h1

Sobre el NO reconeixement de les víctimes LGTB de l’Holocaust Nazi

gener 27, 2014

Aquest diumenge vaig tenir l’honor d’intervindre al homenatge que es va realitzar a Sant Boi a les víctimes de l‘Holocaust Nazi. La meva intervenció va versar sobre la persecució de la homosexualitat durant el nazisme i la manca de reconeixement a les víctimes d’aquest. Per si fos del vostre interès, transcric la intervenció, ampliada.

# holocaust lgtb

Les primeres organitzacions d’alliberament homosexual no es van donar a Nova York als anys 60’s, sinó a la Alemanya de començaments de segle: el 1900 es funda el “Comitè Científic Humanitari” demanant la despenalització de la homosexualitat amb recollides de signatures entre 1903 i 1922, que van rebre el suport d’Enstein, Stefan Sweig, Thomas Mann o Herman Hesse. També “La Comunitat dels Propis” que rebutjava l’estereotip del gai efeminat o la “Lliga dels Drets Humans”  amb 30.000 membres el 1928. La República de Weimar va perseguir als homosexuals amb policia especialitzada que feia “llistes roses” de possibles gais que assitien a saunes o feien cruising, arribant a 1107 detinguts el 1925 per aquest motiu. Cap dels tres partits d’esquerres del moment (SPD, USPD i KPD) tenen la menor consideració pels drets de gais i lesbianes, mantenint-se en una ambigüitat al respecte.

#cabaretTot i això, durant la República, a les grans urbs com Berlin s’estableix un clima d’oberta tolerància amb l’explosió d’una contracultura homosexual que tenia l’epicentre en el cabaret El Dorado, on actuen transvestits amb la gran diva Marlene Dietritch i es reuneixen intel·lectuals. Apareixen les primeres revistes gais (Uranus o La Illa) i lèsbiques (Amor de Dona, amb 10.000 exemplars), exposicions de fotografia homoeròtica (Von Gloeden) el primer cinema obertament homosexual (Víctor i Victoria, Mikäel de Therodor Dreyer o la lèsbica Mädchen in Uniform de 1931) i es crea el primer himne d’alliberament sexual “La Cançó Lila” de 1921 (escolta-la aquí, interpretada per Ute Lemper).

Amb l’arribada de Hitler el poder el mateix 1933 s’ordena el tancament de tots els locals i organitzacions LGTB i considera la homosexualitat una aberració criminal però, en una lògica típicament homòfoba, en un primer moment es persegueixen tan sols aquells efeminats que trenquen els rols de gènere, mentre que els dirigents de les SA com Erns Rohm son obertament homosexuals i hipermasculins i el filòsof Hans Bluher teoritza sobre un Reich sense dones. Això canvia radicalment  arrel de la Nit dels Ganivets Llargs (1934) quan s’utilitza l’excusa de la homosexualitat per acabar amb les SA, el sector nazi més radical. A partir d’aquest moment la retòrica homòfoba agafa proporcions descomunals:

– Entre 1933 i 1945 son detinguts 100.000 homosexuals masculins, uns 47.000 son condemnats, la majoria a mort. Els gais estaven marcats per un triangle rosa i les lesbianes negre.

– La GESTAPO crea un cos policial específicament homòfob, la Central del Reich per la Lluita contra la Homosexualitat i l’Avort, que va fer 42.000 fitxes en una “llista rosa” de sospitosos d’homosexualitat. Els seus màxims responsables Erich Jacob i Carl Heinz Rodenberg mai van ser jutjats. El 1941 Hitler dona la ordre secreta de depurar l’exèrcit i la GESTAPO de possibles gais exterminant sense judici als sospitosos.

– A partir de 1940 Himmler ordena el trasllat a camps d’extermini de tots els detinguts sota sospita d’homosexualitat. La xifra dels deportats es força desconeguda, alguns autors suposen que era baixa, entre 5.000 i 15.000 (un 0,25% de Dachau) però la seva tasa de mortalitat era molt més elevada que la resta de presos (32% enfront al 20% general); altres, en canvi l’eleven fins a 200.000, el càlcul es força difícil, ja que molts cops les acusacions d’homosexualitat eren infundades. A diferència dels jueus, es deporten els homosexuals del Reich i dels territoris annexionats, però no dels ocupats. Dins dels camps eren marginats, inclús per la resta de presos i estaven aïllats amb presos comuns, al menys a Buchenwald.

