i fer-lo tu mateixa si es que saps escriure més de dues línies seguides. EL llegiré encantat


      • Mala manera de respondre, trobo. Et falta una mica d´educació.
        No cal ser barruer, si creus que tens raó.


  4. Coneixia la història de la “reconstrucció” del monestir de Ripoll, no així tot això que expliques del Barri Gòtic. El pont del carrer del Bisbe en tot cas no és una falsificació perquè, tret dels turistes, la major part de la gent, almenys els de Barcelona, sabem que va ser construït a principis del segle XX. El que em costa assumir és que una determinada burgesia del segle XIX tingués una visió estratègica tan desenvolupada com per elaborar un projecte que els seus hereus acabin duent-lo a la pràctica avui en dia. En tot cas, l’estat-nació neix a la segona meitat del XIX i cada estat crea el seu propi imaginari (a Espanya, per exemple El Cid i la Reconquista, sense anar més lluny, a Alemanya hi ha tota la mitologia wagneriana…).
    Potser el que fa original tot això és que la burgesia catalana tingués, sense plantejar-se en aquells moments (ni durant molts anys) la creació d’un estat, la necessitat de construir un passat més o menys èpic, com qualsevol altre dels estats europeus va fer.
    En tot cas, i sense posar en dubte res del que dius, em grinyola una mica que el resultat de la connivència entre el franquisme i la burgesia catalana sigui allò que avui anomenem “el Procés”.
    De totes formes, com deia aquell: “cosas veredes, Sancho!”.


    • A veure a veure! Jo en cap moment he afirmat això q dius! Tan sols he dit que la idealització romàntica de la catalunya Medieval per part de cert nacionalisme burgés català neix al s.XIX i arriba fins avui dia amb el Tricentenari. No sé on has vist tu que jo esmenti cap procés per enlloc! Esteu obsessionats.

      De fet tinc l’esperança de que dins l’independentisme hi hagi algun reducte sensat que abomini d’aquesta idealització feudal i situi la nostre memòria històrica per l’autogovern en la Guerra Civil.


      • Doncs disculpa si ho he interpretat malament. Que no ho dius, ja ho tinc clar, que no es pugui concloure potser es podria discutir, si més no tal i com ho argumentes. Amb tot, jo no tinc cap obsessió, t’ho puc ben asssegurar, fins el punt que tot i ser independentista des de molt abans que el 90% dels que ara diuen ser-ho, t’asseguro que canviaria l’estat independent per quedar-me com estic si la construcció del nou estat no serveix per posar potes amunt la societat actual. No se si m’explico. Ah, i des de la discrepància relativa, molt bo el bloc. Una abraçada!


  5. Deisa la arqueoluyia y dadicat a la demagoyia pulítica da munisipi, siges unest dins da la teba traiduria.


  6. Te puedo decir que cualquier reforma sobre un edificio conlleva una mejora, sin una restauración, sin un mantenimiento, los edificios serían demolidos. Deduzco que por tu sangre circula veneno motivado probablemente por las burradas que la cúpula política está acostumbrada a hacer, y ya viene bien que la gente conozca estas cosas, pero con neutralidad, decir burradas como que El Barri Gòtic de Barcelona es una creació falsa i fantasiosa, no tiene nombre, se puede tocar, se puede visitar, se puede sentir su belleza nada más que caminar por sus calles. Si no te gusta lo que ves seguramente tanto estres político te haya dejado mermada la sensibilidad artística. Un paseo por el barrio gótico te vendría estupendo!.


    • Observo con preocupación tu atrevida ignoráncia al confudir la rehabilitación de un edificio con la falsificación deliberada de un resto arqueológico. ¡Y encima pretendiendo justificar tal demencial fechoria en nombre de la belleza!
      ¿No te da verguenza hacer apologia de la falsedad?


  7. Gracias por el artículo tan meticuloso en datos. Y gracias también por la pista que me ha llevado a la tesis de Cócola. Felicidades por el brío de este blog.


    • Des de luego mi único objetivo con este artículo era dar divulgación a esta magnífica e impresionante tesis. Todo el mérito es suyo


  8. Felicitats per l’article.


  9. […] EL BARRIO (NEO) GÓTICO: La Falsificación Romántica de Barcelona | Reflexiones de un arqueólogo g…. […]


  10. No hi estic gens d’acord. Gràcies a aquestes remodelacions Barcelona esta entre les ciutats mes visitades del món, crec que va ser molt acertat fer-ho.

    A mes si visites aquests llocs et pots informar que han patit reformes, no es informació amagada ni fa falta fer-ne un doctorat per saber-ho (amb respecte al treball del doctor, que crec que n’has transgiversat el seu objectiu per fer-lo polític), una simple consulta a la viquipedia ens informa de tot el que dius, amb fotos i demés. http://ca.wikipedia.org/wiki/Catedral_de_Barcelona http://ca.wikipedia.org/wiki/Cases_dels_Canonges .


    • 1) El rendiment capitalsita no pot justifcar MAI la falsificació del passat. La història no està en venta

      2) En cap moment he dit que sigui un secret, però es evident que el 99% de turistes no han llegit viquipedia i no saben diferenciar les parts antigues de les noves en els monuments. De fet els arqueolègs i historiadors ens les tenim per poder separar la part autèntica entre tanta falsedat


      • Crec que et contradius una mica, dius que el capitalisme falsifica el passat i després admets que no es un secret que han patit reformes. Desde el primer moment que s’informa que aquell edifici ha estat remodelat no crec que es pugui considerar com a falsificat, no es la definició de falsificació.

        Sóc ignorant amb el món de la arqueologia pero diria que si se sap diferenciar les parts noves del segle passat o de fa dos, dels anteriors, si s’estan classificant coses de fa molts mes anys.


        • Efectivament, ets un ignorant en termes arqueològics. I mira que al text del post explico perfectament que es un “fals històric” en restauració arqueològica.
          Ho explicaré un cop més per si no queda clar: en restauració arqueològica anomenem “fals històric” a una restauració que no separa amb claredat la part original de la nova d’una peça o edifici, fent passar la part restaurada per la original.
          QUEDA CLAR?? O faig unes titelles?


  11. En Dani Cortijo, historiador i company de classe, ho va explicar a BTV i també a la seva web. El link de BTV: https://www.youtube.com/watch?v=WNPRP-rrn2M


  12. M’encanta tot el que he vist en aquest treball. Tot ha quedat molt millor de lo que estava i que cadascú pensi el que vulgui de la època en que està fet. L’important és que està fet.


    • Es a dir: falsifiquem el passat en nom de la bellesa estètica oi?


      • Tampoc es tot tan fals, és aprofitar unes coses d’aquí i unes d’allà, totes antigues, i posar-les més enllà. És bonic per mí el barri gòtic i no soc turista. Ara bé m’agrada aquest treball que vostè ha fet posant les coses al seu lloc. Tot junt: Fantàstic.


