Diari de Campanya (2): Aturem el discurs de l’odi de PP i PxC

 

Estimat Diari de Campanya:

Aquest passat divendres no podia faltar a la convocatòria de SOS Racisme davant la seu del Pp de L’Hospitalet. El motiu era protestar per la repugnant i vomitiva campanya d’odi racista que aquest partit ha defecat pels carrers de la nostre ciutat. Es tracta d’uns ridículs folletons on es proposen bestieses a l’alçada de “aturar la proliferació del kebab“.

Fins ara el Pp de L’Hospitalet s’havia distanciat un xic d’aquesta pàrvula demagògia estomacal que al ple municipal ha estat en mans del partit feixista PxC. Però, davant els escàndols de corrupció i el fracàs de les seves mesures econòmiques neoliberals, el PP es suma a al seva estratègia badalonina, fora dels límits dels drets humans, en un fanatisme extremista propi de grupuscles de hooligans marginals i no d’una dreta democràtica europea.

Cartells antiracistes davant la seu del PP-LH

A l’acte de SOS Racisme, on hem participat diversos candidats de la llista ICV-EUIA-Pirates, hem desplegat una pancarta contra els racistes de l’Ajuntament, hem estripat els folletins xenòfobs i hem encartellat contra el discurs de l’odi davant la seva porta. Jo he parlat amb els mitjans de comunicació locals on he posat en valor el treball per la convivència i contra el racisme, demanant al PP que retiri aquesta campanya i retorni als valors democràtics.

Pel que fa a la extrema dreta neonazi actualment te dos regidors al nostre Ajuntament: l‘ex-skin head Daniel Ordoñez amb un tèrbol passat de violència i pallisses, i Alberto Sanchez, impulsor del neonazi Casal Tramuntana de Barcelona, a qui podeu veure a la foto completament borratxo amb una bandera feixista celebrant la victòria de la selecció espanyola.

Recentment he publicat un article per la revista “Quaderns d’Estudi”, del Centre d’Estudis de l’Hospitalet – que podeu llegir clicant aquí- “Neofeixisme i antifeixisme unitari a l’Hospitalet de Llobregat (2010-2014)” – on analitzo les causes socials, econòmiques, històriques i polítiques de l’auge de l’extrema dreta a la ciutat i del seu lent declivi des de 2011, gràcies a la lluita unitària que hem dut a terme els antifeixistes a la ciutat, així com els seus puerils errors i crisis internes. Llàstima que no hi pogués incloure els darrers esdeveniments relacionats amb el terrorisme gihaidista o el fenomen islamofòbic de Pegida, als que ja vam aturar als carrers de L’Hospitalet recentment.

Per desgràcia, però, el caldo de cultiu del discurs racista, provocat per la competència de recursos escassos en barris obrers molt densament poblats, segueix existint. Es per aquest motiu que el PP ha vist una oportunitat per anar a pescar en els racons més foscos de l’odi i els perjudicis entre veïns, travessant una perillosa línia vermella que pot posar en risc la convivència als nostres barris.

Aquest dissabte hem recuperat també la memòria històrica antifeixista, aprofitant la II Cercavila Republicana pels carrers de L’Hospitalet. Un xic més deslluïda que l’any passat, doncs amb les presses de la campanya no ens ha donat temps a fer difusió fins al darrer moment. Just quan passàvem per davant de la caseta de Ciutadans una dona ens ha cridat “Franco! Franco!” i hem tingut una enganxada amb alguns dels seus militants, l’actitud xulesca i violenta dels quals em recordava a la pitjor PxC. Un cop a l’Ajuntament he llegit el manifest final reivindicant les fites democràtiques i socials de la II República i demanant un nou Procés Constituent Republicà després de les municipals.

Finalment una friki hiperventilada convergent ens ha vingut a intentar convèncer de les meravelles màgiques que aconseguiríem amb la independència, mentre nosaltres li hem recordat les retallades genocides aprovades per CIU i ERC a l’Hospital de Bellvitge. Ha marxat amb la cua entre les cames.

Un matí Antifeixista al Parlament

Aquest matí he tingut la oportunitat de formar part de la delegació d’Unitat Contra el Feixisme i el Racisme que ha comparegut a la Comissió d’Exteriors del Parlament de Catalunya, per parlar sobre l’auge de l’extrema dreta a Europa i a Catalunya i les formes com la podem combatre.

