Diari de Campanya (3): La meva opinió sobre les 10 candidatures de L’H

D’esquerra a dreta: C’s, ICV-EUIA-Pirates, PSC, CIU, PP i ERC

Aquest post, com sempre, respon a la meva àcida opinió personal i es absolutament subjectiva, ja que soc membre d’una de les llistes. L’ordre correspon al publicat per la Junta Electoral de Zona i es el que trobareu als col·legis electorals. Si no us agrada, no ho llegiu.

PSC. Candidata: Núria Marín (@nuriamarinlh)

Núria Marín

El partit que porta governant de forma ininterrompuda L’Hospitalet des de les primeres eleccions democràtiques, presenta una llista de continuïtat absoluta, conservadorisme i manteniment del statu quo. Cap sorpresa, cap fitxatge independent. Algun regidor surt i algún altre puja o baixa de la llista, però per la resta sembla una fotocòpia del 2011. El PSC ho ha fiat tot al coneixement de la alcaldessa Núria Marín, única candidata que repeteix (junt amb l’skin de PxC) i la més coneguda entre la ciutadania. De fet, la presència del PSC al carrer es més aviat escassa i ho estan fiant tot a les inauguracions i als actes de govern.

Núria Marín es una persona amb poc transfons ideològic, que ni tan sols va acabar la carrera d’empresarials, ja que porta tota la vida vivint de la política municipal i mai li ha calgut fer un currículum. Va ser designada a dit alcaldessa quan Corbacho va passar al Ministeri de Treball i des d’aleshores ha evitat entrar en cap polèmica ideològica, mostrant-se tan ambigua com pot en tots els camps, fent brillar la seva personalitat empàtica, trepitjant molt el carrer i petonejant a qui se li posi per davant. L’he vist ballar sardanes i sevillanes, posar-se a la pinya d’un castell o sota el foc dels diables en un correfoc. A falta d’idees, empatia i sortir a la foto.

ICV-EUiA-Pirates. Candidata: Anna Gonzàlez (@AnnaGonzlezMont )

Anna Gonzàlez

Després de realitzar unes primaries obertes, amb la participació de més de 1.000 persones, finalment els partits que hem treballat per la confluència política i social de l’esquerra vam decidir emprar les nostres sigles clàssiques per no confondre encara més al electorat. Tot i que Podem  no hi participa formalment, si que hi han membres del cercle que hi figuren com a independents. Es una llista de renovació total, on no hi figura cap dels regidors actuals i amb molts representants de moviments socials de la ciutat, especialment contra les retallades en sanitat, l’antifeixisme, el patrimoni històric, o per un urbanisme sostenible, així com el portaveu d’Omnium o el president del Centre d’Estudis, que tanquen la llista. Amb la voluntat de passar pàgina, el lema de campanya serà “Canviem L’Hospitalet“, nom del espai de confluència que mantenim en paral·lel a la llista. La coordinadora d’ICV-L’H Júlia Carballeira, a qui vaig entrevistar en aquest blog, va de nº2 i, com ja sabeu, jo vaig de nº7

Anna Gonzàlez es una activista veïnal del barri de la Torrassa, que va vindre jove a la ciutat des de Jaén d’una família de jornalers vinculats a la lluita dels maquis i guerrillers antifranquistes de la zona. De fet, el seu avi va lluitar junt al conegut maqui “Cencerro” protagonista del llibre “El lector de Júlio Verne” d’Almudena Grandes. Ella ha estat molt vinculada al teixit associatiu de la zona nord de la ciutat, organitzant la Festa de la Diversitat, i l’hem pogut veure a la lluita contra els desnonaments, recollint signatures per la Renta Mínima o aliments i joguines per les famílies més necessitades del barri. Va guanyar les primaries amb una àmplia majoria absoluta.

