6 anys de Blog i l’anunci d’un Nou Projecte.

Avui fa 6 anys ja que vaig publicar el primer post a WordPress! I com podeu veure a les gràfiques superiors, ha anat dismu¡inuïnt el nombre d’articles, però això no ha perjudicat l’audiència, al contrari: aquest ha estat el segon any amb més visites 114.000, ben a prop del curs passat amb 120.000 i superant àmpliament la simbòlica xifra del mig milió de visites.

L’experiència m’ha permès canviar quantitat per qualitat i el nombre de seguidors que acumulo per Twitter, Mail, Meneame o Facebook em permet assolir altes xifres d’audiència sense haver de deixar-me la pell fent difusió en altres blogs.

Els articles més llegits publicats aquest any han estat:

– MUSEUS CREACIONISTES: Fotografies de l’Horror Anticientífic (16.032 visites)

– El que TV3 no explicarà sobre Jaciment del Mercat del Born (7.608 visites)

– Una Valoració crítica del Concert per la Llibertat (3.368 visites)

Com que tant d’èxit i glamour comencen a ser massa grans per la petita pantalla, aquest 2014 tinc una gran sorpresa pels fidels seguidors d’aquest blog: les meves àcides reflexions potser fan un salt al paper. I fins aquí puc llegir, de moment. Mantingueu-vos atents!!

5é Aniversari del Blog!

Doncs si, estimats lectors aquest blog compleix el seu cinquè aniversari a WordPress (no compto el meu anterior blog a La Coctelera, ja que era cutrerrim) i, com podeu observar als gràfics anteriors, es produeix un fenomen ben curiós: cada any escric menys articles, però la meva audiència es multiplica. Per que us feu una idea: els dos posts més llegits de 2012 sumen més visites que els 186 publicats el 2008.

Això es deu, crec jo, a que Internet s’ha transformat molt aquest darrer mig lustre. Amb l’aparició de Fotolog, Facebook o Twitter els blogs han perdut tot interès com a forma de comunicar-se amb els amics, o explicar el teu dia a dia, però han guanyat pes com a lloc on publicar articles d’investigació o reflexió més elaborats, que no cabrien en un estat de Facebook o en els 140 caràcters de Twitter.

La forma de difusió ja no és tant a partir d’un “fans” fidels que et visiten assíduament (tot i que alguns em queden, crec), sinó de la viralitat de les xarxes socials. Es a dir: dels 29.000 lectors que va tenir el meu article sobre la relació entre CIU i les autopistes d’Abertis, el 99,99% no ha llegit ni llegirà cap altre post ni els interessa remotament saber qui soc.

També jo he canviat molt des de 2008!! Ja no em dedico a l’arqueologia professional, he abandonat la promiscuïtat compulsiva per la monogàmia fidel, no visc a casa dels meus pares sinó que comparteixo pis i he canviat l’esplai per la militància en un partit polític, així com diversos moviments socials.

Com a blogger he perdut l’interès en els relats, la fotografia o la poesia, mentre que m’he adonat que m’encanta exercir d'”enfant terrible“, fent incendiaris articles en contra de la dreta en qualsevol de les seves manifestacions, fet que m’ha dut a penjar, per primer cop, una severa advertència als Trolls, a voltes nombrosos i agressius.

Doncs res, gràcies a les 120.056 visites que va tindre al meu blog l’any passat, que fan una mitjana de 328 diàries, xifres que ja comencen a donar vertigen. Aquest any em marco com objectiu arribar al mig milió, tot i que com cada gener també em proposo no obsessionar-me amb l’audiència i publicar simplement el que em vingui de gust, li agradi a 10 o a 10.000 persones.

Nou èxit blogger: La veritat com a acte revolucionari

Audiència del blog en les darreres setmanes

18.000 visites en 4 dies, 93 comentaris, portada al cèlebre portal de blogs Meneame (on va rebre 79 comentaris més i 1.375 “meneos” per destacar la notícia), 5.000 vegades compartit a Facebook i 3.500 a Twitter, article ressenyat i enllaçat des de  Kaosenlared, La Tafanera, Agència Sirius, La Xarxa Independentista, Eticpèdia,  al blog de  CCOO.Unidesa entre altres pàgines web. Fins i tot se’n van fer ressò a Foro Coches!