No es la primera vegada que entro en aquest palauet neoclàssic, construït per Felip V per tal d’ubicar-hi el polvorí i l’arsenal de la fortalesa militar de la Ciutadella, que a començaments de s.XX es va reconvertir en un museu d’art amb nombroses restes arqueològiques exposades; però si que era el primer cop que ho feia en una Comissió.  Després d’identificar-nos ens han fet passar a una glamourosa sala amb butaques folrades de vellut vermell, on ens esperava l’imputat per corrupció Oriol Pujol, tot i que a una distància prudencial que, per sort, ha impedit a aquest afaneta manllevar-nos la cartera. Jo, que soc un amant de la democràcia representativa i sento fascinació per la litúrgia institucional, crec que veure-ho des del backstage li fa perdre molta màgia, la veritat.

La intervenció ha anat a càrrec de David Karvala que ha fet una brillant exposició sobre la naturalesa de la ultradreta i de les diferents formes que empra per créixer al carrer i a les urnes dins un context de crisi social, amb nombrosos exemples, així com de les diferents actituds que es poden adoptar per fer-hi front, especialment des de les institucions, demanant més contundència contra el centre neonazi Casal Tramuntana, entre altres. Si voleu saber més sobre el tema us recomano un extens article meu sobre el tema per la Revista Jovent.

Les intervencions de ERC i PSC han estat molt correctes i oportunes, incidint en el mal que ha causat en la convivència als barris el sorgiment de PxC i de com el populisme es sempre un falsa drecera per sortir de la crisi. Lorena Vicioso per part de ICV-EUiA ha estat la més contundent assenyalant la complicitat de la dreta presumptament moderada amb els discursos de l’odi. Cap diputat de la CUP ha participat de la comissió, ja que de ben segur tenien coses molt més interessants a fer.

Per part de la dreta, el jove diputat del PP Juan Millan (qui estèticament semblava un universitari progre) ha fet unes declaracions delirants i surrealistes, atacant directament a Karvala, citant textos anticapitalistes del seu blog personal, afirmant que l’antifeixisme es una idea radical i tan perillosa com el nazisme; que el 15M era la base del creixement de l’extrema dreta, ja que qüestiona les bases de la democràcia parlamentaria o asseverant que Marine Le Pen ha crescut a base de trotskistes. Karvala li ha contestat recordant l‘homenatge a la División Azul de la Delegació del Govern, l’ús del discurs xenòfob per part de Garcia Albiol per tal de guanyar vots, o les fotos de membres de Noves Generacions amb imatges i salutacions falangistes, tot i deixar clar que el PP no es feixisme.

CiU ha fet un discurs molt ambigu, buit de contingut, ple de retòrica facilona, llocs comuns i frases tòpiques a favor de la convivència, sense pronunciar-se clarament en res. Però mentrestant, un altre diputat seu Roger Montañola , feia un tuit en la línia del PP, banalitzant el feixisme i equiparant-lo amb l’esquerra. Si que els ha durat poc la memòria del atac que van patir a la Blanquerna.

Ciutadans, si bé s’ha compromès en lluitar per combatre i il·legalitzar la ultradreta, ha recordat que ells reben atacs a les seves seus par part d’altres totalitarismes. Ep! Aquí mai ningú ha dit que no hi hagin feixistes dins l’independentisme, més aviat al contrari, UCFR ha estat el primer en denunciar-ho.

Doncs res! Una entretinguda experiència i un bon exemple de com els moviments socials han d’interactuar amb les institucions parlamentaries!

STIEG LARSSON: L’antifeixista

Mundialment conegut per ser l’autor de la saga de novel·la negre “Mil·lenium“, Stieg Larsson té una altre faceta literàriament més desconeguda però políticament molt més interessant. Abans de morir víctima d’un infart, Larsson va ser un brillant periodista compromès amb la lluita contra el racisme i la ultradreta, al front de la revista d’investigació antifeixista “Expo”, que va complementar amb la seva militància trotskista a la Lliga Comunista dels Treballadors.

Doncs bé, recentment l’editorial Columna ha editat “La Veu i la Fúria“, una selecció dels seus interessants articles  a carreg de Daniel Poohl que va caure a les meves mans, gràcies a un inesperat préstec d’Elena Embuena, regidora d’ICV a Sant Joan Despí, coneixedora de la meva militància a Unitat contra el Feixisme i el Racisme.

El primer que ens sobta és el seu profètic i clarivident article “Estocolm pot sofrir un atemptat terrorista“, datat a 1995, on adverteix que l’extrema dreta escandinava viu immersa dins una bombolla conspiranoica,  acumulant armament, llençant amenaces delirants i que en qualsevol moment  un grillat, que es cregui amenaçat pel sionisme mundial multicultural, podia fer una matança. Es va equivocar de pocs quilòmetres, no va ser Estocolm sinó Utoya, a la veïna Noruega, per la resta ho va clavar.

Posteriorment Stieg es dedica a diseccionar l’estratègia política de “Demòcrates de Suècia“: un partit xenòfob format per skin heads neonazis, que han abandonat els uniformes militars i les esvàstiques pels vestits i les corbates, per tal d’aparentar ser un partit democràtic, i, sota aquesta pell de xai, entrar dins el sistema polític parlamentari. Us sona a cert partit polític català, per un casual?

Doncs bé els paral·lelismes amb PxC no acaben aquí: Larsson es dedica a desmuntar el discurs neo-feixista de mentides i fal·làcies, on critiquen la corrupció de la “casta política” quan ells son els més corruptes de tots, demanen “llibertat d’expressió” que utilitzen exclusivament per escampar l’odi envers les minories, s’erigeixen com a representants de la “llei i l’ordre” quan son el partit amb més antecedents penals i, com no, consideren que la seva trajectòria neonazi i violenta és un anècdota del passat.

Larsson també explica les dificultats amb les que viuen els periodistes amenaçats per l’extrema dreta i, de fet, ell ho va estar durant molts anys, motiu pel qual  mai es va arribar a casar amb la seva parella doncs no volia figurar als registres municipals, per por a ser localitzat, fet que va impedir que la seva xicota veges un cèntim de la fortuna venuda per Mil·lènium.

Finalment m’agradaria destacar una reflexió interessantíssima sobre el tractament de casos de violència de gènere i immigració als mitjans de comunicació: Stieg compara com es van enfocar als medis les morts de dues noies a mans de les seves parelles, una sueca i l’altre kurda. Mentre que en el cas de la sueca es va tractar com un producte del patriarcat  i la notícia va passar desapercebuda sense més, en el de la kurda es va generar una pol·lèmica entorn a si aquesta cultura era masclista per naturalesa i si el fet que siguin musulmans predetermina als kurds a assassinar a les seves dones.

Doncs res! Una veritable pèrdua per la lluita antifeixista europea i una excel·lent recomanació literària!

Valoració dels resultats electorals

-> ICV-EUiA-IU, la coalició verda i roja per la que jo demanava el vot, ha obtingut el millor resultat de la seva història en % de vot, triplicant els diputats a Catalunya i multiplicant per 5 a tota Espanya. Tindrem un magnífic grup parlamentari  ampli i divers que serà 4a força política amb Joan Coscubiela, Laia Ortiz, Joan Josep Nuet, Gaspar Llamazares, l’economista del 15M Alberto Garzón o Cayo Lara entre altres. A Hospitalet som la formació política que més creix, amb 4.500 votants nous (10.500 en total), arribant al 10% de vot, resultat que no es veia des dels temps del PSUC. Sens dubte els diferents moviments socials en els quals estem molt implicats, ens hi han ajudat de valent!

-> Unitat contra el Feixisme i el Racisme tot i no presentar-se a les eleccions s’ha erigit com el veritable vencedor moral, veient com la contundent campanya #novotisPxC ha aconseguit el seu únic objectiu polític: que Anglada no fos diputat. Allà on s’ha fet més campanya, més ha baixat el feixisme: Al Gornal, on es van repartir 2.000 octavetes PxC passa del 15 al 4%, a St Boi del 10 al 4%, a Vic de 3000 vots a 300… queda finalment demostrat que l’estratègia d’enfrontament pacífic, desencarcarament i pedagogia és la millor forma d’impedir l’avenç nazi a casa nostre. En un més hem distribuït 100.000 octavetes, hem fet 7 manifestacions, 2 vídeos, tallers i presentacions de llibres, varies notes de premsa… i amb el pressupost que teníem de vendre xapes i llibres!

-> PSOE: S’ensorra fins a nivells estratosfèrics i la hecatombe es històrica. La socialdemocràcia ha de trobar un relat ideològic nou, allunyat de la fal·laç “tercera via” social-liberal de Zapatero  i Toni Blair, si vol tornar a governar algun dia en algun lloc; no pot ser que tot el seu discurs es basi en la por a la dreta, si quan arriben al poder fan el mateix que ells, actuant sempre al dictat dels mercats. Tot i així, estic convençut que Rubalcaba serà un magnífic líder de la oposició.

-> CIU:  Em fa molta vergonya que un repugnant grupuscle corrupte i llepaciris que dinamita l’educació i la sanitat pública, baixa els impostos als rics, reparteix milions a les escoles privades de l’Opus Dei i al Grup Godó, fa declaracions homòfobes i racistes en una campanya erràtica i demagògica, pugui ser la 1a força política a Catalunya. Duran Lleida, però, no podrà seguir negociant fosques partides pressupostàries al servei dels lobbies mafiosos, ja que el PP no necessita el seu vot per res.

-> PP: A Catalunya obté un resultat decent (tot i que per sota del de Josep Piqué el 2000) i a Espanya arrasa, simplement pel fet de ser un partit diferent al PSOE. Temo el que pugui arribar a fer el neoliberalisme ultracatólic embogit i amb poder absolut, però ja no em fan por: ja tenim la resistència al carrer:el 15M. Rajoy ha guanyat amb la promesa de sortir de la crisi i crear ocupació; doncs bé, ja triga!

-> ERC-Reagrupament: Sembla que la estratègia d’allunyar-se del tripartit i apropar-se a  la dreta de CIU no els ha anat del tot malament, tot i perdre els 3 senadors que els quedaven i uns 50.000 vots, quedant per sota del resultat a les passades autonòmiques. Han parat  momentàniament la sagnia de vot que els duia de cap a la marginalitat extraparlamentària i la única persona que em cau bé d’aquest partit, Joan Tardà, seguirà sent diputat. Sempre ens quedarà el consol de pensar que si no existissin CIU tindria encara més diputats, suposo que deu ser l’únic sentit de l’existència d’aquest partit.

-> Amaiur: Sens dubte qui ha tret millor rendiment del procés de pau ha estat l’esquerra abertzale, guanyant les eleccions al País Basc i obtenint representació a Navarra. Espero que els seus diputats estiguin a l’alçada, trenquin el sectarisme llunàtic que ha caracteritzat a Batasuna al llarg dels temps i obrin un discurs radical en matèria social i econòmica, més enllà del  nacionalisme folklòric.

-> Altres: El partits simbòlics i extraparlamentaris ens deixen algunes propostes interessants, destacar el resultat del partit democratista-nerd “Pirates” que, tot i que em segueix semblant una frikada graciosa, tenen propostes de democràcia directa i virtual prou interessants; “PACMA” ens recorda un cop més els drets dels animals, “Escons en Blanc”  s’ha fet notar a l’absurd Senat i, finalment la coalició  “Anticapitalistes” ha fet una bona campanya assenyalant als culpables de la crisi.

Les imatges de la campanya

Finalment avui acaba aquesta campanya electoral, en la que jo he col·laborat més activament de totes les que recordo! Falten dos dies per saber la composició del Congrés i del Senat, així com de saber la identitat del proper President del Govern, però jo vull acabar el meu periple electoral amb les imatges que m’enduc de record! Cap de les fotografies son meves, sinó que les he trobat navegant per la xarxa i en desconec l’autoria!

Fotografies d’actes i, sobretot de movilitzacions socials que ens recorden que ens juguem aquest diumenge

El CAP de la Rambla Marina (Bellvitge) ocupat per un grup de iaioflautes, en contra del seu tancament.

La furgoneta de Joves d’Esquerra Verda (ICV) i Alternativa Jove (EUiA) que ha recorregut Catalunya,demanant que la democràcia sigui el poder del poble i no dels mercats.

Concentració anti-feixista davant l’acte central de PxC a Les Corts, on va intervindre el neonazi belga Filip Dewinter

L’únic diputat del PSOE que va votar contra la Reforma Laboral i de la Constitució, António Gutierrez demanant el vot per Joan Coscubiela

Manifestació en contra de les Retallades a les Universitats

Pancarta a Martorell d’ICV dient que tan sols el vot serveix per aturar les retallades

Manifestació d’Unitat contra el Feixisme i el Racisme a Pça Universitat ben xops per la pluja

Un desnonament aturat a Salt, gràcies a la mobilització social de la Plataforma d’Afectats per la Hipotèca

L’ex-fiscal contra la Corrupció, Carlos Jimenez Villarejo, que tanca la llista de ICV-EUiA, amb Joan Coscubiela i els candidats joves de la coalició.

POSTDATA: I la millor, me la guardo pel final: 600 persones rebentant l’acte final de campanya d’ICV-EUiA a La Farga d’Hospitalet

Resultats de la meva Enquesta del 20N: cap a 1936?

DISTRIBUCIÓ DE DIPUTATS PER CATALUNYA

Partit	Enquesta	2008
ICV-EUiA	15 diputats	1 (+14)
PxC	13-14 diputats	0 (+13/14)
ERC-R.CAT	12 diputats	3 (+9)
CIU	4/5 diputats	10 (-5/6)
PSC	2-3 diputats	25 (-22/23)

Un any més ja tenim aquí els resultats de la meva prestigiosa enquesta electoral, com sempre, absolutament científics, representatius i quasi infal·libles.  I, com veureu les dades son d’allò més sorprenents en comparació a la resta de sondejos de pa sucat amb oli que han publicat la resta de mitjans, manipulats i comprats al servei de foscos interessos partidistes. Com ja haureu observat, a distribució d’escons recorda més a 1936 que a 2011, però bé…

PARTICIPACIÓ: Serà d’un 90,3% de la població, es a dir, la més elevada de la Història de Catalunya en unes eleccions. La gent ha recuperat la il·lusió per la democràcia i les urnes i, finalment, els abstencionistes s’han adonat que la seva tonta passivitat tan sols servia per deixar en mans dels mercats l’administració pública.

ICV-EUIA: Amb una espectacular pujada de 1 a 15 diputats, la coalició d’esquerres es converteix en la força més votada a Catalunya, recollint la gran part de vot de l’enfonsament total del PSC. Es evident que la magnífica candidatura de Joan Coscubiela ha trencat el sostre de vidre de l’ecologisme post-marxista  que podrà formar un grup parlamentari propi, nodrint-se d’encara més diputats d’eQuo i IU, d’arreu de l’estat. Veurem al Coscu de president de la III República?

PxC: Els votants de dretes s’han afartat de tants drets humans, tanta democràcia i tanta tonteria; la burgesia aposta fort per una ultradreta feixista. Tal com venim advertint des de Unitat contra el Feixisme, aquesta formació política pot entrar a les institucions si no se la combat, denunciant l’odi neonazi que s’hi amaga al darrere, ja sigui amb concentracions, pedagogia sobre tòpics racistes o bé contactant amb els Mossos d’Esquadra, per exemple, en cas que es  passi la ratlla de la llibertat d’expressió, com ja vaig fer un cop.

ERC-R.Cat: Alfred Bosch, tot i el seu escás carisma públic, es menja amb patates a CIU. La seva aposta per un gir al nacionalisme, amagant el seu perfil social i el seu pas pel tripartit, els dona un espectacular rendiment, multiplicant per tres els seus resultats. L’aliança amb els independentistes conservadors de Carretero fa d’imant per tots els votants convergents, avergonyits del patetisme ridícul de Duran Lleida.

CIU: Espectacular patacada del partit d’Artur Más, Boi Ruiz i Felip Puig, liderats aquest per un homòfob bavós que passarà de ser el polític més ben valorat d’Espanya al grup mixt. Ho sentim molt Duran, però amb els vots dels lobbies no n’hi ha prou per guanyar les eleccions.

PSC: Enfonsament absolut del socialisme català, venut als mercats i al neoliberalisme. Els votants del PSC fugen corrents a ICV, a qui veuen com una força molt més diga i coherent per defensar els drets dels treballadors i la democràcia. Carme Chacón amb prou feines sortiria ella de diputada.

PP: Els votants fatxes no els ha fet gràcia la moderació ambigua de Rajoy; ells volen un ultra disposat a anar a per totes contra els rojos i els indignats o presentar-se amb un fusell al Parlament, així doncs han deixat a la gavina, per llençar-se de cap al nazisme xenòfob d’Anglada. El PP perdria tots els seus diputats al no arribar a la barrera del 3% per obtindre representació.

Altres: Fins un 10% d’electors optaran per llençar el seu vot a alguna candidatura extraparlamentària, pirata, stalinista, en blanc,  troskista o amb un troç de xoriço a dins. Gràcies per allargar el procés de recompte electoral fins a altes hores de la nit, que els que som apoderats ens ho passem pipa amb aquests vots simbòlics.

Doncs res, el 20N podreu veure com de clavats son aquests resultats!

Les estratègies davant el Feixisme

Com ja estic una mica cansat de que en molts actes o assemblees del moviment social “Unitat contra el feixisme i el racisme” del que formo part molt activament, sempre aparegui algú expressant seriosos dubtes sobre la nostra  forma d’actuar i plantejant si no seria millor ignorar i silenciar a les formacions ultradretanes, he decidit fer un article detallant els motius i raonaments que hi han al darrere de la línia seguida per UCFR, segons el meu punt de vista particular i subjectiu.

A Europa ja fa anys, i en alguns llocs fins i tot dècades, que tenen formacions de caràcter, xenòfob, populista i neonazi amb representació política a les institucions. Arreu del continent líders embogits com Jorg Haider, Jean Marie Le Pen, Geert Wilders o Pim Fortuny han aconseguit importants quotes de vot i poder, generant odi i confrontació al seu pas.I quines han estat les estratègies que han seguit l’esquerra antifeixista davant aquest fenomen? Bàsicament ho podem resumir en dues vies:

LA VIA FRANCESA

A França el Front Nacional, una coalició de formacions d’extrema dreta, ha anat creixent poc a poc des del 0,5% del  1973 fins a que el 2002 Jean Marie Lepen, negacionista de l’Holocaust Nazi, passava a la segona volta de les eleccions presidencials de 2002 i, la seva filla Marine Le Pen ja apareix en algunes enquestes com la candidata favorita a les Presidencials de 2012   sent especialment preocupant el 21% de vot que té a la Catalunya Nord.

Sense cap lloc a dubte el seu major èxit ha estat normalitzar el feixisme com una ideologia més, amb presència habitual  al carrer i als mitjans de comunicació.

La dreta democràtica de Sarkozy ha optat per fer com Duran Lleida i Xavier Garcia Albiol aquí: copiar el seu discurs en una versió un xic més light per tal de robar-los els votants. Doncs bé, després que el Govern francès iniciés un demagògic procés d’expulsió dels gitanos romanesos de França, el FN va sortir encara més reforçat a les enquestes, doncs el seu discurs s’havia vist legitimat, normalitzat i emparat pel poder executiu, però els votants populistes sempre preferixen l’original a la còpia.

Per altre banda els partits d’esquerres (socialistes, ecologistes, comunistes i troskistes) sempre han optat per no enfrontar-se directament al FN, per “no fer-los propaganda“, creient que si no parlaven d’ells desapareixerien per art de màgia. I, amagant el cap sota terra com una covarda estruç, han vist com el FN es convertia en el partit de la classe treballadora, arrasant en barris obrers i marginals, antics feus comunistes als anys 70’s.

Un exemple català d’aquesta postura seria Vic, on PxC ha escalat de 1 a 5 regidors mentre la resta de partits miraven cap a una altre banda o, fins i tot, CIU-PSC-ERC adoptaven part del seu programa per expulsar immigrants.

LA VIA ANGLESA

Anglaterra a les passades eleccions locals de 2010, sorprenentment el British National Party va passar del 5,1% de vot al 1,9% perdent TOTS i cada un dels 25 regidors que havia aconseguit a la província de Londres, tot i comptar amb un àmpli moviment social feixista de hooligans que els dona suport (English Defense League, amb més de 100.000 membres) En el mateix moment que la ultradreta puja a Europa, aquí desapareix del mapa! On és el secret?

Doncs molt senzill: UNITE AGAINST FASCISM, un moviment social unitari, que reuneix a milers d’activistes d’ideologies molt plurals i que ha impedit que la ultradreta pugui esdevindre una ideologia més, mobilitzant pacíficament a milers de persones davant de cada un dels seus mítings, anant porta per porta als pobles petits explicant que BNP i EDL son feixistes i violents, fent xerrades i tallers, o empaperant els carrers amb fotografies dels seus membres fent salutacions nazis. Els membres de UAF tenen ideologies molt plurals i de ben segur en qualsevol altre tema econòmic o social es barallen constantment, però davant el feixisme laboristes, ecologistes i liberals treballen colze amb colze i han aconseguit que 4 de cada 5 votants del BNP deixi de ser-ho i BNP esdevingui extraparlamentari en una sola legislatura.

Un exemple català d’aquesta postura són Vilanova o Reus on, gràcies a la gran campanya de mobilitzacions a les passades municipals d’Unitat contra el Feixisme i el Racisme, PxC va perdre el 50% del seu vot respecte a les autonòmiques, quedant-se sense representació política.

No tota la propaganda és bona i que parlin de tu no sempre és fantàstic, oi Anglada?

L’art de dir que NO

Per algun remot i oblidat trauma d’infantesa a mi sempre m’ha costat molt negar-me a la petició d’algú altre. Una terrible por sempre s’apodera de mi quan algú em proposa quelcom, per molt que em repugni i desagradi la seva petició, la qual cosa m’ha dut a les situacions més surrealistes que us pogeu imaginar.

Durant els anys en que no tenia parella estable em vaig fer un bon fart de follar amb paios veritablement repulsius, menjar polles diminutes que no m’interessaven en absolut, acabant la nit entre flassades de psicòpates en potència. El meu cervell donava taxatives ordres de fugir cames ajudeu-me, però per algun mecanisme psicològic se’m travava la llengua i em deixava dur pels aconteixements.

Si donéssiu un cop d’ull a la meva agenda de ben segur us donaria un atac de vertigen fins a caure en rodó: Que si preparar la campanya electoral amb els Joves d’ICV pel 20N, que si Unitat Contra el Feixisme anuncia múltiples convocatòries per impedir que Anglada esdevingui diputat, que si l‘Assemblea 15M del meu barri no pot estar dos dies sense manifestar-se… a que no endevineu qui no es salta a res, per no saber negar-s’hi?

Ara per postres, com estic a l’atur, no paro d’anar a entrevistes de feina que no m’interessen en absolut, ofertes de treballs que no faria ni que em fuetegessin i que em fan perdre tot el matí. Però clar, com he de dir que no? Afortunadament la meva patologia encara no ha derivat a l’extrem de signar contractes, però tot arribarà. De moment ja estic mig emmerdat dins un projecte d’una empresa que no veig gens clar, però bé…

Resulta evident que tinc terror a enfrontar-me a la reacció desfavorable davant una negació. Algun consell de teràpia? Per la meva salut mental, econòmica i social em corre un xic d’urgència. Mira que davant del mirall em surt la mar de bé dir NO…

La rebuda dels regidors feixistes a l’Hospitalet

El dia d’ahir va ser una jornada molt trista per la història de l’Hospitalet: per primer cop des de 1979, dos regidors d’ideologia descaradament feixista van entrar al nostre consistori per tal de vomitar el seu discurs d’odi xenòfob, dividir i enfrontar a la classe treballadora i convertir els plens municipals en un circ.

Evidentment des de Unitat contra el Feixisme i el Racisme, no ens vam quedar de braços creuats i vam desenvolupar dues estratègies per tal de explicar a la ciutadania quina mena d’energúmens havien escollit i fer palès el rebuig dels ciutadans demòcrates a aquesta infàmia:

OPERACIÓ DESENMASCARAMENT

   L’ex skin head neonazi Daniel Ordoñez (PxC) entrant a l’Ajuntament ahir

El mateix dia  de la investidura, els diaris ARA, La Vanguardia, Hospi.cat i Nació Digital publicaven, a les seves edicions digitals, un extens reportatge sobre el passat de skin head neonazi i violent del cap de llista de PxC a Hospitalet Daniel Ordoñez, on s’hi recullen declaracions policials com: “La seva especialitat és la violència com a forma de diversió” “Està acusat d’intent d’agressió sexual, coaccions i amenaces de mort, i pallisses a immigrants i nouvinguts.”, “van atonyinar a un guàrdia urbà de paisà que els va amonestar i un cubà de pell negra, així com van obligar un home gran a cantar el Cara al Sol a mà alçada” .

Podeu llegir l’article sencer al DIARI ARA, LA VANGUARDIA, HOSPI.CAT o NACIÓ DIGITAL o, si ho preferiu, us podeu descarregar en PDF la noticia apareguda a La Vanguardia el 1999 sobre la seva detenció a Terrassa, en mig de disturbis neonazis: La Vanguardia, info Ordóñez .

OPERACIÓ BENVINGUDA

Imatge dels antifeixistes a la plaça, tapant la pantalla general en el moment que Ordoñez prometia el carreg

Des de Unitat contra el Feixisme i el Racisme havíem convocat una breu concentració a la porta de l’Ajuntament per tal de rebre als regidors entre xiulets. Esperàvem poca assistència, ja que no havíem posat cartells i ho havien convocat amb molt poca antelació, però dos factors sorpresa van fer que la convocatòria esdevingués massiva: per una banda el fet que l’Acampada de l’Hospitalet convoqués una concentració d’indignats a la mateixa hora i lloc, no ens va costar gaire lligar les dues protestes, tenint en compte que ja hem fet xerrades conjuntes sobre antifeixisme i immigració.

Per altre banda, el fet que la Web oficial de PxC a Hospitalet amenacés amb boicotejar la concentració, fent gala del seu llenguatge barroer, feixistoide i violent, absolutament indigne d’una formació amb presència institucional:

“Nosotros los esperaremos como es debido para darles las “gracias”. Es que tenemos ganas de reírnos después del ingente trabajo y claro, nada mejor que una troupe de payasos vociferando y brincando.“

Aquesta amenaça es va difondre ràpidament per les xarxes socials, animant a una assistència que va esdevindre massiva, superant la més optimista de les nostres previsions. Mai estarem prou agraïts a la incompetència supina de la senyora que gestiona aquest blog!

        Guàrdia pretoriana de Skin Heads de PxC

Vam rebre amb una gran cassolada als regidors, així com a la troupe d’uns 7 o 8 skin heads que l’acompanyaven, amb el cap rapat, patilles, botes amb punta de ferro, braços tatuats; així com un iaio franquista amb ulleres de sòl, una pija tenyida de ros platí o un adolescent que semblava la versió ultra de Justin Bierbier.

Després de xiular o tapar la pantalla amb pancartes cada cop que algun membre de PxC intervenia i vam esperar a la sortida als regidors, que van haver de sortir fortament escortats per un  impressionant cordó policial per tal d’evitar topar amb antifeixistes i indignats. VEGEU UN VIDEO AQUÍ I UN ALTRE AQUÍ

Doncs res, aquest ha estat l’aperitiu del rosari que espera a aquests regidors feixistes durant els propers quatre anys!

pd: Leona Catalana, però mira que ets inútila! NO SOC PAS QUI ET PENSES!!

Crònica de la Manifestació contra el Racisme i el Feixisme a Hospitalet

Fins al darrer moment vaig estar amb l’ai al cor. Havíem enganxat prou cartells? Eren suficients les octavetes, la convocatòria a Facebook i a Twitter, així com el boca orella?

La veritat es que el dia no el podíem haver escollit en pitjor data: el plenes Festes de Primavera les colles de diables i tabalers tenien l’agenda plena, els Esplais celebraven una Festa al Parc i l’associació multicultural Akwaba feia una Festa de la Diversitat. Peró entre Setmana Santa i la campanya electoral no ens quedava cap altre buit al calendari! Encara sort n’hem tingut dels magnífics Grallers de Bellvitge que ens han animat el recorregut!

Peró tot i així hem de celebrar que més d’un mig miler llarg de vosaltres hagueu fet l’esforç de llevar-vos i perdre un matí de dissabte per advertir als ciutadans de l’Hospitalet de que un neonazi violent pot esdevindre regidor el proper 22M, contagiant a la resta de polítics del seu infame discurs en contra la democràcia i els drets humans, difonent les seves insidies manipulades envers els immigrants, la seva víctima predilecta.

La Manifestació no era un objectiu en si mateix, sinó un mer mitjà de difusió i visibilitat, un altaveu per posar en alerta als nostres veïns de que el sistema polític de llibertats democràtiques es troben greument amenaçats i que, davant el seu discurs d’odi, en trobaran en tot moment al davant, passin o no passin! I, sense lloc a dubte, aquest objectiu s’està assolint, poc a poc!

El recorregut no ha estat que nosaltres haguéssim volgut, però les activitats programades a la Rambla ens van obligar a pactar amb Governació una ruta alternativa, passant pel barri popular de Sant Josep i acabant al Pont de la Llibertat, un monument que simbolitza la resistència i la lluita contra la dictadura feixista a la nostre ciutat.

Ha estat, de nou, un plaer veure la gran diversitat d’ideologies, sindicats, ONG i partits representats. Gràcies a tots!

Des de pàgines web de l’extrema dreta ultranacionalista s’ens havia acusat de ser terroristes islàmics o d’estar a favor del Burka i des del blog del grupuscle feixista PxC es van referir a nosaltres com “una panda de guarros“, mentre al seu grup de Facebook s’ens havia amenaçat amb fer contramanifestacions… En fi, els lladrucs habituals dels qui no tenen cap altra idea ni projecte que l’odi absolut envers els que no pertanyem a  la seva raça presumptament escollida  tot i que aquesta superioritat ètnica, paradoxalment, no es vegi reflectida en el seu coeficient intel·lectual.

Aquí podeu veure la noticia al canal 3/24 que s’ha emès vàries vegades durant aquest matí i AQUÍ la noticia als mitjans de comunicació locals amb els que hem tingut una gran complicitat en tot moment!

PROPERA CONVOCATÒRIA: CONCENTRACIÓ DAVANT L’AJUNTAMENT D’HOSPITALET EL DIJOUS DIA 5 A LES 20:00H EN MOTIU DE L’INICI DE LA CAMPANYA ELECTORAL.

NO PASSARAN