Ja està aquiiii….
Aquest dissabte, el lider del feixisme islamofòbic català, Josep Anglada, va abandonar el seu cubil a les profunditats barretinaires d‘Ausch-VIC, el seu feu electoral, per tal d’escampar el seu verinós odi xenòfob al meu barri, en ple Cinturó Roig. I clar, com jo soc una persona que encara no ha aprés a quedar-se de braços creuats, no vaig tenir més remei que passar el matí arrencant alguns dels centenars de cartells que contaminaven les parets dels carrers hospitalencs.
Posteriorment em vaig dirigir a una concentració que, sota el lema “Fora Feixisme de l’Hospitalet” aplegava a diverses ONG, entitats i partits (ICV-EUiA i ERC) on es va llegir el “Manifest de l’Acollidora” en contra de la intolerància xenòfoba. I ja per la tarda no vaig resistir la temptació de passejar-me, agafat de la ma del meu xicot of course, just per davant de la porta de l’acte. Protegits per unes 10 furgones dels mossos i suportant els crits d’un centenar de joves antifeixistes, alguns d’ells ex-nanos meus d’esplai, desfilaven cap a l’interior un seguit de skin heads i vells que semblaven sorgits d’una màquina del temps. Segons he vist al pamflet populista E-Noticies, l’auditori estava a rebentar i fins i tot hi havia gent de peu.
Sense cap lloc a dubte és la major ofensiva electoral d’un partit neonazi a Catalunya des de la Transició. I la pregunta és: poden entrar al parlament? Davant aixó hem de tindre en compte algunes dades preocupants:
– A les darreres eleccions municipals es va fer una enquesta electoral a Vic on PxC no obtenia representació. Doncs bé, finalment van aconseguir 2.847 vots, el 18,53%, i 4 regidors esdevenint la 2a força política viguetana. Això vol dir que tot el seu vot és ocult i que les enquestes no ens serveixen per preveure el sue impacte real.
-L’augment estadístic del vot a la ciutat de Vic va passar del 7,48% al 18,53% entre 2003 i 2007, es a dir creixen a un ritme del 25% anual, dins aquesta mostra.
– Per obtenir representació a Catalunya cal superar el 3% de vot emès en una província. Donat el Nº de diputats que es trien a cada territori, al província de Barcelona és la que resulta electoralment més rentable (a Lleida cal més d’un 5% per aconseguir un dels pocs diputats que s’hi escullen). Si obtens representació a Barcelona entres directament amb 3 diputats (com li va passar a Ciutadans)
Amb aquestes dades i veient el resultat a les darreres municipals he calculat que amb una participació del 45,6% tindrien alguna probabilitat d’entrar al parlament (un 15-20%), que aniria incrementant, com més alta fos l’abstenció a Barcelona. Amb una assistència a les urnes similar a la de els eleccions europees (37%), estaísticament la seva entrada estaria pràcticament assegurada.
I us preguntareu… perquè?? Doncs molt senzill! He recuperat els apunts d’una assignatura on vàrem analitzar els factors de l’ascensió de Hitler al poder entre 1929 i 1933 i es donen quasi totes les mateixes circumstàncies socials, econòmiques i polítiques que en aquell moment:
1.- Una crisi econòmica amb l’esquerra al poder: Amb la crisi de 1929 a Alemanya governaven es socialistes (SPD) dins la República de Weimar, un període de gran progressisme polític i artístic, que va posar a la defensiva al mon rural i conservador.
2.-Un sentiment ultranacionalsita ferit i humiliat: els alemanys nazis es sentien traïts per que els socialistes havien proclamar la República i acceptat el tractat de Versalles, de la mateixa forma que els independentistes, molts d’ells de Vic, es senten humiliats per les retallades del Estatut. Els nacionalistes es veuen constantment com una comunitat tradicional amenaçada pels canvis, en aquest cas persones d’altres cultures; és el caldo de cultiu ideal!
3.- Un context social propici a la indiferència davant l’odi xenòfob: Igual que a Alemanya es va començar tolerant petites agressions a jueus i es va acabar amb forns crematoris, a Catalunya l’ajuntament de Vic (CIU+PSC+ERC) va aprovar l’expulsió dels immigrants de l’educació i la sanitat pública i el PP ha atiat l’odi contra els gitanos a Badalona. A això cal sumar els articles de Pilar Rahola a La Vanguardia, per exemple, on es crea constantment una injustificada alarma davant un suposat integrisme islàmic imaginari que tan sols ella és capaç de percebre.
4.- Desconfiança envers la democràcia parlamentària: El 1933 la política alemanya estava completament desprestigiada per la incapacitat per resoldre una inflació econòmica que feia valdre un ou a 5.000.000 de marcs. A Catalunya, cal sumar el desprestigi parlamentari pels casos de corrupció protagonitzats per CIU, PP, PSC i Laporta.
5.- Factors psicològics: Quan algú pateix una frustració per estar a l’atur de forma indefinida, té una tendència patològica a buscar culpables per sota seu, per tal de sentir-se superior a algú. Per tant canalitzen el seu odi cap als elements inferiors de la societat (immigrants), en comptes de fer-ho contra els més poderosos, que en son els veritables culpables. L’analfabetisme funcional de bona part de la societat catalana, fa propici que cali millor un discurs xenòfob que no una explicació sobre macroeconomia.
El 28N….Els deixarem passar?
PD:Heu de saber que a l’enquesta anònima realitzada al portal digital independentista de dretes E-NOTICIES, PXC és el partit més votat