Si, m’estic referint al meu darrer post sobre com CIU, ABERTIS i La Caixa es financen i lucren gràcies als peatges de Catalunya i la resta d’Espanya, mentre fan creure als babaus barretinaires que la culpa és d’un imaginari i fantasiós xoc de nacions entre Catalunya i Madrid.

Però no només això. Al dia següent de la publicació del article, diferents partits polítics com Solidaritat per la Independència (SI), Ciutadans (C’s) i i sobretot Joan Herrera d’ICV-EUiA feien dures declaracions posant de relleu la connivència de CIU amb les concessionàries de els autopistes i La Caixa, mentre el caspós folletí ulptrapatriòtic subvencionat a fons perdut per ABERTIS (el diari AVUI/EL Punt), així com el Grup Godó, els portaveus convergents i les seves fidels minyones palanganERCeres seguien venent la moto que tot es culpa d’Espanya, no fos cas que se’ls desmuntés el xiringuito i el negoci.

Sens dubte trigaré molt temps a superar aquest rècord d’audiència que m’ha permès superar amb escreix les 300.000 visites i  ha pulveritzat de lluny els meus anteriors hits sobre les “Diferències entre ETA IRA” ( 9.356 visites) o les “Vagues que van canviar la Història” ( 7.537 visites).

Igual resulta que en un temps on la dictadura mediàtica ens ha fet creure que totes les nostres desgràcies son culpa dels immigrants o de suposats enemics de la pàtria, dir la veritat esdevé un acte revolucionari, una espurna de llum i foc en mig de la foscor i que,  al circular dins la multitud, sempre acaba cremant alguna barba.

150.000 Visites (dedicat amb amor als meus Trolls i Walpurgis)

Aquesta nit a les profunditats cavernaries del Regne dels Trolls i les Walpurgis…

-Ai nena, saps que? Aquella fastigosa mamarratxa insolent de l’Arqueòleg Glamurós ha superat ja les 150.000 visites en el seu pamflet sectari on es dedica a escampar la seva indecent apologia del mal gust per la xarxa!

-Segur que totes les visites les fa ell mateix entrant un cop i un altre a rellegir compulsivament els seus propis escrits. Deu ser una nova tècnica masturbatòria, la única que sacia la seva voraç egolatria narcisista.

-Ai si! Bé, també hi han aquells quatre morts de gana, palanganers de la insídia, que es dediquen a fer-li la gara-gara tot el dia, deixant-li comentaris per alimentar aquell despropòsit cibernètic “ui quin post més interessant Arqueòleg”, “tu si que en saps”… per mi que son tres maricones avorrides, com ell, cheer leaders frustrades que per fi han trobat on aixecar els seus pompons.

-I que me’n dius dels fotomuntatges tan irreverents, escandalosos, repugnants i pervertits que posa? Per favor! Per mi que si ho veu mai un psiquiatra l’interna en una masmorra sense sortida, es evident que sofreix alguna demència desconeguda encara per el món científic!

-Ajajaj oi tant! Saps que passa? Que aquell grandíssim fill de puta prepotent tan sols sap insultar! Per mi que és un amargat que descarrega la seva frustració en l’anonimat del seu blog, vomitant el seu odi contra tot aquell que gosi dur-li la contraria!

-Si fins i tot té una Llista Negre! Aquests comunistes son tots iguals, a la que algú discrepa ja l’envien al gulag o la cheka… aixó si no li claven un piolet com a Trosky!

-Vols dir que no es droga? Per mi que abans d’escriure cada post s’endrapa una cullerada de tripis, com si fossin sugus! És la única explicació que li trobo jo…

-Escolta… ja fa 15 minuts que no consultem el seu blog… haurà actualitzat amb alguna nova mostra de la seva torturada ment? Anem-ho a veure, corre!