PxC. Candidat: Daniel Ordoñez

Alberto Sanchez

La formació racista i feixista es presenta a les eleccions amb un tímid intent de camuflar la seva vessant més nazi i violenta, doncs han fet desaparèixer de la llista al seu nº2 i regidor Alberto Sanchez. Es tractava d’un personatge molt sinistre, que mai parlava al ple, que es va fotografiar borratxo amb símbols franquistes, finança un casal neonazi a Barcelona i té una multa de 40.000 euros per incitar a l’odi a l’esport, després d’irrompre disfressat de dona afgana amb un burka en mig del camp en un partit del Barça-Hospitalet. Fins i tot li van clavar una pallissa després d’entrar borratxo a una Casa okupa i va tenir la barra de dir en un diari d’ultradreta que aquest blog havia instigat la violència contra ell.

El regidor que queda, Ordoñez, no és gaire millor. Un skin head que al 1999 va ser detingut a Terrassa implicat en pallisses violentes contra persones migrades amb bats de beisbol, va militar a Alianza por la Unidad Nacional, i va cridar “Muerte al musulman” en un acte. Més informació AQUÍ

Ciutadans. Candidat: Miguel Garcia Valle(@MiguelGardelVa)

Miguel Garcia

Les cansines i constants campanyes populistes identitàries de l’ANC a la ciutat tan sols han servit per alimentar a un monstre: Ciutadans. Aquest partit, atiat pel fort rebuig que ha generat en la població hospitalenca el fanatisme etnicista en que ha acabat degenerant part de l’independentisme, ha crescut com un tsunami. No se quina quantitat de diners s’han gastat a la ciutat, ni d’on els treuen, però es al·lucinant com una força actualment extraparlamentària pot tenir una nova seu, carpes, centenars de cartells i octavetes en cada racó. Qui els finança? Un misteri. Però sens dubte es algú que espera que se li retorni la inversió amb escreix. No tenen cap idea ni proposta més enllà d’un nacionalisme espanyolista tan extrem com l’oposat. Mai se’ls ha vist en cap mobilització, manifestació, convocatòria cultural, veïnal ni de cap mena. Surten del no res i estan disposats a arrasar. En fi…

Miguel Garcia Valle es un ex-membre històric del PSC, partit que va deixar al 2012 perqué no defensava prou la unitat d’Espanya, tot i la seva profunda amistat personal amb l’ex-alcalde i ex-Ministre Celestino Corbacho. També es ex-President del Club Esportiu de l’Hospitalet, club que sempre ha rebut suculentes subvencions municipals, a anys llums de la resta d’entitats esportives, amb fosques maniobres, baralles violentes i constants sospites de corrupteles. També ha estat tertulià d’Intereconomia, on es conegut pels seus estirabots demagògia i sortides de to constants, com comparar a l’ANC amb la banda terrorista Terra Lliure. Si no arriba a ser alcalde serà un fidel suport al PSC, no tinc cap mena de dubte.

ERC. Candidat: Antoni Garcia (@antonigarcia)

Antoni Garcia, quan estava a ICV

ERC presenta una llista molt renovada, doncs una gran part de la seva militància històrica ha dimitit i marxat davant els deliris de grandesa i personalisme del seu candidat Antoni Garcia. Els números 2 i 3 son els membres més destacats de Súmate i ANC a la ciutat, demostrant un cop més com aquesta suposada “societat civil” en realitat està al servei d’un partit molt concret. També asseguren que hi participen membres d’escissions socialistes com MES, Avancem o Socialisme i Llibertat, col·lectius que a la ciutat no tenen ni tan sols xarxes socials, ni han fet mai cap acte, ni ningú tenia cap constància de la seva existència a nivell local. També hi ha gent molt vàlida com l’activista pel patrimoni cultural Ireneu Castillo.