  13. Munich és una còpia de la ciutat d ‘ abans de la guerra.


  14. El corrent neogòtic va tenir lloc a tot Europa i les falsificacions de les que parla l’article no son res en comparació, per exemple, amb la total destrucció del París de l’antic règim i la seva substitució per les grans avingudes haussmannianes que avui la fan la ciutat més visitada del món. El mateix va per a totes les ciutats americanes, Nova York, Washington o Buenos Aires es van crear per impressionar recreant estils completament desapareguts per a demostrar l’opulència del moment. Aqui a Barcelona, qualsevol persona mínimament informada sap que la façana de la catedral (que es va fer sense rossetó justament per a deixar constància de la seva no-originalitat!) no és gòtica o que el pont del carrer del Bisbe és de cartró pedra. No hi veig res de “delirant” en això. El que veig és complex d’Aíto-odi en buscar on no n’hi ha: Barcelona té tan dret a embellir-se com París, Praga o Munich. Tampoc veig enganyosa cap de les intervencions del tricentenari: les restes del Born són on són, visibles avui, per a deixar constància d’una animalada com va ser ser obligar a les famílies a enderrocar les seves pròpies cases i construir uns trinxera gegant de la qual, com demostren articles com aquest, encara no ens hem lliurat mentalment. Totes les nacions glirifiquen el seu passat. No hem de demanar perdó a ningú per fer-ho nosaltres també. I menys encara atribuir aquesta glorificació a una burgesia que suposadament es el motor de l’independentisme. A qui us referiu exactament? Al difunt Sr. Lara? A la família Freixenet? Als Piqué? Als Bernat? L’independentisme és primerament un moviment d’alliberament del poble. En fi… Bon diumenge.


    • 1) En cap moment he dit que tinguem el monopoli de la falsificació.
      2) Fer un “fals històric” no es embellir res, es manipular la història.
      3) Jo no tinc cap autoodi, ja que jo no pertanyo a la oligarquia burgesa que va perpetrar aquest crim. Jo soc membre de la classe treballadora catalana que res hi va tindre a veure. La meva identitat es de classe no de raça, ni de ètnia.
      4) Sobre el mercat del Born i la glorificació del feudalisme he escrit desenes d’artícles. Et deixo aquest que possiblement en sigui el més significatiu: https://glamboy69.wordpress.com/2013/09/10/el-que-tv3-no-explicara-sobre-el-jaciment-del-mercat-del-born/
      5) Per burgesia catalana em refereixo a la Lliga Catalanista, partit polític que Governava Barcelona i la Mancomunitat durant la falsificació del Barri Gótic, així com a Convergència i Unió, els seus hereus ideològics que segueixen glorificant la Catalunya Medieval iel regim feudal pre-il·lustrat i pre-democràtic, fent-nos creure que amb el Tricentenari la gent vivia lliure
      6) Més d’un 90% de la població de Barcelona no té ni idea de la formació del seu patrimoni cultural, imagina’t d’aquesta fase en concret


      • Em sembla que subestimes el coneixement popular sobre l’arquitectura i patrimoni barceloní. En qualsevol cas, com s’ha exposat, el barri gòtic, amb tota la seva artificialitat, no és cap excepció entre les grans ciutats europees. No entenc d’on surt aquesta necessitat d’auto-flagel·lar-nos constantment, cercant malevolència on no n’hi ha. Les restes del born són el que són, no hi ha cap mentida: les cases enderrocades per les seves pròpies famílies per a fer la Ciutadella i sotmetre Catalunya. Res d’inventat. I acusar Quim Torra, un excel·lent professional, d’haver estat escollir per cap altre criteri que no fos la seva perícia com a expert, em sembla miserable.

        A Buenos Aires s’estan gastant 2.000 milions de dòlars en el Centro Cultural del Bicentenario, una obra mastodóntica que busca glorificar els 200 anys d’independència del país. Felicitats. Ara bé, si nosaltres gosem donar grandiloqüència al nostre passat, pobres de nosaltres! Sortiran ordes de progres a recordar-nos que la nefasta burgesia catalana (la mateixa que va crear el Liceu, el Palau de la Música, l’Escola Industrial, l’IEC, les escoles d’estiu, les colònies industials, úniques la món, l’art català modern, la Renaixença…) ens empeny cap a la voràgine independentista. Quina és aquesta burgesia exactament? Jo no veig més que al Sr. Grífols sortint de l’armari. Resulta que aquesta mateixa burgesia catalana es va vendre al Franquisme atemorida per la imbecil·litat pseudo-progre d’anarquistes, comunistes… per culpa dels quals vam perdre la guerra civil. Tant de bo haguéssim seguit els ideals il·lustrats i moderns de la Renaixença del que es va inundar Catalunya gràcies a aquesta burgesia orgullosa del seu passat humil (“abans pastors, ara Senyors”) i no l’obscurantisme del Franquisme en el qual ens van sumir els mateixos “obrers” que es dedicaven a col·lectivitzar terres mentre el front nacional envaïa Catalunya. Són els mateixos d’avui: ICV, Procés Constituent, PSC, Podemos… i altra fauna que viu amb un auto-odi al seu país d’una puerilitat inexistent a cap país europeu. Siguem un país primer, i després feu tota la crítica que volgueu. I feu pressió per a que aquest país sigui el més avançat d’Europa. Allà em trobareu. On no em trobareu és en l’odi visceral a CiU. Vosaltres no sou d’esquerres. Sou uns ressentits. I el ressentiment és propi de perdedors. Pobre Catalunya si hem de seguir la vostra festa espanyolista.

        L’anàlisi hagués estat molt enriquidor si fos només una anàlisi objectiva, però em pot aquest matís de ressentiment malaltís. Catalunya és una gran nació perduda en el laberint espanyolista. Som a punt de sortir i renàixer. No ho espatlleu amb crítiques insubstancials. Catalunya mai arribarà a ser progressista dins Espanya. L´única oportunitat de ser-ho és a través de nosaltres mateixos.

        I per cert, em repugna el darrer comentari. Tinc orígens no-catalans.


        • Finalment t’has tret la careta i has acabat mostrant la veritable naturalesa del nacionalisme: odi a la immigració, odi als estrangers i glorificació a la oligarquia local.

          Sou Marine Le Pen amb Barretina, la Alba Daurada amb faixa i trabuc. Com a antifeixista no puc més que combatre aquest projecte polític tan repugnant!


          • Però de que parles? Has llegit la darrera frase? NO-TINC-ORIGENS-CATALANS. El vostre auto-odi, però, és patològic.


          • Pitjor encara: un nou convers al feixisme que ha de demostrar la seva conversió demostrant a cada segon l’odi als seus origens migrats per tal que el deixin participar al poble escollit i a la raça superior.
            Que trist noi.
            I es impossible que tingui autoodi, ja que jo mai he participat de cap colectiu nacionalista ni racista ni antimigrants, al contrari.


  15. Visto que públicas mi foto y el montaje de la Casa dels Canonges, como mínimo deberías poner la referencia de la página donde has copiado el material o mi nombre. Gracias!