– També es van realitzar diversos experiments biològics per “curar la homosexualitat”: 400.000 homes van ser esterilitzats i 2.000 castrats. Al camp de Buchenwald es van realitzar experiments posant glàndules a la ingle a 15 homes que van morir al camp de poc temps.

El NO reconeixement

A diferència del cas dels jueus, aquesta repressió no va ser reconeguda: les lleis homòfobes que perseguien als homosexuals van seguir vigents fins al 1968 a la RDA i fins el 1969 a la RFA. A les víctimes dels camps se’ls va tractar de delinqüents i degenerats, molts d’ells van ingressar a la presó tal com van sortir dels camps d’extermini. Les associacions de perseguits pel règim nazi es van negar a reconèixer als gais, cap d’ells va rebre la menor compensació de l’estat alemany, ni tan sols es va comptabilitzar el treball en els camps de cara a al seva jubilació. No se’n va fer el menor esment als judicis de Núremberg i ningú es va molestar a interrogar als capos nazis sobre la homofòbia.

El govern de la RFA no va fer cap reconeixement a aquestes víctimes fins 1985, fins l’any 2002 no s’anul·len les sentències nazis homòfobes. La placa a la memòria de les víctimes LGTB de Dachau la van pagar les associacions de la seva butxaca i van trigar 10 anys en veure-la penjada al camp.

Anuncis

24 comentaris

  1. No oblidar mai. Ara que el populisme creix alimentant-se de la crisi, recordant-nos temps passats que semblaven enterrats, hem de recordar que tot es pot perdre si ens descuidem i no lluitem pels nostres drets.


    • Sens dubte, el record de l’holocaust ens adverteix de que passaria a europa si els grups d’ultradreta accedissin al poder. Alerta amb el FN a les europees!


  2. Potser si el LGTB anés sempre tan unit, fos tan ric com els jueus i controlés Hollywood potser s’hagués reconegut…


  3. Felicitats per la teva intervenció en l’homenatge que has esmentat, que, pel que veig si vas dir això aquí escrit, va ser prou interessant. Està molt bé que hagis fet un recorregut ràpid per tota la història: jo els detalls de la primera part, la d’inicis del XX, no els sabia.


    • La resta d’intervencions van ser bastant més emotives, la meva va ser freda i objectiva,d’historiador :p


      • No conec el context, però no per això la intervenció va ser menys interessant. Jo sóc dels que pensa que convé ser el màxim d’objectiu possible.


        • El KPD va ser l’únic partit de la Republica d Weimar que defensava l’abolició de l’homòfob article 175 de la llei penal, així com el dret a l’avortament i altres drets de les dones. Tampoc oblidem, per ser justos en la perspectiva historica que cal tenir, que la Unió Soviètica va ser la primera en abolir la prohibició de la homosexualitat (despres va tornar, segurament per exigencies polítiques en clau nacionalista i en clau de portar-se be amb l Esglesia Ortodoxa que va ser rehabilitada per a unir-se a l’esforç de guerra antiHitler). Salut


          • Així va ser en la votació parlamentaria del 1925 tot i que tradicionalment el moviment obrer i comunista era especialment viril i heteropatriarcal. En canvi un cop a la RDA es va comportar com un partit homòfob més, mantenint les lleis nazis sobre gais fins 1968, tancant locals LGTB a excepció d’uns pocs a Berlin Oriental q rebien redades constants, prohibint publicacions gais i emprant la homosexualitat com a argument per fer purgues internes.

