h1

Està la Llengua Catalana en el millor moment de la seva Història?

gener 16, 2017

catapies

Darrerament hem escoltat alguns udols apocalíptics anunciant la desaparició imminent de la llengua catalana dins d’un mon global. Es el cas del Grup Koinè, entre d’altres, on han acusat als immigrants de ser uns colons franquistes que posen en risc la supervivència de la llengua i que el futur del català només estaria garantit amb un estat propi. Res més lluny de la realitat. Com demostraré a continuació, mai abans la llengua catalana havia tingut tan bona salut com en l’actual període d’autonomia i democràcia dins d’Espanya.

Per començar, si entrem a la web de la UNESCO sobre llengües minoritàries en perill d’extinció, veiem que el català està classificat amb la mateixa categoria que el xinès, l’anglès o l’espanyol: risc zero.  Hi han 3.000 idiomes classificats en diferents nivells de risc i la única referència al català es el seu dialecte al Alger. Res més. El català està en perfecte salut.  Curiosament si que hi figura l’irlandès, tot i tindre estat propi. Ves que aquestes variables no hi tinguin res a veure.

Mai tanta gent havia parlat en català

llengua-2012-europa

Segons la mateixa Generalitat, hi han 13.529.127 catalanoparlants al món. Som la novena llengua d’Europa amb molt millor salud que idiomes oficials a la UE que tenen estat propi que els protegeix com el grec, el portuguès, el búlgar, entre altres. En quin moment de la història havíem estat tants? Mai. Ni a la República, ni al s.XIX ni molt menys en cronologies medievals o modernes. Pura demografia.

Segons un informe realitzat el 2015 per la Plataforma per la Llengua, el català cada dia té nous parlants i no para d’augmentar en tots els territoris dins de l’estat espanyol. Com veiem al següent gràfic, l’avanç respecte a 2001 es brutal.

catala-territoris

Un 95,3% de la població de Catalunya entén el català i el 77,5% el sap parlar. La immigració, a més, es positiva per la llengua, doncs la gent que arriba a casa nostre, tot i que el català no sigui la seva llengua materna, s’hi identifica i es la que més utilitza habitualment.

llengua-2012

Mai tanta gent havia escrit, llegit, estudiat, escoltat o publicat en català

La capacitat per escriure correctament en català es inversament proporcional a l’edat. Aquelles persones que van ser escolaritzades durant el franquisme (o abans), independentment de si son o no catalanoparlants, no tenen les mateixes competències lingüístiques que aquells que ho han fet amb la immersió lingüística, que sens dubte ha estat tot un èxit.

catala-edat

Segons dades de la Generalitat, el 60,4% de la població catalana escriu perfectament en català, una xifra que arriba al 93,1% en la franja d’edat dels 15-19 anys. El 96,3% dels alumnes de batxillerat escull lliurement el català per fer les proves d’accés a la universitat. El 75% de l’alumnat de ESO té unes competències en català (i també de castellà) en un nivell alt o molt alt. Hi han 148 universitats en tot el món que ensenyen filologia catalana. En quin altre moment de la història hi havia aquest nivell? Doncs tenint en compte que a la II República l’escolarització arribava amb prou feines als 10 anys (i no parlem d’abans, on l’analfabetisme era hegemònic), la resposta es MAI. Ni remotament.

 

llengua-2012-1

80 canals de televisió, nacionals o locals, emeten cada dia en català i 100 emissores de ràdio també ho fan. De fet, el català es l’idioma hegemònic a la ràdio de Catalunya, el 63,5% d’emissions radiofòniques son amb aquesta llengua. El 37,6% de busques a Internet a Catalunya s’han fet en català. Hi han més de 268 mitjans de comunicació digitals en català que acumulen 5,4 milions d’usuaris únics cada més. El català es la primera llengua Viquipèdia en articles de qualitat i la 17a en nombre d’articles per parlant.

Actualment hi han més de 400 publicacions periòdiques (diaris o revistes) escrits en català. El 42,1% de la població llegeix al menys un diari o revista en català. El català es la 23a llengua més traduïda al mon. El 24,8% de la població catalana ha llegit un llibre en català el darrer any. Segons l’Associació d’Editors el Llengua Catalana durant l’any 2015 es van publicar 11.348 títols en català, la qual cosa suposa un significatiu augment del 10,4% anual respecte 2014 quan van ser 10.272. El tiratge mitjà en català al 2015  va ser de 1.698 exemplars per títol, la qual cosa suposa que durant 2015 es van publicar uns 19 milions de llibres en català. La facturació del llibre en català va ser de 230,31 M€ i va representar un creixement d’un 3,20% respecte del 2014. Les vendes en català a Catalunya van representar el 45% del total.

Es molt possible que en els 37 anys que van des de la Transició, la Constitució Espanyola de 1979 i l’autonomia catalana fins l’actualitat s’hagin publicat un 98% (sent molt, però molt pessimistes) del total textos de la història de la llengua catalana, comptant els 850 anys que van des de les Homilies d’Organyà.

Conclusions

La llengua catalana està en el millor moment de la seva història i cada dia està millor. La Generalitat de Catalunya té plenes competències en política lingüística i ho ha fet molt bé. i si no ha fet més es perquè no cal. Un estat propi no podria fer res per millorar la situació del català que no estigui fent ja la Generalitat din l’actual marc constitucional i democràtic d’Espanya, a menys que dugués a terme mesures fanàtiques, totalitàries i xenòfobes en contra dels drets dels parlants d’altres llengües, com les que insinuava el Manifest Koinè.

La globalització no es un perill, es una oportunitat per donar a conèixer la llengua catalana arreu del planeta i enriquir la nostre cultura amb una permanent dialèctica amb totes les que ens rodegen. L’únic perill real al qual s’enfronta el català es que aquest idioma es vegi excessivament vinculat a una ideologia radical en concret, com el nacionalisme, que desincentivi el seu us o la voluntat d’aprenentatge respecte a aquells que discrepin d’aquest punt de vista.

h1

Prediccions del #TarotArqueoleg per 2017

gener 2, 2017

aa-tarot

Política Municipal

(L’Hospitalet) A. Carrasco Encausarán a Marin o Belver, o a ambos? Veremos a Marín como a la Pantoja entrando en el Seat Altea oficial con tirones de pelo y desmayo a la salida del juzgado?

-> Les cartes no son gens bones respecte a la relació de Marín amb la justícia, es possible que pugui tindre algun problema, però en tot cas ella resisteix i es manté forta.

(Sabadell) I.Heba A mi m’agradaria saber si al 2017 es durà a terme la rotació de l’Alcaldia de Sabadell i si en Berlanga serà Alcalde de la capital del Vallès.

-> El Govern de Sabadell tindrà una crisi, amb forta tensió interna. Finalment veig una solució diplomàtica de mans d’una persona sabia que agafarà el timó.

(Badalona) M.S.J. Moya el meu govern municipal seguirà fent shows de trencar interlocutòries judicials i seguirà aguantant aquest any?

-> El Govern de Badalona haurà de fer front a un adversari molt obstinat. Haurà de tindre paciència, constància i moderació per derrotar-lo o veig l’amenaça molt seriosa d’un canvi radical a l’horitzó.

(Barcelona) P Banasco Les noves superilles seran un èxit?

-> El Govern de Barcelona haurà de tindre paciència per tal que aquest tema acabi sent exitós. Veig certa confusió que pot acabar reportant un desgast i debilitat.

Política Catalana

@etenfurecido + A. Carrasco El suflé (del Procés) pujarà o baixarà?

->El Procés seguirà marcat per un equilibri entre la obstinació i l’esperança, es superaran alguns obstacles, però veig un gran fracàs i desencís cap a finals d’any.

@lolorafagas + @bcn_bleach habrá finalmente en 2017 referéndum separatista en Cat no pactado con el Estado? Per substituir el referèmdum (i abans de les properes plebiscitàries) faran un altre ‘procés participatiu’ o ni tan sols? // @luismita Por dónde se meterá Junqueras el referéndum y a cambio de cuánto dinero?// P. Font Ens independitzarem enguany?// Dani S Hi haurà referèndum aquest 2017? I si el tenim acabarà sent un 9N o l’Estat haurà d’arribar a suspendre l’autonomia?

-> El Referèndum legal i acordat no es podrà fer i es buscarà una alternativa enginyosa i elegant que acabarà sent tot un fracàs. Veig un gran esforç de l’independentisme de cara a la justícia que aportarà alguna victòria important i també una derrota significativa.

Q. Esteban Si hi ha noves eleccions a la vista (a Catalunya)… com quedaran els partits polítics amb representació parlamentaria? //@joancecejoan autonòmiques primavera o tardor?// ECG Després que NO se celebri el referèndum (ni em plantejo que tingui lloc), Puigdemont disoldrà el govern i convocarà eleccions?En cas contrari, quina nova pastanaga es treurà del barret el processisme per seguir vivint del cuento?

-> La legislatura catalana estarà marcada per la confusió, els errors i la desorientació. Finalment veig a una figura masculina molt poderosa prenent una decisió amb rigor i fermesa, per fer front a una crisi de divisió i enfrontament, així com un problema amb la justícia. Interpreto que pot ser Puigdemont convocant eleccions anticipades cap a finals d’any per solucionar el fracàs del referèndum, però no ho acabo de veure clar del tot.

M. Rosa i C. Casanova ¿ICV, Podem y los Comuns seguirán participando en el procés? com ens afectarà als Comuns seguir fent l’idiota a la foto del prusés?

-> La posició dels Comuns respecte al Procés estarà marcada per la desorientació, l’autoengany, el desitj de figurar, així com per un estancament en la manca d’oportunitats per donar una solució o relat alternatiu.

S. Sierra Es consolidarà Puigdemont com a líder del Pdecat?

-> Absolutament si, el seu poder creix. Veig el lideratge de Puigdemont molt reforçat tot i que haurà de fer front a una crisi, tindrà un cop de sort.

J Garriga Finalitzarem el nou any el debat sobre el “nou subjecte” i ens posarem a fer política com persones adultes?// X Gonzalbez Conseguiran els comuns liquidar definitivament ICV? //@joancecejoan si autonòmiques primavera què passa amb nou subjecte polític? Fora de joc? Seguim QSQEP

-> La confluència dels Comuns estarà marcat per endarreriments, tensions i entorpiments en les relacions, així com una decisió important que s’anirà postergant. Tot i així avançarà amb força i bona salud. ICV estarà prou bé dins de la confluència i tindrà molta sort, però haurà de fer front a intrigues i arribistes.

G Poblet quien será el o la candidato/a a la Generalirat de “los comuns”? // M.L. Garcia Serà Xavi Domènech el cap de llista dels Comuns a la Gene?// Dani S Veurem grans canvis en els lideratges dels partits polítics?

->  L’elecció del cap de llista serà un moment tens, dificultós, però que acabarà amb l’elecció d’una figura masculina que serà un gran orador. Pot ser Domenech.

M.L. Garcia Aconseguirà l’Albano vèncer les Forces del Mal que el volen arraconar un altre cop?

-> Albano Dante haurà de fer font a obstacles i un important canvi en un camí difícil que finalment acabarà amb èxit.

@rubicom2012 Pujol, Ferrusola, Millet o Montull a la garjola? // @tonicantona un cop inhabilitada Forradell, la veus col.locada i en nómina a la Fundació Irla?

-> Veig una certa equanimitat en el judici, però que no aportarà novetats espectaculars i acabarà en pactes, acords o sentencies molt afables. Forcadell tindrà un greu problema amb la justícia marcat per la seva arrogància. Es possible que acabi inhabilitada, les cartes son molt dolentes.

noi del barret Artur Mas es quedarà a la paperera de la història?

-> Mas seguirà sent influent, però el seu paper anirà desapareixent.

Política Espanyola

@Jorgenavarro97 Se presentará Pdro Snchz a unas futuribles primarias del PSOE? En caso afirmativo, ¿crees que las ganará?

-> Pedro Sanchez resistirà i seguirà intentant guanyar les primaries del PSOE però una indecisió final li jugarà una mala passada enfront a una conspiració.

M. Rebollo Se fracturara Podemos y una vez más la lucha cainita decepcionará a millones de votantes

-> Podem farà front a un canvi i una reestructuració plena de dificultats. Les cartes no son bones ni per pablistes ni per errejonistes. No veig una victòria clara per cap dels dos bàndols.

@davidCfd Veus a l’horitzó algun tipus d’acció conjunta de l’oposició – vegi’s moció de censura – per fer fora Rajoy del govern central?

->Veig a la oposició desunida i desorientada, aconseguint algun canvi superficial i simbòlic en el poder. No hi haurà una voluntat de fer caure a Rajoy.

Política Internacional

@davidCfd Què passarà amb la ultradreta a Europa al 2017? Sobre tot, amb les eleccions presidencials a França en poc més de 3 mesos…arribarà Le Pen a l’Elisi? (Fa por només de preguntar-ho

->Pel que fa a la ultradreta veig que Europa es mourà en un tens equilibri entre fanatisme i moderació. Marine Le Pen no arribarà a la Presidència de França degut a la seva arrogància i falta de visió, però el resultat li anirà prou bé.

@elperroandalu Habrán más brexit?

-> Cartes molt dolentes per la Unió Europea, però que no mostren una destrucció total, sinó decisions postergades i erràtiques.

B. Regader Seguirà Trump al poder el dia 31 de desembre de 2017? // Àlvaro Aznar i Trump es veuran?

-> El primer any de la Presidència de Trump estarà marcat per decisions irracionals i erràtiques i certa sort. Cap a finals d’any veig a Trump molt sol i aïllat. Aznar i Trump no es veuran.

@Kataphraktes les mesures economiques d Trump conduiran cap a 1 guerra freda amb Xina? // didaclopez  En quin mes del 2017 començarà la Gran Guerra Nuclear? Com serà? Estats Units contra Xina, o Estats Units o contra Rússia?

-> Les relacions EUA-Xina estaran rodejades de tensió i argúcies legals que acabaran en alguna forma d’entesa. En cap cas una guerra.

G. Serrano Convocarà Escòcia un nou referèndum d’independència apel·lant a la seva majoria antiBrexit? En cas afirmatiu, el guanyarà?

-> Escòcia tindrà un cop de sort que no sabrà aprofitar. Tot i la voluntat per fer un altre referèndum, serà una decisió que s’anirà postergant per la oposició d’una figura femenina poderosa (entenc que és Theresa May).

Jeipi Atès que s’acosta el centenari de la revolució més important del segle XX, voldria saber si se’n farà alguna commemoració oficial, i si serà Putin qui la presidirà.

-> Veig que Putin te certa rellevància en el centenari, però tampoc ho sabrà aprofitar gaire ja que estarà distret amb altres qüestions polítiques.

Preguntes personals o temes no polítics

Cinta f. estudis i per la meva situació sentimental/sexo-afectiva.

-> En els estudis tens unes cartes molt dolentes, es cometrà una injustícia que et farà perdre una oportunitat i et frustrarà molt. En canvi, amb l’amor les cartes son molt bones, indiquen calma, estabilitat i maduresa.

M. Miguel el Valencia desciende a segunda división?

-> El València té males cartes, veig l’amenaça d’un fracàs greu a l’horitzó però també la possibilitat d’evitar-lo amb esforç i obstinació.

M.S.J. Moya Jo et vull preguntar si em renovaran a la feina

-> Les cartes no son gaire bones al respecte. Veig una mala noticia i certa frustració, però també veig la possibilitat d’una gran oportunitat a llarg plaç a la que hauràs d’arribar amb habilitat, talent i creativitat.

M. Arderiu Com anirà la meva vida sexo/afectiva  i si deixarè d’estar enganxat al mòbil

-> La teva vida sexual i afectiva estarà marcada per una gran inestabilitat, decisions precipitades i una manca de constància. No veig que deixis d’estar enganxat al mòbil a curt plaç.

G. Poblet la burbuja de los alquileres se pincha o sigue subiendo? Habrá alguna medida que nos beneficie a pobres inquilinos?

-> Las cartas no son nada buenas al respecto. Marcan cierta inestabilidad con tendencia negativa.

M Saa el trabajo y el amor.

-> Buenas noticias respecto al trabajo, aunque veo que tendrás que tomar una decisión de gran trascendència con mucha calma, paciencia y meditación. En cuanto al amor, veo que tendras que trabajar duro y superar algún obstáculo, pero las cartas son positivas e indcan cierta estabilidad, resistencia y calma.

Mariona 2000 Hola! El meu fill de 16 anys, està decebut amb els estudis i no vol estudiar. El curs vinent segurament farà un canvi d’orientació. L’encertarà, trobarà el seu camí O seguirà en l’apatia actual. Merci

-> Les cartes son molt bones al respecte. El veig realitzat intel·lectualment, tot i que haurà de tindre paciència per aconseguir cert èxit.

Elnoidelbarret Què hauria de fer a nivell laboral? Tirar per la sociologia que és el que he estudiat o per elaboració de cervesa artesana que és una gran passió que tinc?

-> Et veig desorientat, treballant molt dur en la direcció equivocada, fent grans esforços en va.

Àlvaro Continuaré a la mateixa feina?

-> Veig l’amenaça de que cometis un error presumptuós que estàs a temps de rectificar. Veig la possibilitat d’un canvi radical en positiu a llarg plaç.

amparoland1 Estic lligada a una feina que no té res a veure amb mi. Cambiaré a una altra millor? Gràcies!

-> Les cartes son dolentíssimes al respecte. Veig una amenaça molt greu en el cas que et deixis guiar per una il·lusió que no es real.

G. Alcaide– Amor y trabajo.

-> Buenas cartas en el amor, en general, y una gran inestabilidad en el trabajo, fruto de precipitación e irracionalidad, que puede acabar con cierto equlibrio si te esfuerzas.

Parcerito 1) Com anira a l’amor? 2) Canviare de feina?

-> A l’amor les cartes son prou bones, et veig prou bé tot i que hauràs de resoldre un dubte o una decisió que has postergat. Les cartes de la feina son boníssimes, veig que se’t presenta una oportunitat de gran èxit, no la deixis escapar.

Jeipi Tinc un plet obert amb un germà per una divisió d’herència ai voldria saber quina possibilitat tinc de beneficiar-me, i sobretot si ens podrem reconciliar algun dia

->Hauràs de prendre una decisió marcada per la resignació i la paciència,la relació amb el teu germà no serà gens bona, però veig la possibilitat d’una reconciliació a llarg plaç, un cop aquest problema amb la justícia estigui resolt.

Anónimo– mujer casada con dilemas sobre el futuro de su matrimonio

->Veo una decisión dificil que acaba bien, guiada por la sabiduria y la prudencia

J. Soriano ¿Se hará un disco tributo a David Bowie?

-> Las cartas son muy malas. Es posible que se haga algo que sea muy cutre, un churro o un desproposito.

 

NOTA: M’heu deixat preguntes a tantes xarxes socials diferents i de forma tan caòtica que es possible que alguna se m’hagi traspaperat. Si es així, feu-m’ho saber i l’afegiré al post! Espero errar en totes les prediccions negatives i encertar les positives. Bony any a tots els lectors i lectores del blog!

h1

Consulta #TarotArqueoleg 2017: Deixa la teva pregunta!

desembre 26, 2016

tarot-arqueoleg

Un any més aquest blog posa a la disposició de tots els seus lectors una consulta gratuïta per conèixer que ens depara el proper 2017. Jo, òbviament, no crec en absolutament res d’aquestes magufades frikis però, per alguna estranya raó que se m’escapa, encerto gairebé sempre tot allò que em pregunteu! No sé si es intuïció o sort, però no em negareu que tinc un índex d’encerts infinitament superior als centenars d’enquestes que preveien una folgada victòria de Hillary Clinton a les eleccions americanes.

Us convido a tots i totes a participar-hi lliurement, seguint tan sols aquestes normes bàsiques:

1.- Si ja vau participar l’any passat: CLIQUEU AQUÍ, llegiu la meva predicció per 2015 i digueu-me si aquesta s’ha acomplert o no.

2.- Deixeu-me 1 o 2 preguntes per persona. Poden ser generals (política, economia…) o personals (amor, treball, salut…). Descartaré totes aquelles que tinguin una resposta molt evident o impossible (com: ens atacaran els extraterrestres?), així com un enunciat massa rebuscat o concret (quin serà el nº de la loteria?). Procureu que la pregunta no estigui repetida. Acceptaré qüestions preferentment als comentaris d’aquest post, al meu Facebook o Twitter (@arqueoleg) on també podeu emprar el hashtag #TarotArqueoleg

3.- Està vetat de participar qualsevol presumpte troll o personatge sobre el qual jo en tingui la més remota sospita de que hagi participat o instigat campanyes d’assetjament en qualsevol xarxa social contra mi.

Teniu de temps fins les 00:00h del 31 de Desembre. Publicaré les prediccions a partir del dia 1 de Gener (possiblement el dia 2 que tinc festa).

Principals prediccions encertades el 2016 (llegiu-les totes AQUÍ)

tarot-arqueoleg1->Després de llargues negociacions hi haurà un Govern de coalició a Espanya, fruit de la impotència i pessimisme d’alguns. Bé, no es exactament de coalició, però si que ha sorgit d’un pacte PP-Cs i de la impotència del PSOE per fer una alternativa.

-> Sobre investidura d Mas x CUP veig q hi ha un escandalós pacte secret tancat en el qual només una dona sàvia i poderosa s’hi interposa per tal a que es dugui a terme. Potser Anna Gabriel?  Finalment la CUP no va investir a Mas (hi va posar un substitut) i el paper d’Anna Gabriel i Endavant va ser fonamental per tal d’impedir-ho, amb la polèmica assemblea de l’empat a 1515.

-> No veig a Pedro Sanchez acabant l’any com a líder del PSOE. Les cartes no poden ser més dolentes al respecte. Veig a un Pedro Sanchez molt debilitat que serà recompensat amb un canvi de càrrec. Porta giratòria? Veig a Rajoy de President, tot i que tindrà molt mala sort i haurà de fer front a una possible traïció o pacte fallit. Efectivament Pedro Sánchez ha estat defenestrat i ha hagut de renunciar fins i tot al seu escó de diputat al Congrés. Rajoy es President, després haver fet front a unes segones eleccions i una investidura fallida.

-> En quan a Catalunya, veig un estancament en la situació política, amb un rumb erràtic i irracional. Veig que es produeix un succés que tampoc canvia res. Poden ser unes noves eleccions on el resultat sigui similar a l’actual? O una altre cosa, a saber. A Espanya veig la formació d’un Govern molt dèbil, inestable, insegur i desequilibrat. Doncs si, el canvi de Mas per Puigdemont no ha canviat res en la política catalana i seguim donant voltes en cercle en torn a un procés erràtic i moribund. A Espanya segueix el PP al Govern, però no sap ni si podrà aprovar els pressupostos.

-> Veig a Corbyn molt debilitat, fent front a errors, baralles internes i obstacles. Va postergant una decisió difícil. A UK la economia li anirà molt bé. Hi haurà un incident polític que generarà molta tensió. Corbyn ha superat una moció de censura del seu pròpi grup parlamentari i, òbviament, l’incident que ha generat més tensió es el Brexit.

-> Després d’un període d’inestabilitat i debilitat veig un lideratge masculí fort, poderós i rigorós al Procés. Pot ser nou… o no. Doncs si, el nou lideratge es diu Puigdemont.

-> Cartes un xic dolentes per Ada Colau. Ups! La veig prenent una decisió polèmica i controvertida en relació a un nou projecte. Tot i així es manté forta. Tindrà una enorme influència sobre la política catalana, però haurà d’evitar prendre decisions precipitades. Decisions controvertides n’ha pres unes quantes Colau enguany (tramvia, superilles, exposició franquista al Born, pessebre…), però efectivament la seva influència cada cop es més omnipresent en la política catalana i la prestigiosa revista Político la considera la 5a persona més influent d’Europa.

-> No vaig ni la menor possibilitat d’un Govern PSOE-Podem. Les relacions entre ells seran dolentíssimes i d’una gran rivalitat. Doncs si, efectivament, es així.

-> El PP resistirà prou be a Galícia. A Euskadi, la investidura de Govern també la veig bastant complexe, tot i que aquí no em surt cap canvi. Efectivament així ha estat.

-> Veig un canvi de Govern a Andalusia. Susana salta a la política nacional? Aquí faig fallar… o no? O potser es quelcom que passarà en pocs mesos?

Doncs res! Espero les vostres preguntes i qüestions per 2017!

 

h1

La Insuportable Lleugeresa del Procés.

desembre 12, 2016

anc

En l’excel·lent llibre “La insuportable lleugeresa de l’ésser” (1989), el seu autor Milan Kundera ens fa una interessant reflexió en el primer capítol: Si la història es basa en el mite de l’etern retorn, com plantejava Nietzche, i estem condemnats a repetir eternament els mateixos actes i accions, com Sissif pujant una roca a la muntanya per deixar-la caure i tornar-la a buscar un cop i un altre, els nostres actes son una ombra banal i fútil, sense cap pes ni transcendència, doncs tindrem infinites oportunitats per esmenar els nostres errors. Si la Revolució Francesa o l’Holocaust es repetissin cada 5 anys, les gestes heroiques de Robespierre o les atrocitats de Hitler no haurien atret l’atenció de cap historiador. L’esser seria, doncs, lleuger al no tindre la càrrega de la responsabilitat per cap dels seus actes.

El millor exemple d’això és el Procés, la roda de hamster en el qual es troba girant absurdament la política catalana des de l’any 2012. Per tal de tindre a les seves bases permanentment acrítiques i sumisses alhora que mobilitzades i sobreexcitades, els partits nacionalistes s’han basat en la mentida de la imminència. Segons ells la independència ja la tenim a tocar, falta molt poc per arribar-hi, només una miqueta més i ja està. I porten 4 anys fent creure que en pocs mesos serem un estat independent i que, per tant, en aquest context tan excepcional els parits presumptament d’esquerres com ERC i CUP poden investir presidents de dretes i aprovar pressupostos amb retallades ja que, total, son els darrers de la Catalunya autonòmica.

darrers-pressupostos

Noticia del 05/11/2013

El Bucle del Procés segueix una roda previsible que es basa en la infinita repetició, amb lleugeres variacions, d’aquest esquema en un cicle ritual que sol trigar aproximadament uns 3 anys en completar-se i tornar a l’inici:

1.- Un President convergent demana que, canvi de fer un referèndum, li aprovin els pressupostos amb retallades, que seran els darrers de la Catalunya autonòmica.

2.- Es fan unes cimeres molt pomposes on s’acorda fer un Referèndum de mentideta no vinculant ni pactat, sense cap transcendència ni valor.

3.- Es fa el simulacre de pseudo-Refèndum de mentideta. El Govern d’Espanya, la justícia i la premsa de dretes espanyolista munten el seu previsible numeret (a ells també els encanta el Procés). Els partits nacionalistes diuen que ja han guanyat i que ja som independents.

4.- Com absolutament ningú reconeix el resultat del pseudo-Referendum, el President convergent convoca unes eleccions autonòmiques dient que en realitat son plebiscitaries, on només la seva candidatura representa el SI, fent xantatge a la resta de partits nacionalistes per tal que li donin suport i vagin a la seva llista.

5.- Es fan eleccions autonòmiques normals i corrents, on els partits nacionalistes diuen que el Referèndum es una pantalla passada i que qui ho plantegi es un botifler espanyolista, prometent ells faran una DUI al minut després de les eleccions.

6.- El candidat convergent guanya les eleccions i demana als partits d’esquerres nacionalistes que l’investeixin amb un full de ruta per tal de proclamar la DUI i la desconnexió total d’Espanya en pocs mesos.

7.- Un cop investit, el President fa alguna declaració parlamentaria o llei inconstitucional per dissimular una mica, omplir l’expedient i provocar alguna sentència adversa amb la qual dramatitzar victimisme sobreactuat. Poc després reconeix que no té prou suport per fer la DUI, que el que cal es fer es un Referèndum. Torna al punt 1.

Com els processistes viuen tancats dins una bombolla periodística on totes les noticies son bones i qualsevol ombra de dubte es sospitosa de traïció, tenen la sensació de que realment estan avançant en línia recte, quan es evident que no fan més que donar voltes concèntriques entorn al mateix punt. La culpa del seu fracàs,  òbviament, sempre es dels altres, ells son l’immaculat Poble Escollit, paradigma de totes les virtuts.

aerc

Notícia de Desembre de 2015

I que hi guanyen amb aquest pensament mil·lenarista on el Paradís sempre està apunt d’arribar en una data màgica en la qual mai passa absolutament res? Doncs es una mentida útil que permet que la dreta segueixi manant i retallant impunement ja que, total, només serà uns pocs mesos. Un pressupost més i cap a casa. Una investidura més i ja haurem arribat.

Cap partit nacionalista s’ha atrevit, fins ara, a donar un cop a la taula i trencar aquesta espiral. La CUP semblava que podria arribar a fer-ho durant els debats i assemblees entorn la investidura de Mas, però al final van acabar rendint-se i claudicant a la dreta, fent un anecdòtic canvi estètic i superficial en el nom del President, per un posar-ne un altre d’idèntica ideologia. I a seguir rodant en cercles!.

Però, com afirmava Kundera, en cada repetició la transcendència de cada acte perd importància. Tenim una inflació de dies històrics, on el seu valor tendeix a la baixa. Un exemple objectiu d’això el trobem a Google. Si mirem l’evolució de la frase “Independència de Catalunya” en els darrers 5 anys del buscador veiem com aquesta frase té cert impacte cada 11 de Setembre, però cada any sol recollir una atenció un xic menor que l’anterior, fins al punt que el darrer 11S de 2016 el pic d’interès pràcticament va desaparèixer.

google-trends-independencia-catalunya

Busques a Google per “Independència de Catalunya” entre 2011 i 2016 a tot el mon.

google-trends-independencia-catalunya3

ZOOM: Busques a Google per “Independència de Catalunya” entre agost de 2015 i desembre 2016 a tot el mon.

Ja a ningú li sorprenen les macromanifestacions de l’ANC, es un previsible un ritual cíclic com les processons de Setmana Santa; forma part del paisatge i  al cap de 2 o 3 dies tothom ho ha oblidat. Es com anar a veure els Pastorets, cada Nadal Lluquet i Rovelló troben el portal, acaba naixent Jesús i l’Arcàngel Gabriel derrota a Satanàs. Oh! De debò? No m’ho esperava!

La política catalana ha caigut en la lleugeresa absoluta on res té cap transcendència, més enllà del relat autocomplaent.  Quina importància té anar o no a una cimera si en tindrem infinites i ja en sabem el resultat? Que més dona anar a votar o no a un pseudo-Referendum si cada 3 o 4 anys en convocaran un de nou i el resultat no serà valid per ningú? A qui li importa si assistim a la manifestació del 11S si cada Setembre n’hi haurà una idèntica l’anterior? Perquè matar-nos a fer un programa electoral si mai s’arriba a aplicar ja que les legislatures duren 2 anys i estan completament monopolitzades sempre pel mateix tema?  Perquè dramatitzar amb cada sentencia antidemocràtica del Tribunal Constitucional si ja sabem que son l’esperada excusa perfecte que el Govern necessita per tal tornar, un cop més, a la casella de sortida?

Aquí no estem debatent en cap moment de forma seriosa sobre una eventual independència de Catalunya. El Procés no té absolutament res a veure amb cap República Catalana, per molt que afirmi el contrari. Com ja he explicat molts cops, es simplement una forma de vehicular el descontentament per la crisi contra l’esquerra internacionalsita i en suport incondicional a la dreta catalana. La traducció local del populisme identitari com a reacció visceral davant la crisi econòmica, la globalització, els fluxos migratoris, la postindustrialització i la desaparició de l’estat-nació que s’està donant arreu d’Occident i que en altres indrets es diu Trump, Le Pen o Brexit.

Karl Marx deia que la història es repeteix dos cops, un com a tragèdia i el segon com a farsa. El que no ens va explicar és en que es converteix la farsa quan aquesta es torna a representar de forma insistent un cop i un altre. Comèdia? Vodevil? Astracanada?

h1

Crítica de “Pàtria” de Fernando Aramburu

novembre 28, 2016

aaa-aaaaaramburu

Demanar perdó exigeix més valentia de disparar una arma, que accionar una bomba. Això ho fa qualsevol. N’hi ha prou amb ser jove, crèdul i tenir la sang calenta.

Ens trobem davant una obra mestre de la literatura espanyola. Un llibre que, a partir de la ficció dramàtica, ens permet entendre l’irracional espiral d’odi que va enverinar i fracturar la societat basca durant diverses generacions. Una història caleidoscòpica i àgil, explicada en 125 breus capítols de 4 o 5 pàgines, pinzellades impressionistes que van fent salts constants en el temps i la memòria, on s’ens dona una visió subjectiva, fragmentada i plural de diversos testimonis pertanyents a dues famílies d’un poblet guipuscoà.

Les dues famílies, temps enrere molt unides i ara irreconciliables, representen les dues visions més extremes del conflicte: els parents de les víctimes d’un petit empresari assassinat a sang freda per no pagar l’impost revolucionari i, per altre banda, els familiars d’un membre d’ETA, torturat i empresonat a milers de kilòmetres de casa. Especialment puntals son les dues figures matriarcals, la vídua i la mare del pres, entorn de les quals orbiten la resta de personatges, cada un amb la seva complexitat, contradiccions i canvis al llarg del temps. Una pluralitat de matisos que, de ben segur, remourà l’estomac als dogmàtics i extremistes d’ambdós bàndols.  Aramburu, però, en cap moment ens fa un discurs polític com a narrador omniscient, no atura el relat per donar la seva opinió, ni per sermonejar amb lacrimògenes moralines. No li cal.

En certa manera “Pàtria” em recorda al magnífic film de Haneke “La Cinta Blanca“. Ambdues històries ens expliquen com un ambient rural, tancat, conservador i religiós oculta un profund odi col·lectiu, amagat en un silènci còmplice. Un nacionalisme ètnic, mal transvestit de guerrilla marxista, que es dedica a deshumanitzar a suposats traïdors del poble, els hi demana un impost revolucionari, els posa al punt de mira, els gira la cara pel carrer i, quan una bala al clatell o una bomba lapa sota el cotxe els esborra del mapa, miren cap a una altre banda, fent el buit als familiars o grafitejant la seva làpida.

El llibre també es posa a la pell dels botxins. Com algú decideix un dia ingressar dins ETA i matar a qui no pensa com ell? Es interessant comprendre el context d’aquest ambient tradicionalista, amb una divisió dels rols de gènere molt marcada. Les dones basques exerceixen un asfixiant i castrador domini de l’àmbit domèstic, mentre que els homes joves desenvolupen un marcat complexe d’Edip i un enfrontament generacional amb aquest matriarcat familiar demostrant la seva virilitat públicament, ja sigui aixecant troncs o pedres, jugant a la pilota basca o enfornant-se a un Estat policial, que no es més que una representació freudiana de la figura paternal. Això ja es una interpretació antropològica meva, clar.

Es especialment interessant veure l’evolució del personatge de Joxe Mari, un jove abertzale que passa de cremar autobusos a dirigir un comando terrorista. Els seus temors i pors a l’hora d’entrar a la banda, l’adrenalina abans d’un atemptat, la resistència a les tortures policials, el seu odi ceg que poc a poc es va convertint en frustració al llarg dels anys a la garjola. I, sobretot, la seva reflexió de com s’adona de l’absurditat de tot plegat, de com ha sacrificat la seva joventut empresonat per una lluita estèril que no ha servit absolutament per res i que mai ningú li agrairà, més enllà de posar la seva ridícula foto en la barra d’una herriko taberna.

Pàtria” es, sobretot, un cant a l’esperança, al perdó i a la reconciliació. La fi de la lluita armada i de la violència terrorista obre la porta a recosir ferides, superant la emmetzinadora temptació de venjança. Un esforç dialèctic en posar-se a la pell de l’altre, en entendre les seves raons i el seu sofriment. Un perdó que no vol dir oblid, ni molt menys, sinó comprensió i diàleg. I, també, es una advertència distòpica del que podria acabar passant a Catalunya si, en un futur potser no gaire llunyà, la tensió i el fanatisme identitari acaben dinamitant la nostre convivència.

h1

7 Lliçons de la derrota de Hillary Clinton.

novembre 14, 2016

aaa-clinton-sad

El vell mon es mor, el nou triga en aparèixer. I en el clarobscur sorgeixen els monstresGramsci.

Donald Trump no ha guanyat les eleccions, les ha perdudes Hillary Clinton. Tot i que Clinton ha obtingut una lleugera victòria en vot popular, ha estat un detall insuficient per pal·liar la hecatombe que ha sofert en tots i cada un dels swing states, a excepció de Virginia i New Hampsire. Donald Trump ha obtingut 900.000 vots menys que el republicà Mitt Romney el 2012 i ha igualat els desastrosos resultats de McCain el 208, mentre que Clinton ha perdut 5.900.000 respecte els resultats d’Obama de 2012 i 9.400.000 respecte els de 2008.

aaavote

Així doncs que ha fet tan malament Clinton per ensorrar el seu partit? Estic segur que si analitzem els seus errors podrem treure algunes lliçons que, de ben segur poden servir per als partits democràtics que s’enfrontin a candidatures d’ultradreta populista a Europa en els propers mesos o anys. No espereu que ho facin els assessors de la campanya de Clinton, els quals es neguen a reconèixer cap error i seguiran culpant al FBI en exclusiva de la seva derrota.

1.- Fer una campanya exclusivament en negatiu

El 90% de vídeos, tweets i missatges de la campanya de Clinton eren “No votis Trump“. Els demòcrates han passat de la il·lusió i el pensament màgic i positiu del “Yes we can” a una campanya del terror.  No han donat pràcticament cap motiu per votar en positiu a Clinton, com si ja acceptessin d’entrada que era una candidata patètica i sense cap idea ni programa propi que no fos evitar l’arribada de l’extrema dreta.

Òbviament si, era necessari denunciar i confrontar radicalment el discurs racista i misogin de Trump i Clinton va fer un excel·lent discurs denunciant les seves vinculacions amb la ultradreta més radical, probablement el moment més encertat de tota la campanya demòcrata. Hagués estat infinitament pitjor fer com Hollande i l’acomplexat socialisme francès que, davant l’auge del racisme de Le Pen, ha optat per copiar les seves polítiques en una versió moderada, fet que ha legitimat i donat centralitat al discurs del odi del Front Nacional.

Però no es suficient en atacar l’enemic. De fet, al gastar-se tantíssims milions en fer vídeos sobre les sortides de to de Trump, li ha donat una gran visibilitat mediàtica, fins al punt que les eleccions semblaven un plebiscit sobre la seva persona, com si ell fos ja de fet el President que es presentava a la reelecció.  Mirem, per exemple, la diferència entre les busques a Google entre els dos candidats en el darrer any: Trump pràcticament triplica Clinton.

google-trends-clinton-trump

Google Trends per Clinton i Trump durant 2016

2.- Demonitzar i insultar als votants blancs obrers, en comptes d’oferir-los un relat alternatiu. 

Clinton va dir, en mig de la campanya, que la meitat dels votants de Trump eren un munt de persones deplorables. Possiblement ho siguin, però atacant-los amb aquesta agressivitat l’únic que s’aconsegueix es reforçar-los en les seves conviccions. A EUA hi han molts mitjans de comunicació liberals, tan a Nova York com a Califòrnia, que gaudeixen enormement mofant-se de com d’estúpids i analfabets son els votants obrers blancs dels poblets del interior, que mai han trepitjat una universitat, com ells. Un estereotip ple de perjudicis classistes i urbanites, amb una superioritat moral que acaba sent un caldo de cultiu del ressentiment.

L’exemple més clar es el late show “Real Time with Bill Maher” (HBO); he de reconèixer que em pixo de riure amb com es mofa dels valors religiosos, de les teories conspiranoiques o del racisme dels seguidors de Trump. No té cap complexe de titllar-los d’ignorants o d’escòria, amb una divertida ironia. Als obrers blancs no els hi fa punyetera gràcia i aquesta ofensa no fa més que radicalitzar-los, Bill Maher es carnassa pels mitjans de dretes. De fet el cap de campanya de Trump dirigeix una web d’ultradreta paranoide, on s’assenyala cada cop que algun famós es mofa dels votants republicans.

aaa-bill-maher

Els periodistes pensàvem que els seguidors de Trump estaven fora de la realitat. Al final va resultar ser completament a l’inrevés “, escrivia amb gran encert Jim Rutengberg al New York Times. Els votants de Trump possiblement es mereixin ser tractats així o pitjor, però si el que volem es que deixin de votar-lo, aquesta no es la manera. Cal entendre el seu malestar contra el sistema i oferir un relat alternatiu que canalitzi la ràbia contra els milionaris privilegiats (com Trump) i no contra els elements més dèbils de la societat, com les persones migrades.  Mirem, per exemple, quina diferència de discurs té el senador Bernie Sanders, líder de l’ala esquerra dels demòcrates i rival de Clinton a les primaries.

aasanders

3.- Buscar desesperadament la centralitat, la moderació, els somriures naïf i el bonrollisme

aaa-clinton-tim-kaine

Tim Kaine, el candidat Teletubbie.

Clinton hauria estat una excel·lent candidata… pels anys 90’s, com ho va ser el seu marit. Quin sentit tenia posar a un moderadet centrista com Tim Kaine de candidat a la Vicepresidència, en comptes d’un membre de l’ala esquerra com Bernie Sanders o Elizabeth Warren? Li ha servit per guanyar a Virginia (on Kaine era Governador i Senador) però s’ha ensorrat en els estats del “cinturó del òxid”, zones industrials, obreres, plenes de fàbriques tancades, com Wisconsin, Michigan, Ohio i Pensilvania, indrets històricament demòcrates i sindicalistes que s’han llençat en mans de l’extrema dreta. De fet, Clinton estava tan confiada en guanyar Wisconsin que ni tan sols considerava la possibilitat de perdre (es el primer cop que guanyen els republicans en 32 anys) i no havia trepitjat l’estat des d’Abril. Obama ja sabia perfectament que això podia passar i per això va posar de Vicepresident a Joe Biden, un candidat d’un estat industrial (Delaware) amb molt bona relació amb els sindicats.

Molts republicans moderats, especialment vinculats amb l’administració de Bush fill, havien demanat el vot per Clinton. De que li ha servit? De res. I possiblement hagi espantat més votants progressistes que no vots moderats li ha aportat. El centrisme ha col·lapsat. Les eleccions ja no es guanyen portant els moderats a les urnes, sinó als descreguts abstencionistes antipolítics que desconfien del sistema.

A Espanya ja vam veure a les eleccions del 26J com la moderació, els somriures i la transversalitat de Podem no només no els va servir per rascar cap vot al PSOE sinó que va deixar a més d’un milió d’electors a casa. No es pot guanyar el vot cabrejat amb el discurs políticament correcte, els somriures, amabilitat, bonrollisme i abraçades teletubbies. No en aquest moment.

4.- Confrontar al vot de raça blanca al d’hispans i afroamericans, en comptes de fer un discurs de classe/poble

Trump ha fet una campanya supremacista, on la seva candidatura ha esdevingut el nacionalisme de la raça blanca, de nostàlgics d’un estatus social que tenien els homes obrers blancs als anys 50’s, amb la segregació dels afroamericans, en una època de capitalisme industrial on la força manual era lúnic requisit per l’èxit laboral.

Davant d’això Clinton ha contraposat un empoderament de dones, llatins i afroamericans, creient que per pura demografia, el vot de les minories l’acabaria beneficiant. No dic que no calgui empoderar a les minories, al contrari! Però vistos els resultats es evident que no ho ha fet prou bé; en comptes de proposar en positiu mesures que els beneficiessin, simplement alertava de com racista es Trump, com si els demòcrates no haguessin deportat mai cap llatí o no fossin responsables de la violència policial contra els afroamericans. Les minories no han votat per Trump, però tampoc s’han sentit prou motivats per fer-ho per Clinton. Aquesta guerra ètnica era un terreny abonat per la dreta, situar-lo en l’epicentre de la campanya era situar-se en el frame republicà.

Els demòcrates podien haver escollit confrontar el “nacionalisme blanc” amb un discurs de classe o de poble, confrontant al 99% de la població al 1% de bilionaris, en uns conceptes que apel·laven a una majoria transversal ètnicament que podria haver atret a gran part del vot obrer blanc, en contra dels privilegis d’un multimilionari com Trump, proposant plans econòmics i d’infraestructures per reindustrialitzar l’economia. Clar que Clinton possiblement no hauria tingut cap credibilitat en aquest discurs, després de rebre milionàries donacions de Wall Street.

5.- Semblar el partit del establishment, de les elits i del statu quo

No podem ser un partit que s’entén amb Wall Street, recapta diners dels multimilionaris i es col·loca amb les famílies treballadores. Hem de triar un costat. El Partit Demòcrata ha d’estar centrat en les bases i no en fer còctels amb milionaris.” Aquestes paraules de Berine Sanders resumeixen perfectament la crisi dels demòcrates a USA. Un partit de cantants de Hollywood, actors, universitaris i polítics professionals. El partit al que donaven suport tots els diaris i televisions del continent, que rebia donatius multimilionaris del fundador de Facebook o Goldman Sachs. Un partit que té un sistema de “superdelegats”, dona un privilegi a les elits del  partit sobre les bases i on va haver de dimitir la cúpula del partit per jugar brut en les primaries per beneficiar a Clinton.

Per si fos poc Clinton s’ha vist atrapada en una espiral de casos de possible corrupció, vinculats a les filtracions dels seus mails i en burdes manipulacions per guanyar les primaries. Clinton no s’ha cansat de presumir de la seva llarguíssima experiència política com a Primera Dama, Senadora i Secretaria d’Estat. Això l’ha situat com a una membre de la casta política que porta anys parasitant dels pressupostos públics, quan la gent el que demanava a crits eren cares noves: preferien un canvi envers el desconegut, que quatre anys més del mateix.

Trump era vist com un outsider i un vot terratrèmol per l’establishment de Washington. Els demòcrates han deixat que aquesta idea calés, en comptes de combatre-la, mostrant com Trump es un membre de la elit, del 1% més privilegiat i que els seus plans fiscals tan sols busquen el seu benefici personal. Els primers passos de Trump un cop escollit President ha estat rodejar-se de lobbistes de grans corporacions per dissenyar el seu executiu.  Però ara ja es tard per denunciar-ho.

 6.- No tindre un discurs propi sobre la globalització neoliberal.

Trump proposa una solució màgica i nacionalista als reptes de la globalització: un mur a Mèxic, deportar migrants il·legals, sortir dels tractats de lliure comerç i posar tasses proteccionistes a les importacions. Un proteccionisme sense més l’únic que produeix es un increment del preu dels productes bàsics, la disminució de la capacitat adquisitiva de la classe treballadors. Les empreses no tornaran a USA només pel fet que els baixi els impostos, ho faran si baixa els sous i les condicions laborals son tan deplorables que poden competir amb Xina o Brasil. El comerç internacional i la globalització no s’aturaran mentre existeixi Internet.

Cal un discurs alternatiu d’esquerres que plantegi una globalització alternativa al neoliberalisme. Rebutjar els tractats de lliure comerç per si sol no es suficient, cal plantejar alternatives de regulació pública del comerç internacional, per redistribuir la riquesa i el deute amb impostos i fiscalitat justa a nivell internacional.

Hillary ha  estat constantment canviant d’opinió sobre el TPP i el TTIP, aquests dubtes i aquesta mancança de claredat en un tema clau ha estat letal.

7.- No tindre un lideratge sòlid i messiànic.

No m’agraden els líders messiànics i els líders populistes. Però en moments de crisi son electoralment infal·libles i, em temo, que inevitables. Ho sento. I si no ho fa l’esquerra, ho farà la dreta. Fer una campanya coral, rodejada amb altres líders carismàtics que pràcticament eclipsaven Hillary ha estat un error. Tot i que fer-la en solitari potser hauria estat pitjor. Clinton no tenia un lideratge carismàtic capaç de liderar masses, ni de construir un moviment social al seu voltant. Ni de conya. De res serveix ser la més llesta dels debats, si ets percebut com una màquina freda de governar l’administració, incapaç de transmetre cap emoció en un discurs.

h1

Restes Arqueològiques de 1714 al Barri del Born destruïdes o cobertes

octubre 24, 2016

20 10 2016 BARCELONA una mujer lanza huevos a la estatua de Franco en el Born foto Xavier Jubierre

Aquesta setmana passada hem assistit a la darrera demostració de com el Museu del Born ha esdevingut un espai sagrat pel nacionalisme català, on qualsevol element simbòlic profà o impur per la Mitologia Llegendària de 1714 (que res té a veure amb la història científica) es interpretat com una heretgia i pot acabar degenerant en una fúria iconoclasta, com si fos el Sant Sepulcre, la Kaaba, o el Mur de les Lamentacions. Quelcom similar va passar quan l’Ajuntament volia posar urinaris a prop.

Algunes organitzacions polítiques juvenils (JERC i JNC) acaben de descobrir l’antifranquisme amb 40 anys de retard, dedicant més energies contra una estàtua decapitada de Franco que  a lluitar contra el dictador quan encara estava viu. Lamentablement les protestes van acabar amb agressions físiques contra històrics lluitadors del PSUC i acusant de feixistes a l’Amical Mathausen, organització formada per supervivents dels camps d’extermini nazis.

Quin problema hi ha en fer una exposició pedagògica contra Franco? Es una ofensa a la memòria històrica les imitacions del dictador que fan al programa d’humor Polònia? No volen que estudiem aquest període perquè va ser una guerra de classes i no de pobles? O es que potser els convergents no volen que se sàpiga que dels 75 alcaldes franquistes i feixistes que van mantenir el carreg en democràcia a Catalunya, 48 es van passar a CDC, com Primitivo Forastero, combatent de la División Azul i alcalde convergent de Camarles (Baix Ebre) o Josep Gomis, alcalde falangista de Montblanc que va arribar a Conseller de Governació amb Jordi Pujol?. O potser es que ERC no vol que recordem que entre 1940 i 1975 la seva direcció no va posar un peu a Catalunya, mentre el PSUC era la força hegemònica del antifranquisme?

Ja ho va dir el el primer director del Museu Quim Torra (un venedor d’assegurances sense cap formació en arqueologia i conegut pels seus comentaris racistes) el Born s’havia de convertir en la zona zero dels catalans, per on havien de passar totes les escoles, ja que d’aquest indret emanava la memòria viva del país que interpel·lava a la nació per guiar-la fins a la llibertat. Parlant de franquisme! Just després de deixar el Museu Torra va ser proclamat President d’Omnium Cultural, organització legalitzada el 1967 per Manuel Fraga i fundada per un combatent del bàndol falangista, el banquer català Fèlix Millet i Maristany.

I la meva pregunta és… Si tan sagrats son els murs de 1714 que no es poden profanar lavabos públics o amb exposicions temporals antifranquistes, com es que durant l’alcaldia del convergent Xavier Trias es permetien desfilades fashion del 080? La moda no es un element sacríleg per la fé hiperventilada? Que curiós! Es que potser els sacerdots processistes fan butlles per eximir del pecat als seus fidels més devots?

Però com a arqueòleg el que més em sorprèn es que aquest culte envers unes restes no serveixi per protegir l’arqueologia de l’especulació immobiliària.  En aquest article faré un repàs a totes les estructures documentades corresponents a la destrucció del Barri de la Ribera el 1715 situades al voltant més immediat del Museu del Born i que han estat desmuntades o bé tapades amb el permís oficial de la Generalitat de Catalunya (que en té competències exclusives segons la Llei de Patrimoni 9/1993 i el Decret d’Intervencions Arqueològiques 231/1991), del qual sempre n’ha format part al menys un dels dos partits processistes, CIU o ERC. No deixa de resultar paradoxal que l’únic jaciment que s’han acabat museïtzant és el que es van excavar per iniciativa del Govern espanyol de José Maria Aznar quan aquest hi volia fer una Biblioteca Provincial.

Anem a fer un cop d’ull a l’excel·lent Carta Arqueològica de l’Ajuntament de Barcelona que permet consultar online totes les publicacions arqueològiques de la ciutat, sobre un mapa digital:

Plaça Comercial (1991) Link a la Memòria Científica: Es va documentar restes intactes de 1714 corresponents a una part del Rec Comtal, el carrer Gensana, la part nord del carrer Qui va del Born al pla d’en Llull, la part nord dels carrers Qui, Joch de la Pilota i Bonayre i diverses estructures relacionades amb les cases i tallers artesanals.Del moment més antic es van recuperar deu enterraments d’inhumació en fossa simple i tombes de tegula a doble vessant dels segles IV-VII dC i 18 tombes d’època altmedieval. Totes les restes es van destruir per fer un aparcament.

born1-comerc7

born1-comerc4

Passeig Pujades 1 (1995): Nivells i estructures arqueològiques que anaven del segle XIV al segle XVIII, a la vegada que es va posar al descobert una inhumació en fossa de possible cronologia tardorromana de 18 tombes D’èpoques posteriors, es va documentar restes d’un possible dipòsit i restes muràries d’època baixmedieval. Per damunt, es van documentar diverses restes de murs, del segle XVIII, així com pous, retalls negatius de 1714. No hi ha memòria científica consultable, però si alguns articles científics. Totes les restes es van destruir per per un edifici municipal.

Carrer Comerç 7 (1997-1998): Restes muràries d’antics edificis del barri de Ribera. Es van poder identificar les restes d’una estructura de carrer amb construccions adossades, datada com anterior al segle XV, que es va interpretar com la continuació del carrer Tirador. Una segona fase estaria definida per la necròpolis conformada per un total de 20 tombes amb  una cobertura de lloses de pedra, dels segles VIII i IX. No hi ha memòria científica consultable. Totes les restes es van destruir per poder edificar.

Passeig Picasso 38-38 Bis (2003): Excavació arqueològica del nivell estratigràfic corresponent a 1714 i destruït per poder-hi edificar. No hi ha memòria científica consultable.

Passeig Picasso 22 Bis- 30 (2004-2007) Link a la Memòria Científica: Excavació arqueològica on es documentaren, per sota del nivell de destrucció de l’any 1715, un seguit d’estructures que es corresponien a part de la capçalera d’una església, consagrada a l’Esperit Sant custodiada pels Clergues Regulars Menors, construïda entre mitjans i finals del segle XVII, amb diverses construccions relacionades amb la mateixa  juntament amb restes del carrer Joan Grec. També es varen documentar restes baixmedievals. Totes les restes van ser destruïdes per fer pisos.

born1-picasso-2006

Passeig Pujades 10-20, Passeig Picasso 7-21, Parc Ciutadella (2005-2006) Link a la Memòria Científica:  Es va posar al descobert un tram de la muralla que tancava la ciutat de Barcelona pel seu vessant nord-est, la cantonada d’una torre que estaria relacionada amb el proper Portal de Sant Daniel, així com restes dels baluards borbònics de la Ciutadella i de la Exposició Universal de 1888. Actualment les restes estan conservades, però cobertes i no museïtzades

born1-ciutadella-1

Portal de Sant Daniel (2006) Link a la Memòria Científica: La intervenció documenta el Portal de Sant Daniel. La primera fase es de s.XIII -XIV, i es trobava representat per un tram de la muralla medieval que tancava la ciutat, flanquejat per dues torres poligonals. La segona fase, s.XVI-XVII, corresponia a les restes d’un edifici de planta rectangular que s’adossava a la muralla. A tocar d’aquest edifici, també es va poder documentar alguns murs de la trama urbana de la ciutat. La tercera fase estava representada per diverses construccions pertanyents al moment final de la Guerra de Successió que dificultaven un possible accés de l’enemic a través del Portal. Les restes estan conservades, però cobertes i no museïtzades.

born1-aportal-sant-saniel

Passeig Picasso 22 (2006-2007) Link a la Memòria Científica: Es van documentar un conjunt de pous i dipòsits corresponents a la Barcelona de 1714. Totes les restes es van destruir per fer un Spa de luxe.

born1-picasso-22

 – Passeig de la Circumval·lació 8-14 (2006-2007) Link a la Memòria Científica: Es recuperen restes de la muralla de mar i el tram final del Rec Comtal, just en el punt on travessa la muralla, diversos elements relacionats amb la conducció del Rec Comtal fora muralles i la contraescarpa del fossat que unia el vall de la Ciutadella amb el de la muralla de la ciutat de Barcelona. Actualment les restes estan conservades, però cobertes i no museïtzades.

born1-passeig-circunvalacio

Passeig de la Circumval·lació 1B (2007-2009) Link a la Memòria Científica: Es va poder documentar un fragment de quasi 30 m. del baluard conegut com “De la Reyna”.  A la vegada, es va poder documentar restes del camí cobert que envoltava l’edifici militar, restes d’una trava defensiva i tres fragments del mur que limitava el camí cobert pel seu costat exterior. Finalment, hi havia les restes de l’encaix destinat a posar una palissada en cas de setge. La major part de les restes es van destruir per poder edificar complex esportiu Casc Antic al parc de la Ciutadella, un fragment de mur es va integrar a l’edifici.

born1-passeig-circunvalacio-1b

Passeig Picasso 5-21 (2009) Link a la Memòria Científica:  Es documenta un nivell fruït de l’enderroc de l’antic barri de la Ribera fet l’any 1716, per tal de construir la Ciutadella. També es va poder documentar un mur de maçoneria, corresponent a l’antic barri de la Ribera, i que podria correspondre a un mur de façana nord de l’illa de cases que delimitava per l’oest la plaça del Born. Les restes estan conservades, però cobertes i no museïtzades.

born1-passeig-picasso-5

Parc Zoològic (2010) Link a la Memòria Científica: Es va documentar un tram de la muralla del s.XVI, restes constructives d’un magatzem de palla i ordi que es localitzava just davant del baluard de Don Fernando així com restes de l’Exposició Universal de 1888. Les restes es van destruir per construir equipaments del zoològic.

born1-aazoo

Si tan sagrades son les restes de 1714 perquè han ordenat els nacionalistes que es destrueixin tantes estructures per fer pàrquings, equipaments i pisos? Si porten dècades arrasant jaciments al barri del Born, com es que ara s’ofenen tant per un urinari o una estàtua i ens venen a donar lliçons a nosaltres? Si d’aquestes pedres emana l’esperit de la nació, cada cop que destrueixen un mur no cometen un crim contra la pàtria?

I que consti que jo, com a professional de l’arqueologia preventiva, en cap cas defenso conservar el 100% de restes (es impossible!), ni de gastar més diners museïtzant jaciments d’aquest període després d’haver invertit ja més de 73 milions d’euros en el museu arqueològic més gran del món d’una cronologia tan recent. El que es veritablement important no es la conservació fetitxista de cada pedra, sinó documentar-ho tot bé i que la informació sigui consultable i accessible, doncs l’objectiu de l’arqueologia ha de ser conèixer empíricament el passat i no per generar rituals de veneració a un fals passat per legitimar el poder de les classes dirigents del present. A mi m’agradaria una gestió racional i científica de la història, l’arqueologia i els nostres museus, fora de fanatismes religiosos i nacionalistes de cap mena. Respecto la devoció procesista, i de tots els cultes en general, però l’estat i l’administració pública han de ser laics i actuar amb objectivitat i no es base a creences místiques  i tabus irracionals.