  16. Els que parleu així és simplement perque no veniu de catalans i esteu ressentits.Si fos la vostra cultura familiar no parlarieu amb tant d´odi.Ser de la península i no vindre ni de bascos ni de catalans representa simplement no tindre res de cultura europea occidental.Quan els españols ciritiqueu els trets culturals i històrics catalans com l´amor al treball,la seriositat,els diners,la burgesia…ets.Esteu criticant celosament els trets que han construït l´Europa Occidental.La burgesia se li te que parar els peus com qualsevol poder però es molt pitjor no haverla tingut.La burgesia vol dir simplement gent corrent que es fa rica per capacitat de treball cultura,i intel.ligencia.Cosa que la població d´arreu d´españa mai històricament ha fet perquè els que els han manat els han tractat com animals i els han volgut analfabets i miserables.Només han tingut un món del señorito i el vassallo on el vassallo era molt menys que el gos del señorito.La historia del poble español es la pel.lícula Los santos inocentes.La recordeu?
    Errors a Catalunya i Barcelona n´está ple però sha de comparar d´on un ve per poder criticar.Hi ha algun lloc de l´España,sempre despreciada pel primer món,que es pugui comparar amb Catalunya o Barcelona?Ni de conya.

    Els que parleu així ,la vostra familia ve de ciutats com Londres ,París,Berlin o Roma?per insultar la historia i la cultura d´aquesta ciutat molt mes avançada que la resta d´España

    I dir que que la burgesia és va inventar la nació catalana?

    Això es parlar sense abans evaluar,estudiar o pensar. “..Soltarla,a ver que pasa…”Molt español o sigui gens occidental.

    Com és nota que tu tampoc tens cultura de base europea occidental.

    I QUE QUEDI CLAR A TOTS ELS QUE VIVIM A CATALUNYA :PROTEGIM ENTRE TOSTS EL MES PREUAT QUE TENIM:LA MENTALITAT I CULTURA CATALANA.LA QUE HA SALVAT DE LA GANA O LA MORT DIRECTA A TANTA GENT QUE HA ACOLLIT.I QUE AL FINAL ESPAÑA ENS HA CONVERTIT EN UN PAIS DE IMMIGRANTS DESGRACIATS.
    PERO TRANQUILS QUE ELS CATALUFLOS INDEPES (O SIGUI ELS CATALANS HISTÒRICS) SOM ELS ÚNICS QUE SABEM EL QUE ES LA DIGNITAT PER TRADICIO DE POBLE I NO DEIXAREM QUE ENS CONVERTEIXIN PER SEMPRE EN UNA MERDA D´EUROPA MES.

    PD Ah i jo i el meu entorn sabem desde sempre que el gòtic és fals i jo ho he estudiat a la universitat.Vaig estudiar histroria de l´art gòtic català.I tota la meva família és catalana i sempre ho han sapigut.Familia catalana sempre amb un mínim de cultura.Un altre tret també occidental

    A tu tot el teu coneixement t´ha arrivat per la universitat catalana oi?

    Voleu crear discordia i fer creure que a Catalunya vivim en una dictadura.Si vosaltres,els que ens veu posar Franco


    • Aquest comentari es un deliri ultranacionalista i d’un repugnant etnicisme que gairebé em fa vomitar de fàstic.

      La meva família es catalana pels 8 cognoms! Espero que algun dia l’esquerra torni a manar i puguem esborrar del mapa per sempre més aquest vomitiu discurs feixistoide de races superiors i pobles escollits.

      Un cop més queda demostrat que el nacionalisme català es basa en superioritat racial i odi a la immigració i poc més.


    • Joder en serio crees todo esto qué dices?? Las perlitas que sueltas por esa boca, así tan alegremente es de tener unos delirios de grandeza e ignorancia histórica de muy señor mío!! y hablas tú de odio?? si todo lo que no sea tu terruño y huela a español lo desprecias

      1.- Ser de la península i no vindre ni de bascos ni de catalans representa simplement no tindre res de cultura europea occidental

      ¿me puedes definir qué es tener cultura europea occidental? Si te refieras a la idea de valorar el trabajo, eso más bien viene por el protestantismo

      por ponerte un ejemplo muy clarito… conoces algo de las grandes ciudades comerciales con una “burguesia” muy prósperara que hubo en ciudades castellanas (perdona sé que te molesta) durante finales de la Edad Media y principio de la Moderna, Medina del Campo, Burgos, Santander, etc

      2.- Només han tingut un món del señorito i el vassallo on el vassallo era molt menys que el gos del señorito

      ¿vasallos? ¿señoritos? joder tienes algún tópico más así para ir tirando…

      3.- Hi ha algun lloc de l´España,sempre despreciada pel primer món,que es pugui comparar amb Catalunya o Barcelona?Ni de conya.

      ¿españa siempre despreciada por el primer mundo? Incluso en plena decadencia del (tápate los oídos) Imperio Español las potencias europeas nos respetaban bastante,

      y sí tienes razón a Cervantes, Velázquez o Goya, toda Europa les ha despreciado bastante, las catedrales de Burgos,o León, la Salamanca del Renacimiento, la catedral de Córdoba o la Alhambra de Granada son un mojón bien gordos comparados con el saber cultural catalán

      ¿has salido de tú aldea y has mirado alrededor? hay que tener una ignorancia muy atrevida para decir que lo mío es lo mejor y lo de los demás no nos llega ni a la suela de los zapatos

      4.- ELS CATALUFLOS INDEPES (O SIGUI ELS CATALANS HISTÒRICS) SOM ELS ÚNICS QUE SABEM EL QUE ES LA DIGNITAT PER TRADICIO DE POBLE

      Ahhhhh esta me mola mucho… ahora sois los únicos que sabéis qué es la dignidad de un pueblo?? pobres que sufridos los catalanes ¡qué pueblo más digno! no como le resto de individuos peninsulares qué de dignidad más bien poquita por lo que te leo

      Me hace mucha gracia esos nacionalistas que critican a otros nacionalistas por ser nacionalistas (y viceversa)


    • D’on s’ha escapat, aquest? Del “Racó Català”?

      En aquest pamflet només cal canviar “espanyol” per “jueu” i “català” per “ari” perquè es vegi la seva veritable cara.


      • Doncs si! Els feixismes difereixen en la víctima no en el transfons ideològic


    • Buffff, només agraïr aquest comentari que retracta tant bé el que hi ha darrere del nacionalisme català, per recordar-me que l’hem de lluitar amb totes les nostres forces. Ahhh jo tinc 16 cognoms catalans, però tinc claríssim que la meva identitat no té res a veure amb el que tú parles, ni tant sols amb un territori, i que m’ajuntaria mil vegades abans amb una persona castellana amb menys feixisme a la sang, que cent mil catalans amb el teu discurs. Felicitats arqueòleg per l’article, a la vista de la bilis que ha provocat és evident que articles com aquest són del tot necessàris per desenmascar.los.