            Els moviments LGTB a la RDA van ser sempre subversius i enemics del règim. Sobre la homofòbia visceral a la URSS en parlem un altre dia, sobre la homofòbia actual del PCFR tinc una article publicat aquí-> https://glamboy69.wordpress.com/2013/01/08/la-deriva-del-partit-comunista-de-russia-cap-a-lultradreta/


          • No conec en detall la història de l’homosexualitat a Alemanya ni les discussions dins dels partits, per això no puc aportar gaire cosa. Només un detall diguem-ne curiós: sobre això de la despenalització de l’homosexualitat a la URSS, efectivament és ben cert, fins on jo tinc entès, va ser el primer estat a fer-ho legalment (si bé suposo n’hi deuria haver d’altres que penalitzada tampoc no la deurien tenir, encara que realment fossin homòfobs), i alguns diuen que va ser així per desig personal de Lenin, segurament perquè ell tenia certes inclinacions “sospitoses”…
            Per altra banda, només una aportació d’una font per a la reflexió: hi ha un documental que parla de la persecució nazi als homosexuals, en virtut d’aquell article 175. No l’he trobat per internet, però les dades són aquí: http://www.imdb.com/title/tt0236576/?ref_=fn_tt_tt_1


  4. sobre el cprf al link darrer q.poses crec q la cagues molt. com q no vull mesclar barroerament les questions t he posat una resposta nova amb un breu link (en angles) http://rt.com/politics/communists-moral-spiritual-crisis-728/ per que entenguis (almenys aixo penso jo) q no es un problema especific d homofobia. Salut


    • Animar a apallissar gais en una marxa LGTB no es homofòbia? Donar suport incondicional a Putin en la seva croada per la moral heteronormativa no es homofòbia? Son la minyoneta de Putin, la Le Pen russa, ultradreta més nacional que socialista


  5. Avui el meu bloc compleix 8 anys i faries que fos el bloc més feliç de la catosfera si et passessis a felicitar-lo, moltes gràcies!


    • Guau! tu a piñon eh? Xd Passant totalment dels arguments i enllaços q intento posar. I segueixes mesclant temes! Sobre aixo ultim d les agressions q dius vaig a posar A L ALTRE POST (per no embrutar aquest!, q es força correcte) un enllaç minimament explicatiu dels fets (q tambe ignoraras).I ara vaig a llegir “el jueves”, o algo…


  6. Molt interessant, com sempre!!
    Esper en candeletes un article teu parlant de l’homofòbia a la URSS 🙂

    Salutacions.


    • Queda pendent!


      • Podries començar per aqui, camarada:
        En la Gran Enciclopedia Soviética de 1930, el científico Sereisky comenta:
        “La legislación soviética no contempla los así llamados crímenes contra la moralidad. Nuestras leyes provienen del principio de la protecciòn de la sociedad y por tanto sólo llevan al castigo aquellos casos en donde jóvenes [“inmaduros”,traduzco de “juvenile”] y menores sean los objetos del interes homosexual…nuestra sociedad combina medidas profilácticas y otros métodos terapeuticos con todas las condiciones necesarias para hacer los conflictoa que aquejan a los homosexuales lo menos dolorosos posible y para resolver su tipico alejamiento de la sociedad dentro del colectivo”. (Sereisky,1930, p.593)


        • La subcultura homosexual desapareció repentinamente tras un decreto de Stalin de 1933 en el que se recriminaliza la homosexualidad. De una forma u otra, se relacionó la homosexualidad con el nacionalsocialismo. Gorki escribió en 1934: «Homosexuales y fascistas desaparecerán». Algunos explican la ley con el deseo de aumentar las tasas de natalidad frente a una posible guerra con la Alemania Nazi. Una razón válida a ojos de los primeros redactores de un plan quinquenal que quisieron eliminar la prostitución y la mendicidad. Las prostitutas que continuaron con su actividad inicialmente fueron enviadas a reeducación y empleadas en una fábrica, más tarde simplemente encarceladas. La KGB (policía secreta), que se encargaba de la detención de las prostitutas, era consciente de la existencia de prostitución masculina y en 1933 hicieron una propuesta para convertir la homosexualidad en un crimen.

          En 1934 el código penal de la República Socialista Federativa Soviética de Rusia introduce el artículo 121.1 en el que se recriminaliza la мужеложство. La homosexualidad no sólo era un crimen contra la naturaleza, sino además contra la sociedad. Los actos homosexuales eran una traición a la utopía del estado de los trabajadores y por lo tanto condenables a cinco años de trabajos forzados. Las cifras de hombres desaparecidos en campos de trabajo tras ser condenados por homosexualidad no son conocidas, pero las detenciones masivas durante la Gran Purga garantizaron que la subcultura homosexual resultó invisible durante los siguientes cuatro décadas.
          Trabajadores de un gulag construyendo el canal de Belomor.

          En los campos de trabajo y prisiones existía un sistema de castas entre los prisioneros, de las que la más baja se llamaba опущены (opushcheny). Los опущены debían realizar las tareas más duras y desagradables y dependían de la clemencia de los demás prisioneros. Violaciones individuales y en grupo de опущены eran comunes. Los hombres que eran condenados por el artículo 121 por homosexualidad y condenados a prisión, eran clasificados automáticamente como опущены, aunque también se podía ser «degradado» si se rompían las leyes no escritas de la prisión.

          La situación tampoco mejoró bajo Nikita Jrushchov, a pesar de la Desestalinización y el desmantelamiento del sistema de gulags. Jrushchov mismo era homófobo y la prohibición de la homosexualidad se mantuvo. Es posible que Jrushchov no tomara medidas para eliminar la prohibición de la homosexualidad porque temía la liberación de hasta 2,5 millones de prisioneros con costumbres sexuales diferentes “infectaran” a la población general. Tampoco en la época de Brézhnev y sus sucesores cambió la situación, estimándose unos 1000 hombres condenados al año por el artículo 121.

          El intento en 1984 de varios homosexuales de Leningrado de crear la primera organización gay no tuvo éxito debido a la intervención del KGB. Sólo durante la Glásnost se pudo crear una organización similar.


          • Bufff! Saps? jo tambe sé usar el google i copiar la primera merda que em trobo eh? A veure, parlem de gulags ara… Doncs bé, 2 milions i mig de presos possiblement gays? de veritat t’ho empasses aixo?… L’Australia siberiana? Si home si. Això, si, deixar clar al final que els estudis, les xifres… encara no són conclusius!
            Doncs ok, et recomano Viktor Zemskov, historiador rus que ha estudiat el tema a partir de l’ apertura dels arxius sovietics. El nombre de presos actuals als EEUU és comparable al que hi havia (de mitjana cada any) al gulag stalinià.
            O si no, que suposo que com a historiador et sonarà, el classic d’Anne Applebaum “Gulag”, l’obra més recent i anomenada sobre el tema. No arriba a cap conclusió. (Tampoc sobre xifres…) Segons D. Losurdo, Applebaum (historiadora anticomunista) fa un relat destinat a pintar la cosa lo mes semblant possible al tipic camp de concentracio nazi (o britanic, o espanyol…) i ella mateixa no pot mes que acabar contradint-ho!, semblant a vegades propaganda sovietica!(museus als camps, biblioteques on es podia demanar llibres i premsa, menjar vegetaria, musica, competicions, conferencies, diaris fets pels presos…) Molts van sortir amnistiats durant la guerra, i alguns van fer carrera a l’exercit. S’investigava i es castigava (fins i tot amb la mort) a qui tractava amb brutalitat als presos…
            En fi, ja han sortit els milions de morts d Stalin i els gulags i he pensat que podia dir alguna cosa. (Has començat tu) Aquest post mereix un “respecte” que crec que no se li dona mesclant temes. Repeteixo, pel tema recomano llegir Viktor Zemskov (els seus treballs es troben a internet), o per una visio sobre (la visio historiografica) dels camps, Domenico Losurdo. A part del que he citat.
            Adeu


          • Una pregunta, tota aquesta legislació i represió es referia només a l’homosexualitat masculina?


          • Històricament totes les lleis homòfobs son contra la homosexualitat masculina. la lesbofobia està tan interioritzada que ni es contempla la possibilitat que una dona pugui tindre desitj sexual pròpi. Dintre de poc publico quelcom al respecte


  7. Es podria completar el conegut poema apòcrif:

    “Quan van venir a detenir el meu veí homosexual jo no vaig fer res.
    No sóc homosexual.”

    Etcètera.


  8. […] a les víctimes de l’Holocaust que es fa en aquesta ciutat. En les dues ocasions anteriors he centrat la meva intervenció en la invisibilitat i la marginació de les víctimes LGBT. Aquesta ocasió m’he decidit per fer una reflexió més […]



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: