Apunts sobre el Simposi “Espanya contra Catalunya”

Avui comença el polèmic Simposi “Espanya contra Catalunya” pagat amb els diners de tots els catalans, dins de les celebracions del Tricentenari, que ens costaran 3 milions d’euros, finançament que mai veurem els que ens dediquem a la ultra-precària arqueologia professional.

Aquí alguns apunts:

– Eric Hobsbawm a “Naciones y nacionalismos des de 1780” exposa com les nacions i els nacionalismes son un invent contemporani per legitimar els estats liberals posteriors a la Revolució Francesa, a diferència de l’Antic Règim basat en el vassallatge i la voluntat de Deu.  El mateix autor explica, en una altre obra, com tots els nacionalismes tendeixen a re-interpretar i manipular el passat per tal de legitimar l’existència mil·lenaria de la nació que s’acaben d’inventar.

– La Corona d’Aragó es va unir voluntàriament a la de Castella en la Concòrdia de Segòvia, el 15 de gener de 1475, en una unió d’estats mantenint part de  les estructures feudals en cada territori. A partir de la Guerra de Successió, un conflicte internacional merament dinàstic, Espanya passa d’un model confederal a un centralista i racional que acabaria beneficiant molt a la burgesia catalana, alliberada dels impostos nobiliaris i amb un lliure comerç d’esclaus amb Amèrica a partir de Carles III que va permetre desenvolupar la industrialització i enriquir-se molt per sobre de la resta de la Península.

– El Simposi està dirigit per Jaume Sobrequés qui va abandonar el PSC el 2010, just en el moment en que Montilla estava a punt de perdre la Generalitat segons totes les enquestes. CIU si paga traïdors, concretament amb el càrrec de Director del Centre d’Història Contemporània de Catalunya, la Creu de Sant Jordi, la Vicepresidència de la Societat d’Estudis Històrics i President de l’Equip Rector de la Universitat Catalana d’Estiu. També hi intervindrà un altre ex-socialista, Joaquim Nadal,  convertit a CIU per la gràcia del càrrec de Director de l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural

– El Centre d’Història Contemporània de Catalunya anteriorment es dedicava a fer simposis sobre l’exili a la Guerra Civil, Lluís Companys, la Setmana Tràgica o el pensament polític. Es el primer cop que empra el populisme identitari més barroer, obviant tot mètode i objectivitat per tal d’afavorir al partit polític actualment en el poder i a la ideologia que li dona suport.

– Tan sols hi ha un ponent d’esquerres, Josep Fontana, qui ja ha dit que la independència es impossible si no hi ha una guerra.  La resta son sospitosos habituals amb el carnet de CIU a la boca: Agustí Colomines ex director de la Fundació CatDem, finançada irregularment amb diners del Cas Palau  (parlarà d’espoli fiscal?) o el sociòleg Salvador Cardus cheer leader oficial del President, que versarà sobre la humiliació (sic).

– Com a títols curiosos de les ponències destacar “La Falsificació de la Història“, de Francesc Roca ¿tan orgullosos de la manipulació del passat que ja en donen lliçons pràctiques? Jordi Casasses ha titulat la seva intervenció “Contra l’ànima d’un poble“. Hegel en estat pur, ja tornem amb els esperits dels pobles que s’encarnen en estat,  el Volkgeist i l’idealisme romàntic. I encara pretenen que ens empassem aquesta metafísica com a objectivitat científica.Un altre títol molt neutral i mesurat es “L’Apoteosi de l’espoli”.

– La part més discutible es la ponència clarament xenòfoba “El fet migratori, factor de desnaturalització?“. Un cop més acusant als immigrants de ser colons, quan resulta que la resistència antifreanquista a Catalunya va estar bàsicament protagonitzada per proletaris castellanoparlants com Miguel Nuñez, Lopez Raimundo, Cipriano Garcia o Antonio Gutierrez. PD: Afortunadament aquest punt s’ha acabat anul·lant

– La Guerra Civil es el gran tabú. Ni una sola ponència ni menció. Es veu que Franco no era anticatalà. O igual es que la burgesia convergent no vol que recordem en quin bàndol van lluitar ells per recuperar les seves fàbriques? O  potser Sobrequés vol que oblidem que ell ja tenia càrrecs pomposos durant la dictadura (Membre de l’Institut d’Història Municipal de Barcelona)? Mirant els cartells de la gran solidaritat que va existir entre Catalunya i Madrid durant aquell conflicte bèl·lic també s’entén la desídia dels nacionalistes per aquest període i el poc interès en excavar foses d’antifeixistes, en comparació als milions destinats al Mercat del Born, un jaciment d’escàs interès científic

– 37 homes i 3 dones entre les ponències i les comunicacions. I amb una mitjana d’edat ratllant el Tricentenari. Així es la dreta d’ara i de sempre: homes blancs, vells, poderosos i conservadors.

– Els acadèmics científics de totes les tendències han titllat el Simposi de “error “,” equívoc i poc prudent “,” simplista “,” confon política i historiografia “,” infantil i maniqueu “,” no és una trobada científica, sinó un al · legat a favor d’una causa”

– El PP no es ningú per donar lliçons de res, quan fa homenatges a la División Azul, o defensa que Espanya té 3.000 anys (Primera Edat del Ferro…perqué?). Si fan un congrés alternatiu a qui portaran? A Pio Moa i Cesar Vidal? Doncs sortim del foc per caure a les brases més roentes.

CONCLUSIÓ: Aquesta autofelació ni incita a l’odi ni a la violència, sinó a la vergonya aliena. Una pena que d’historiografia catalana es clavi aquest tret al peu en el seu rigor i objectivitat. A veure qui ens pren seriosament en congressos internacionals. Crec que el veritable objectiu era combatre el materialisme històric i el marxisme cultural, tornant a la idea tradicionalista que la història son llistes de reis i guerres entre nacions, obviant la lluita de classes i les condicions estructurals i materials. Més que sumar adhesions a la Consulta en resta. Una pena!