Posts Tagged ‘xenofòbia’

h1

El tèrbol passat xenòfob de Ramon Tremosa (CIU)

Mai 8, 2014

Coincidint amb l’inici de l’excel·lent campanya de SOS Racisme “No votis injustícia” contra el sufragi a partits xenòfobs, en la que he col·laborat, m’agradaria recordar aquí l’infaust i malaurat passat del candidat convergent a eurodiputat i els seus filtrejos amb el populisme ultra, que ara aquest tracta d’amagar.

Tremosa Racista

Comencem pel començament: Ramon Tremosa té una trajectòria professional de professor d’Econòmiques de la UB, amb un clar compromís amb el neoliberalisme més radical que l’ha dut a afirmar, sense complexes, que “Els boscos públics cremen més i per evitar incendis s’haurien de privatitzar“, “Els mínims valors de la civilització son la propietat i la seguretat” o “Les escoles públiques no tenen glamour i s’hauria de donar suport a les concertades“, per acabar afirmant que “Els mercats no son els culpables de la crisi, sinó el dogmatisme mental de l’esquerra“. De fet, una de les escasses iniciatives parlamentaries destacables que se li atribueixen es una declaració escrita contra la Llei de Costes de Zapatero i a favor de la propietat privada en terrenys mediambientals protegits de la Costa Brava (amb el suport d’Oriol Junqueras d’ERC i Santiago Fisas del PP, per cert).

Ara però, Tremosa té la santa barra de pretendre envernissar el seu extremisme definint-se com a “liberal d’esquerres” (com deuen ser els de dretes??) i fins i tot te el cinisme de criticar per Twitter les privatitzacions de les elèctriques, que Aznar va aprovar gràcies al vot del seu partit:

Tremosa La Farsanta

ZAAASCA!

Tremosa defensa un mercat lliure per la circulació de capitals, però no de treballadors. Pel que respecta a les migracions ha mantingut posicions molt controvertides, coquetejant inclús amb grups d’ultradreta molt allunyats de les posicions del seu eurogrup liberal:

Agost de 2008 Tremosa publica un article a la Revista El Temps que portava com a títol “La Farsa d’ICV” on acusava a ERC i PSC d’haver ressuscitat “el comunisme fracassat d’ICV” (sic) que te un “incomprensible discurs en immigració de portes obertes i barra lliure“. En un altre article sobre la crisi va arribar a afirmar  que “Sudamèrica comença als Pirineus” un una postura etnocèntrica de superioritat imperialista, equiparant Sudamèrica a subdesenvolupament.

Abril de 2009 Raül Romeva, eurodiputat d’ICV, denunciava al seu blog les simpaties de Tremosa envers la ultradreta feixista flamenca Vlaams Belang. L’origen de la polèmica era un delirant article que Tremosa havia esputat a les pàgines de la revista El Temps, on afirmava que la immigració era un pla dels socialistes per frenar el sobiranisme, ja que quan ell estava fent obres en la seva segona residència van vindre uns paletes equatorians amb una gorra del PSC. En el mateix article expressa el seu suport a als nazis de Vlaams Belag, afirmant que si els immigrants no tinguessin dret a vot, els ultres haurien assolit més representació i creu que el cordó sanitari dels partits democràtics al feixisme es una tàctica per evitar la independència flamenca. Vlaams Belag es la formació continuadora del Vlaams Block, il·legalitzat l’any 2004 per racisme i homofòbia. El seu programa actual es contrari a la Unió Europea I proposa expulsar a tots els musulmans a qui acusa de terroristes en potència; el partit manté bones relacions amb el Front Nacional, PxC, Geert Wilders, la Lliga Nord i els Demòcrates Suecs. Romeva va arribar a afirmar que “si als comicis europeus guanyen les tesis de Tremosa serà el mateix que el partit d’ultradreta a Flandes.

Maig de 2009 SOS Racisme va criticar unes declaracions de Tremosa, en les que afirmava que la T4 de l’aeroport de Barajas era la porta d’entrada a la immigració il·legal a Europa, i demanava que la Unió Europea li prengués el control dels aeroports al Govern Espanyol, ja que Zapatero deixava entrar a tothom. SOS li va recriminar que utilitzés la paraula “il·legal” per referir-se a persones que no havien comés cap delicte, simplement la falta administrativa de no tenir papers, demanant que no s’incentives el discurs de l’odi.

Abril de 2010 Segons alguns diaris digitals, Tremosa s’havia afiliat a traves de Facebook al grup “Stop Inmigración sin control“,  avui dia amb 1.600 seguidors i una orientació indubtablement d’extrema dreta, on fins i tot donen suport a les denuncies del grupuscle ultra Manos Limpias contra Àngel Colom de CDC.

Maig de 2010 Tremosa va demanar per escrit a la Comissaria d’Assumptes Interiors de la UE, Celiclia Malmström, un informe sobre l’empadronament de persones migrades a petició del batlle de Vic, Vila d’Abadal (CIU), qui pretenia negar el padró als immigrants irregulars per tal de vetar-ne la sanitat i l’educació, amb el suport d’ERC i PSC. Per a ICV aquest informe estava condicionat a que Malström era del mateix eurogrup que Tremosa i, segons alguns bloggers,  la resposta en cap moment donava la raó a Tremosa i Vila d’Abadal; mentre que Josep Anglada (PxC) es va desfer en elogis a l’informe.

Abril de 2013 Unitat contra el Feixisme i el Racisme (UCFR) va fer una nota de premsa condemnant un acte en homenatge als Germans Badia (paramilitars filofeixistes de la Santa Germandat Catalana, repressors de sindicalistes de la CNT als anys 30), on va participar Tremosa i Oriol Junqueras juntament amb grups feixistes independentistes d’Unitat Nacional Catalana, com el seu líder Xavier Andreu, relacionat amb la Llibreria Neonazi Europa i autor de frases com  “Els catalans no podem ser substituïts (…) Cal tenir almenys un progenitor català, per ser-ho. (…) El xarnego simplement se l’expulsa” El periodista de La Directa Bertran Cazorla va denunciar que durant l’acte es van fer salutacions neonazis; fins i tot destacats dirigents de CDC van condemnar l’acte

piulada coromines

Agustí Coromines, Fundació CATDEM, vinculada a CDC

raval3

Tremosa, amb 20 anys, al Casal d’Infants del Raval

El més curiós de tot plegat es que Tremosa amb 20 anys va fer la objecció de consciència al Casal d’Infants del Raval, possiblement el lloc més multicultural de tot Catalunya que, segons la seva web de campanya, va marcar un punt d’inflexió en la seva vida. Li va causar un trauma psicològic veure persones de cultures diferents barrejades? Ho va fer obligat i en realitat sentia fàstic? Era la seva bona acció a la vida per guanyar-se un tros de cel? Ha madurat amb el temps, derivant cap a la intolerància? Ho ha oblidat per complert? O potser resulta que tot aquest populisme xenòfob era pur postureig fingit per anar a rascar vots en les turbulentes aigües de la crisi? Quin misteri!

PD: Les foreres avorrides de la claveguera ultranacionalista Racó Català han obert un fil sobre aquest post on, incapaces de rebatre ni una sola dada objectiva ni evidència irrefutable de les que detalladament exposo, han començat a regurgitar embogides infundades acusacions, greus insults i violentes amenaces, deixant en evidència el seu miserrim nivell cultural i dialèctic. Sabran que jo col·laboro amb Omnium Cultural i que vaig ser jo qui va impulsar del Dret a Decidir a Hospitalet?  No! Millor considerar que tots els antiracistes i progressistes som agents del CNI!

Anuncis
h1

Perills i Inconvenients de la Democràcia Directa

gener 17, 2013

handsGràcies en part a l’èxit que en el seu moment va tenir el 15M, ha calat la idea de que la crisis econòmica és culpa del mal funcionament de la democràcia parlamentaria o representativa i que simplement amb un sistema més directe s’acabaria l’atur, les retallades i el deute.

Però realment un sistema més participatiu ens duria a una Arcàdia Feliç on tots els problemes es solucionarien per art de màgia? Bé, el cert es que s’han dut a terme experiències molt positives i engrescadores com els Pressupostos Participatius a Portoalegre, o la nova Constitució d’Islàndia però també cal tenir en compte que en molts dels indrets on s’ha dut a terme s’han acabat aprovant algunes mesures força perilloses. Aquí alguns exemples:

Dèficit Galopant: A l’estat de Califòrnia,  on es poden presentar referèndums populars sobre qualsevol tema, es va produir la següent situació: diverses iniciatives varen proposar reduir els impostos (el 1978 va rebaixar a la meitat l’impost sobre la propietat, per exemple); al mateix temps, però, es proposava incrementar les prestacions socials, beques i les ajudes.  Resultat? L’any 2009 l’Estat de Califòrnia entra en col·lapse fiscal, amb un dèficit de 42.000 milions de dòlars, que s’han hagut de pal·liar retallant en ajudes als discapacitats, ancians, famílies necessitades i salud mental.

Xenofòbia: A Suïssa, on els ciutadans poden presentar lleis a referèndum, s’han aprovat mesures com la prohibició de construir minarets (quan en tot el país alpí només n’hi havien 4 i, per tant, no representaven cap perill ni molèstia per ningú); l’expulsió immediata de qualsevol migrant que hagi comés un delicte greu (proposta impulsada per la ultradreta feixista) i que segons la ONG Amnistia Internacional, posa en perill els Drets Humans.

– Homofòbia: De nou a Califòrnia, ens trobem amb un cas força paradigmàtic. El  legislatiu va promoure una llei de Matrimonis LGTB el 2003 sent vetada pel Governador republicà Arnold Schwarzenegger; però la Cort Suprema va declarar il·legal el veto, aprovant de facto el matrimoni el 2008. Els grups religiosos, homòfobs i ultres, però, varen aconseguir suficients signatures per presentar un Referèndum prohibint aquests matrimonis i el mateix Novembre d’aquell any el van aconseguir guanyar amb un 52% de vots, prohibint de nou la igualtat legal amb els homosexuals. Així doncs en aquest estat hi han 18.000 matrimonis del mateix sexe, plenament legals, celebrats durant els breus mesos en els que va estar en vigor. Mentre estant, a Nova York es va aprovar aquest dret directament al Senat, sense més complicacions.

Pena de Mort: Als Estats Units, on a la meitat d’estats es voten iniciatives populars en referèndum, trobem que la Pena de Mort s’ha vist aprovada en referèndum a Oregón (1978) o més recentment a Califòrnia (2012): mentre que a Nou Mèxic el seu Governador, Bill Richardson, va signar el 2009 la fi de la pena de mort i la seva commutació per la cadena perpètua, sense preguntar la opinió als ciutadans. Imaginem per un moment que passaria a Espanya si es fes una votació com aquesta després de la commoció generada per un assassinat mediàtic, com les nenes d’Alcàsser o Mariluz…

Llibertat per dur Armes de Foc: La perillosa liberalització sense control de l’ús d’armes de foc, que tantes massacres ha acabat produint en escoles o universitats, ha estat aprovada per sufragi directe recentment a Brasil (any 2005, amb un 63% de vot) o a  Suïssa (el 2011, amb el 54% de vot).

CONCLUSIONS

La democràcia directa presenta grans oportunitats i un gran perill: ser emprada per una massa enfurismada i entregada a la demagògia per negar drets a les minories o aprovar perilloses mesures populistes amb nefastes conseqüències econòmiques o socials que puguin tindre, sense que la responsabilitat d’aquesta temeritat caigui sobre les espatlles de cap polític. Al no haver-hi cap filtre legislatiu qualsevol cosa es pot aprovar, si en cap moment hi ha un límit constitucional o de drets humans.

Es a dir, un sistema molt més democràtic paradoxalment podria acabar beneficiant les idees més feixistes i intolerants, aquelles que cap gran partit seriós s’atreviria a posar en un programa, però que molts aspiren secretament a aprovar en la discreta llibertat davant d’una urna. Una assemblea de persones carques i intolerants sempre donarà lloc a idees i propostes carques i intolerants; el mètode no predisposa el resultat, ni molt menys!

La democràcia directa pot portar coses molt bones, o molt dolentes, tot depèn d’on posem els límits i les normes, que preguntem i com ho preguntem. I per això calen anàlisis profunds i seriosos sobre el contingut real de les propostes, no simplement en la forma de com prendre decisions, defugint tot simplisme apriorístic com la burda creença de que les masses sempre tenen raó i els polítics sempre s’equivoquen, així com el paradigma postmodern de que la divisió esquerra-dreta està superada o que les ideologies han mort.

h1

DANIEL ORDOÑEZ: Un nazi que és regidor a L’Hospitalet

Març 10, 2011


Daniel Ordoñez, regidor i cap de llista de PxC a l’Hospitalet de Llobregat, anteriorment militava a Alianza por la Unidad Nacional (AUN) i va arribar a anar de nº59 a la llista d’aquest partit a les eleccions europees del 1999. Aquesta llista estava liderada per Ricardo Sanz de Ynestrillas, condemnat per intent d’homicidi i tinença il·lícita d’armes al intentar assassinar a un camell que es negava a fiar-li cocaïna a la localitat madrilenya de Pozuelo de Alarcón, el 1997.

 Durant la seva estança a AUN, Ordoñez era un skin head obertament neonazi i va estar implicat en robatoris amb violència i intimidació, coaccions, amenaces de mort i agressions extremadament violentes contra immigrants a Terrassa, l’any 1999. Quan la policia els va detindre portaven botes amb puntera de ferro, bats de beisbol, punys americans i propaganda neonazi. (més detalls AQUÍ: La Vanguardia, info Ordóñez)

Abans de ser regidor Daniel assegurava ser Llicenciat en econòmiques per la UB i treballava de professor en una autoescola a Pubilla Cases on, segons dissidents del seu propi partit, només hi van immigrants davant dels quals ell es comporta amb total normalitat. Va ser designat a dit líder de PxC a Hospitalet i va anar de nº 9 a la llista a les autonòmiques on, entre altres perles, hi havia Carles Francisoud un ex-terrorista d’ultradreta, empresonat 8 anys per cometre atemptats en locals gais i catalanistes als anys 80’s. Francisoud va ser cap de llista de PxC per Badalona el 22M

En una manifestació contra la suposada construcció d’una mesquita a Badalona, sota el lema “Muerte al musulmán”, Ordoñez es va disfressar amb un burka mentre la resta de manifestants cridaven “Lapidem-la, lapidem-la” Podeu veure una fotografia del carnavalesc esdeveniment a continuació:

A l’acte central de PxC a Hospitalet, a les passades eleccions autonòmiques, s’hi va infiltrar un periodista de La Vanguardia on assegura que Ordoñez va dir les següents frases:

“Pensáis que se puede comparar la inmigración interior con la exterior? Somos españoles. Mi madre es asturiana, ¿es lo mismo eso que una mujer con un burka? “

“¿Creéis que los inmigrantes pagan los mismos impuestos que nosotros? Les dan treinta y cinco mil euros sólo por levantar la persiana”.

“¿Habéis visto a los concejales de ICV? Sí, fumando porros”

Podeu llegir més sobre el passat neonazi d’Ordoñez al DIARI ARA, LA VANGUARDIA, HOSPI.CAT o NACIÓ DIGITAL o, si ho preferiu, us podeu descarregar en PDF la noticia apareguda a La Vanguardia el 1999 sobre la seva detenció a Terrassa, en mig de disturbis neonazis: La Vanguardia, info Ordóñez .


h1

Islàndia i el suicidi d’Europa

Setembre 22, 2010

Aquest passat diumenge vàrem poder assistir impassibles al nou capítol de la nova autodestrucció d’Europa: A Suècia, paradís de la socialdemocràcia, arrasava la dreta liberal i entrava el parlament un partit obertament nazi. Tot i que la situació encara no és comparable a 1914 o 1933, la cosa va pel camí: tots els partits socialistes, que han tingut una força imparable des de finals del segle XIX es van enfonsant lentament, al mateix temps que la ultradreta racista avança sense pausa per arreu.

Primer va ser l’històric alemany SPD, en aplicar mesures dràstiques contra l’Estat del Benestar i en desaparèixer fulminat del mapa polític, poc després va ser el torn del socialista francès PSF, quedant per darrere del ultra Le Pen a la primera volta de les eleccions presidencials, el PDI d’Itàlia vindria al cap de poc, culminant la feina el patètic laborisme anglès. Avui dia, dins la UE, ja tan sols queden governs en mans de socialistes a Grècia, Portugal i Espanya, tot i que en aquests dos darrers estats s’espera una patacada de campionat a les properes eleccions.

Mentrestant el càncer de la demagògia populista i xenòfoba ja ha fet metàstasi a la dreta majoritària de França, Itàlia, Àustria o Suïssa .

Tota Europa avança cap a la destrucció definitiva de l’Estat de Benestar i els drets dels treballadors… tota? NO! En un fred i aïllat racó del nord on incansables volcans posen en perill l’aviació mundial, increïblement les coses van just en direcció oposada…

La Revolució Islandesa

A l’Octubre de 2009 els tres principals bancs d’Islandia es van declarar en bancarrota, la borsa va tancar després de perdre el 70% dels seus valors i la moneda pròpia (la corona) va devaluar-se un 50%. Que va fer la població? Quedar-se asseguda fent l’esquirol? Anar a veure un partit de futbol? Donar la culpa als immigrants? Doncs, no exactament…

Unes 2.000 persones van sortir a manifestar-se, per primer cop des de 1949, davant el parlament i d’una policia atònita que mai havia realitzat una càrrega contra la població civil. Un jove anarquista va canviar la bandera del país per la d’una guardiola-porquet. El Govern, conservador, de David Oddsson va decidir que la millor sortida a tot aquell sidral era demanar ajuda al FMI, deixar que Anglaterra apliqués la llei antiterrorista per rescatar els seus diners dels bancs i, finalment, proposar la entrada a la Unió Europea.

Com la immensa majora de la població va dir rotundament NO a l’entrada a la UE, va convocar eleccions anticipades i… sopresa! Una coalició de socialistes i verds liderats per la sindicalista Jóhanna Sigurðardóttir, la primera cap d’Estat obertament lesbiana de la Història, va arrasar a les urnes, mentre que a l’alcaldia de Reikiavik s’imposava una candidatura formada per humoristes i actors còmics:  la seva proposta estrella era fer un vaixell presó per banquers i corruptes a alta mar.

Des d’aleshores a Islàndia:

-Ha donat una ordre internacional a la INTERPOL per capturar tots els banquers i empresaris corruptes que van causar la crisi, fent una profunda investigació sobre les seves causes i els fluxos de capital britànics i holandesos.

-Ha modificat per lleis per blindar la llibertat d’expressió, especialment per aquells mitjans que difonen secrets d’estat com Wikileaks.

-Ha donat suport a una assemblea ciutadana per modificar la Constitució

-Va sotmetre a referèndum s’havia de tornar els diners perduts a la crisi als especuladors d’Holanda i Anglaterra. El NO va obtenir un 93,1% i el SI un míser 1,6%.

-Ha legalitzat el matrimoni homosexual

Actualment el Govern té un suport del 73% de la opinió pública i a les recents eleccions legislatives va obtenir una àmplia majoria absoluta.

Farien bé els líders de totes les esquerres europees de fer una estada a Islàndia a veure si es posen les piles abans que algú envaeixi el corredor de Polònia o atempti contra un arxiduc austríac… que ja ens van fallar el 1914 i el 1933!

h1

BURKA: Entre la xenofòbia i el feminisme islàmic

Mai 31, 2010

En quan Zapatero va aprovar, el passat dijous, la voladura de l’Estat del Benestar vaig engegar un cronòmetre: a veure quan trigaria algun ajuntament català en aprovar alguna mesura xenòfoba i demagògica per esmorteir el conflicte social? Doncs ni 24h havien passat que el consistori municipal lleidatà prohibia el Burka i el Niqab als edificis de la vil·la.

Si, tots estem en contra de la explotació de la dona i ningú defensa que aquesta peça de roba, símbol inequívoc del patriarcat religios, sigui de lliure elecció femenina ni un mer símbol cultural. Ara bé jo estic absolutament convençut que darrere d’aquesta mesura s’hi amaga la més pura islamofòbia etnocèntrica, aquí les meves sospites i alternatives a la mesura:

->Calia? Quantes dones amb burka empren diàriament les instal·lacions públiques a Lleida? Una? Cap? Llavors a que ve aquesta mesura legislativa? No serà un cas com el del referèndum suïs per prohibir inexistents minarets? S’ha fet algun cens o estudi de camp? Igual simplement s’han deixat endur pels deliris sionistes embogits de l’agent del Mossad, Pilar Rahola, que avui deu estar desmelenada, celebrant la massacre israelita en alguna orgia de mala mort.

->La prohibició repressiva sempre es la mesura més simple alhora que ineficaç. No recorden, potser, els polítics lleidatans el procés dut a terme amb el cas de l’ablació del clítoris? Es va optar pel seguiment intensiu cas a cas amb integradors i treballadors socials, alhora que el diàleg amb antropòlegs socials per part de la Generalitat, abans d’optar per cap mesura coercitiva. Va ser un èxit i a ningú se li va passar pel cap prohibir l’entrada de les nenes mutilades a un col·legi.

-> Que s’aconsegueix deixant a les dones sense poder entrar a espais públics? Doncs que no es puguin socialitzar i culturitzar, impedint així que s’alliberin i s’emancipin del patriarcat. Just el contrari del que es pretenia-

->Catalunya és la Meca de l‘islamisme més progressista i defensor dels drets de els dones. No en va Barcelona ha estat la seu del II Congrés del Feminisme Islàmic (Actes aquí), celebrat el novembre de 2006, on 400 persones varen discutir sobre la fi del patriarcat, la re-lectura feminista del Alcora, la plena igualtat de sexes i la defensa dels drets humans. Tan sols se’n van fer ressò algunes pàgines web alternatives com nodo50. Les feministes islàmiques molesten tant a islamòfobs com ayatolás.

Igual resulta que no es pretén solucionar un conflicte, sinó crear-ne un! Substituir l’imminent lluita de classes, a punt d’esclatar, per una nova creuada per tal de salvar el cristianisme occidental. Alienar als treballadors fent creure que el culpable de la crisi no és el capital, sinó un marroquí mort de gana que suposadament li ha pres la feina. Com ja els hi va fallar l’esperpèntic referèndum folklòric, calia treure’s un as de la màniga ben aviat!

El mateix havíem vist abans a Ausch-VIC, Badalona o Llavaneres, Catalunya té la major concentració de proletariat i cal desactivar aquesta olla a pressió com sigui. No tinc cap dubte que a mida que es convoquin mobilitzacions sindicals i obreres, més nombrosos seran els Ajuntaments que aprovaran mesures destinades, única i exclusivament, a atiar conflictes identitaris i descarregar la ràbia social contra els estaments més dèbils de la societat, en aquest cas les dones immigrants.

h1

Heribert Barrera i el catalanisme racista.

Juliol 28, 2009

Sabieu que un racista ha estat President del Parlament català i líder indiscutible d’ERC?? No? Doncs atents  que n’hi ha per llogar-hi cadires.

## Heribert barrera

Resulta que l’any 1980, després de els primeres eleccions al Parlament de Catalunya, la suma dels tres partits d’esquerres d’aleshores (PSC33, PSUC25 i ERC14) donava una folgada majoria absoluta que hauria convertit a Joan Reventós en President de la Generalitat. Però vet aquí que ERC, incomprensiblement, havia caigut en mans d’un iaio que va preferir aliar-se amb CIU i amb els reductes del franquisme (UCD), donant a Pujol el poder durant 23 anys.

Segons ell s’havia d’evitar que Catalunya caigués en mans soviètiques, tot i que el PSUC era un partit plenament democràtic que havia trencat amb la URSS feia 20 anys i s’havia sumat al eurocomunisme. De fet, ja havien governat PSUC-ERC al 1936 en ple auge estalinista, precisament quan Barrera va entrar al partit.

Barrera es va convertir en President del Parlament i va cedir el lideratge d’ERC a un multimilionari neoliberal anomenat Joan Hortalà (actualment President de la Borsa de Barcelona) que va arrossegar el partit a uns miserables 5 diputats, el pitjor resultat de la història del partit de Macià i Companys.

Un cop apartat de la primera línia política, Heribert va anar protagonitzant sonats escàndols polítics cada cop que obria la boca i deixava clara i diàfana la seva postura supremacista racial, comprometent a la direcció actual republicana. De fet, la federació barcelonina d’ERC en va demanar la seva expulsió.

Aquí algunes de els seves joies literals extretes del llibre “Que pensa Heribert Barrera?” i d’una entrevista a La Vanguardia:

“A Amèrica els negres tenen un Coeficient Intel•lectual inferior als blancs”

“S’hauria d’esterilitzar als dèbils mentals d’origen genètic”

“Es més important salvar Catalunya que la democràcia”

“La immigració es la principal amenaça de Catalunya , varem aconseguir superar les onades d’andalusos, però ara el català està en perill. A mi m’agradaria una Catalunya com la de la República: sense immigrants”

“Ningú em convencerà que és millor una Rambla amb gent mestissa que una on tan sols hi passegi gent de la raça blanca”

“Quan Haider (líder neonazi austríac) diu que hi ha masses immigrants, no és racista, diu la veritat”

“No estic en contra de la pena de mort: s’hauria d’obrir aquest debat”

“Em mereix més respecte un assassí d’ETA que un delinqüent comú, ja que l’etarra mata per conviccions nobles, no per diners”

“Si hagués estat diputat hauria votat la llei d’Estrangeria del PP”

“Les onades migratòries son un pla per descatalanitzar Catalunya”

“La solució per l’atur es expulsar els immigrants que ens roben el treball”

“Jo no sóc racista ni xenòfob”

PD: Un cop va morir, Josep Anglada, líder de la ultradretana PxC li va retre homenatge al considerar-lo un gran patriota i un exemple a seguir. La minúscula formació feixista catalanista Identitat catalana va fer una campanya titllada “Heribert tenia raó” a la manifestació del 11 de Setembre de 2011