  17. No vull entrar en el tema polític-nacionaliste. Allà cadascú !!!

    L’únic que puc dir que la tesi del Sr. Cocola és real i mot certa. Jo vaig assistir a una classe magistral d’un altre porfessor i arquitecte de la UPC, Sr. Josep Maria Garcia Fuentes, on explicava exactament el mateix. La tinc gravada justament pq jo desconexia tot aixó, Ell va dir: El primer parc temàtic de Catalunya va ser el Barri Gòtic de Barcelona i després va explicar d’una manera clara i entenedora tota la resta sobre la reconstrució a partir d’obrir la Via Laietana.


  18. Glamurós (adjectiu que no casa gaire amb ser antifeixista, la veritat), penso que hauries de baixar el to furibund de les teves respostes… Perds credibilitat.
    D’altra banda, agraeixo la teva divulgació sobre fets que poca gent coneix. Això sempre va bé.


    • Com com? Que no casa el glamour amb l’antifeixisme???
      O.o Quina aberració es questa?

      Federico Garcia Lorca es deu estar removent a la seva tomba…


  19. Veus? Això de glamurós era broma, la part principal era l’altre que he escrit.


  20. Tota ciutat actual (i més o menys occident o occidentalitzada) és un parc d’atracións per turistes. M’agradaria creure que existeix una “realitat econòmica· més enllà d’això, però em fa por pensar que no. O bé es juga a aquest joc (viure del turisme) o bé un se’n queda fora (“i a fora fa molt fred” com no paren de repetir els nostres il·lustres tertulians. A veure com va el tema Grècia, per cert. A veure si obre noves corrents o simplement sucumbeix a la pressió (en gran part altament injusta)).
    Ja s’ha comentat que aquesta “idealització d’un passat” no es quelcom exclusiu de Barcelona (o Catalunya o Espanya o Europa). Es una llàstima, però es aixina. També es cert que quant les coses es fan ven fetes (com l’astronauta a la catedral Salamanca) els conspiranoïcs i les conspiracions surten per arreu. Suposo, que a la fi la voluntat darrera és la de sempre, fer calaix. He llegit l’article en diagonal, així que poc cas podem fer-me, però, potser, per pròximes vegades estaria bé recordar que alguns fets dolents, patètics, absurds, NAZIS (que tots som una colla de NAZIS catalanistes burguesos que només pensem en aniquilar xarnegos, XD) també s’ha donat a altres parts del món. Potser es necessària una reflexió més profunda entre “mentida/mite/calaix”.

    p.d: Tot el tema NAZI de dalt ve a “cuento” dels trols i de la capacitat/voluntat de llegir missatges trols com missatges verdaders. Eus ací una altre reflexió que potser hauriem de fer. Abans de fer columnes a diaris (o directament portades) potser hauriem de pensar fins quin punt els missatges rebuts/llegits son genuins i quins son trols. Una part de mi tem, que en realitat només fem que agitar “unes guerres secretes” de Communities Managers. I mira, lluitar, “morir” per la independència de Catalunya, té un passi, però barallar-se pel que puguin escriure 4 CM per agitar el personal i que la gent pugui crida tranquil·lament allò de “NAZI DE MERDA/PUTO FATXA”, com que no.

    p.d2: Que tampoc dic que sigui el que fa en glamboy. Que potser sembla que l’estic acusant com un mico absurd i tampoc seria el tema. Va més en general la cosa. Potser som un país de merda (aixina en general) dirigit per SPIN DOCTORS de merda. I seria un horitzó força de merda, la veritat.

    Nanit i bons aliments😉.


    • Et puc ben assegurar que no tinc tanta imaginació com per inventar un comentari tan delirant con el friki nazi anterior. T’ho prometo!!




  21. Ya lo decia yo. Los catalanes sois unos falsos. No hay nada tan auténtico como Madrid.
    Menos mal que en Cataluña todavia hay españoles de bien como tu.
    Gracias.


    • Santiago y cierra España, bon intent però se’t veu el llautó. Per comptes d’inventar-te una suposada personalitat reaccionària per generar rebuig per què no aportes arguments? És senzill, es limita a l’insult, no raona.


  22. Abans de res, felicitar-te per l’article. El tema (i la tesi de l’Agustín Cócola) ja el coneixia, però ho has explicat molt amenament i tinc força coneguts que s’estan passant l’article per les xarxes, així que genial!

    Naturalment estic d’acord amb l’ús tergiversat de la història amb fins polítics i personalment en contra de l’ús excessiu de la restauració envers la rehabilitació (en el sentit que es separa en “Konservieren, nicht Restaurieren” de G. Dehio, per exemple), però evitaria mesclar ambdós conceptes. Si bé el barri medieval de la catedral en la seva forma original seria molt diferent al que coneixem avui dia és indubtable, i en sí una pena al meu veure, també és cert que el fet que la Renaixença s’esdevingués i transformés el barri (neo)gòtic -de la catedral en aquesta mena de simulació historicista és un altre fet hisòricament innegable.

    Amb això no vull reivindicar el que es va fer (al meu parer inadequat des del punt de vista de la conservació del patrimoni medieval català), si no que la història de la ciutat, avui dia, es pogués s’explicar sense aquests falsejaments històrics. Al segle XIX Barcelona es va transformar completament, en molts aspectes. Així passà a tot Europa, amb la restauració de molt dels monuments i edificis del passat (certament sota la influència de l’anhel de la ruïna medieval romàntica que encara perdura).

    Potser ja és hora de ser capaços d’explicar aquesta història del segle XIX sense posar-nos les mans al cap, i poder-ho entendre com un pas més, com un estrat més de la història. Potser és hora d’explicar més acuradament (aquí i arreu) que el que s’entén com a passat medieval dels monuments és quelcom a vegades modificat (i en gran mesura a vegades) al llarg d’èpoques posteriors. Sense interessos polítics entremig, podent explicar la història del nostre patrimoni construït, sigui del segle XIII, del XIX o del XX.


    • Pd: “Naturalment “no” estic d’acord amb… (Errata d’això d’escriure a través d’un mòbil)


    • Merci pel comentari. De fer es just el que pretenia el meu post, tractar d’entendre el perqué de la creació del barri gòtic. Que tampoc estem parlant només del s.XIX, pensa que al Museu Picasso se li afegeix una galeria d’arcs gòtics en els anys 1960’s quan els criteris de la restauració arqueològica científica ja estaven molt establerts.


      • Ho tinc en compte; del 1955 al 1964 hi ha diverses fotos que demostren això mateix! També la plaça del rei, la casa dels canonges i la catedral mateix van ser intervingudes amb els criteris iniciats al s. XIX (em referia a això amb el que comentava). En sí, la gran majoria d’intervencions data d’inicis del XX, i, fins i tot, si no vaig errat, crec recordar que l’edifici de la cantonada de Cucurulla i carrer dels Arcs va ser un dels darrers, ja entrats els anys 70! El que pretenia comentar al missatge anterior era la importància d’explicar la història dels edificis i la ciutat, sigui quina sigui, ja del XIX, XX o XIII. Sense vergonyes. Que tampoc passa res. Els edificis han estat modificant-se sense pausa al llarg dels segles. I si bé és cert que els hi atorguem un valor suplementari per la seva condició d’originalitat (d’origen, de passat inicial i no transformat), quasi mai ens trobem davant de casos purs de patrimoni passat sense intervencions (que, de nou, no dic que sigui quelcom que ara, des del punt de vista actual, no sigui criticable; que ho és i molt, però espero que m’entenguis!).


  23. […] – La falsificación romántica de Barcelona […]


  24. ATENCIÓ!!
    Recordo a tots els comentaristes que estan obligats A LLEGIR LA POLÍTICA ANTI-TROLLS abans de comentar https://glamboy69.wordpress.com/2012/08/28/alerta-troll/

    Veient que aquest article ha arribat a grans quotes d’audiència i ha provocat l’arribada d’amenaces i difamacions em veig obligat a endurir-la amb ma de ferro i no toleraré ni la menor ombra d’insinuació insultant o vexatòria; molt menys la que contingui apologia del racisme.


  25. Con la excusa de la politica anti-trolls, han desaparecido mensajes que no contenían insultos, amenazas ni mucho menos comentarios racistas. Es más, reclamaban un tono respetuoso con los participantes. Las opiniones discordantes sobre el contenido y las formas del blog son consideradas trolls o simplemente atentan contra el ego del autor (dicho con el mayor de los respetos)?


    • Em sap greu haver d’aplicar mesures de censura tan radicals però he tingut molt males experiències amb neonazis i psicòpates. Més val prevenir que curar. El bullyng i l’assetjament no son agradables per ningú


  26. En algún caso, reconocerás que no ha sido radical sino injustificado. En tu blog haces lo que quieras, faltaría más, pero entonces no pongas que estás abierto al debate argumentado con ironía y sarcasmo por que lo que estás demostrando es que sólo toleras los tuyos propios. Y eso, no es glamour.


    • Estoy abierto al debate en base a la dialéctica entre argumentos contrapuestos, faltaria más, cosa que en este post en ningún momento se ha producido. Y puedo aceptar críticas, pero no que se me falte al respeto. Todos los comentarios que he eliminado venien de dos individuos que según mi criterio han cruzado esa línea y a los que no voy a permitir publicar ningún comentario que no sea implorando perdón.


      • Uno de los “comentaristas” te ha reprochado los insultos, pero ni te ha injuriado, ni te ha vejado ni te ha amenazado. Es fácil hacer ahora estas afirmaciones habiendo borrado sus posts pero yo los he visto. No había visitado el blog con anterioridad, y he accedido por que el tema me parece interesante, pero la impresión que me llevo es que sientas cátedra y no admites opiniones discordantes. En general, eso suele denotar inseguridad en las afirmaciones. No te lo tomes como un insulto, eh! Es lástima. Prefiero otros blogs con debate abierto y un clima menos crispado.


        • Es mentira. He intentado razonar con el y me ha acabado insultando gravemente, así que he borrado todos sus comentarios. Óbviamente eres libre de visitar blogs que sean más de tu gusto y donde se permita la barra libre de acoso y odio contra sus autores.


          • Sigues arrimando el ascua a tu sardina. Si toda disensión la manipulas para convertirla en acoso y odio simplemente te aíslas. No te lo tomes como una comparación pero así empiezan los dictadores, no aceptando críticas y presuponiendo que todos están en su contra. Entiendes a qué me refiero? Es el mismo mecanismo que hace que en la clase política, a la primera de cambio acusan al contrincante de “nazi” o “fascista”, es efectista pero mata el diálogo.


          • ¿Perdona? ¿Me estas llemando dictador por borrar mensajes de una persona que ha dicho que los catalanes somos una raza superior? ¿Estas justificando la superioridad racial? ¿Crees que esto no es nazismo? Mira, que sepas que este es el último comentario que publicas! Luego no me vayas lloriqueando!


  27. Buf, quin mal d’ulls tot plegat! Ho dic pel comentari ultranacionalistacatalanufos xungo, quina por! (i sóc independentista, però amb aquest nacionalisme de barretina és que no puc).

    Molt bé per l’article, si s’ha canviat la història s’ha de saber… és clar que sí! Estic d’acord que, si arrel d¡una guerra hi ha hagut edificis afectats, es reconstrueixin. Això sí, fidelitat a l’original! He de reconèixer que els edificis “nous” són molt macos, però no tot s’hi val i menys per falsejar el passat en nom de no sé quin coi de moviment romàntic català (ni català ni d’on sigui). Em sento una mica estúpida per haver-m’ho cregut tot, però per això estan les tesis doctorals, per investigar!

    Felicitats per la tesi, és clar que sí!


  28. Molt bon article! Coneixia la manipulació històrica perpetrada pel romanticisme catalanista i que ha arribat fins avui dia, el que no coneixia en detall era la transformació del casc antic durant el revival del gòtic. Una cosa va lligada a l’altre. Molt interessant tot plegat!


  29. Jo que fa temps em pensava que coneixia el Gòtic, el Born, el Raval i tot el centre de la ciutat, he vist que no calen gaires anys perquè tot es transformi. Ja ho deia Baudelaire:”La forme d’une ville / change plus vite, hélas ! que le cœur d’un mortel.”

    De fet, a la Barcelona de fa cent anys hi va haver dues intervencions paral·leles. Una és la “invenció” del Barri Gòtic, el projecte “Taber Mons Barcinonensis” que només va ser executat en part. L’altra és “La Reforma” inspirada en el Pla Baixeras, que va cristal·litzar en l’obertura de la Via Laietana.

    I encara gràcies que no va passar d’aquí, perquè la idea de “La Reforma” era obrir avingudes rectilínies per tota la ciutat vella, encara que passessin pel mig de les Drassanes, la Boqueria, l’Hospital de la Santa Creu…, i fins i tot el Saló del Tinell (per donar perspectiva a la porta lateral de la Catedral). És a dir, que el gòtic falsificat, almenys, ha estat més respectuós amb el patrimoni.

    Les obres van començar el 1908 i preveien que estarien executades en quinze anys, però després d’obrir la Via Laietana se’ls va acabar el pressupost. “No hay mal que por bien no venga”. Per cert, que a la memòria del projecte diuen sense embuts que la reforma donarà als especuladors una oportunitat per a les seves audàcies. Ara ja no serien tan sincers…


  30. Reblogged this on Jon Kepa.


  31. Me flipa! ..interesante y revelador! …ya decia yo que habia mucho cuento catalano-imperial sobre todo este tema histórico…
    Buenísimo..


    • De hecho, estudios recientes apuntan a que Puig i Cadafalch ni siquiera terminó sus estudios de Arquitectura. Y un individuo así llegó a presidente de la Mancomunidad!


