
Ells son la quintaessencia de la vulgaritat, la antítesi absoluta del glamour i el cutrerio portat a extrems difícilment suportables per a la ment humana. Si, estem parlant del grup pseudomusical de berbena kalimotxera sorgida dels extraradis de Mollet del Vallès, els Mojinos Escozios.
Les seves lletres pretenen ser provocadores i tan sols provoquen la vergonya aliena d’escoltar el mateix acudit sense gràcia un cop darrere l’altre, amb un nivell d’acidesa que no passa del “caca, culo, pedo, pís” que tan ens divertia al pati del Parvulari.
Musicalment la seva aportació és com un escoltar a una foca tirar-se rots. Per altre banda que podríem esperar d’un grup de heavies entrats en anys (i en carns), que encara deuen pensar que les malles de colors d’Iron Maiden son el darrer crit en moda?.
Vaig cometre la imprudència d’acompanyar a una amiga meva a un concert gratuït, ja fa temps, i el cúmul de despropòsits que vaig tenir la desgràcia de presenciar em va deixar traumatitzat de per vida:
- El públic estava format per paletes garruletes que aparentaven haver abandonat l’escola abans d’entrar a la ESO i que el més proper que havien estat d’un llibre fou emprant un llistín telefònic per falcar una taula.
- El seu espectacle era d’allò més dantesc on l’atemptat estètic que tenen per cantant es va quedar en tanga, provocant arcades als soferts espectadors.
- Els acudits que anaven explicant entre les cançons eren profundament homofòbs i sense cap mena de gràcia, fins al punt que em vaig sentir realment ofès i violentat quan demanaven al públic que botessin si no eren maricons.
Però sembla que el mal gust no té límits i aquest 2009 publicaran el que ja és el seu 11é àlbum d’estudi en 13 anys! Doncs si, composar, editar i publicar un disc dolent té la mateixa dificultat que deixar anar una ventositat després d’atiborrar-se a seques.





Manuel Zelaya és un personatge força curiós: provinent d’una família rica i militant en un partit liberal de dretes, un cop al poder va tenir una il•luminació i, com Sant Pau, va caure del cavall i es va apropar al socialisme bolivarià fent lleis per protegir l’ecosistema de Río Plàtano de l’especulació o aconseguint la condonació del deute extern.






Els àngels de Gaydar.. slurrp!
Final de festa multitudinari a Plaça Espanya
Els freaks son una constant omnipresent
Top 7
Top 3
TOP 1
Recordo que el procés d’auto-acceptació, que moltes persones narren com un feixuc període que pot durar anys, en mi va trigar amb prou feines unes setmanes: el temps que va transcorrer entre adornar-me que la sexualitat femenina em produïa arcades o indiferència absoluta, per molt que m’esforcés a masturbar-me pensant en fèmines, i apuntar-me a uns casals d’estiu on, als mítics vestuaris de la piscina, es varen activar totes les meves hormones al veure’m rodejat de centenars de torsos i polles. Sens dubte allò si m’atreia!
Finalment va caure a les meves mans un suplement dominical del diari “Avui” on es parlava dels 25 anys de les revoltes de Stonewall i entrevistaven a un seguit de parelles de nois que explicaven com vivien amb total normalitat la seva vida. Allò va obrir els meus ulls: així doncs no calia tenir una novia de mentida! No vindria la NASA a tancar-me dins un laboratori!
Mentre estant, però, a Itàlia l’entrenador del Milan, Moggi, deia que simplement al futbol no hi ha gais perquè aquest esport és per homes i que ell estava completament en contra de que un homosexual pogués estar en el mateix vestuari que els heteros. Aquesta opinió d’intolerància homòfoba va rebre el suport del futbolista del Juventus Nicola Legrottaglie, que va afirmar que la homosexualitat era un pecat i una moda, així com del jugador milanès Kaka que es va escandalitzar al aparèixer recentment la seva foto a un top de nois atractius a la revista G Magazine, amenaçant a la revista gai amb els tribunals.
amb llibertat i sense aguantar els udols dels neanderthals, s’hagin organitzat en associacions pròpies, com Panteres Grogues, i organitzin uns Eurogames, lluny de hooligans i del malrollisme als vestuaris que hem viscut tots aquells gais que estàvem fora del armari al institut.







Es tracta d’una organització terrorista nordamericana que dona suport als assassinats de metges avortistes i recapten diners pels presos condemnats per aquests crims.
Neal Horsley: es va descobrir fa poc que en la seva adolescència havia practicat sexe amb homes, animals (una mula) i melons. La seva web titulada “









Premi "Que te la pique un pollo" otorgat per 