Diari de Campanya (2): Aturem el discurs de l’odi de PP i PxC
Abril 20, 2015 
Estimat Diari de Campanya:
Aquest passat divendres no podia faltar a la convocatòria de SOS Racisme davant la seu del Pp de L’Hospitalet. El motiu era protestar per la repugnant i vomitiva campanya d’odi racista que aquest partit ha defecat pels carrers de la nostre ciutat. Es tracta d’uns ridículs folletons on es proposen bestieses a l’alçada de “aturar la proliferació del kebab“.
Fins ara el Pp de L’Hospitalet s’havia distanciat un xic d’aquesta pàrvula demagògia estomacal que al ple municipal ha estat en mans del partit feixista PxC. Però, davant els escàndols de corrupció i el fracàs de les seves mesures econòmiques neoliberals, el PP es suma a al seva estratègia badalonina, fora dels límits dels drets humans, en un fanatisme extremista propi de grupuscles de hooligans marginals i no d’una dreta democràtica europea.
Cartells antiracistes davant la seu del PP-LH
A l’acte de SOS Racisme, on hem participat diversos candidats de la llista ICV-EUIA-Pirates, hem desplegat una pancarta contra els racistes de l’Ajuntament, hem estripat els folletins xenòfobs i hem encartellat contra el discurs de l’odi davant la seva porta. Jo he parlat amb els mitjans de comunicació locals on he posat en valor el treball per la convivència i contra el racisme, demanant al PP que retiri aquesta campanya i retorni als valors democràtics.
Pel que fa a la extrema dreta neonazi actualment te dos regidors al nostre Ajuntament: l‘ex-skin head Daniel Ordoñez amb un tèrbol passat de violència i pallisses, i Alberto Sanchez, impulsor del neonazi Casal Tramuntana de Barcelona, a qui podeu veure a la foto completament borratxo amb una bandera feixista celebrant la victòria de la selecció espanyola.
Recentment he publicat un article per la revista “Quaderns d’Estudi”, del Centre d’Estudis de l’Hospitalet – que podeu llegir clicant aquí- “Neofeixisme i antifeixisme unitari a l’Hospitalet de Llobregat (2010-2014)” – on analitzo les causes socials, econòmiques, històriques i polítiques de l’auge de l’extrema dreta a la ciutat i del seu lent declivi des de 2011, gràcies a la lluita unitària que hem dut a terme els antifeixistes a la ciutat, així com els seus puerils errors i crisis internes. Llàstima que no hi pogués incloure els darrers esdeveniments relacionats amb el terrorisme gihaidista o el fenomen islamofòbic de Pegida, als que ja vam aturar als carrers de L’Hospitalet recentment.
Per desgràcia, però, el caldo de cultiu del discurs racista, provocat per la competència de recursos escassos en barris obrers molt densament poblats, segueix existint. Es per aquest motiu que el PP ha vist una oportunitat per anar a pescar en els racons més foscos de l’odi i els perjudicis entre veïns, travessant una perillosa línia vermella que pot posar en risc la convivència als nostres barris.
Aquest dissabte hem recuperat també la memòria històrica antifeixista, aprofitant la II Cercavila Republicana pels carrers de L’Hospitalet. Un xic més deslluïda que l’any passat, doncs amb les presses de la campanya no ens ha donat temps a fer difusió fins al darrer moment. Just quan passàvem per davant de la caseta de Ciutadans una dona ens ha cridat “Franco! Franco!” i hem tingut una enganxada amb alguns dels seus militants, l’actitud xulesca i violenta dels quals em recordava a la pitjor PxC. Un cop a l’Ajuntament he llegit el manifest final reivindicant les fites democràtiques i socials de la II República i demanant un nou Procés Constituent Republicà després de les municipals.
Finalment una friki hiperventilada convergent ens ha vingut a intentar convèncer de les meravelles màgiques que aconseguiríem amb la independència, mentre nosaltres li hem recordat les retallades genocides aprovades per CIU i ERC a l’Hospital de Bellvitge. Ha marxat amb la cua entre les cames.
Traducir al español
Translate to English
Reflexions d'un arqueòleg glamurós 
hi ha un error o bé lapsus: “les meravelles màgiques que aconseguiríem amb la independència” volia dir: “les meravelles màgiques que aconseguirem amb la independència”
Efectivament hi havia un error, havia posat “covergent” en comptes de “convergent”
El qui es racista es un c*b*ón, i no em val el discurs de que si un es pobre, o de barriada obrera. El PP aprofita la ignorància _i la maldat, afegeixo- que hi ha a qualsevol lloc. No té un altre nom. Les causes sociopolitiques existeixen, pero el fet d`odiar qualsevol per orígen, raça o fet religiós es maldat. I hauría de ser punible no només per als qui la promouen, sino fins i tot per als qui la segueixen i practiquen. La pedagogía serveix per a qui vol aprendre.
Ah, i magnífic lo de la friki convergent.
La lluita contra el racisme i la xenofòbia és potser el repte més difícil que se’ns planteja, precisament perquè els racistes tenen un discurs massa simple que es presta a la demagògia i penetra aviat en les masses de desgraciats que necessiten algú més desgraciat per carregar-li la culpa dels seus mals.
I ara només ha fet falta que descobrissin uns quants jihadistes entre nosaltres per donar-los més munició.
Només volia deixar escrit un petit encàrrec per a tots aquells que titllin EUia-ICV de partit d’extrema esquerra: tu ets l’antitesi de l’extremisme, Arqueòleg; frases teves d’aquest article com “[…] demanant al PP que retiri aquesta campanya i retorni als valors democràtics” o bé, una mica més amunt que la que acabo d’esmentar, “[…] i no d’una dreta democràtica europea” impliquen que reconeixes, Arqueòleg, que dins el teu adversari polític (la dreta) hi ha també faccions democràtiques que mereixen tots els teus respectes. I això un extremista mai no ho faria.
Gràcies a aquests petits detalls, jo, que procuro actuar sempre amb moderació, desoiré precisament aquells que es creuen amb el monopoli de la moderació i que es permeten el luxe de qualificar-vos els del vostre partit com a extremistes.
En definitiva, jo us votaré.
Woo! M’alegro d’haver guanyat un votant! Sens dubte, pel que a mi respecta, no tinc cap interès per l’extremisme ni per l’odi.
Sobre el racisme, volia deixar un escrit en castellà que he enviat a diferents llocs. Un xic de 13 anys mata a un professor de 36 anys de Lleida i ferix a quatre persones més. Una desgràcia. El que és totalment inacceptable que qui hi ha qui se n’alegra en la Xarxa i manifesta una eufòria racista sense que les autoritats facen res de res com en el cas de l’avió. De seguir així, ens mataran només posar els peu en un país que no és el nostre i que es diu España.
Llueve sobre mojado. No hace mucho, unos vajeros catalanes perdieron la vida en el accidente aéreo. Enseguida, se inundaron las redes sociales con muestra de alegria por su muerte solo por ser catalanes. Os envié un mensaje manifestando mi horror ante lo sucedido. No faltó quien me dijo que yo me ponían como ellos – los que se burlavan – o que estaba en el otro extremo, o que hacía como ello. La verdad, de ofendí.Yo NO son como esa gentuza pero al revés, en absoluto. Nunca me alegraria de la muerte de nadie. Una sola excepción. En mi familia, con muertos y desparecidos por Franco, nos alegramos de su muerte y lo celebramos con champagne francés. Encima me dieron tres días de “luto nacional” que fueron tres días de vacaciones. Esa es la única excepción.
Los que ahora mismo se están mofando por la muerte y heridos de catalanes son de muy baja estopa, pero estoy convencido de que muchos otros se algran porque el odio a Catalunya es muy intenso y extendido. Mi mujer yo lo hemos sufrido en diferentes lugares de un país que no es el nuestro. Yo no me puedo sentir “español” mientras haya esta clase de españoles. El mundo no acaba en España y me siento mucho más cercano de Barcelona que de Badajoz, con respeto para los extremeños, pero yo no soy de su nación. La mía es donde se habla mi lengua. Yo no quepo en esta España, la de un general – Espartero, creo – que bombardeó Barcelona y dijo en su castellano imperial: “Habría que bombardear Barcelona al menos cada 50 años para que los catalanes aprendan,” ¿Aprender qué? Que no son españoles y que son odiados a muerte por estos.
El profesor, de 36 años, militaba en mi mismo sindicato. Por él he sabido la noticia y era de Lleida, población que conozco. Un machetazo ha acabado con su vida. Cuatro herido, una profesorra. Los anticatalanistas celebrando la masacre. No oigo condenas. Joan Ribó, de Coalició Compromís- nacionalista de izquierdas, a quien conozco por que trabajó en el instiututo del pueblo de mi mujer, ha presentado una denuncia antes estos hechos a la fiscalía. No harán nada. Nada hicieron cuando las burlas a los catalanes muertos del avión. Yo mismo presenté una denuncia ante la Unidad de Delitos Telemáticos de la Guardia Civil. ¿Sabéis qué pasó? Ni me respondieron. Nada de nada. Estoy convencido de qui si los que hubieran muerto no fueran catalanes otro gallo cantaría.
Si seguimos así, cualquier día matan a un catalán en tierras de Castilla y seguro que la culpa era del catalán por el hecho de serlo. ¿Qué como lo sé? Muy sencillo. Cuando me agredieron físicamente en Sevilla por hablar en catalán en la intimidad con mi mujer presenté denuncia en la policia española. El tipo que me atendió dijo literalmente: “Es que van ustedes provocando”. Lo dijo porque no le gustó que le hablara a mi mujer en mi lengua en su miserable presencia. Si esto es España, que pare, que me bajo. Hay Estados como Holanda o Suiza donde viven muy bien. Esta situación es insoportable.
Regí
Jo visc a l’Hospitalet i sempre que m’han atracat (3 cops en tota la vida) ha resultat ser algun immigrant i que parlava castellà… quina casualitat oi?
Doncs a mi sempre han estat skin heads nazis homòfobs i nascuts a Catalunya