h1

Bernie Sanders o la fi de l’Hegemonia Neoliberal

febrer 8, 2016

## Aaaaara asanders4

Que un candidat d’esquerres, que s’autodenomina socialista, aixeca el puny i parla de lluita de classes es ja de per si quelcom inesperat i fora del guió en unes eleccions americanes.  Bernie Sanders va quedar-se a tan sols un 0,2% de guanyar les eleccions primaries del Partit Demòcrata a Iowa i, si les enquestes no fallen, aquest dimarts arrasarà a New Hampsire. PD: Ha tret 22% sobre Hillary.

Només pel fet que hagi arribat fins aquí es un indicador claríssim que moltes coses estan canviat a la política global occidental. I te a veure amb el resultat de Tsipras a Grècia, de Corbyn als Laboristes anglesos, o de Podem a Espanya. Ja no és una anècdota aïllada. L’hegemonia cultural absoluta de la que ha gaudit el neoliberalisme des dels anys 80, sense cap oposició rellevant, dona senyals d’esgotament i de fi de cicle.

Mirem la situació amb un xic de prespectiva històrica. Entre 1933 (Roosvelt) i 1980 (Reagan) cap dirigent occidental es va atrevir mai a posar en dubte l’Estat del Benestar i la protecció dels treballadors. Existia un consens inqüestionable sobre les polítiques de despesa social, creixement i protecció dels treballadors. L’alternativa era una revolució comunista. Ni un Primer Ministre Conservador del Regne Unit (Heath, Douglas-Home o MacMillan), ni tampoc cap President Republicà dels EUA (Eisenhower, Nixon o Ford) van atrevir-se a plantejar polítiques d’austeritat, privatitzacions, ni cap mena de retallada al benestar. Fins i tot dictadures feixistes com la de Franco s’esmerçaven a crear la Seguretat Social per frenar una possible revolta obrera.

## Aaaaara asandersPerò als anys 80-90, amb Reagan i Tatcher, l’amenaça del comunisme desapareixia del mapa i la socialdemocràcia abandonava als sindicats i es llençava de cap al capitalisme ferotge, amb un toc de maquillatge progressista. Amb la globalització del mercat lliure s’ha deixat enrere el capitalisme industrial que ha mutat a una economia globalitzada de pura especulació financera sense cap mena de llei ni norma que ho reguli. Una economia tan sols enriqueix a un a petita elit que cada cop concentra més poder i capital, mentre la resta de la població té menys treball, doncs l’especulació no requereix de ma d’obra.

Una de les propostes més contundents de Bernie Sanders es tornar a aprovar la Llei Glass-Steagall, impulsada per Roosvelt, per separar la banca d’inversió de la de dipòsit. Amb aquesta mesura es va impedir amb ma de ferro l’especulació financera i bursàtil que va produir el Crack del 29. La llei va ser derogada l’any 1999, sota el segon mandat de Bill Clinton; 8 anys més tard esclatava una nova crisi financera provocada per l’economia de casino.

Encara que no guanyi la nominació, Sanders ja ha aconseguit escorar als demòcrates cap a l’esquerra. Ha centrat els debats sobre el poder de la elit financera de Wall Street i com aquesta ha finançat les campanyes de la resta de candidats. Hillary Clinton, des de la seva entrada en política l’any 1999, ha recaptat 444 milions de dòlars provinents de bancs d’inversió, com City Group (824.000$) o Goldman Sachs (760.000$), així com altres empreses com Law Firms (27M$) o Busines Services (8M$). Sanders, en canvi, ha fet tota la campanya amb micro-donatius particulars amb una mitjana de 27$. Es veritablement imparcial una democràcia on les elits financeres inverteixen tantíssim capital a favor d’un candidat? Es pot fer polítiques socials mentre depens dels diners de l’especulació financera?

Es a dir, per primer cop tenim unes eleccions on milions de persones estan debatent sobre els veritables culpables de la crisi. Per fi tenim un candidat que està vehiculant el cabreig social cap als més poderosos i no envers les minories marginals i febles. Estem davant un polític que s’ha atrevit a plantar cara a la casta dels mitjans de comunicació i s’està enfrontant a les corporacions més poderoses. Està proposant una sanitat i educació publiques i gratuïtes, finançades amb impostos a la elit financera i encara està viu.

## Aaaaara asanders2Per altre banda, tot i que no ha centrat la seva campanya el política internacional, es tracta d’un pacifista convençut que ha votat sempre en contra de les guerres imperialistes americanes, mentre Hilary donava suport a la invasió d’Irak. Està a favor d’abolir la pena de mort i, per si fos poc, va ser el primer polític defensar obertament els drets LGBT; ho va fer en una carta de 1970, 7 anys abans que Harvey Milk fos escollit com el primer polític obertament gai dels EUA. De fet, Sanders va participar a la Marxa dels Drets Civils de Martin Luter King, mentre Hilary feia campanya amb els republicans més racistes, aquell mateix any.