“Quant en el món apareix un veritable geni es pot identificar amb aquest signe: tots els necis es conjuren contra ell”
Jonathan Swift

Com ensorrar el teu blog en 10 fàcils passos!

El teu blog una audiència espectacular i les groupies t’intenten violar a la cua del supermercat? Els trolls han aconseguit cremar casa teva i raptar a la teva àvia? Has hagut d’ingressar en una clínica de desintoxicació per que prenies antidepressius com Lacasitos? Tranquil, que tot té solució!! Aquesta web, que s’ha situat en el perfecte llindar entre la influència massiva i el minimalisme íntim, t’ofereix un curset ràpid per enfonsar les visites a la teva pàgina i tornar al anonimat en 10 senzills passos!

En primer lloc mentalitzat: Tu escrius el blog per tu mateix, els lectors son l’enemic i has de posar el màxim nombre de traves per tal que entrin a profanar la teva valuosa saviesa!

1.- Sigues ben barroc i espès!
Empra frases subjuntives encadenades i paràgrafs ben llargs, sense punts i a part. L’extensió recomanada per estrofa és d’unes 123 línies i per cada post d’uns 80 fulls de word. Si la humanitat no està preparada per entendre la teva recaragolada ment no és la teva culpa!

2.- No editis el text!
Tu escriu tal com raja! Queda absolutament prohibit corregir la ortografia, emprar negretes, cursives o colors de text, no fos cas que, per un casual facilitessis la lectura!!

3.- No facis propaganda dels teus posts
Ni s’et passi pel cap penar enllaços a facebook, twitter, meneame o La Tafanera. Si el malèfic i ordinari públic vol llegir-te que et busqui!

4.- No comentis a ningú
Mai enllacis el teu avatar al teu blog, no empris el cercador d’etiquetes, ni el surfejador. Es més: no llegeixis cap altre blog, tu ets el millor, la resta son aprenents! No comentis els teus propis articles, això seria rebaixar-te al populacho.

5.- No actualitzis gaire sovint
Deixa el mateix post durant mesos, fins que el text sigui més vell que l’anar a peu. Ja vindran els teus fans de genolls a suplicar-te que tornis.

6.- Sigues políticament correcte
No insultis a ningú, no empris la demagògia, segueix la corrent de pensament que et vingui donada pels mitjans de comunicació i  reproduieix les mateixes opinions que vegis en altres blogs. Mai qüestionis cap ideologia que no sigui la teva, no fos cas que  o ofenguessis algú.

7.- Ni se t’ocurreixi posar fotografies!
Mai! Les imatges t’aportarien visites pel Google imatges, facilitarien la lectura i cridarien l’atenció! En el cas extrem que et vegis obligat a fer-ho, en cap cas les editis amb photoshop, la originalitat gràfica es massa llaminera pels lectors!

8.- Dificulta tan com puguis els comentaris!
Demana als potencials comentaristes que posin el mail, un còdig de lletres incomprensible, un enllaç, el DNI de la seva germana, una foto del gos i sobretot modera els comentaris de forma prèvia (no fos cas que es generés un debat!!). En el cas que algú aconseguís deixar-te la seva opinió, censura’l immediatament!

9.- Alguns formats de post recomanables per enfonsar audiències (basat en la meva pròpia experiència empírica): poesia intimista, contes amb infinites seqüeles en posts no successius, crítiques de llibres, discos o films absolutament desconeguts o temes científics ben rebuscats.

10- En el cas en que cap d’aquests consells t’hagi donat resultat i segueixis sent una blogstar acosada en un espiral de fans obsessius i antidepressius opta per la mesura hardcore extrem… converteix la teva bitàcora digital en un mer diari descriptiu: “Avui he anat a comprar pa. Després he regat les plantes. A continuació he esmorzat…”. En poques hores t’haurà abandonat fins i tot la teva ombra!

