h1

Apunts sobre el Simposi “Espanya contra Catalunya”

Desembre 12, 2013

Avui comença el polèmic Simposi “Espanya contra Catalunya” pagat amb els diners de tots els catalans, dins de les celebracions del Tricentenari, que ens costaran 3 milions d’euros, finançament que mai veurem els que ens dediquem a la ultra-precària arqueologia professional.

Catalunya amb Espanya

Aquí alguns apunts:

Eric Hobsbawm a “Naciones y nacionalismos des de 1780” exposa com les nacions i els nacionalismes son un invent contemporani per legitimar els estats liberals posteriors a la Revolució Francesa, a diferència de l’Antic Règim basat en el vassallatge i la voluntat de Deu.  El mateix autor explica, en una altre obra, com tots els nacionalismes tendeixen a re-interpretar i manipular el passat per tal de legitimar l’existència mil·lenaria de la nació que s’acaben d’inventar.

– La Corona d’Aragó es va unir voluntàriament a la de Castella en la Concòrdia de Segòvia, el 15 de gener de 1475, en una unió d’estats mantenint part de  les estructures feudals en cada territori. A partir de la Guerra de Successió, un conflicte internacional merament dinàstic, Espanya passa d’un model confederal a un centralista i racional que acabaria beneficiant molt a la burgesia catalana, alliberada dels impostos nobiliaris i amb un lliure comerç d’esclaus amb Amèrica a partir de Carles III que va permetre desenvolupar la industrialització i enriquir-se molt per sobre de la resta de la Península.

BbJWhLdIQAApGhP.png large– El Simposi està dirigit per Jaume Sobrequés qui va abandonar el PSC el 2010, just en el moment en que Montilla estava a punt de perdre la Generalitat segons totes les enquestes. CIU si paga traïdors, concretament amb el càrrec de Director del Centre d’Història Contemporània de Catalunya, la Creu de Sant Jordi, la Vicepresidència de la Societat d’Estudis Històrics i President de l’Equip Rector de la Universitat Catalana d’Estiu. També hi intervindrà un altre ex-socialista, Joaquim Nadal,  convertit a CIU per la gràcia del càrrec de Director de l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural

– El Centre d’Història Contemporània de Catalunya anteriorment es dedicava a fer simposis sobre l’exili a la Guerra Civil, Lluís Companys, la Setmana Tràgica o el pensament polític. Es el primer cop que empra el populisme identitari més barroer, obviant tot mètode i objectivitat per tal d’afavorir al partit polític actualment en el poder i a la ideologia que li dona suport.

– Tan sols hi ha un ponent d’esquerres, Josep Fontana, qui ja ha dit que la independència es impossible si no hi ha una guerra.  La resta son sospitosos habituals amb el carnet de CIU a la boca: Agustí Colomines ex director de la Fundació CatDem, finançada irregularment amb diners del Cas Palau  (parlarà d’espoli fiscal?) o el sociòleg Salvador Cardus cheer leader oficial del President, que versarà sobre la humiliació (sic).

– Com a títols curiosos de les ponències destacar “La Falsificació de la Història“, de Francesc Roca ¿tan orgullosos de la manipulació del passat que ja en donen lliçons pràctiques? Jordi Casasses ha titulat la seva intervenció “Contra l’ànima d’un poble“. Hegel en estat pur, ja tornem amb els esperits dels pobles que s’encarnen en estat,  el Volkgeist i l’idealisme romàntic. I encara pretenen que ens empassem aquesta metafísica com a objectivitat científica.Un altre títol molt neutral i mesurat es “L’Apoteosi de l’espoli”.

– La part més discutible es la ponència clarament xenòfobaEl fet migratori, factor de desnaturalització?“. Un cop més acusant als immigrants de ser colons, quan resulta que la resistència antifreanquista a Catalunya va estar bàsicament protagonitzada per proletaris castellanoparlants com Miguel Nuñez, Lopez Raimundo, Cipriano Garcia o Antonio Gutierrez. PD: Afortunadament aquest punt s’ha acabat anul·lant

BbPL3vbCMAAssHQ.jpg large– La Guerra Civil es el gran tabú. Ni una sola ponència ni menció. Es veu que Franco no era anticatalà. O igual es que la burgesia convergent no vol que recordem en quin bàndol van lluitar ells per recuperar les seves fàbriques? O  potser Sobrequés vol que oblidem que ell ja tenia càrrecs pomposos durant la dictadura (Membre de l’Institut d’Història Municipal de Barcelona)? Mirant els cartells de la gran solidaritat que va existir entre Catalunya i Madrid durant aquell conflicte bèl·lic també s’entén la desídia dels nacionalistes per aquest període i el poc interès en excavar foses d’antifeixistes, en comparació als milions destinats al Mercat del Born, un jaciment d’escàs interès científic

– 37 homes i 3 dones entre les ponències i les comunicacions. I amb una mitjana d’edat ratllant el Tricentenari. Així es la dreta d’ara i de sempre: homes blancs, vells, poderosos i conservadors.

