Diari de Campanya (2): Aturem el discurs de l’odi de PP i PxC

 

Estimat Diari de Campanya:

Aquest passat divendres no podia faltar a la convocatòria de SOS Racisme davant la seu del Pp de L’Hospitalet. El motiu era protestar per la repugnant i vomitiva campanya d’odi racista que aquest partit ha defecat pels carrers de la nostre ciutat. Es tracta d’uns ridículs folletons on es proposen bestieses a l’alçada de “aturar la proliferació del kebab“.

Fins ara el Pp de L’Hospitalet s’havia distanciat un xic d’aquesta pàrvula demagògia estomacal que al ple municipal ha estat en mans del partit feixista PxC. Però, davant els escàndols de corrupció i el fracàs de les seves mesures econòmiques neoliberals, el PP es suma a al seva estratègia badalonina, fora dels límits dels drets humans, en un fanatisme extremista propi de grupuscles de hooligans marginals i no d’una dreta democràtica europea.

Cartells antiracistes davant la seu del PP-LH

A l’acte de SOS Racisme, on hem participat diversos candidats de la llista ICV-EUIA-Pirates, hem desplegat una pancarta contra els racistes de l’Ajuntament, hem estripat els folletins xenòfobs i hem encartellat contra el discurs de l’odi davant la seva porta. Jo he parlat amb els mitjans de comunicació locals on he posat en valor el treball per la convivència i contra el racisme, demanant al PP que retiri aquesta campanya i retorni als valors democràtics.

Pel que fa a la extrema dreta neonazi actualment te dos regidors al nostre Ajuntament: l‘ex-skin head Daniel Ordoñez amb un tèrbol passat de violència i pallisses, i Alberto Sanchez, impulsor del neonazi Casal Tramuntana de Barcelona, a qui podeu veure a la foto completament borratxo amb una bandera feixista celebrant la victòria de la selecció espanyola.

Recentment he publicat un article per la revista “Quaderns d’Estudi”, del Centre d’Estudis de l’Hospitalet – que podeu llegir clicant aquí- “Neofeixisme i antifeixisme unitari a l’Hospitalet de Llobregat (2010-2014)” – on analitzo les causes socials, econòmiques, històriques i polítiques de l’auge de l’extrema dreta a la ciutat i del seu lent declivi des de 2011, gràcies a la lluita unitària que hem dut a terme els antifeixistes a la ciutat, així com els seus puerils errors i crisis internes. Llàstima que no hi pogués incloure els darrers esdeveniments relacionats amb el terrorisme gihaidista o el fenomen islamofòbic de Pegida, als que ja vam aturar als carrers de L’Hospitalet recentment.

Per desgràcia, però, el caldo de cultiu del discurs racista, provocat per la competència de recursos escassos en barris obrers molt densament poblats, segueix existint. Es per aquest motiu que el PP ha vist una oportunitat per anar a pescar en els racons més foscos de l’odi i els perjudicis entre veïns, travessant una perillosa línia vermella que pot posar en risc la convivència als nostres barris.

Aquest dissabte hem recuperat també la memòria històrica antifeixista, aprofitant la II Cercavila Republicana pels carrers de L’Hospitalet. Un xic més deslluïda que l’any passat, doncs amb les presses de la campanya no ens ha donat temps a fer difusió fins al darrer moment. Just quan passàvem per davant de la caseta de Ciutadans una dona ens ha cridat “Franco! Franco!” i hem tingut una enganxada amb alguns dels seus militants, l’actitud xulesca i violenta dels quals em recordava a la pitjor PxC. Un cop a l’Ajuntament he llegit el manifest final reivindicant les fites democràtiques i socials de la II República i demanant un nou Procés Constituent Republicà després de les municipals.

Finalment una friki hiperventilada convergent ens ha vingut a intentar convèncer de les meravelles màgiques que aconseguiríem amb la independència, mentre nosaltres li hem recordat les retallades genocides aprovades per CIU i ERC a l’Hospital de Bellvitge. Ha marxat amb la cua entre les cames.