Aniversari des del cim

El destí ha fet coincidir en el temps el meu imminent quart aniversari com a blogger (el proper dia 8 d’Agost) amb el moment més àlgid de la meva fama a la xarxa digital! Heu de saber que el passat dilluns dia 3 aquesta web va augmentar un 3.500% la seva audiència habitual fins a la estratosfèrica xifra de 8.080 visites en un sol dia, gràcies a que diversos portals de blogs (Meneame, Bloguniverso i La Tafanera) van enllaçar el meu article sobre les diferències entre ETA i la IRA; la qual cosa em va convertir, de llarg, en el blog en llengua catalana més llegit de WordPress i de la xarxa, durant un dia i mig.

Per què us feu una idea de la magnitud de la xifra, fins ara el meu rècord de visites el tenia el post sobre els blogs gais de dretes amb 330 lectures, la qual cosa suposa un miserable 4% de la xifra aconseguida aquesta setmana.

Aquest fet em porta a pensar en el mític dilema entre si es millor tenir sort o talent, que tan bé ens presentava Woody Allen a “Match Point”: si bé es cert que darrere la meva sorprenent i inesperada fama hi ha un alt percentatge d’atzar, no em negareu que les hores que dedico gratis et amore a redactar, editar i debatre cada post a diari des de fa quatre estius, ben mereixien aquest carmelet.

Clar que ser Nº1 comporta, a canvi, tenir una paciència de sant amb els Trolls, les Walpurgis i altres criatures sorgides del avern que, posseïdes per la corrosiva enveja envers el meu merescut èxit, malgasten el seu temps insultant-me en comptes de publicar quelcom amb un mínim d’interès. Doncs res, he decidit que ja n’hi ha prou d’aguantar silenciós les garrotades i ara que les onades d’audiència m’ho permeten he decidit venjar-me d’una vegada per totes de tots els meus arxienemics: serà el proper dia 15 d’Agost en aquest mateix espai. Hi esteu convidats!

Doncs res, jo marxo a Madrid uns dies i no podré actualitzar fins dimarts dia 11, així doncs m’avanço tres dies a recordar-vos que ja fa 4 anys que caminem junts i que cal treballar per anar més lluny. Amb lectors tan fantàstics com vosaltres de ben segur que ho aconseguirè. Gràcies a tots per llegir-me!

“I wrote this novel just for you
it sounds pretencious, but it’s true.”
PLACEBO

L’enigma del Blogroll

L’altre dia em va donar per mirar detalladament les estadístiques del blog i vaig trobar una dada del tot misteriosa i que em té molt intrigat! A veure si vosaltres em podeu ajudar!

Resulta que quan mirava el nombre de “clics” que vosaltres heu realitzat sobre els enllaços als blogs i webs que jo he penjat al meu blogroll vaig adonar-me que gairebé totes oscil·laven entre 10-20 visites, però que n’hi ha una que tota sola arriba als 300 clics!! És a dir: un o varis lectors d’aquest blog entren uns 4/5 cops cada dia a aquesta pàgina des del meu blog.

Per mi perfecte eh! Em sembla genial que en comptes d’afegir les vostres direccions preferides a “favoritos” hi entreu des d’aquí, així de pas em doneu audiència; el que no entenc és perqué presisament aquesta web. A veure, no és que estigui malament, jo també hi entro a vegades, però al blogroll hi han moooolts altres ellaços a blogs i webs força més interessants perqué la vostre atenció es centri exclusivament en aquesta!

Així doncs us proposo un joc: que endevineu quin és aquest enllaç misteriós i que formuleu una hispòtesis racional al desmesurat èxit que ha aconseguit entre els meus lectors! Pormeto dedicar un “perrito piloto” virtual al primer que ho acerti! Ja us avanço que no és precisament fàcil, jo no ho hauria dit mai!

Vinga no sigueu tímids i concurseu!

PD: Vale si! Es mol dificil! Pista: no es cap blog/fotolog personal d’algú que hagi comentat mai en aquesta web, aixó ja descarta a molts no?  

—————————————————————-

 Perrito Piloto pel Ferran!!

Llegiu els comentaris per saber la solució!