– Els acadèmics científics de totes les tendències han titllat el Simposi de error ,” equívoc i poc prudent ,” simplista ,” confon política i historiografia ,” infantil i maniqueu ,” no és una trobada científica, sinó un al · legat a favor d’una causa”

El PP no es ningú per donar lliçons de res, quan fa homenatges a la División Azul, o defensa que Espanya té 3.000 anys (Primera Edat del Ferro…perqué?). Si fan un congrés alternatiu a qui portaran? A Pio Moa i Cesar Vidal? Doncs sortim del foc per caure a les brases més roentes.

CONCLUSIÓ: Aquesta autofelació ni incita a l’odi ni a la violència, sinó a la vergonya aliena. Una pena que d’historiografia catalana es clavi aquest tret al peu en el seu rigor i objectivitat. A veure qui ens pren seriosament en congressos internacionals. Crec que el veritable objectiu era combatre el materialisme històric i el marxisme cultural, tornant a la idea tradicionalista que la història son llistes de reis i guerres entre nacions, obviant la lluita de classes i les condicions estructurals i materials. Més que sumar adhesions a la Consulta en resta. Una pena!

42 comentaris

  1. Hobsbawm encara va dir més: “el estimulante libro de Eric Hobsbawm Sobre la historia ( Ed. Crítica, Barcelona, 2002), donde plantea unas directrices que no sólo son de rabiosa actualidad, sino que demasiado habitualmente mis colegas no se molestan en seguir y que entiendo debería ser de obligado cumplimiento para todo aquel que osase considerarse historiador.
    En el primer capítulo del libro, llamado Dentro y fuera de la historia, nos habla del deber del historiador: en particular, somos los encargados de criticar todo abuso que se haga de la historia desde una perspectiva político-ideológica (p. 18). El maestro tiene claro de dónde vienen las amenazas: Porque la historia es la materia prima de la que se nutren las ideologías nacionalistas, étnicas y fundamentalistas, del mismo modo que las adormideras son el elemento que sirve de base a la adicción a la heroína. El pasado es un factor esencial -quizá el factor más esencial- de dichas ideologías. Y cuando no hay uno que resulte adecuado, siempre es posible inventarlo. De hecho, lo más normal es que no exista un pasado que se adecue por completo a las necesidades de tales movimientos, ya que, desde un punto de vista histórico, el fenómeno que pretenden justificar no es antiguo ni eterno, sino totalmente nuevo (p. 17). Hoy día, el mito y la invención son fundamentales para la política de identidad a través de la que numerosos colectivos que se definen a sí mismos de acuerdo con su origen étnico, su religión o las fronteras pasadas o presentes de los estados tratan de lograr una cierta seguridad en un mundo incierto e inestable diciéndose aquello de “somos diferentes y mejores que los demás” (p. 19-20).” http://internacionalciudadana.blogspot.com.es/2012/12/el-deber-del-historiador.html


  2. Creo sinceramente que lo estás malinterpretando: Barcelona es el mejor parque temático del Jurásico ideologico en el mundo y este teatro es un intento más a complacer a nosotros los turistas.


  3. […] Apuntes sobre el Simposio "España contra Cataluña" [CAT] […]


  4. Alguns diuen que la història que explica el nacionalisme és pura mitologia, però a mi em sembla que sovint no arriba ni a rondallística. No és història sinó historieta: “Gargamel contra els barrufets”.

    Si això (i allò del Born) és un aperitiu dels fastos que ens esperen pel tricentenari, més val que demani un any sabàtic i me’n vagi a fet un màster a Punta Arenas.


    • Quan parles de nacionalisme també et refereixes al nacionalisme espanyol que s’inventa els 3 mil o els 500 anys que fa que existeix Espanya? Posats a existir quan déu va crear la terra ja va crear Espanya i el castellà, que naturalment “ha sido una lengua de encuentro y no de imposición” com diu el darrer borbó.