Antoni Garcia no es el primer cop que es presenta de cap de llista, el 2002 es va ser candidat a l’alcaldia per Els Verds-Esquerra Ecologista, partit del qual va arribar a ser portaveu nacional.Després del fracàs absolut d’aquest partit, va decidir integrar-se dins ICV al 2004, fins i tot va a arribar a ser membre del Consell Nacional d’ICV pocs mesos després. Després de exigir, sense gaire èxit, un càrrec remunerat va decidir provar sort, aquest cop a ERC,. A les eleccions de 2011 va ser el nº3 de la llista, però de nou es va quedar fora, doncs ERC va treure un trist 2,5%. Tot apunta a que aquest cop, aprofitant la il·lusió independentista, aconseguirà per fi el seu objectiu de tindre una cadira a l’Ajuntament. Felicitats.

CIU. Candidat: Jordi Monrós (@JordiMonros)

Jordi Monros

Convergència canvia de cap de llista per primer cop en décades. El nou alcaldable, Jordi Monrós, es el típic català de família de botiguers, hospitalencs de tota la vida, que mai ha sortit del barri del centre i que creu que els límits de la ciutat son la Rambla i el carrer Xipreret, zona on segurament el votin molt. Llàstima que la ciutat tingui 6 districtes i el centre sigui el menys poblat.

Monrós ja es portaveu a l’Ajuntament, on bàsicament es dedica a fer alarmisme i tremendisme a partir de qualsevol anècdota o trifurca veïnal. El soroll d’us gossos en un pipican o la llum dels entrenaments nocturns d’un club de futbol son presentats teatralment com l’imminent arribada de la III Guerra Mundial. Monrós ha compaginat la seva feina de profeta apocalíptic amb l’activisme a l’ANC i el Centre Català de Negocis, una plataforma que ha esdevingut un club de cheer leaders seu que fins i tot li ha organitzat xerrades per la gent gran com a expert en “jubilacions en una Catalunya independent“.

CUP. Candidat: Khristian Gimenez (@LHalternatiu)

CUP L’H en un acte recent amb CIU i ERC

Aquesta llista es una cosa rara. Resulta que la CUP té molt pocs militants a la ciutat  i d’un perfil molt nacionalista que bàsicament s’han limitat a participar als actes de la ANC, al costat de CIU i ERC, concerts de Núria Feliu, o campanyes neoliberals contra els impostos als propietaris immobiliaris. Fa unes setmanes van fer una improvisada assemblea en la que van regalar gran part de la seva llista a un grupet que van sortir rebotats de la nostre confluència. Un poti poti, on hi han persones que en la vida han vist una estelada, ni van votar el 9N, ni molt menys els interessen els Països Catalans. De fet, ningú d’aquesta candidatura, presumptament independentista, va participar a l’acte de l’ANC al Palau Sant Jordi. Com a curiositat, la persona que tanca la llista actualment encara figura al cens d’ICV i es va presentar a les nostres primaries fa un més quedant el darrer, amb només 8 vots de 1.000. No recordo haver-li sentit mai una paraula en català.

El cap de llista es un ex treballador municipal del Pla Comunitari de la Florida. Em queia francament bé fins que darrerament ha dedicat gran part de la seva acció a les xarxes exclusivament a vilipendiar a ICV-EUIA-Pirates, sense cap idea electoral, ni cap altre crítica al PSC, PP , CIU o PxC. Una pena, doncs el feia més madur i intel·ligent. Espero que rectifiquin i facin una campanya en positiu, explicant les seves propostes (si en tenen) i no l’odi envers a qui fa quatre dies en deien això a la premsa:

UPyD. Cap de llista: José Conde

Jose Conde

Un altre escindit del PSC. Concretament Conde era el cinqué tinent d’alcalde de la ciutat el 2011 quan va decidir desafiar a la candidata oficial Núria Marín a primaries. El partit el va boicotejar completament i ni tan sols va aconseguir  els avals suficients per ser candidat.

Com sol passar en aquests casos, va marxar del partit, apoderant-se d’aquesta marca que estava lliure, UPyD. Llàstima, però, que actualment UPyD ja ha passat de moda i es troba en vies d’extinció.

.

PP. Cap de llista: Sònia Esplugas

Sonia Esplugas

El PP de l’Hospitalet ha viscut tota la legislatura amb un gran acomplexament pel fet de no ser la formació més de dretes de l’Ajuntament. Fins ara tenien un cap de llista molt tou i poca cosa, el Juan Carlos del Rio, i ara l’han substituït per una altre regidora, una pija i mona Sonia Esplugas.

Han aprofitat per canviar radicalment d’estratègia i s’han llençat de cap al populisme racista, fent una ridícula campanya contra la proliferació del kebab, imitant l’estratègia de Badalona. Ara bé, trepitjar el carrer ni de broma, han pagat un repartidor que dipositi les octavetes per les busties i gràcies. Això de tocar a la xusma proletària no fa per una senyoreta com la Sònia.

Guanyem L’Hospitalet/Ganemos (Hartos.org)

Quan Ada Colau va crear Guanyem Barcelona, un grupuscle d’extrema dreta (Hartos.org) va registrar la marca “Guanyem” per tan de fer-li xantatge. Finalment Colau va decidir canviar la marca per “En Comú” i no cedir a les pressions. Els fatxes d’Hartos ha venut aquesta marca a la ciutat a un grupuscle marginal de 5 persones que ningú coneix i han omplert la llista amb noms que ni son de la ciutat. Es un frau i tractaran de confondre a la gent per tal que creguin que tenen quelcom a veure amb un espai de confluència i que els votin per error; de fet, ICV-EUIA-Pirates haviem fet dues Jornades Programàtiques amb aquesta marca fa mesos abans que els fatxes ens la robessin vilment. Trist i lamentable.

Diari de Campanya (2): Aturem el discurs de l’odi de PP i PxC

 

Estimat Diari de Campanya:

Aquest passat divendres no podia faltar a la convocatòria de SOS Racisme davant la seu del Pp de L’Hospitalet. El motiu era protestar per la repugnant i vomitiva campanya d’odi racista que aquest partit ha defecat pels carrers de la nostre ciutat. Es tracta d’uns ridículs folletons on es proposen bestieses a l’alçada de “aturar la proliferació del kebab“.

Fins ara el Pp de L’Hospitalet s’havia distanciat un xic d’aquesta pàrvula demagògia estomacal que al ple municipal ha estat en mans del partit feixista PxC. Però, davant els escàndols de corrupció i el fracàs de les seves mesures econòmiques neoliberals, el PP es suma a al seva estratègia badalonina, fora dels límits dels drets humans, en un fanatisme extremista propi de grupuscles de hooligans marginals i no d’una dreta democràtica europea.

Cartells antiracistes davant la seu del PP-LH

A l’acte de SOS Racisme, on hem participat diversos candidats de la llista ICV-EUIA-Pirates, hem desplegat una pancarta contra els racistes de l’Ajuntament, hem estripat els folletins xenòfobs i hem encartellat contra el discurs de l’odi davant la seva porta. Jo he parlat amb els mitjans de comunicació locals on he posat en valor el treball per la convivència i contra el racisme, demanant al PP que retiri aquesta campanya i retorni als valors democràtics.

Pel que fa a la extrema dreta neonazi actualment te dos regidors al nostre Ajuntament: l‘ex-skin head Daniel Ordoñez amb un tèrbol passat de violència i pallisses, i Alberto Sanchez, impulsor del neonazi Casal Tramuntana de Barcelona, a qui podeu veure a la foto completament borratxo amb una bandera feixista celebrant la victòria de la selecció espanyola.

Recentment he publicat un article per la revista “Quaderns d’Estudi”, del Centre d’Estudis de l’Hospitalet – que podeu llegir clicant aquí- “Neofeixisme i antifeixisme unitari a l’Hospitalet de Llobregat (2010-2014)” – on analitzo les causes socials, econòmiques, històriques i polítiques de l’auge de l’extrema dreta a la ciutat i del seu lent declivi des de 2011, gràcies a la lluita unitària que hem dut a terme els antifeixistes a la ciutat, així com els seus puerils errors i crisis internes. Llàstima que no hi pogués incloure els darrers esdeveniments relacionats amb el terrorisme gihaidista o el fenomen islamofòbic de Pegida, als que ja vam aturar als carrers de L’Hospitalet recentment.