El gran argument dels partidaris de Hilary es que la societat americana no està preparada per un candidat tan a l’esquerra i que els republicans el derrotarien fàcilment a les eleccions del Novembre. Doncs bé, segons la web Real Clear Polítics, que indexa totes les enquestes publicades als EUA, Sanders derrotaria a qualsevol candidat republicà amb un marge molt més ampli que Hillary. Imagino que és perqué Sanders recolliria força vot de la classe obrera blanca no qualificada (els “white trash”) que no el veurien com un intel·lectual elitista de Nova York.

L’altre argument es que les propostes de Sanders toparan amb la mateixa majoria republicana al Congrés i al Senat que ha tingut lligat de mans i peus a Obama els darrers 6 anys. Es cert, i també s’hi trobaria Hillary. Però davant això el que no poden fer els demòcrates es resignar-se o  tractar d’entrar a negociar amb els embogits ultres del Tea Party, sinó mobilitzar les seves bases per recuperar una majoria de progrés  a les dues càmeres.

En tot cas, insisteixo, només pel fet que hagi arribat fins aquí es una senyal inequívoca de que a l’hegemonia cultural absoluta del neoliberalisme li estan sortint esquerdes cada cop més grans. La gent, especialment la generació de joves i precaris en la que em trobo, comença a posar en dubte els dogmes del mercat lliure i, per primer cop en molt temps, està trobant opcions capaces de guanyar a les urnes. Donant-li la volta a Tatcher podríem dir que “There is an alternative!”

h1

Es podria repetir l’Holocaust?

febrer 1, 2016

Per tercer any consecutiu els companys de ICV de Sant Boi m’han convidat a parlar en l’homenatge a les víctimes de l’Holocaust que es fa en aquesta ciutat. En les dues ocasions anteriors he centrat la meva intervenció en la invisibilitat i la marginació de les víctimes LGBT. Aquesta ocasió m’he decidit per fer una reflexió més àmplia.

## Aaaaara aholocaust

Primo Levi ens presenta en la seva obra un testimoni de l’Holocaust des de l’horror més absolut, com un mal en estat pur, on no tenen cabuda justificacions i on n’era responsable la societat alemanya en el seu conjunt. Segons Levi no es possible investigar les causes socials, polítiques o econòmiques del Genocidi nazi, ja que això implicaria justificar d’alguna forma que aquell malson es dugués a terme. Una visió similar a la que veiem en molts documentals o films de Holywood sobre el tema.

Des d’aquest punt de vista idealista, els historiadors estem fora de lloc. Hauríem d’explicar el nazisme com una sobtada i inexplicable encarnació del Mal Absolut sobre la terra. Com un parèntesi en la racionalitat humana en el qual milers de persones van ser posseïdes per una bogeria malèfica, sense més.

Sense desmerèixer a Levi, no puc estar gens d’acord amb aquesta opinió, doncs implicaria buscar les causes d’un fenomen històric en la metafísica religiosa, o en la psiquiatria de masses. Es una visió que, a més, té un punt d’etnocentrisme. No es que Occident fallés com a civilització, simplement va patir un breu trastorn d’alienació temporal, recuperant miraculosament les seves facultats amb l’arribada dels tancs nord-americans. Com si l’Holocaust hagués passat en un altre planeta i en un temps remot que no tingués res a veure amb nosaltres.

Assumir aquesta premissa també implica estudiar el fanatisme nazi com quelcom irrepetible i excepcional, del qual ens podem sentir plenament allunyats i segurs de que nosaltres no faríem mai res semblant. I aquí és on està el problema; quan ens trobem davant un context econòmic i social similar i amb un nou ressorgiment d’ideologies de l’odi identitari, no ho sabem reconèixer i no fem res per impedir que es torni a repetir un nou Holocaust.

Al llarg de la història hem vist com, davant crisis econòmiques profundes, les classes dirigents han canalitzat l’odi envers les minories més febles: els atacs als calls jueus al s. XIV davant la pesta negre en serien un exemple, o també les caceres de bruixes al s. XVI. I que va ser la Inquisició sinó un òrgan burocràtic de les elits per canalitzar l’odi envers minories marginals?

Que té d’innovador l’Holocaust, doncs? El sociòleg Zygmut Bauman afirma que Holocaust no va ser un esdeveniment singular, ni una manifestació puntual de malèfic ‘barbarisme’. Va ser un fenomen estretament relacionat amb les característiques pròpies de la modernitat; es va gestar i es va posar en pràctica en la nostra societat moderna i racional, en el moment culminant de la nostra cultura. És, per tant, un problema d’aquesta societat, d’aquesta civilització i d’aquesta cultura occidental. L’Holocaust, segons Bauman, es fruït de l’avanç de la racionalitat científica, la burocratització dels sistemes productius i de les organitzacions. No hagués estat possible matar a tanta gent en tan poc temps sense una eficient i eficaç administració burocràtica. Una diferència quantitativa que no van tindre les matances de les dictadures del Con Sud a Amèrica Llatina.

Això es precisament el que Hanna Arendt ens va mostrar a la seva polèmica obra “Eichmann a Jerusalem” on exposa la seva teoria de “la banalitat del mal”. Durant el judici que va realitzar l’estat d’Israel al funcionari nazi Eichmann, Arendt s’adona que aquest home no es una monstruosa criatura pèrfida i malèfica, ni tampoc d’un trastornat o posseït. Molt pitjor. Era un simple i gris buròcrata que es va limitar a obeir ordres dins un modern i eficaç complexe administratiu. En cap moment es va qüestionar per la moralitat de les seves accions, sinó per les conseqüències de desobeir la legalitat vigent llavors. Era simplement una ovella del ramat que es limitava a obeir fidelment al pastor, com li havien ensenyat.