      • Òbviament. Potser he fet servir algun gentilici?


  5. Aquests tertulians necessiten mantenir una familia, i l’amant inclosa, i una casa, i un apartament a la costa, i el de la muntanya, i el cotxe, i l’altre cotxe, i el barco, tot això no es paga sol, saps? s’han de buscar excuses, coi, ets un insensible…


    • Igual la propera marató la pordien fer per pagar les luxes del Sobrequés.


  6. […] un simposio sobre las afrentas y la guerra soterrada entre España contra Catalunya parece incompatible con votar simultaneamente […]


  7. 1.- Quim Nadal continua essent militant del PSC i president de la Federació de les Comarques Gironines, actualment treballa de catedràtic d’història a la Universitat de Girona.

    1.- La concordia de Tordesillas fou un tractat matrimonial entre Ferran d’Aragó i Isabel de Castella. De cap va ser una unió voluntària de corones. Ferran fou rei consort de Castella però Isabel MAI va ser reina d’Aragó ni va jurar els furs. El primer rei que va ostentar les dues corones fou Carles I.

    Cal ser més rigorosos.


    • Després de la defunció de Joan II d’Aragó en 1479 , va succeir el seu fill Ferran . I el 14 d’abril de 1481, a les Corts de Calataiud , va atorgar a la seva esposa Isabel els mateixos poders que ell havia rebut el 28 d’abril de 1475, designant com corregent , governadora i administradora en els regnes de la Corona d’ Aragó. I en funció de les conseqüències de quin tractat previ Carles I passa a ser Rei? Per art de màgia?

      Quim Nadal va signar un pacte pel dret a decidir amb CIU de Girona completament al marge del PSC local. Que no s’hagin atrevit a purgar-lo, encara, no vol dir que ell no actui de facto com a convergent


  8. La frustració i la mala bava, lligada amb la ignorància, la curtesa de gambals, i un sostre intel·lectual encastat a la closca, són males conselleres. Us aconsello més estudi, meditació, rumiatge, amor al món. Aquest abocador, que en dieu bloc, seria molt del gust del vostre aimat Franco, i ja es veu que està al servei dels seus hereus. Sòmines.


  9. Bones Arqueòleg glamurós… Quant de temps eh!? jejeje
    Dispensa haver estat desaparegut del tot durant aquests temps, però sincerament… M’he independitzat de la política i m’he passat al sálvame deluxe. És el que ha aconseguit la meva tornada a terres catalanes… També és cert que he tingut temes personals i esborrades de facebook i desconnexions voluntàries del món virtual (i no virtual)…
    Un amic m’ha passat aquest article i he dit… vinga va… pels vells temps el miraré, encara que em fagi pensar més del compte😛
    I l’única cosa que et puc dir és que m’alegra que mantinguis la teva forma de pensar i d’escriure. Mantenir-se ferm en els ideals d’un sense deixar-se emportar per les modes i les banderetes de colorins és molt d’agraïr. Fins i tot, acabo pensant que per persones així tenim dret a salvar-nos d’aquesta merda de societat de “postureos”, falsetats vàries i tribus de la pitjor mena.
    En fi… no puc assegurar-te res, però intentaré tornar a llegir-te… però sincerament, s’està tan bé independitzat de la política i mirant Sálvame…😛
    Abraçades.


    • Toni!! M’alegra saber de tu i espero que tot et vagi molt bé! Una abraçada!


  10. Genial article! No puc dir res més. Gràcies per haver-lo escrit.


  11. Així doncs, en els darrers 300 anys, les relacions entre Espanya i Catalunya han estat amistoses i de lleiailtat? Espanya ha tractat igual la cultura castellana q la catalana? Què està fent ARA Espanya a les Illes Balears, al País Valencià, a la Franja.., què intenta fer amb la LOMCE?
    Potser el simposi és criticable, potser els ponents tenen tots un biaix ideològic determinat, em sembla bé la crítica i l’autocrítica, però em sap greu dir que aquest post és tan demagògic com el mateix congrés que critica. Seria molt més creïble si no ens volgués fer creure, en dues ocasions almenys, que la incorporació de Catalunya a l’òrbita castellana va ser un acte de voluntat, i que quan hi va haver guerra (la segona, per cert, pq la primera ni l’esmenta) malgrat perdre-la, malgrat la repressió brutal que hi va haver contra les classes més populars i menestrals, encara en vam sortir beneficiats.
    A vegades em sap greu que la ràbia que teniu a la dreta (catalana, en aquest cas) i que en certts aspectes puc entendre i compartir, la feu extensiva a tot el que té a veure amb el conflicte amb Espanya. Ostres, que l’independentisme ni és, ni hem de deixar que sigui, patrimoni de la dreta!!
    Altrament dit: igualmcom l’independentisme no ha de servir per retallar drets socials, l’esquerranisme no hauria de ser coartada per negar drets nacionals.


    • Ja he dit al post que el franquisme ha estat el gran atac contra el catalanisme polític, tot i que va estar emmarcat en una guerra de classes.També elsm Governs del PP, com ha denunciat l’esquerra espanyola
      Jo estic a favor q Catalunya sigui un estat i que es faci la Consulta o que hi hagi immersió linguïstica i no crec que sigui necessari manipular barroerament la història per defensar-ho.


    • “Espanya ha tractat igual la cultura castellana q la catalana?”
      Quina és la cultura castellana? La que es fa a Castella i Lleó i a Castella – la Manxa? Em sembla que alguns confonen “cultura castellana” i “cultura en castellà”. Tant se val: amb la “cultura catalana” fan el mateix.

      “Què està fent ARA Espanya a les Illes Balears, al País Valencià, a la Franja…”
      Espanya, si entenem per “Espanya” el Govern de l’Estat, no està fent res en aquests llocs. Totes les barrabassades que s’hi han fet són obra dels governs autonòmics balear, valencià i aragonès (elegits pels ciutadans de les respectives comunitats) en ús de les seves competències, i sense envair cap competència de la Generalitat de Catalunya.

      “què intenta fer amb la LOMCE?”
      Per als que no se n’hagin assabentat, la “llei Wert” ha estat contestada per les comunitats educatives de tot Espanya amb manifestacions multitudinàries. Que no ens la vulguin presentar com la Guerra de Successió i la Guerra Civil, com un altre enfrontament entre una Espanya monolítica i una Catalunya unànime.


    • No se puede reducir la historia de España y Cataluña a los oscuros años de la Dictadura franquista. La sufrió toda España, no sólo Cataluña.


  12. Todo el simposio es un chiste,una burla a la historia.Sólo sirve para dar su pienso a los estómagos agradecidos de siempre y tratar de vender la consulta a los incautos.


    • Unes afirmacions tan imprudents com el títol del simposi. El problema es resolia amb un interrogant al final o posant estat espanyol. Parlar de Fontana com “estómago agradecido” no tan sols és imprudent sinó que és una falsedat pobablement fruit de la ignorància.


  13. Em sembla una crítica en general encertada, és clar, i la comparteixo. El punt principal que cal tenir en compte no és tant exactament que sigui “alarmant” que facin un ús partidista de la història, en la mesura que -si ho mirem fredament-, això es fa sempre i la mateixa disciplina social permet fer interpretacions de tot tipus. La cosa principal, però, penso que és (i va lligada amb aquesta, sí, però penso que es tracta de mirar-ho des d’una altra banda) no saber treure’ns les lents ideològiques quan mirem la realitat: és a dir, en història, caldria distingir la descripció ontològica de la nostra elecció o la nostra valoració de com hauria de ser la realitat i no jutjar els fets històrics concrets com a absoluts i que expressen un caràcter concret. Tot és una cadena d’esdeveniments, unes relacions de poder, uens dinàmiques amb efectes volguts i no volguts… Que objectivament es produeix un “espoli” fiscal actualment, sembla que és cert, però això no vol dir que Espanya sigui malvada, entre altres coses perquè no es pot atribuir a un ens abstracte com és Espanya les mateixes característiques personals que té un individu. És a dir, Espanya no pensa, i Catalunya tampoc. Espanya no s’ha enfrontat mai a Catalunya, i a l’inrevés tampoc. Simplement els teòrics en ciència política dirien que hi ha hagut unes relacions entre grups socials, unes relacions de poder, un seguit de característiques estructurals condicionades per la situació històrica.
    Que nosaltres vulguem interpretar que això és dolent per a nosaltres aquí i ara, és totalment legítim, però no és un judici històric i no es deriva ni molt menys directametn dels fets històrics, perquè la història no té intencionalitat.
    Potser jo ho miro molt fredament, però la cosa rau en saber distingir una cosa d’una altra.