Un matí Antifeixista al Parlament

Aquest matí he tingut la oportunitat de formar part de la delegació d’Unitat Contra el Feixisme i el Racisme que ha comparegut a la Comissió d’Exteriors del Parlament de Catalunya, per parlar sobre l’auge de l’extrema dreta a Europa i a Catalunya i les formes com la podem combatre.

No es la primera vegada que entro en aquest palauet neoclàssic, construït per Felip V per tal d’ubicar-hi el polvorí i l’arsenal de la fortalesa militar de la Ciutadella, que a començaments de s.XX es va reconvertir en un museu d’art amb nombroses restes arqueològiques exposades; però si que era el primer cop que ho feia en una Comissió.  Després d’identificar-nos ens han fet passar a una glamourosa sala amb butaques folrades de vellut vermell, on ens esperava l’imputat per corrupció Oriol Pujol, tot i que a una distància prudencial que, per sort, ha impedit a aquest afaneta manllevar-nos la cartera. Jo, que soc un amant de la democràcia representativa i sento fascinació per la litúrgia institucional, crec que veure-ho des del backstage li fa perdre molta màgia, la veritat.

La intervenció ha anat a càrrec de David Karvala que ha fet una brillant exposició sobre la naturalesa de la ultradreta i de les diferents formes que empra per créixer al carrer i a les urnes dins un context de crisi social, amb nombrosos exemples, així com de les diferents actituds que es poden adoptar per fer-hi front, especialment des de les institucions, demanant més contundència contra el centre neonazi Casal Tramuntana, entre altres. Si voleu saber més sobre el tema us recomano un extens article meu sobre el tema per la Revista Jovent.

Les intervencions de ERC i PSC han estat molt correctes i oportunes, incidint en el mal que ha causat en la convivència als barris el sorgiment de PxC i de com el populisme es sempre un falsa drecera per sortir de la crisi. Lorena Vicioso per part de ICV-EUiA ha estat la més contundent assenyalant la complicitat de la dreta presumptament moderada amb els discursos de l’odi. Cap diputat de la CUP ha participat de la comissió, ja que de ben segur tenien coses molt més interessants a fer.

Per part de la dreta, el jove diputat del PP Juan Millan (qui estèticament semblava un universitari progre) ha fet unes declaracions delirants i surrealistes, atacant directament a Karvala, citant textos anticapitalistes del seu blog personal, afirmant que l’antifeixisme es una idea radical i tan perillosa com el nazisme; que el 15M era la base del creixement de l’extrema dreta, ja que qüestiona les bases de la democràcia parlamentaria o asseverant que Marine Le Pen ha crescut a base de trotskistes. Karvala li ha contestat recordant l‘homenatge a la División Azul de la Delegació del Govern, l’ús del discurs xenòfob per part de Garcia Albiol per tal de guanyar vots, o les fotos de membres de Noves Generacions amb imatges i salutacions falangistes, tot i deixar clar que el PP no es feixisme.

CiU ha fet un discurs molt ambigu, buit de contingut, ple de retòrica facilona, llocs comuns i frases tòpiques a favor de la convivència, sense pronunciar-se clarament en res. Però mentrestant, un altre diputat seu Roger Montañola , feia un tuit en la línia del PP, banalitzant el feixisme i equiparant-lo amb l’esquerra. Si que els ha durat poc la memòria del atac que van patir a la Blanquerna.

Ciutadans, si bé s’ha compromès en lluitar per combatre i il·legalitzar la ultradreta, ha recordat que ells reben atacs a les seves seus par part d’altres totalitarismes. Ep! Aquí mai ningú ha dit que no hi hagin feixistes dins l’independentisme, més aviat al contrari, UCFR ha estat el primer en denunciar-ho.

Doncs res! Una entretinguda experiència i un bon exemple de com els moviments socials han d’interactuar amb les institucions parlamentaries!

Les claus de l’èxit de “Golden Dawn”, el nazisme grec sense complexos.

Les eleccions legislatives gregues d’ahir, tot i l’èxit de l’esquerra alternativa Syriza, ens van deixar l’amarg regust de l’entrada del partit neonazi “Golden Dawn“, que obtenia el 7% de vot i 21 diputats, quan en anteriors comicis era un irrisori grupuscle marginal amb menys del 1%. Analitzem les claus del seu èxit

“El vell món es mor. El nou triga a aparèixer. I en aquest clarobscur sorgeixen els monstres”. GRAMSCI

Aquest partit va un pas més enllà del que representa el Front Nacional a França o PxC a Catalunya, doncs en aquest cas no es molesten en disfressar-se de demòcrates sota la fal·lacia eufemística d'”identitaris“. En el cas del partit grec llueix obertament un emblema que recorda a l’svastica, tenen forces paramilitars uniformades que apallissen i apunyalen immigrants, realitzen la salutació romana, tenen creences neo-paganes i veneren l’ocultisme nazi (que alternen amb l’ortodòxia cristiana grega), editen llibres anti-semites, defensen la superioritat de la “raça hel·lènica“, han profanat monuments a Holocaust i mostrat suport al KKK o als afrikaners sudafricans.

Aquest grillats proposen augmentar el pressupost de Defensa (elevadíssim i principal causa del dèficit grec) per tal d’envair la República Iugoslava de Macedònia, ja que consideren que forma part del seu espai vital, mentre reivindiquen obertament la dictadura feixista de Ioannis Metaxás, durant la qual 30.000 persones varen ser torturades o exiliades. També cal destacar que el seu líder és un ex-militar expulsat de els forces armades acusat de terrorisme.

Quines son les claus de l’èxit d’aquest grup feixista?

1.- El context econòmic: Atur del 20%, retallades brutals a l’estat del benestar, plans de rescat draconians imposats per la Troika, rebaixes del sou al·lucinants, un dèficit públic disparadíssim amb uns interessos tan elevats que resulta difícil d’imaginar que algun dia s’arribin a pagar. Fa uns dies m’explicaven el cas d’un catedràtic que vivia en un caixer, ja que amb el seu sou de 400 euros no podia fer front al lloguer.

2.- El fracas de Laos: El partit feixista Laos (un xic més camuflat i moderat), va entrar al Govern de concentració amb el PASOK i Nova Democràcia acceptant el pla de rescat imposat per Europa, fet que els ha comportat un enfonsament total del seu electorat fins al 2,9%, esdevenint extraparlamentaris.

3.- La legitimació del seu discurs xenòfob per part dels dos partits grans: PASOK i ND han competit durant tota la campanya a veure qui prometia més ma dura envers l’arribada d’immigrants, fet que ha normalitzat el discurs nazi, situant-lo en la centralitat política i assenyalant els nouvinguts com a culpables de la crisi dins l’imaginari col·lectiu. Res que no hagi passat abans a Vic o a França.

4.- El fracàs d’un antifeixisme unitari i massiu: el caïnitisme suïcida de l’esquerra grega es per abufetejar-los fins a dir prou. Si bé “Unitat contra el Feixisme” existeix a Grècia, i fins i tot han fet accions mediàtiques impressionants com llençar iogurt en directe a un presentador que havia donat cobertura a Golden Dawn,   es tracta d’un moviment molt petit, en mans d’anticapitalistes radicals que es neguen a teixir un moviment ampli i plural, deixant enrere el  seu sectarisme i l’absurd fraccionalisme irracional que impedeix a l’esquerra arribar al poder, tot i tenir molts més vots que la dreta o la social-democràcia. Cal destacar que la passada setmana a Anglaterra, el BNP va perdre tots els regidors que es votaven, gràcies a la brillant campanya massiva de “Unite Against Fascism“.

5.- La seva presència normalitzada als mitjans: A part d’editar un diari setmanal amb una tirada de 5.000 números, que es ven als quioscos normals, el seu líder presenta un programa propi cada dilluns en un canal de televisió privat ( Tile-Asty, propietat d’un milionari anti-semita). També cal destacar que tenen una xarxa de llibreries, una editorial pròpia i que realitzen festivals de black-metal amb assiduïtat.

6.- La preocupació de la burgesia per l’auge de l’esquerra: I vostè es preguntarà: qui paga tot això? Doncs bé, resulta evident que darrere aquest partit es mou molt diner i que aquest no prové de les quotes de quatre skins poligoneros semi-analfabets, sinó d’un capital financer que observa amb preocupació com l’esquerra radical de Syriza ja és la segona força parlamentària (hauria estat la 1a de lluny si s’hagués presentat unida amb la resta de grups rojos i verds) , cada cop hi han més revoltes al carrer i cada dia més radicals, amb la qual cosa una part de la dreta liberal tem per les seves propietats, comença ja a pensar que la democràcia pot ser un perill i que cal aturar les revoltes amb violència al marge de la llei.

La rebuda dels regidors feixistes a l’Hospitalet

El dia d’ahir va ser una jornada molt trista per la història de l’Hospitalet: per primer cop des de 1979, dos regidors d’ideologia descaradament feixista van entrar al nostre consistori per tal de vomitar el seu discurs d’odi xenòfob, dividir i enfrontar a la classe treballadora i convertir els plens municipals en un circ.

Evidentment des de Unitat contra el Feixisme i el Racisme, no ens vam quedar de braços creuats i vam desenvolupar dues estratègies per tal de explicar a la ciutadania quina mena d’energúmens havien escollit i fer palès el rebuig dels ciutadans demòcrates a aquesta infàmia:

OPERACIÓ DESENMASCARAMENT

   L’ex skin head neonazi Daniel Ordoñez (PxC) entrant a l’Ajuntament ahir

El mateix dia  de la investidura, els diaris ARA, La Vanguardia, Hospi.cat i Nació Digital publicaven, a les seves edicions digitals, un extens reportatge sobre el passat de skin head neonazi i violent del cap de llista de PxC a Hospitalet Daniel Ordoñez, on s’hi recullen declaracions policials com: “La seva especialitat és la violència com a forma de diversió” “Està acusat d’intent d’agressió sexual, coaccions i amenaces de mort, i pallisses a immigrants i nouvinguts.”, “van atonyinar a un guàrdia urbà de paisà que els va amonestar i un cubà de pell negra, així com van obligar un home gran a cantar el Cara al Sol a mà alçada” .

Podeu llegir l’article sencer al DIARI ARA, LA VANGUARDIA, HOSPI.CAT o NACIÓ DIGITAL o, si ho preferiu, us podeu descarregar en PDF la noticia apareguda a La Vanguardia el 1999 sobre la seva detenció a Terrassa, en mig de disturbis neonazis: La Vanguardia, info Ordóñez .

OPERACIÓ BENVINGUDA

Imatge dels antifeixistes a la plaça, tapant la pantalla general en el moment que Ordoñez prometia el carreg

Des de Unitat contra el Feixisme i el Racisme havíem convocat una breu concentració a la porta de l’Ajuntament per tal de rebre als regidors entre xiulets. Esperàvem poca assistència, ja que no havíem posat cartells i ho havien convocat amb molt poca antelació, però dos factors sorpresa van fer que la convocatòria esdevingués massiva: per una banda el fet que l’Acampada de l’Hospitalet convoqués una concentració d’indignats a la mateixa hora i lloc, no ens va costar gaire lligar les dues protestes, tenint en compte que ja hem fet xerrades conjuntes sobre antifeixisme i immigració.

Per altre banda, el fet que la Web oficial de PxC a Hospitalet amenacés amb boicotejar la concentració, fent gala del seu llenguatge barroer, feixistoide i violent, absolutament indigne d’una formació amb presència institucional:

“Nosotros los esperaremos como es debido para darles las “gracias”. Es que tenemos ganas de reírnos después del ingente trabajo y claro, nada mejor que una troupe de payasos vociferando y brincando.“

Aquesta amenaça es va difondre ràpidament per les xarxes socials, animant a una assistència que va esdevindre massiva, superant la més optimista de les nostres previsions. Mai estarem prou agraïts a la incompetència supina de la senyora que gestiona aquest blog!

        Guàrdia pretoriana de Skin Heads de PxC

Vam rebre amb una gran cassolada als regidors, així com a la troupe d’uns 7 o 8 skin heads que l’acompanyaven, amb el cap rapat, patilles, botes amb punta de ferro, braços tatuats; així com un iaio franquista amb ulleres de sòl, una pija tenyida de ros platí o un adolescent que semblava la versió ultra de Justin Bierbier.

Després de xiular o tapar la pantalla amb pancartes cada cop que algun membre de PxC intervenia i vam esperar a la sortida als regidors, que van haver de sortir fortament escortats per un  impressionant cordó policial per tal d’evitar topar amb antifeixistes i indignats. VEGEU UN VIDEO AQUÍ I UN ALTRE AQUÍ

Doncs res, aquest ha estat l’aperitiu del rosari que espera a aquests regidors feixistes durant els propers quatre anys!

pd: Leona Catalana, però mira que ets inútila! NO SOC PAS QUI ET PENSES!!

Unitat contra el Feixisme i el Racisme a L’Hospitalet

Clica sobre la imatge per fer-la més gran!

Quan jo tenia 16 anys i sortia de l’institut un grup de 4 skin heads neonazis van acorralar-me en un parc on em van deixar inconscient a base de donar-me patades a la cara amb botes amb puntera de ferro, simplement pel fet de ser homosexual. Aquells cap rapats dels anys 90 ja no es dediquen a terroritzar adolescents, sinó que han muntat un partit polític que a les autonòmiques va obtenir 4.000 vots i , de ben segur, els servirà per posar a un ex-militant d’Alianza por la Unidad Nacional al nostre Ajuntament, que participa disfressat en actes sota el lema “Muerte a los musulmanes“, mentre PSC, PP i CIU li riuen les gràcies i li copien les propostes.

Llavors no em vaig quedar de braços creuats: aquells skins van acabar en un reformatori i  el sou embargat, gràcies a una moció a l’Ajuntament, concentracions als jutjats i una campanya contra la homofòbia al meu barri. Aquest cop tampoc m’he adormit als llorers veient com un Tsunami d’odi extrem i violent envaeix la meva ciutat a base de cartells assenyalant als nouvinguts com a únics culpables de tota la crisi.

Doncs vet aquí que un nombrós grup de persones de diversos partits polítics d’esquerres ,ONG, gurps cívics, sindicats i grups culturals ens hem reunit assembleàriament per muntar una delegació d”Unitat contra el Feixisme i el Racisme” (que ja té 13 grups locals actius arreu de Catalunya), per tal de desmuntar els seus infames discursos demagògics plens de mentides i tòpics sobre la immigració , tot desemmascarant els grupuscles violents d’extrema dreta que s’hi amaguen darrere.

Per donar-nos a conèixer hem triat una data  ben simbòlica: el 13 d’Abril es compliran 80 anys de les eleccions municipals que varen portar a la proclamació de la II República i entre debats i xerrades obertes a tothom, comptarem amb unes intervencions de luxe entre els que destaca Jaume Valls, històric lluitador antifranquista, fundador del PSUC i CCOO a Hospitalet, Rashid un noi que va arribar d’Àfrica sota un camió o Rosa Canyadell, portaveu del sindicat de mestres USTEC, entre d’altres. Us esperem al Centre Cultural Collblanc la Torrassa (com arribar-hi) a les 19:00h!

Aps! I pel dia 30 d’Abril preparem una Manifestació -Cercavila de tots els grups d’UCFR de Catalunya a Hospitalet! Ja us aniré informant!