Estem vacunats contra un nou Holocaust? Desgraciadament em temo que no. L’any 1963 un psicòleg social va dur a terme l’Experiment de Milgram, per comprovar si la gent estava disposada a obeir cegament ordres d’una autoritat superior, encara que aquestes anessin en contra de qualsevol límit ètic o moral. Els resultats van ser esfereïdors. El 65% dels participants van donar descàrregues elèctriques de 450 volts a un altre membre, simplement perqué la veu d’una autoritat els hi deia que ho fessin.

De nou avui a Europa ens trobem amb un escenari europeu amb una forta crisi econòmica i populismes identitaris que busquen canalitzar el cabreig social envers els elements més dèbils de la societat. Ara les víctimes no seran jueus o gitanos, sinó musulmans o refugiats. Tant es, sempre i quan siguin col·lectius marginals als quals sigui fàcil atacar. Mentre estant els estats, amparats i legitimats en la lluita contra el terrorisme, endureixen el seu autoritarisme i donen cada cop més poder a uns aparells policials i represors que, en cas d’estar en mans de fanàtics, no sabem de qué podrien ser capaços.

h1

Ressenya de “Les aventures dels DTB”: Novel·les juvenils plenes d’Història

gener 27, 2016

### dtb

Una de les coses bones de ser una blogstar-twitstar es que, molt de tant en tant, em fan propostes d’allò més interessants, com regalar-me llibres per fer-ne una ressenya. Una petita i merescuda compensació per les constants campanyes de ciberassetjament que he de suportar, suposo.

En aquest cas es tracta del llibre “Les aventures dels DTB“, publicat recentment per la editorial catalana El Tàvec, després d’aconseguir 3.497 euros de micro-donatius a través d’un Verkami (i 1.200 més per al segon volum). El seu autor es Eloi Gispert, aficionat a la història i la literatura, i la Iris Garcia es qui n’ha realitzat les lustracions.

### dtb1Ens trobem davant una novel·la juvenil d’aventures, amb un estil força similar al dels Hollister, els Cinc o els Tres Investigadors. Els seus protagonistes son un grup de marrecs d’entre 5 i 11 anys que son germans o cosins entre ells. La singularitat de la obra es que les seves peripècies sempre giren entorn la història i el patrimoni cultural de Catalunya.

Cada cop que les famílies dels protagonistes surten d’excursió topen amb un castell, un monestir o un poblat iber, envoltat d’un misteri que sempre connectarà dialècticament el passat i la història amb el present i la seva imaginació. Sempre comptaran amb l’ajuda de la misteriosa biblioteca de l’avi Fermí que han descobert a les golfes.

Celebro l’encert de fer divulgació i pedagogia del nostre patrimoni històric, d’una forma divertida i entretinguda pels més menuts, doncs resulta urgent que la societat prengui consciència de la importància de preservar l’arqueologia de l’especulació urbanística. Si ha estat possible que, durant la bombolla de la construcció, s’hagin arrasat milers de jaciments amb el silenci de la població (quan no el seu aplaudiment entusiasta), es simplement perqué encara tenim molt arrelat el concepte decimonònic de que l’arqueologia es basa en buscar tresors i que no amb la investigació del nostre passat col·lectiu, ni amb la correcte comprensió del nostre present.

Per si fos poc un dels capítols gira entorn el robatori d’unes àmfores greges a Empúries. Trobo molt adient sensibilitzar sobre l’espoli arqueològic i el tràfic d’antiguitats, la tercera màfia que mou més volum de capital al món després de la droga i les armes. les restes arqueològiques no son tresors per treure’n un lucre personal, sinó que tan sols tenen vàlua com a contenidors d’informació sobre el nostre passat i l’únic lloc legal on poden estar es a les vitrines o al magatzem d’un museu públic. El passat col·lectiu es de tots i no es pot privatitzar sota cap concepte.

Una novetat enginyosa que té el llibre es que dins el text trobem codis bidi que ens enllacen als paisatges i fotografies dels indrets on tenen lloc les aventures que ens son narrades. no tinc clar quina serà la rebuda d’aquesta iniciativa entre els joves lectors, però la innovació i la dialèctica entre tecnologia i lectura sempre ha de ser benvinguda.

Tot i que ja fa llargues dècades que no tinc el més remot interès per la literatura juvenil, he passat una bona estona acompanyat per aquest llibre d’aventures i història. Sens dubte que si fos mestre de primària o tingués fills en aquesta edat, en recomanaria la lectura.

Si voleu més informació, podeu consultar la seva web. Espero que tinguin molt èxit i puguin editar en breu el tercer volum!

h1

Mai veuré a David Bowie en directe.

gener 18, 2016
glam.jpg
“You’re too old to lose it, too young to choose it
And the clocks waits so patiently on your song
You walk past a cafe but you don’t eat when you’ve lived too long
Oh, no, no, no, you’re a rock ‘n’ roll suicide”

Quan vaig assabentar-me, a través de les xarxes socials, de la mort de David Bowie no li vaig donar ni la més remota credibilitat. Em va vindre a la memòria l’argument del film “Velvet Goldmine” (Todd Haynes, 1998), on una estrella del glam interpretada per Jonathan Rhys Meyes (indubtablement inspirada en la biografia de Bowie) simulava la seva pròpia mort, per tal de reinventar-se al cap d’uns anys, com un artista diferent. Tres dies després de la publicació d’un nou disc “Black Star“… tot quadrava: era una macabra estratègia publicitària! Però, per desgràcia, no va ser així.

Vaig descobrir a Bowie a finals dels 90’s, una època on la omnipresència del grunge havia relegat a l’ostracisme abolut tota reminiscència glamourosa. Bé, no es del tot cert! Placebo, una banda anglesa que barrejava rock indie amb glam, va fer de la reivindicació de la figura de Bowie un dels seus lemes existencials. Justament en el concert d’aquest grup (quan jo anava a l’institut), quan em vaig fer amic d’una noia gallega que em va enviar una còpia de “The best of Bowie 1969-1974” al cap d’uns dies.

bowieSeguidament vaig iniciar una indagació arqueològica sobre les diferents fases i transformacions de Bowie. Acompanyat per la lectura de diverses biografies, em vaig anar descarregant la seva obra per anar desgranant, com capes d’una ceba, els diversos estats i transformacions. De sobte em vaig adonar que ja coneixia a Bowie molt més del que em pensava, doncs molts dels grups que escoltava llavors estaven clarament influïts per ell. Nirvana havia versionat “The man who sold the world” al seu mític “Umpluged in MTV“; Paralisis Permanente ho havia fet amb “Heroes“, MorrisseyDrive in Saturay” i així un llarg etcètera. Bowie semblava com un Gènesis inexcusable pel qual quasi tothom es considerava més o menys influït.

Bowie ha tingut tantes cares i facetes que és impossible que ens agradin o desagradin totes. A mi, particularment, els seus inicis de cantautor hippie em deixen bastant indiferent i tan sols en salvaria la mítica “Space Odissey“. Tampoc m’acaba de fer gens el pes la seva celebèrrima fase popera dels anys 80’s amb “Let’s Dance” i “Tonight“. I dels dos àlbums  experimentals dels 90’s amb Trent Reznor (Earthling i Outside) en salvo temes molt puntuals. Per contra, els desconeguts àlbums més recents, em semblen una joia. Especialment “Heathen“.

bowie kiss

Bowie i Lou Reed es fan un petó

Però sens dubte son els anys 70’s on posa les bases per una forma absolutament trencadora d’entendre el rock. Aquest estil musical, com ja he explicat, sovint s’ha convertit en una mera exaltació estètica dels valors androcèntrics i homòfobs de l’heteropatriarcat. Mascles musculosos suant testosterona mentre aporregen una bateria, mentre les noies es limiten al passiu paper de groupies, esperant camerino a l’estrella amb les cames obertes. Bowie, juntament amb T-Rex, va trencar el 1972 aquest esquema amb una revolució que obria un univers estètic d’androginia, ambigüitat, maquillatge, perruques, veus en falset, plataformes i tacons d’agulla.

Amb aquell artista si que em podia sentir identificat. Sense Bowie jo no seria un arqueòleg glamourós. Possiblement mai ningú hauria parlat de glamour i, de ben segur, el mon seria molt més gris i avorrit.

Mai veuré a Bowie en directe. Sempre em quedarà el consol de veure els seus vídeos de les diferents posades teatrals en escena. Un espectacle de pur rock amb una posada en escena molt teatral i espectacular, les bases del que ara fan tots els artistes Pop com Madonna. Una posada en escena completament diferent en cada gira, amb poques concessions a la nostàlgia.

Bon viatge de retorn al teu planeta Ziggy Stardust!

h1

Les 10 perles de Carles Puigdemont

gener 11, 2016

Finalment la CUP ha decidit cedir davant Convergència, mitjançant un pacte extremadament humiliant, i mantenir en el poder a la dreta, l’estatu quo i l’establishment oligarca a canvi de no aturar el miratge il·lusori del Procés. Seguidament faig un recull de les “perles” més destacades de Carles Puigdemont, aquest individu que a partir d’avui governarà Catalunya perqué així ho ha volgut la CUP.

1.- Ha governat amb el suport del PP i de tràsnfugues  No ho dic jo, ho diu Lluc Salellas regidor de la CUP de Girona al seu blog

#puigdemont dreta

“CiU i el PP han acordat les principals polítiques de la ciutat en els últims quatre anys. Una veritat com un temple. Bé, ells dos i els trànsfugues. Cert. A tall d’exemple, quatre propostes centrals aprovades gràcies a aquesta sòlida aliança conservadora: l’ordenança de la civilitat (de les més restrictives del país), la compra del Fons Santos Torroella (una hipoteca per anys), les ordenances i els pressupostos (al fons a mà dreta) o el Pla Especial de Les Pedreres (sense consens de ciutat ni de barri). Tot des d’uns despatxos on no sabem què i com s’ha pactat. Unes aliances que han vingut en paral·lel a les propostes que fèiem des d’altres grups municipals que, massa sovint, han estat desateses. El casori del sr. Puigdemont amb el PP ha estat com el de les grans estrelles del rock: sense fotografies però pel boc gros i sense contemplacions. Per tots els mitjans. Sense cap autocrítica.”

2.- Va tractar de desallotjar el Bloc de Salt, ocupat per la PAH i famílies desnonades en extrem risc de pobresa: No ho dic jo, ho diu la PAH de Girona i Salt

“CARLES PUIGDEMONT (CiU) VA IMPEDIR QUE PROSPERÉS UNA MOCIÓ EN DEFENSA DEL BLOC-SALT AMB EL SEU VOT DE QUALITAT COM A ALCALDE DE GIRONA. POC DESPRÉS EL TRIBUNAL DE DRETS HUMANS D’ESTRASBURG VA ATURAR EL DESALLOTJAMENT PERQUÈ NO ES RESPECTAVEN ELS DRETS HUMANS MÉS BÀSICS. AIXÒ VA PASSAR FA DOS ANYS. DESPRÉS PUIGDEMONT HA SEGUIT DEMOSTRANT LA SEVA MANCA DE VOLUNTAT POLÍTICA PER A ATURAR EL DRAMA I INJUSTÍCIA DELS DESNONAMENTS. FARÀ EL MATEIX COM A PRESIDENT DE LA GENERALITAT? AL BLOC-SALT, USURPAT PER LA SAREB, VA TORNAR A SER ALLIBERAT PER LA PAH-GIRONA-SALT I ARA HI VIUEN 14 FAMÍLIES, AMB UN TOTAL DE 24 NENS I NENES.”

#Puigdemont

3.- Va posar cadenats a les escombraries dels supermercats per impedir que els pobres agafessin menjar. No ho dic jo, ho diu El Periodico

“L’Ajuntament de Girona ha posat en marxa una iniciativa singular per evitar que els indigents s’alimentin dels productes caducats que els supermercats llencen a les escombraries. Des d’ahir, la ciutat disposa d’un nou model de contenidor de residus orgànics que se sumaran als que utilitzen la majoria de veïns per llençar les deixalles. Són iguals que els altres, però tenen una petita (però destacada) diferència que els caracteritza: estan tancats amb un candau perquè els súpers posin sota clau els productes que llencen perquè no són aptes per al consum.”

4.- Va participar en la beatificació de 3 monges del bàndol franquista a la Guerra Civil, juntament amb el Ministre de l’Interior: No ho dic jo, ho explica ell mateix a la seva web

Puigdemont7“Un dels punts àlgids de cerimònia ha estat quan s’ha descobert la imatge de les noves beates i quan s’ha traslladat a l’altar de les relíquies de les tres beates, portades per germanes de l’Institut i familiars.  En finalitzar la celebració, el bisbe de Girona, Francesc Pardo ha remarcat, dirigint-se a totes les religioses de Sant Josep de Girona: “La beatificació de les vostres germanes màrtirs manifesta la veracitat de l’Evangeli que viviu i testimonieu”.

5.- Considera que els Fets del Parlament, quan el 15M va obligar a entrar a Artur Mas en helicòpter al Parlament, es un acte indigne i antidemocràtic. Curiosament molta gent de la CUP, gràcies als quals ell serà President, van participar en aquell acte.

##puigdemont 15M

6.- Te un odi furibund i patològic contra el marxisme que recorda al senador Joseph McCarthy  dels pitjors temps de la caça de bruixes i de la Guerra Freda. Això no ha impedit que sigui investit amb vots d’un partit anticapitalista i d’un marxisme extrem, proper al trostkisme.

Puigdemont3Puigdemont2Puigdemont87.- Es va gastar 3,7 milions d’euros públics en una col·lecció d’art, d’un col·leccionista privat, i ho va carregar a la factura de l’aigua. No ho dic jo, ho diu la revista Cafè amb Llet

“Els 3,7 milions d’euros que es va gastar l’alcalde de Girona en quadres sortiran de la factura de l’aigua dels ciutadans.El passat 15 de març,  mentre es votava la proposta al ple, membres de la PAH i la Xarxa de Drets Socials es van manifestar a les portes de l’ajuntament: «No tenim casa per penjar-hi quadres» cridaven.”

8.- El seu cap de campanya va ser detingut per formar part de la trama corrupte del 3%. No ho dic jo, ho diu Ok Diario

“El jefe de la campaña electoral que llevó a Puigdemont a la Alcaldía de Gerona en 2011, Josep Manel Bassols, fue detenido el pasado 21 de octubre por la Guardia Civil, durante el desarrollo de la tercera fase de la operación Pretoria contra la corrupción de CDC, el partido de Jordi Pujol y Artur Mas.”

 9.- Creu que els polítics imputats per corrupció NO s’han d’apartar del càrrec. Això, segons diu, malmetria la confiança de la ciutadania en el Procés. No ho dic jo, ho diu la seva web oficial de l’Ajuntament

##apuigdemont

10.- Va contractar a la constructora d’un alcalde convergent per fer una obra pública. No ho dic jo, ho diu La Directa, diari afí a la CUP.