    • Esacte! El problema dels historiadors nacionalistes es que s’ha empassat la visió hegeliana metafísica de la història, segons la qual existeixen les nacions com a esperits i ents metafísics que es desenvolupen al llarg del temps amb la única finalitat d’encarnar-se en un estat


      • Suposo que us referiu tant a la historiografia nacionalista catalana, espanyola, francesa, anglesa…. En tot cas cada poble té dret a escriure la pròpia història.


        • La història s’hauria d’escriure des de l’objectivitat científica, no des de les fantasies particulars de cara regió folklòrica


          • És evident que la història ha de ser rigorosa. Però diguem un sol lloc del món on no hi hagi una historiografia “romàntica” i que no s’utilitzi per intentar de crear mites nacionals. Des del rigor els catalans tenim dret a explicar la nostra història i no deixar que ens l’expliquin els altres seguin el seus mites nacionals “El Cid”, la reconquista, los 300 millones…


  14. El segon paràgraf el que comença dient “La corona d’Aragó i acaba amb Península” no sé si és de Eric Hobsbawm, però em sembla tan poc rigorós com el títol del simposi. És evident que la guerra és conflicte dinàstic, però també s’hi enfronten dues concepcions d’Espanya, la confederal que amb problemes s’havia mantingut i la del centralisme borbònic. I es va imposar un concepció d’Espanya que va suprimir les institucions catalanes que suposaven un contrapoder a l’absolutisme del rei i va prohibir i perseguir l’ús de la llengua catalana que va passar a ser governada per Consell de Castella. Res no justifica que un poble sigui governat pel poble del costat ni que la seva llengua sigui perseguida.
    La suposada modernització que van fer els Borbons ja veieu on ha portat a Espanya. I el tòpic interessat de la histografia nacionalista espanyola que el desenvolupament català del XVIII és gràcies als borbons és bastant desmentit pels estudis arqueològics del Born.
    Ni historiografia nacionalista espanyola ni catalana. Una altra història és possible amb figures eminents com Vicens Vives, Pierre Vilar o Josep Fontana. Igual que els catalans tenim dret a decidir el nostre futur social i polític també tenim dret a escriure la nostra història i que no ens l’escrigui el nacionalisme espanyol.


    • Hi ha un error de redacció, al primer paràgraf després de llengua catalana ha d’haver-hi un punt. Sobra que (problemes de no repassar les coses abans de publicar-les.

      llengua catalana. Catalunya va passar a ser governada….


    • Dona la casualitat que he excavat bastant el Born: em pots explicar en quin racó del jaciment es demostra que la industrialització no va existir??


      • On he dit això? El que he dit (o volia dir) és que és un mite interessat dir que Catalunya era un desert endarrerit a finals del segle XVII i principis del XVIII i que el progrés de la Catalunya moderna és gràcies als Borbons.


        • Compara una casa del Born amb una fàbrica del s.XIX i m’expliques qui va portar la modernització a Catalunya


          • Ara restarà que només hi ha progrés amb els Borbons, només cal comprova el sud d’Itàlia i Espanya per comprovar-ho. Com hauria evoluvionat Catalunya sinó s’haguessin suprimit les institucions?


          • Doncs bàsicament viuriem en un règim feudal, no tindriem indústria ni democràcia


  15. SI tuviese tiempo te traduciría al castellano, porque realmente cuando yo hablo de la “cuestión catalana” por aquí, nadie se termina de creer que existe en Cataluña, en catalán, para catalanes, este tipo de pensamiento, crítico, contemporáneo y constructivo desde el cual buscar una unidad entre los individuos más allá de banderas, identidades inventadas o re-invetnadas y estupideces varias, para empezar a luchar juntos por las cosas realmente importantes. Lo malo es que entonces los mismos becerros pensarían que eres (te tacharían de) un nacionalista españolista, traidor y anticatalán. No way to win😦
    Enohrabuena una vez más y gracias.


  16. El llibre de Hobsbawm del que parles és “La inveción de la tradición” S’ho recomano a tothom! Apa, deu


  17. […] Òbviament podeu seguir pensant que tot això es fals i que la nació Catalunya té 1.000 anys o la nació Espanya 3.000, tal com s’afirma en Tricentanaris i Simposis varis. […]


  18. […] creure que sota el feudalisme la gent era lliure.  Des d’aleshores ens han bombardejat amb tramposos simposis, jaciments a mig excavar que han costat una milionada, o d’altres que es basen en poesies i […]



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: