
Cameo, cameo …*by Blanco Nuclear*
Maig 10, 2008Heu de saber que aquest blog està d’enorabona. El motiu? Doncs en primer lloc perqué en una setmana he rebut dos premis: Jonkepa m’ha otorgat el Premi Goldenbird conforme soc un sels seus blogs favorits i Toni Hilton, des de la seva bitàcora, que ara s’anomena “Supermarica 2008“, m’ha concedit el galardó “Fabulous Blog“,que també m’ha fet molta ilu! I per si això fos poc avui he fet un cameo al blog del Eduard (EDP.cat), amb un relat titolat “Diàlegs imaginaris dins un laberint“, així que no estaria malament que us hi passeu i el llegiu!
I finalment és per mi un honor presentar un cameo del meu vell amic del esplai “Blanco Nuclear“, que ens presenta un projecte molt interessant que porta entre mans i per el qual necesita col·laboració! Us animo a que us el llegiu i hi participeu!
Cameo, cameo
L’ Arqueòleg Glamurós m’ha donat la oportunitat de fer un cameo al seu blog, de perdre la virginat amb la blogosfera! M’ha donat la oportunitat de fer públic el que em passa i/però/per tan, primer em presento:
Sóc jove, modern, interessat per la cultura i les noves tendències, a vegades també artista conceptual i, com a tal, a vegades perdó el cap. Ja està. Bé, també tinc un blog molt avorrit, res de l’altre món, el qual i sobretot, no recomano a ningú.
L’altre dia, vaig despertar-me creient-me que era en Pasqual Maragall… si! l’ex-alcalde de Barcelona i ex-president de Catalunya. El mateix que es va col·locar la corona d’espines al cap amb en Carod i el del 3% !!!
Al principi va ser una experiencia horrible però, per sort!, m’hi he acostumat i ara li començo a agafar el gust…nose que em passa, devem estar conectats d’alguna manera sinèrgica, però sóc capaç de llegir-li la ment………..
Sé del ben cert que està obsessionat amb Barcelona (ciutat…) i per això, quan sóc ell, nomès escric sobre ella al blog. Perqué té un blog! Ho sabeu? Bé, potser el tinc jo però m’haureu de perdonar perquè ja no se qui sóc i qui deixo de ser. l’adreça es la següent:
http://lamevabarcelona.blogspot.com
Direu que el nom, és mostra (una mica) d’egocentrisme però bé, bàsicament la he feta jo tal i com és i, per tan, és meva (seva).Al blog podreu llegir-hi parrafades avorrides sobre barcelona (amb algun detall bo de tan en tan) i veure-hi fotografies que faig de la ciutat. Com que sóc molt dolent amb la càmera, i en faig poquetes que valguin la pena, he pensat que els barcelonins podrien col·laborar-hi, ves!
No us espanteu per la serietat del blog. penseu que l’escriu el jo (nosaltres) més dominat per ell i clar, el bon parlar, el rotllo institucional blablabla, de moment he aconseguit que no sonin els segadors cada cop que s’hi entra.
Crec que m’estic excedint una mica amb la longitud del cameo, tot i que en ocasions s’agraeix…
En fi, salut i gràcies a l’Arqueòleg!!!
*by Blanco Nuclear*
L’altre dia estava mirant el reality show emblema de la ultrapetarderia més gore, “Supermodelo” com no, i em va cridar força l’atenció que en una de les proves del càsting, en la que una parella hetero havia de donar-se una abraçada a la platja per fer un anúnci de colònia, la professora no parava de repetir al noi “Tienes que ser más macho!“.
Mentre observa com una armònica filera de bombolles viatja acompasadament des de la seva boca fins a la superfície, el Gerard fantaseja durant uns segons amb que un dia aquell escultural socorrista abandonarà la seva hieràtica postura per llençar-se a l’aigua amb ell al seu particular Reialme del Silènci i l’abraçarà tan fort que aconseguirà que oblidi per sempre l’asfixiant violència que respira a casa, a l’escola o al seu interior.
·Depenent en un videoclub porno:
·Monitor d’esquí d’un nen coix:
·Depenent en un quiosc/tenda de Primitives i Quinielas
· Professor d’història en un institut marginal
La
L’altre dia vaig llegir un una revista de psicologia lacantiana una fascinant teoria segons al qual cada cop que ens enamorem no ho fem d’una persona sinó que en realitat el que busquem és un concepte o prototip abstracte que descansa en el nostre inconscient des de la infància, anomenat
I per fi tenim aquí el nou àlbum sencer de la incombustible MADONNA en el que s’ha entregat de plé al sò hip-pop tan cararacerístic del seu productor Timbaland e una aventura musical més pensada per al mercat nordamericà que l’europeu. 

