Posts Tagged ‘video’

h1

Entrevista a El Triangle i video de la xerrada “Feixisme i Nacionalisme”

Juny 25, 2018

Triangle

Ja podeu llegir CLICANT AQUÍ l’entrevista que m’han fet recentment al diari El Triangle, on parlo bàsicament dels mites pseudohistòrics en el nacionalisme espanyol basc i català.

Per altre banda us deixo amb el vídeo de la xerrada que vaig fer fa unes setmanes amb Federalistes d’Esquerres sobre “Feixisme i Nacionalisme” a la llibreria Alibri de Barcelona

h1

Traumes infantils

Mai 26, 2008

nens plorant

La infància és un periode meravellós de l’experiènia vital, on vivim despreocupats de la crua realitat que ens rodeja i una desorbitada fantasia ens fa creure que tot alló imaginable és real. Però no sempre son els contes de fades alló que més recordem dels primers dies a la terra: agunes experiències inquietants viscudes de menuts ens poden marcar tota la vida adulta, determinant per sempre els nostres gustos i odis, marcant-nos així el caràcter per bé o per mal.

I avui, com a autoteràpia psicològica us exposaré qins son els meus traumes infantils:

La Gimnasia: Per mi no era una assignatura, es tractava d’una veritable sessió de masoquisme infernal ideada tan sols per posar en evidència davant tota la classe les meves mancances totals en psicomotricitat, agilitat o resistència. Si la voltereta ja era un repte quasi inasequible, ja no us parlo de saltar al potro, fer la vertical o el Test de Cooper (una sàdica tortura inquisitorial basada en donar voltes tontament al pati de l’escola durant una hora). I quins meravellosos records dels partits de voleibol on el meu equip, format en exclusiva per els més patates del col·legi, amb prou feines ens coordinvem a l’hora de fer les rotacions. Menys mal que després, als vestuaris, em posava les botes que si no…

Joan Manuel Serrat: Quan jo tenia 3 o 4 anys la meva mare em va portar enganyat a un concert d’aquest abobinable pseudocantant assegurant-me que anavem al Parc d’atraccions de Monjuïc; i així era! Però clar, quan vaig descobrir que en realitat no haviem vingut a muntar a la muntanya russa sinó a veure un senyor que cantava fatal i que a sobre no tenia gens de glamour, vaig començar a cridar i plorar amb totes les meves forces, liant-la en mitj del espectacle!

Lluís Llach: L’altre cantautor que tinc atravessat és aquest mític ultranyonyo de Porrera. Resulta que el meu pare és idèntic a ell, així doncs jo estava convençut que eren la mateixa persona i que, per tant, jo era fill d’una estrella musical que sortia per la tele, feia concerts multitudinaris i era arxiconegut. Quan vaig descobrir que tot era un simple malentés i que estava obligat a desmentir la meva inmerescuda fama de VIP que m’havia creat al parvulari, vaig acabar decidint que els cantautors eren una raça infame i despreciable. 

Els videos de sexualitat femenina: Quina necessitat tenim els nois, i més els gais, de conèixer els morbosos detalls del funcionament d’un tàmpax o del mode d’ús d’una compresa? Doncs això mateix m’estava preguntant jo amb 11 anys quan en una classe de ciències naturals ens van passar un video MOLT explícit, suposadament sobre educació sexual, on no apareixia cap polla per enlloc. El meu estòmag va decidir que ja en tenia prou, que aquella visió gore sobre les interioritats d’una vagina havia superat tots els límits racionals i vaig acabar vomitant a sobre del noi que s’asseia al meu davant. Pocs mesos més tard em plantejava per primer cop la meva homosexualitat: jo en aquell forat llefiscós no hi ficava res!

Els segrestos: Quan era petit vaig veure un Informe Semanal sobre una famosa nena de 7 o 8 anys que l’havien segrestat, li havien tallat la orella i se l’havien enviat als seus pares com a prova. I jo, que ja era molt paranoic de ben xic, em vaig començar a obssessionar amb el tema, imaginant-me malèfics lladregots que venien a per mi  amb inmensos ganivets i, des d’aleshores, encara tinc la mania de dormir amb un llençol tapant-me la oïda, no fos cas..

 I vosaltres teniu traumes infantils?