“Unes obres menors al barri de Sant Daniel de Girona podrien obrir la caixa dels trons en una ciutat que, fins ara, ha aconseguit mantenir-se al marge dels escàndols de corrupció. L’alcalde Carles Puigdemont (CiU) ha adjudicat a Freixas i Freixas, S.L. unes obres valorades en 69.559,79 euros amb les quals es renovarà la coberta de l’antiga escola de Sant Daniel, un espai utilitzat per diferents entitats veïnals.”

PD: I més Perles!!-  La revista La Directa fa un altre recull on repassa el suport de Puigdemont al sionisme, a l’Opus Dei, la brutalitat policial, desnonaments, restaurants de luxe…

Això no vol dir que, a partir d’ara, hagi de ser igual de dretà. Ja no governa amb el PP, sinó amb ERC i el suport de la CUP. Li donarem els 100 dies de gràcia, que ells no van donar a Ada Colau, i després valorarem si ha valgut la pena la inmolació cupera… o no.

h1

8 Reflexions d’urgència sobre el NO de la CUP

gener 4, 2016

NOTA: Aquest text es va escriure abans del pacte de Govern amb el que la CUP es va llençar als braços de Convergencia

CUP3

1 -> He estat (i serè) el primer en criticar a la CUP quan toqui. Però ara no és el moment. Davant el Tsunami i la fúria masclista, etnicista i racista que ha sorgit a les xarxes socials provinent de les entranyes guturals de l’ultranacionalisme català més repugnant, unitat i solidaritat absoluta per part de tots els demòcrates. I sé que ells probablement no ho farien per nosaltres i alguns potser fins i tot hi col·laborarien. M’és igual! L’odi que estem veient a les xarxes supera tots els límits permissibles. Prou!

2-> Es cert. Em vaig equivocar. Em vaig deixar dur pels meus prejudicis creient que tota la CUP era tan dòcil i mesella com David Fernàndez. I no. Segueixo dient que només encerto auguris quan ho faig amb el Tarot i no amb la raó. Quina creu per a un materialista! Però bé es cert que ha anat d’un sol vot; de fet moltíssima gent va creure que el pacte amb Mas seria bufar i fer ampolles durant la campanya del 27S. Ni de lluny he estat l’únic.

3-> Un cop més ha quedat perfectament demostrat que el Procés no és més que un moviment social reaccionari, una estratègia de l’oligarquia catalana per mantenir Mas al poder a costa d’agitar el populisme identitari entre les classe mitges espantades per la crisi. En el moment que ANC i AMI s’han agenollat davant Mas, han demostrat que mai han tingut ni el menor interès real en la independència sinó en acabar amb tota la oposició democràtica a Convergència.

4-> La CUP ha acosneguit resistir la temptació de deixar-se seduir per la oligarquia corrupte perquè, a diferència d’ERC, no te cap interès en el poder polític; és més: li te por. Mas no els ha pogut subornar amb quatre poltronetes ja que la CUP no vol governar, vol mantindre la seva immaculada puresa ideològica i superioritat moral enfront a la resta de la humanitat. Té tant terror a trencar un plat que no s’atreveix a fregar-ne cap. Amb aquestes premisses arribar a cap pacte de Govern amb ells es un veritable suplici. Us ho asseguro jo, que vaig malgastar 7 mesos tractant de fer una confluència amb ells a les passades municipals de l’Hospitalet. La pèrdua de temps més inútil de la meva vida. Mai m’hauria imaginat que, al cap d’un any, estaria celebrant amb xerinola la seva intransigència!

5-> Seria un error pensar que el Procés ha acabat. Tot i la orgàsmica estocada que li ha donat la CUP, aquest segueix reptant moribund, amb la ràbia d’una bestiola malferida. Ara han passat de la fase del pensament màgic a l’odi hiperventilat i poden ser perillosos. Es segueixen auto-enganyant, buscant traïdors i caps de turc a qui culpar de que les seves fantasioses profecies mil·lenaristes mai es diguin a terme. Fins que no hi hagi un Referèndum legal i acordat amb Espanya, on els poguem derrotar de forma neta i contundent, no despenjaran les estelades deixant-nos fer política racional en pau.

6-> La CUP acabarà rebentant. I es sa, bo i democràtic que això passi. La CUP era una UTP (Unió Temporal de Partits) que no tenien res a veure entre ells (de fet eren antitètics), però que havien trobat alguns punts en comú per anar junts a les eleccions. A les municipals de L’Hospitalet la seva llista era una tuti fruti d’allò més variat on hi podíem trobar des de nacionalistes addictes a les marxes de torxes i els concerts de Núria Feliu, fins a activistes del 15M castellanoparlants que no han vist una estelada a la seva vida i no coneixen ni un mot dels Segadors. De moment ja ha marxat Antonio Baños, imitant així a Raül Romeva, pel fet de veure’s obligat a complir una promesa electoral. Quan trigarà a tindre un càrrec mediàtic o polític? Hores? Dies? Espero que la resta de talps processites dins de la CUP vagin desfilant. I llavors parlarem, si cal, de ponts i aliances.

7-> En quant a Anna Gabriel la gesta d’aquesta heroïna mereix figurar entre els grans mites catalans, junt a Sant Jordi, matant aquest malèfic drac que ha estat Artur Mas, el polític que més he odiat en tota la meva vida junt a Aznar i Bush. Es la nostre Joana d’Arc, sacrificada pel país en la foguera de la intolerància. No la votaré, seguim estant ideològicament molt lluny, però s’ha guanyat el meu respecte etern i un lloc en el meu cor. Sense ella la CUP seria el dòcil i mimós aliat de Procés que va ser l’anterior legislatura.

8-> De que aniran les eleccions al Març? A mi em fan una mandra infinita, porto un esgotament mental de campanyes que no us podeu imaginar. Amb quin discurs il·lusori ens vindrà ara la dreta nacionalista? Que es una segona volta de “El Vot de la teva Vida“? Que hem de re-desconnectar de la desconnexió? Serà un referèndum sobre Artur Mas? Serà capaç l’esquerra no nacionalista de repetir l’heroica gesta del 20D?

… i 9 (de propina)-> La forma assembleària de prendre decisions de la CUP es absolutament vàlida i respectable. Tant com qualsevol altre: vots en urnes, vot telemàtic o debats locals i posteriorment elevats a un Consell Nacional. No han inventat res que no fem la resta de partits des de fa llargues dècades. Un dels problemes de l’adanisme es que constantment descobreix el Mediterrani, que hi farem!

h1

Les meves Prediccions per 2016 #TarotArqueoleg

gener 1, 2016

Un any més faig públiques les meves Prediccions Tarotistes per aquest 2016, responent les vostres consultes que m’heu fet aquesta setmana passada. Espero que es compleixin els bons auguris i que hagi errat els més funestos.

TAROT2

Prediccions de caràcter polític

EGC- En cas d’investir Mas, s’uniran sectors de la CUP a la confluència ECP?

-> Les relacions entre la CUP i En Comú Podem canviaran radicalment. Un sector tractarà de confluir-hi, mentre un altre intrigarà i maniobrarà per tal d’impedir-ho.

Sonia S.Tendremos gobierno en España? Y en caso afirmativo, qué partidos lo formarán?

->Després de llargues negociacions hi haurà un Govern de coalició a Espanya, fruit de la impotència i pessimisme d’alguns. Un greu error que alguns pagaran car.

Miguel Rosa ¿Veremos a la CUP invistiendo a Artur Mas?

-> Sobre investidura d Mas x CUP veig q hi ha un escandalós pacte secret tancat en el qual només una dona sàvia i poderosa s’hi interposa per tal a que es dugui a terme. Potser Anna Gabriel?

@didaclopez Es recrudirà l’ofensiva de la “troika” en forma d’exigències de retallades i privatitzacions, o faran treva

->Les polítiques econòmiques de la Troika es veuran marcades per un major equilibri, diplomàcia i decisions més consensuades.

@tonicantonacreus que el PSOE acabarà facilitant que Rajoy repeteixi com a president?

-> Veig a un Pedro Sanchez molt debilitat que serà recompensat amb un canvi de càrrec. Porta giratòria? Veig a Rajoy de President, tot i que tindrà molt mala sort i haurà de fer front a una possible traïció o pacte fallit.

@Etenfurecido/Dani S./Quim Esteban/Núria LH/@joancecejoan Anirem a noves eleccions catalanes i generals?

-> En quan a Catalunya, veig un estancament en la situació política, amb un rumb erràtic i irracional. Veig que es produeix un succés que tampoc canvia res. Poden ser unes noves eleccions on el resultat sigui similar a l’actual? O una altre cosa, a saber. A Espanya veig la formació d’un Govern molt dèbil, inestable, insegur i desequilibrat.

@illadecebaAguantarà Corbin fins al final de legislatura? Com anira el tema economic i politic a UK?

-> Veig a Corbyn molt debilitat, fent front a errors, baralles internes i obstacles. Va postergant una decisió difícil. A UK la economia li anirà molt bé. Hi haurà un incident polític que generarà molta tensió

Parce/@lfilella- Tindrem un altre polític al capdavant del proces?? Seguirà Mas de President?

-> Després d’un període d’inestabilitat i debilitat veig un lideratge masculí fort, poderós i rigorós al Procés. Pot ser nou… o no.

Pilar/Quim Esteban/@lfilella- Mantindrà Ada Colau el seu prestigi entre les esquerres o farà alguna gran pifiada?/ Saltarà a la política nacional?

-> Cartes un xic dolentes per Ada Colau. Ups! La veig prenent una decisió polèmica i controvertida en relació a un nou projecte. Tot i així es manté forta. Tindrà una enorme influència sobre la política catalana, però haurà d’evitar prendre decisions precipitades.

Oscar ParsiCreus que el PSOE governarà a Espanya amb el suport de Podem?

-> No vaig ni la menor possibilitat d’un Govern PSOE-Podem. Les relacions entre ells seran dolentíssimes i d’una gran rivalitat.

Àlvaro Veus destronat de la secretaria general del PSOE a Pedro Sánchez?

-> No veig a Pedro Sanchez acabant l’any com a líder del PSOE. Les cartes no poden ser més dolentes al respecte

Dani S.- Confluirem de manera orgànica ICV, EUiA, Podem, Equo, Barcelona en Comú… Per tal de crear un nou subjecte polític que vagi més enllà de les confluències?

-> Serà un procés llarg, on caldrà paciència i fugir de la vanitat. Veig un enfortiment de les relacions, però també algunes discussions internes. Òbviament les cartes no poden afinar quin serà el nom.

@davidcfd/@AlfreBos Eleccions a Galícia i Euskadi

-> Tot i que el PP resistirà prou be, hi haurà un canvi radical de Govern a Galícia a les properes eleccions autonòmiques. A Euskadi, la investidura de Govern també la veig bastant complexe, tot i que aquí no em surt cap canvi.

 Sagitari- Què diuen les cartes sobre la situació a Andalusia al 2016

-> Veig un canvi de Govern a Andalusia. Susana salta a la política nacional?

Quim Esteban- Quin futur tindrà CDC? Aconseguiran refundar el partit o no?

-> Tot i que veig a CDC amb una greu crisi interna, manca de nou lideratge i molt desorientada ideològicament, acabarà resistint.

Leandro Hermoso- Que li passarà a Carme Forcadell? Seguirà sent presidenta del Parlament o es retirarà?

-> Forcadell prendrà decisions erràtiques i absurdes, guiada per la fe i no per la raó.  Aquestes decisions li seran gratament recompensades a llarg plaç. (Vaja, com fins ara).

@joancecejoan Entrarà Garzón i Unitat Popular dins Podemos?

-> A curt plaç no. Garzón estarà molt sol i haurà de decidir de com afrontar les relacions amb Podem, amb grans tensions, però també tindrà un cop de sort que, si el sap aprofitar, serà beneficiós.

@CCarlets Creus que el govern espanyol suspendrà l’autonomia a Catalunya, ja sigui aplicant l’art 155 o de facto?

-> Veig un dictamen judicial controvertit. Res més. Ni independència ni suspensió de l’autonomia.

TAROT1

Prediccions de caràcter personal

Edu Que li espera al 2016 a @ ?

-> Un any marcat per la perseverança, la generositat i la fi d’una etapa que conclourà amb un bon èxit.

Toni Juarez aquest any lligare?Feina ? 

-> Veig una oportunitat de conèixer algú dins d’un nou ambient. Però hauràs de ser pacient i no deixar-te dur per la imprudència. No veig grans oportunitats laborals enguany.

David Places–  La meva parella ha canviat de projecte laboral i ara inverteix en una nova oficina. Serà positiva aquesta nova ubicació? Ens plantegem adoptar un gos però a mi em fa respecte aquesta responsabilitat. Què m’aconselles?

-> El canvi serà positiu, tot i que comportarà un entorpiment del treball i un xic de desordre. El tema de gos no el veig gens clar. Tot i que veig una decisió positiva i guiada per l’amor, pot acabar en un gran patiment i en un error presumptuós.

Parce- Com anirà l’amor, la feina?

-> Veig un any de poc sexe i d’una gran injustícia en la que hauràs de demanar ajuda a un superior.

Raymon- El tema de l’herencia que esta encallada als jutjats, es resoldra el 2016, tindrem sentencia? Com anira la salut de la meva sogra, estará estable o empitjorara?

-> El tema de l’herència es resoldrà definitivament però d’una forma injusta; hauràs de ser prudent. La salut de la teva sogra la veig molt malament, trigarà en estabilitzar-se.

Miguel Gonzalez Jimenez com anirà la meva àvia de salut aquest nou any? Gràcies!

-> Bones noticies! Veig una clara millora.

Alvaro- Amor i feina. Com anirà aquest binomi de cara a 2016?

->  Complicat! Veig un entorn molt negatiu. Hauràs de ser pacient i resistir, defugint del pessimisme.

Gorka Azkoyen- com serà aquest 2016 per a mi pel que fa a feina? Salut!

-> Veig la possibilitat de començar un nou projecte, hauràs de superar els dubtes i recels doncs pot sortir molt bé.

David Cfd- Com m’anirà en l’amor aquest 2016?

-> Uf! Veig un escenari molt complicat i rebuscat. T’hauria de conèixer millor per poder-lo interpretar. Em surt que prendràs una decisió equivocada i hauràs de tindre molta força.

Gustavo Alcaide- Amor y trabajo , esperando respuesta!

-> Veig un any molt positiu on la teva força de voluntat et permetrà arribar a objectius ambiciosos en un entorn. Veig una relació tensa o dolenta amb un superior.

Elisenda VB 1. Com m´anirà aquest any en el terreny amoros/romantic? 2. Com m’anirà en la meva faceta d’actriu/interpretativa, sortirà algun projecte interessant en aquest aspecte?

-> Veig una relació complicada i no gaire estable amb una persona amb un caràcter paternal i rígid. En quant a la faceta artística veig que, tot i que no et sorgiran grans oportunitats, aniràs fent cosetes.

Manuel Saa- Trabajo y Amor

-> El trabajo complicado, tendras que tomar una decisión dificil pidiendole un favor a alguien, posiblemente un jefe, al que odias. En cuanto a l amor, te veo afectado emocionalmente por algun suceso complicado relacionado con algo nuevo.

Segueix

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 7.675 other followers