Per desgràcia, però, el caldo de cultiu del discurs racista, provocat per la competència de recursos escassos en barris obrers molt densament poblats, segueix existint. Es per aquest motiu que el PP ha vist una oportunitat per anar a pescar en els racons més foscos de l’odi i els perjudicis entre veïns, travessant una perillosa línia vermella que pot posar en risc la convivència als nostres barris.

Aquest dissabte hem recuperat també la memòria històrica antifeixista, aprofitant la II Cercavila Republicana pels carrers de L’Hospitalet. Un xic més deslluïda que l’any passat, doncs amb les presses de la campanya no ens ha donat temps a fer difusió fins al darrer moment. Just quan passàvem per davant de la caseta de Ciutadans una dona ens ha cridat “Franco! Franco!” i hem tingut una enganxada amb alguns dels seus militants, l’actitud xulesca i violenta dels quals em recordava a la pitjor PxC. Un cop a l’Ajuntament he llegit el manifest final reivindicant les fites democràtiques i socials de la II República i demanant un nou Procés Constituent Republicà després de les municipals.

Finalment una friki hiperventilada convergent ens ha vingut a intentar convèncer de les meravelles màgiques que aconseguiríem amb la independència, mentre nosaltres li hem recordat les retallades genocides aprovades per CIU i ERC a l’Hospital de Bellvitge. Ha marxat amb la cua entre les cames.

La rebuda dels regidors feixistes a l’Hospitalet

El dia d’ahir va ser una jornada molt trista per la història de l’Hospitalet: per primer cop des de 1979, dos regidors d’ideologia descaradament feixista van entrar al nostre consistori per tal de vomitar el seu discurs d’odi xenòfob, dividir i enfrontar a la classe treballadora i convertir els plens municipals en un circ.

Evidentment des de Unitat contra el Feixisme i el Racisme, no ens vam quedar de braços creuats i vam desenvolupar dues estratègies per tal de explicar a la ciutadania quina mena d’energúmens havien escollit i fer palès el rebuig dels ciutadans demòcrates a aquesta infàmia:

OPERACIÓ DESENMASCARAMENT

   L’ex skin head neonazi Daniel Ordoñez (PxC) entrant a l’Ajuntament ahir

El mateix dia  de la investidura, els diaris ARA, La Vanguardia, Hospi.cat i Nació Digital publicaven, a les seves edicions digitals, un extens reportatge sobre el passat de skin head neonazi i violent del cap de llista de PxC a Hospitalet Daniel Ordoñez, on s’hi recullen declaracions policials com: “La seva especialitat és la violència com a forma de diversió” “Està acusat d’intent d’agressió sexual, coaccions i amenaces de mort, i pallisses a immigrants i nouvinguts.”, “van atonyinar a un guàrdia urbà de paisà que els va amonestar i un cubà de pell negra, així com van obligar un home gran a cantar el Cara al Sol a mà alçada” .

Podeu llegir l’article sencer al DIARI ARA, LA VANGUARDIA, HOSPI.CAT o NACIÓ DIGITAL o, si ho preferiu, us podeu descarregar en PDF la noticia apareguda a La Vanguardia el 1999 sobre la seva detenció a Terrassa, en mig de disturbis neonazis: La Vanguardia, info Ordóñez .

OPERACIÓ BENVINGUDA

Imatge dels antifeixistes a la plaça, tapant la pantalla general en el moment que Ordoñez prometia el carreg

Des de Unitat contra el Feixisme i el Racisme havíem convocat una breu concentració a la porta de l’Ajuntament per tal de rebre als regidors entre xiulets. Esperàvem poca assistència, ja que no havíem posat cartells i ho havien convocat amb molt poca antelació, però dos factors sorpresa van fer que la convocatòria esdevingués massiva: per una banda el fet que l’Acampada de l’Hospitalet convoqués una concentració d’indignats a la mateixa hora i lloc, no ens va costar gaire lligar les dues protestes, tenint en compte que ja hem fet xerrades conjuntes sobre antifeixisme i immigració.

Per altre banda, el fet que la Web oficial de PxC a Hospitalet amenacés amb boicotejar la concentració, fent gala del seu llenguatge barroer, feixistoide i violent, absolutament indigne d’una formació amb presència institucional:

“Nosotros los esperaremos como es debido para darles las “gracias”. Es que tenemos ganas de reírnos después del ingente trabajo y claro, nada mejor que una troupe de payasos vociferando y brincando.“

Aquesta amenaça es va difondre ràpidament per les xarxes socials, animant a una assistència que va esdevindre massiva, superant la més optimista de les nostres previsions. Mai estarem prou agraïts a la incompetència supina de la senyora que gestiona aquest blog!

        Guàrdia pretoriana de Skin Heads de PxC

Vam rebre amb una gran cassolada als regidors, així com a la troupe d’uns 7 o 8 skin heads que l’acompanyaven, amb el cap rapat, patilles, botes amb punta de ferro, braços tatuats; així com un iaio franquista amb ulleres de sòl, una pija tenyida de ros platí o un adolescent que semblava la versió ultra de Justin Bierbier.

Després de xiular o tapar la pantalla amb pancartes cada cop que algun membre de PxC intervenia i vam esperar a la sortida als regidors, que van haver de sortir fortament escortats per un  impressionant cordó policial per tal d’evitar topar amb antifeixistes i indignats. VEGEU UN VIDEO AQUÍ I UN ALTRE AQUÍ

Doncs res, aquest ha estat l’aperitiu del rosari que espera a aquests regidors feixistes durant els propers quatre anys!

pd: Leona Catalana, però mira que ets inútila! NO SOC PAS QUI ET PENSES!!

Anàlsis dels reslutats a l’Hospitalet

Ahir va ser un dia molt trist per a la història d’Hospitalet. Aquesta ciutat, amb el seu passat de lluita antifranquista i obrera que sempre ha estat oberta als nouvinguts que l’han construïda des de zero, ahir va veure el seu honor violat per la irrupció de dos regidors neonazis escollits sota les sigles de PxC (BIOGRAFIA DEL LIDER AQUÍ). Anem a veure el perquè de tot plegat:

– Perquè han entrat dos feixistes a l’Ajuntament: PxC s’ha erigit com el veritable partit outsider i antisistema, el partit dels barris marginals i conflictius on, desaparegut el discurs de classe, s’han llençat en braços de la demagògia identitària i ultranacionalista, buscant els culpables més fàcils: els més dèbils. L’esquerra ha fracassat estrepitosament deixant aquests barris sense xarxes socials, sindicals ni associacions, on tota la ideologia s’escampa en bars de mala mort on es cou el rum-rum del feixisme. Les mocions populistes de PSC, CIU i PP, sens dubte els hi han fet una legitimació fantàstica.

–Perquè el PSC perd la majoria absoluta per 1r cop des de 1979: Reforma laboral, reforma de les pensions, atur galopant, genuflexions varies al poder econòmic… El PSC ha traït absolutament tots els seus principis i això, per molt guapa que surti l’alcaldessa a la foto i per molt bé que funcionin les xarxes clientelars, passa factura. Com a mínim ara els podrem collar bé i redreçar al camí correcte.

– Perquè CIU i PP pugen: La dreta té un control absolut de tots els mitjans de comunicació, un domini cultural sense fissures on inculca el seu individualisme neoliberal, la seva por als altres, l’odi als impostos, el folklore de pandereta i barretina i amb el que justifica la demolició incontrolada de l’Estat del Benestar.

– Perquè ICV-EUiA sobreviu al tsunami neocon sense despentinar-se: Un altre cop amb els mateixos vots i regidors! El que perdem en l’abstenció ho guanyem amb nouvinguts (tot i que els hi costa anar a votar) i desencisats de PSC i ERC. Som l’únic partit d’esquerres amb un discurs sense cap ambigüitat, 100% coherent arreu del territori, amb un lideratge sòlid, una militància entregada i uns enemics més clars que mai. Ara a més serem decisius per formar govern i la veu dels indignats davant el feixisme.

-Perquè ERC s’enfonsa fins a nivells insospitats: Aquest partit viu alienat dins un Matrix virtual, acomplexat pel que diuen d’ell a E-Noticies i Racó Català, pamflets que tan sols llegeixen quatre freaks de Puigcerdà, absolutament aliè a la realitat de Bellvitge, Gornal o Florida, on els referèndums patriòtics no estan dins les seves prioritats immediates. En quin moment va pensar que el corrupte neoliberal Laporta era un bon fitxatge? Això per no parlar de la campanya local, sense cap proposta i centrada en atacar visceralment a PSC i sobretot ICV-EUiA, discurs que firmarien PxC, CIU i PP amb ulls clucs.

DANIEL ORDOÑEZ: Un nazi que és regidor a L’Hospitalet

Daniel Ordoñez, regidor i cap de llista de PxC a l’Hospitalet de Llobregat, anteriorment militava a Alianza por la Unidad Nacional (AUN) i va arribar a anar de nº59 a la llista d’aquest partit a les eleccions europees del 1999. Aquesta llista estava liderada per Ricardo Sanz de Ynestrillas, condemnat per intent d’homicidi i tinença il·lícita d’armes al intentar assassinar a un camell que es negava a fiar-li cocaïna a la localitat madrilenya de Pozuelo de Alarcón, el 1997.

 Durant la seva estança a AUN, Ordoñez era un skin head obertament neonazi i va estar implicat en robatoris amb violència i intimidació, coaccions, amenaces de mort i agressions extremadament violentes contra immigrants a Terrassa, l’any 1999. Quan la policia els va detindre portaven botes amb puntera de ferro, bats de beisbol, punys americans i propaganda neonazi. (més detalls AQUÍ: La Vanguardia, info Ordóñez)

Abans de ser regidor Daniel assegurava ser Llicenciat en econòmiques per la UB i treballava de professor en una autoescola a Pubilla Cases on, segons dissidents del seu propi partit, només hi van immigrants davant dels quals ell es comporta amb total normalitat. Va ser designat a dit líder de PxC a Hospitalet i va anar de nº 9 a la llista a les autonòmiques on, entre altres perles, hi havia Carles Francisoud un ex-terrorista d’ultradreta, empresonat 8 anys per cometre atemptats en locals gais i catalanistes als anys 80’s. Francisoud va ser cap de llista de PxC per Badalona el 22M

En una manifestació contra la suposada construcció d’una mesquita a Badalona, sota el lema “Muerte al musulmán”, Ordoñez es va disfressar amb un burka mentre la resta de manifestants cridaven “Lapidem-la, lapidem-la” Podeu veure una fotografia del carnavalesc esdeveniment a continuació:

A l’acte central de PxC a Hospitalet, a les passades eleccions autonòmiques, s’hi va infiltrar un periodista de La Vanguardia on assegura que Ordoñez va dir les següents frases:

“Pensáis que se puede comparar la inmigración interior con la exterior? Somos españoles. Mi madre es asturiana, ¿es lo mismo eso que una mujer con un burka? “

“¿Creéis que los inmigrantes pagan los mismos impuestos que nosotros? Les dan treinta y cinco mil euros sólo por levantar la persiana”.

“¿Habéis visto a los concejales de ICV? Sí, fumando porros”

Podeu llegir més sobre el passat neonazi d’Ordoñez al DIARI ARA, LA VANGUARDIA, HOSPI.CAT o NACIÓ DIGITAL o, si ho preferiu, us podeu descarregar en PDF la noticia apareguda a La Vanguardia el 1999 sobre la seva detenció a Terrassa, en mig de disturbis neonazis: La Vanguardia, info Ordóñez .