      • Habría que abolir la Generalitat. Con tales antecedentes…


        • Que estupidez de argumento!


          • Por qué?


          • O es que la afirmación sobre Puig i Cadafalch sí te parece bien?


          • Previsible…


  32. […] a partir de Març de 1907, en unes obres finançades pel Banc Hispano Colonial”. Font: EL BARRI (NEO)GÒTIC: La Falsificació Romàntica de Barcelona. Via @Tienda […]


  33. Fantástico! Muchas gracias por este artículo


  34. Per aquells que hem tingut el privilegi de fer la llicenciatura d’ Història de l’Art i concretament l’assignatura de “Bens Culturals ” amb al Prof. Pere Beseran (UB) … sabem una mica com va anar tot…. en questiò de la restauraciò… segons qui la feia, segons els coneixements que tenien, … i segons qui aportava mès diners¡¡¡¡ …… El que ès cert és que no hi ha un sol culpable perque no hi ha una sola visiò … i no tot està mal fet¡¡¡ EL QUE ES IMPORTANT ES : “no oblidar l’història” i guardar tot el que es pogui amb DIGNITAT es clar¡¡¡¡…


    • Sí, tents tota la raó, Magda, llàstima que la divulgació d’estudis tan rellevants es produeixi en medis sesgats i partidistes com aquest, que busquen arguments amb finalitats i no la divulgació per la divulgació.


      • A clar! Que la falsificació del patrimoni per part de la dreta nacionalista burgesa no en tenia cap de finalitat política oi? No critiquessim pas a la oligarquia que dirigeix el Règim català, no fos cas que no ens subvencioni! Quina barra que tens Àngel!
        S’ha de ser repugnant i miserable, un veritable llimac ètic


      • Que sàpigues que he decidit prohibir que publiquis cap altre comentari en aquest blog. No per cap motiu en especial, per pur caprici inquisidor. Ho sento


  35. Reblogged this on L a u r a D o i n o.


  36. No hi entenc ni un borrall d’arqueologia i crec que la remodelació d’aquesta part de Barcelona és un producte de l’època i es va fer d’aquesta manera perquè tocava fer-ho així, i no se’ls hi hauria passat pel cap fer-ho diferent. L’arqueologia actual és més científica i el que busca és ensenyar les coses tal com eren i per tant ni s’hi fan recreacions fantasioses ni afegits innecessaris. Ja sabem que tota aquesta zona és una mena de falsificació, però és bella (per a mi) i a mi m’agrada passejar-hi sense pensar amb falsificadors de la història, nacionalismes…, ni com era, ni què era abans. El que està fet no es pot desfer, no podem tornar enrere i reconstruir un barri amb els criteris arqueològics actuals.


  37. És una llàstima que un tesi tan interessant i un post a un blog que podria ser d’allò més divulgatiu sembla que barregi tants temes i inquietuds de la persona que l’escriu.

    Les reconstruccions d’edificis és el més normal de les activitats dins de les societats humanes ja des de la prehistòria i, tot i entenent la teva argumentació elaborada a través del “fals històric”, crec que hi ha molts matisos al voltant d’això.

    En aquest sentit i, a banda de poder deixar una empremta en la propia restauració, també es pot deixar empremta mitjançant la documentació. O no és això el que fem quan excavem un jaciment? Atès que a l’excavar-lo el destruïm, documentem tot allò que fem (pel bé de la interpretació i reinterpretació històrica).

    És per això que, des del meu punt de vista, el que s’exposa no són exactament “falsos històrics” atès que no sembla demostrat que hi hagi una voluntat premeditada d’amagar el passat ni d’amagar la restauració.

    Dit això, amb la resta de l’argumentari em sembla que barreges naps i cols.

    Felicitats pel blog


    • En restauració arqueològica s’entén com a fals històric la reconstrucció que no separa amb claredat la part antiga de la restaurada, sigui quina sigui la intenció política que hi hagi al darrere. Punt i final.

      Merci pel comentari, espero que t’hagi aclarit definitivament.


      • Moltes gràcies per la resposta però no cercava cap aclariment ja que només expressava la meva opinió. Això sí i, com no pot ser d’altra manera, hi pots estar d’acord o no.

        Dit això i, segons el meu parer, “la reconstrucció que no separa amb claredat la part antiga de la restaurada” es pot suplir amb la documentació de la intervenció. D’aquesta manera també es pot separar amb claredat l’acció d’una reconstrucció. Però és evident que podem cenyir-nos al dogmatisme per defensar postures.

        En aquest sentit, penso que si no fos així, els arqueòlegs simplement seriem uns espoliadors i destructors del patrimoni i la cultura. A més, com bé saps, en arqueologia hi ha dues tendències marcades sobre si reconstruir o deixar intacte.

        Tanmateix, entenc la teva opinió sobre la possible intenció política de les restauracions però no la comparteixo. Penso que si realment hi hages una intenció política darrera les actuacions quedaria palès en la inexistència documental o en l’evident traça de voler-la eliminar.

        Per últim, hi ha intervencions de restauració que són tan grans (degut la destrucció i degradament patit per l’objecte a restaurar) que és pràcticament és impossible “separar amb claredat la part antiga de la restaurada” i l’única manera de fer-ho, altra vegada, és documentalment.

        Salutacions


        • T’aconsello que visitis el poblat ibèric de Calafell i podràs veure com es possible fer una restauració i una reconstrucció separant amb claredat la part antiga de la reconstruïda, com marquen totes les normatives internacionals al respecte.

          Existeix una política molt clara al respecte en restauració arqueològica i no seguir-la seria el mateix que si els arqueòlegs en comptes d’excavar amb metodologia científica ho féssim sense seguir cap estratigrafia, barrejant sense control les peces de les diferents èpoques, com si fóssim espoliadors o aficionats, en cap cas científics.

          Negar que existeixi cap ideologia política al darrera de la Lliga Catalanista en ple auge de la Reinaixença i la construcció de la identitat catalana a partir de la idealització del passat medieval, segons el meu punt de vista es mentir, negar o desconèixer completament el context històric i artístic en el que vivia Europa en el romanticisme.

          Salut


  38. Gràcies pel consell. Jo, en canvi et convido a que participis en una excavació arqueològica subaquàtica i un cop finalitzada la campanya provis de fer una acció reconstrucció i/o preservació sobre fusta naval tot deixant “evidències de reconstrucció”. Pot ser que arribarem a la conclusió que la millor manera serà documentar-ho…

    Reprenent el tema. Jo en cap cas m’he posicionat a favor o en contra d’una reconstrucció tot “separant amb claredat la part antiga de la reconstruïda”. Personalment considero que, deixar constància clara, és la millor praxis. No cal però que subratlli que penso que hi pot haver d’altres maneres de fer-ho.

    Pel que fa a la “normativa” internacional i, si no recordo malament, es parla ja, des de Nova Delhi al 56, fins a Malta al 92 de recomanacions i no pas obligacions que, en tot cas, desenvolupen les legislacions de cada estat. 1

    Per últim, tampoc he opinat sobre la ideologia política de la Lliga, ni de la Renaixença ni de la fase de idealització del passat que es va viure a Europa. Altra vegada, és inqüestionable com totes aquestes societats del segle XIX i XX cercaven construir un imaginari (real o no) per autoafirmar-se.

    Dit això, insisteixo amb la meva opinió inicial sobre els meus dubtes de “fals històric” plantejats. Segueixo pensant que una societat que vol premeditadament fer “falsos històrics” per autoafirmar-se, també fa tots els passos per ocultar la realitat i, és prou evident que en aquests casos, no va ser així.

    Permet-me doncs que et faci una pregunta directa: Creus que una restauració suficientment documentada pot eximir d’una sospita de fals històric?

    Salutacions

    1. Veure:

    La Recomendación que define los principios internacionales que deberán ‘aplicarse a las Excavaciones Arqueológicas (Delhi 56)

    El Convenio Europeo para la protección del Patrimonio Arqueológico (Londres 69)

    La Carta para la írotección y la gestión dcl Patrimonio Arqueológico (Lausana 90)

    La Convención Europea para la protección del Patrimonio Arqueológico (Malta 92)


    • I que més dona que una falsificació estigui poc o molt documentada si el 99% de les persones que ho veuran creuran que es autèntica? Quina es la finalitat que tenia sinó? Doncs crear una història fictícia que cases amb la ideologia nacionalista romàntica.
      Si jo documento que estic saquejant un jaciment, això em fa menys espoliador? Ho dic perqué l’Odissey va fer una memòria científica del seu saqueuig d’un vaixell davant la costa de Cadis, que va ser condemnat per la justícia.

      Si, també existeixen moltes lleis internacionals que protegeixen el patrimoni arqueològic i jo mateix he escrit un llibre sobre el descontrol total a la pràxis i la destrucció massiva de jaciments. Si la voluntat política de preservar la justícia i la ciència no existeix, com no existia durant la Renaixença, el crim i la falsedat campen amb total impunitat


      • Ah! I recordar també que no només parlem de restauracions poc ètiques, sino de falsificacions deliberades, convertint cases humils en Palaus que mai havien existit.


  39. tinc certa sensació de no haver rebut resposta…

    Estarem d’acord que, per sentit comú, una falsificació difícilment estarà documentada. Tanmateix, crec que no dic cap bestiesa si penso que un ull profà tindrà certes dificultats per identificar si una peça ha estat restaurada en cap de les obres dels principals muesus del món (escultura, pintura,… arquitectura). Per tant penso que sí, que la documentació és sovint més important que la traça “visible”. I és aquesta documentació la que revelarà la veritable intenció de l’actuació. Si no, per aquesta regla de tres que exposes, totes les obres restaurades del món són, a ulls de profans, falsos històrics.

    Dit això, m’agradaria deixar palès que una societat pot mesurar el seu nivell democràtic per la transparència de les seves accions i això passa per documentar-les i, sobretot, per fer-les accessible a la ciutadania. Atenent doncs que aquesta documentació és accessible i pública, penso que les conclusions que arribes poden ser plausibles però mai un axioma.

    Corrent el risc de ser reiteratiu, insisteixo, si és domini públic, al meu parer no és una falsificació i, per tant, no és un fals històric. Perquè sigui un fals històric hi ha d’haver, al meu entendre, voluntat de què ho sigui.

    …i l’Odessey estarem tots d’acord que és un vaixell pirata que documenta no en virtut de la democràcia i la transparència sinó per propi benefici i que, gràcies a aquesta documentació pot ser jutjat per les seves accions. Altra vegada veig naps i cols al mateix cove.

    Salutacions


    • Insisteixo per enèsima vegada: la llei i les normatives internacionals defineixen molt bé que es i que no un “fals històric”. Per molt que es documenti un crim, no deixa de ser-ho


      • Benvolgut,

        Crec que he expressat abastament la meva opinió al respecte i no insistiré.

        Tanmateix, remarcar que no existeix normativa internacional que obligui sinó que, en tot cas, fa recomanacions i intenta fer esforços en la definició de fals històric. Estaré molt agraït si em pots documentar cap novetat al respecte per poder rectifcar.

        Per cloure, per mi és tan fals històric o fals arquitectònic l’Acròpolis d’Atenes avui en dia (estarem d’acord que les 4 pedres que queden d’en peus no tenen res a veure amb l’original policromat i en bon estat,… i dubto que hom es faci una idea de com era. Potser els grecs ens volen enganyar a tots no reconstruint…). Deia, tant l’Acròpolis d’Atenes com una restauració amb voluntat d’amagar (sense deixar evidències en la mateixa restauració o documentalment).

        Potser, a banda del coneixement d’arqueologia fora bo incloure el d’arxivística, diplomàtica i documentació en general atès que permeten fer una lectura més ample, no només de processos històrics, sinó també de la realitat (mai blanc o negre).

        Salutacions i felicitats pel blog de nou


        • De fet, es com si el Govern de Grècia tractés de convertir el Partenó en una piramide egipcia.


          • De fet, el Govern de Grècia mantenint-lo tal i com està a dia d’avui té el fals històric més gran de la història i si no que vingui Pericles i li expliquin.

            Sakutacions


    • Això és com el que es diu de la destral d’Abraham Lincoln, que es conserva molt bé perquè li han canviat tres vegades el mànec i dues la fulla.😀


  40. Si que és veritat que el barri gòtic és fals, però i que, es tant fals com les altres ciutats medievals. Els meus besavis eren artesans al carrer Sant Sever i els van enderrocar la casa per fer la plaçeta que hi ha al carrer del bisbe i van marxar a l’eixample on segurament van viure en millors condicions i el seu sacrifici va contribuir a millorar la ciutat i atraure els turistes, que molesten una mica però ens deixen calers.
    Però que ens diguis que no som una nació i que la historia ens la inventem em sembla gaire be insultant.


    • 1) Si, a l’article ja he explicat que els primers casos de falsificació de ciutats medievals es donen a França amb Violet-Le-Duc. En cap cas he dit que siguem originals, ni que inventem res, al contrari, ens limitem a copiar a la resta.

      2) El concepte de “nació” es un producte de la modernitat, sorgit després de que la revolució francesa enderroqués a l’Antic Règim i a l’estat feudal i necessités una nova legitimació que no fos el vassallatge sinó la identitat. El gran historiador Hobsbawm ha escrit una excel·lent obra sobre la invenció de les nacions->http://es.slideshare.net/PtrColombian/eric-hobsbawm-nacionesynacionalismodesde1780 No es que Catalunya no sigui una nació, es que aquest concepte no existia enlloc abans de 1789, ja que fins aleshores la legitimitat de l’estat era per vassallatge, no per identitat o voluntat. Si avui ens volem definir com a nació cap problema, però dur aquest concepte amb anterioritat al s.XIX es un anacronisme.

      3) Una de les característiques del romanticisme es la idealització del passat feudal, cosa que implica una reinvenció en gran part del passat medieval/modern barrejant mites i realitat. un exemple seria la invenció de la falsa llegenda del Fossar de les Moreres, per exemple-> https://glamboy69.wordpress.com/2014/03/17/qui-hi-ha-enterrat-al-fossar-de-les-moreres-mite-vs-arqueologia/


  41. Jo també m’he plantejat més d’un cop com haurien de ser les restauracions. Està clar, però, que en l’interessantíssim cas que ens exposes a partir d’aquesta investigació no es tracta (almenys no en tots els casos) de simple restauració, sinó construcció d’edificis moderns (del XX) seguint un estil antic. Traspassat als nostres temps, jo crec que vindria a ser com ara quan l’arquitectura que surt als emirats rics de Dubai i altres, per exemple, també pretén imitar l’arquitectura tradicional. El problema d’això és fer passar un estil pel que no és i pretendre que es tracta d’una altra època, com en el barri neogòtic.
    Els motius històrics suposo que són ben coneguts i ja ho exposes tu: la narrativa nacionalista. Em sembla absurd plantejar que igualment els edificis són macos (i segurament ho són), així com si res, en el buit. Seguint la mateixa lògica, podríem dir que la tauromàquia també és maca per si mateixa, l’estil, els vestits, els moviments…, descomptat el fet particular que es mata un toro davant d’un públic ansiós, clar.
    Ja he vist que en alguns comentaris s’ha parlat de la restauració. Jo diria que hi ha dues tendències: la de la recreació històrica i de la transmissió de la vivència històrica en els monuments i els llocs arqueològics. I la de l’exposició arqueològica tal qual, deixant les restes i les runes. La discussió, com deia en començar, també me l’he plantejada jo mateix, però d’entrada en realitat no veig cap problema a fer falsos històrics, òbviament sempre i quan s’hagi estudiat tot i quedi constatat que tal part de la muralla -posem per cas- és real i tal altra part és falsa. I no per això el valor arqueològic disminuiria. Al contrari, la capacitat pedagògica seria més forta. Pot ser el cas del poblat ibèric de Calafell.


    • Ah, una precisió: pel que tu dius, fals històric és específicament quan no es distingeix la part real de la recreada. No sé si això és exactament el que diuen les normatives (ja m’ho especificaràs), però així a voce pronto jo per fals històric entenc que és la recreació i reconstrucció de les restes arqueològiques en general, ja que, en ser recreades, no arriben als nostres dies tal i com la història les ha deixades, diguem-ho així, per això són “falses”; però, clar, es pot arribar a fer la distinció.


      • Entenem com a fals històric una restauració que no separa amb claredat la part antiga d la nova fent passar la nova x antiga.
        La recreació i la reconstrucció, si respecten aquesta separació, cap problema.


        • Ah, perfecte, doncs gràcies per l’aclariment, jo barrejava les csoes!


  42. […] sorprès el to exaltat d’un text a Internet denunciant la “falsedat fantasiosa” del barri gòtic. Qualsevol persona mínimament interessada […]


  43. Molt interessant l’article. Hi auriem d’afegir que la façana de la catedral era un tancament i no pas una façana definitiva. Josep Oriol Mestre va fer la seva primera intervenció/interpretació basant-se en dissenys de Carles Galtès Ruan al segle XV. S’hi pot comprovar el sócol preexistent i original, que és l’actual. La reconstrucció de Mestre, encara no fantasiosa, conté elements innecessaris. No conec el pergamí de Carles Galtès, però he imaginat que la façana de la Seu realment es semblaria més a l’esglèsia de Sant Francesc a Palma, tot i que els elements varen ser transformats al Barroc.

    Els lector podrien fer un petit esforç per entendre què és “fals històric” i conèixer el treball de Viollet Le Duc, a vegades respectuós i centrat en estructures i recuperació de l’espai que envolta el monument, però altres vegades fent interpretacions errades, per exemple les teulades de pissarra a Carcassonne pròpies del nord de França. Aquest elements, com ara les galeries amb columnes de marbre tan típiques a casc antic de Barcelona, enganyen la concepció de la història, la seva economia i cultura.

    Per altre banda entenc que els comentaristes hagin trobat una intenció tendenciosa, ja què l’autor/a fa una descripció simplista del romanticisme com un moviment burgés, la qual cosa no és del tot certa. El romanticisme europeu és una reacció contra el racionalisme i la il·lustració. És una exaltació nacionalista, individualista, supersticiosa, exòtica. Les transformacions a la ciutat vella s’han d’entendre com un projecte d’urbanisme romàntic i no crec que calgui demonitzar ni el romanticisme ni tampoc els intel·lectuals d’altres èpoques.


  44. […] el nou Museu de les Cultures del Món a Barcelona, que es troba situat dins de dos falsificats palauets neogòtics (Palau Nadal i del Marques de Llió). Acompanyat pel meu xicot i dos amics, entre els quals […]


  45. Hola!! Por fin he podido encontrar tu blog!!
    Me ha encantado el artículo!!


  46. […] EL BARRI (NEO)GÒTIC: La Falsificació Romàntica de Barcelona, post de Roger Molinas […]


  47. Muy instructivo e interesante artículo. Desgraciadamente, en Valencia también somos demasiado conocedores de la “reinterpretación” de la Historia que hace el catalanismo mal entendido.


    • Et refereixes a casos de patrimoni històric a la ciutat de València (o a temes polítics? -seria una llàstima-)? Podries posar exemples?


  48. No tenia per què dir-ho, però ho faig. Sóc jove, catòlic i de dretes però estic molt d’acord amb l’Arqueòleg Glamurós. Fa 150 anys que estem maquillant -quan no directament inventant- la nostra història sense cap mena de rigor i amb l’única finalitat que els de sempre segueixen remenant les cireres. No és casualitat que la regió que Franco va fer més visites va ser la nostra, la catalana. Molts dels primers alcaldes de la democràcia provenien del franquisme i no van tenir cap mena de problema per refer i autoinventar-se la seva pròpia història personal. I encara alguns d’aquests “tunejos” arquitectònics serien passables si quan s’explica es digués la veritat. Però no, molts membres del món acadèmic no tenen cap inconvenient en seguir explicant mentides. De fet som un poble immadur, fàcilment manipulable i sense matisos. Aquí ho ets nacionalista i del Barça o ets un botifler. I la cosa cada vegada va a més…


  49. Eacepte per la construcció de la Via Layetana, la resta de recostruccions corresponen a la destrucció de las diferents guerres i del sa queixós d’esglésias.
    Parlar de destrucció deliberada em sembla mentir.


    • Es la pura realitat. El Pla Baixeras va suposar la major destrucció d’edificis gòtics de Barcelona. Es així, no passa res. llavors no hi havia una Llei de Patrimoni i era perfectament legal.


  50. Article absurd, lamentable i ple d’odi.


  51. Reblogged this on El bloc de la Cè.



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: