Posts Tagged ‘hospitalet’

h1

#29M: Així vaig viure jo la Triomfal Vaga General per la Dignitat

març 30, 2012

Ahir va ser un dia històric de lluita que, de nou tornarà a canviar la història, on els treballadors hem començat a recuperar la dignitat furtada, de forma massiva i unitària als carrers de pobles i viles arreu.

Ha estat la Vaga del 99%, on els sindicats, les assemblees populars i els partits d’esquerres (sobretot ICV-EUiA, que ha estat el partit de la Vaga) han aconseguit aturar el país completament, tot i la estratègia goebeliana de CIU-PP, els tentacles dels mercats, per rebentar aquest èxit amb 4 infiltrats policials i convergents  violents a sou d’Interior, que avui acaparen les portades de la premsa d’ultradreta, com La Vanguardia.

Així ho vaig viure jo!

04:00h- Concentració al metro de Feixa Llarga (Bellvitge) per tal d’impedir que cap treballador del metro entrés ni un minut abans dels serveis mínims i que tan sols ho fessin els que figuraven a la llista pactada amb els sindicats. Som unes 150 persones, majoritàriament de CCOO, menys d’UGT, amb un gran desplegament de les bases locals d’ICV-EUiA, també alguns membres del 15M que marxen a a reforçar el piquet de TMB.

05:45h- Un cop entren els serveis mínims de metro anem a ajuntar-nos amb el piquet de TMB per tal d’endarrerir la sortida dels primers busos del matí, evitant que cap conductor sortís abans de la entrada dels serveis mínims

06:15h- Tallem la Gran Via en els dos sentits de la marxa, mentre simultàniament un altre grup aprofita per posar pneumàtics encesos en diferents punts de la via. Un taxi quasi prova d’atropellar-nos, mentre que els mossos ens fan fora en poca estona, però de forma molt tranquil·la.

08:00h- Després de fer piquets molt tranquils per la zona industrial, on estava absolutament tot tancat, arribem a la Plaça Ajuntament on l’aturada del comerç és total. Em sento molt orgullós de la campanya prèvia de difusió per les botigues del barri en ela que vaig participar molt activament. Els únics que treballaven eren aquests…

11:00h- El piquet principal de la ciutat, dona la volta per Can Serra, Florida, Torrassa i Sant Josep. Avancem molt ràpidament ja que ho trobem pràcticament tot tancat, tan sols ens cal actuar en algun bar o supermercat. Es respira una calma total, com d’un diumenge. El millor moment va ser quan vam arribar a la Farga i van tancar les portes deixant a tots els clients tancats a dins durant mitja hora!

12:00h- Arribem al final del recorregut una hora abans del previst! Hem trobat una ciutat tan aturada, que tot ha anat sobre rodes. A la Plaça Ajuntament els portaveus locals de CCOO i UGT parlen des d’un cotxe megàfon, valorant l’èxit absolut de la jornada triomfal, on el consum elèctric ha estat molt menor que les dues vagues generals i la ciutat s’ha involucrat totalment en la lluita.

15:00h- Em venen a buscar en cotxe i un grup de Joves d’Esquerra Verda, amb la diputada al Congrés Laia Ortiz, aprofitem per dinar a la seu de Barcelona on  preparem aquesta genial marioneta de Mariano Rajoy que balla al só dels Mercats

19:00h- La manifestació resulta un èxit absolut de participació i diversitat, pacífica i unitària. La performance mòbil del Mariano resulta un èxit total i el bloc d’ICV-EUiA és el més nombrós i animat amb diferència. Fins i tot Joan Herrera s’arrenca a ballar ska o a llençar consignes i crits des del camió que duia l’equip de só. Veiem al fons una estranya columna de fum negre, però no li donem importància.

21:00h– De tornada a casa contemplo horroritzat les escenes de violència provocada per 4 zumbers i instigada pels mossos de paisà per tal que la Vanguardia i pugui amagar l’èxit de la jornada de lluita. Una tàctica 100% Puig  1) Ui venen uns radicals 2) 20 infiltrats policials els animen a esclatar la violència 3) Els mossos els deixen incendiar fins que La Vanguardia ja té la imatge de portada 4) Fan detencions indiscriminades als passerells q passaven per allà. Els brètols s’haurien d’adonar que li estan fent el joc a CIU  i que no son més que marionetes del Grup Godó. Llàstima que s’hagin deixat les neurones fa 4000 porros. Aquí la prova de que tot ha estat un muntatge de CIU:

1- Un mosso de paisà, infiltrat entre els violents i instigant als brètols. 2- El grup violent  bolca els tres contenidors i li peguen foc a un. 3- El mosso es retira, mentre el grup crema. 4- El mosso s’ho mira deixant que la violència avanci .

Doncs res! La lluita continua als carrers, a les institucions i a les assemblees!

h1

#29M: Cap a una Vaga unitària i massiva!

març 17, 2012

M’agrada molt veure com les diferents sinergies que han anat sorgint per tots els racons des de fa un any, en contra del tsunami neoliberal i populista que arrasa el nostre benestar, poc apoc van confluint en alguns espais comuns.

L’altre dia vaig participar en una Assemblea Oberta de cara a la propera Vaga General, absolutament horitzontal, on varen participar membres de CCOO i UGT, així com de les diverses Associacions de Veïns de l’Hospitalet, moltíssims militants d‘ICV-EUiA, alguns socialistes desubicats acabats d’arribar a l’oposició, un representant solitari d’ERC, així com molta gent del 15M. Tal com va dir una portaveu d’UGT, tots hem entès, des de la més diversa pluralitat ideològica, que l’enemic no està entre nosaltres i que cal plantar-li cara units o ens esclafaran.

Ràpidament ens vam posar mans a la obra distribuint-nos barris per fer difusió, establint un calendari de reunions o objectius estratègics pels piquets. Mans a la obra i a treballar que aquí no s’hi val a badar davant la ferotge ofensiva del capital, amb la sempre servil ajuda dels esquirols, aquests zombies miserables i covards, capaços de trair a la seva mare per por a perdre el sou d’un dia o quedar malament davant el seu amo.

Aprofitant l’experiència dels que porten lluitant dels del 36, combinada amb l’empenta dels que agafem el relleu, podem ser imparables!

Suposo que aquest espai de trobada tan plural serà difícil de reproduir allí on les centrals sindicals vulguin mantenir una obsoleta jerarquia vertical, o les assemblees del 15M estiguin segrestades per zumbers populistes que es creuen en possessió de la veritat absoluta i que l’esquerra va néixer fa un any. Afortunadament no és el cas d’Hospitalet, on l’auge del neo-feixisme ha creat molts ponts i cruïlles conjuntes entre els resistents.

Ja podeu veure que xulos han quedat els cartells pels comerços!

h1

Valoració dels resultats electorals

novembre 21, 2011

-> ICV-EUiA-IU, la coalició verda i roja per la que jo demanava el vot, ha obtingut el millor resultat de la seva història en % de vot, triplicant els diputats a Catalunya i multiplicant per 5 a tota Espanya. Tindrem un magnífic grup parlamentari  ampli i divers que serà 4a força política amb Joan Coscubiela, Laia Ortiz, Joan Josep Nuet, Gaspar Llamazares, l’economista del 15M Alberto Garzón o Cayo Lara entre altres. A Hospitalet som la formació política que més creix, amb 4.500 votants nous (10.500 en total), arribant al 10% de vot, resultat que no es veia des dels temps del PSUC. Sens dubte els diferents moviments socials en els quals estem molt implicats, ens hi han ajudat de valent!

-> Unitat contra el Feixisme i el Racisme tot i no presentar-se a les eleccions s’ha erigit com el veritable vencedor moral, veient com la contundent campanya #novotisPxC ha aconseguit el seu únic objectiu polític: que Anglada no fos diputat. Allà on s’ha fet més campanya, més ha baixat el feixisme: Al Gornal, on es van repartir 2.000 octavetes PxC passa del 15 al 4%, a St Boi del 10 al 4%, a Vic de 3000 vots a 300… queda finalment demostrat que l’estratègia d’enfrontament pacífic, desencarcarament i pedagogia és la millor forma d’impedir l’avenç nazi a casa nostre. En un més hem distribuït 100.000 octavetes, hem fet 7 manifestacions, 2 vídeos, tallers i presentacions de llibres, varies notes de premsa… i amb el pressupost que teníem de vendre xapes i llibres!

-> PSOE: S’ensorra fins a nivells estratosfèrics i la hecatombe es històrica. La socialdemocràcia ha de trobar un relat ideològic nou, allunyat de la fal·laç “tercera via” social-liberal de Zapatero  i Toni Blair, si vol tornar a governar algun dia en algun lloc; no pot ser que tot el seu discurs es basi en la por a la dreta, si quan arriben al poder fan el mateix que ells, actuant sempre al dictat dels mercats. Tot i així, estic convençut que Rubalcaba serà un magnífic líder de la oposició.

-> CIU:  Em fa molta vergonya que un repugnant grupuscle corrupte i llepaciris que dinamita l’educació i la sanitat pública, baixa els impostos als rics, reparteix milions a les escoles privades de l’Opus Dei i al Grup Godó, fa declaracions homòfobes i racistes en una campanya erràtica i demagògica, pugui ser la 1a força política a Catalunya. Duran Lleida, però, no podrà seguir negociant fosques partides pressupostàries al servei dels lobbies mafiosos, ja que el PP no necessita el seu vot per res.

-> PP: A Catalunya obté un resultat decent (tot i que per sota del de Josep Piqué el 2000) i a Espanya arrasa, simplement pel fet de ser un partit diferent al PSOE. Temo el que pugui arribar a fer el neoliberalisme ultracatólic embogit i amb poder absolut, però ja no em fan por: ja tenim la resistència al carrer:el 15M. Rajoy ha guanyat amb la promesa de sortir de la crisi i crear ocupació; doncs bé, ja triga!

-> ERC-Reagrupament: Sembla que la estratègia d’allunyar-se del tripartit i apropar-se a  la dreta de CIU no els ha anat del tot malament, tot i perdre els 3 senadors que els quedaven i uns 50.000 vots, quedant per sota del resultat a les passades autonòmiques. Han parat  momentàniament la sagnia de vot que els duia de cap a la marginalitat extraparlamentària i la única persona que em cau bé d’aquest partit, Joan Tardà, seguirà sent diputat. Sempre ens quedarà el consol de pensar que si no existissin CIU tindria encara més diputats, suposo que deu ser l’únic sentit de l’existència d’aquest partit.

-> Amaiur: Sens dubte qui ha tret millor rendiment del procés de pau ha estat l’esquerra abertzale, guanyant les eleccions al País Basc i obtenint representació a Navarra. Espero que els seus diputats estiguin a l’alçada, trenquin el sectarisme llunàtic que ha caracteritzat a Batasuna al llarg dels temps i obrin un discurs radical en matèria social i econòmica, més enllà del  nacionalisme folklòric.

-> Altres: El partits simbòlics i extraparlamentaris ens deixen algunes propostes interessants, destacar el resultat del partit democratista-nerd “Pirates” que, tot i que em segueix semblant una frikada graciosa, tenen propostes de democràcia directa i virtual prou interessants; “PACMA” ens recorda un cop més els drets dels animals, “Escons en Blanc”  s’ha fet notar a l’absurd Senat i, finalment la coalició  “Anticapitalistes” ha fet una bona campanya assenyalant als culpables de la crisi.

h1

20J: Crònica d’una esgotadora jornada de lluita

juliol 21, 2011

Ahir, mentre el Govern dels Horrors de CIU dinamitava l’Estat del Benestar i aniquilava els drets socials dels catalans, amb l’inestimable ajuda mesella i palanganera de les seves minyones habituals (PP, PSC, Laporta i en part ERC), milers de persones sortíem al carrer en una històrica jornada de lluita i reivindicacions des de primera hora del matí fins a ben entrada la nit! Aquí la meva crònica:

8:30h-> Em llevo del llit, em vesteixo de dol rigorós i surto corrents cap al metro.

9:00h-> Trobada a Pubilla Cases de les diverses Assemblees de Barri de l’Hospitalet del moviment 15M. Tothom d’estricte negre i amb làpides i corones de flors simulem el funeral per l’Estat del Benestar.

9:30-> Ens sumem a la concentració dels treballadors de Correus, on alguns dels seus representants ens expliquen les retallades en aquest sector

10:00-> Arribem al CAP de la Florida. Llegim un manifest on es recullen les diferents retallades a la Sanitat catalana. Repartim octavetes entre els usuaris i els animem a acompanyar-nos.

10:30-> Pel camí van arribant companys i companyes dormilegues! Ja sumem quasi un centenar de manifestants. Creuem el Barri de Torrassa, llençant crits i consignes contra les retallades i Artur Mas, deturant-nos a la seu del PSC, que està just a sobre de La Caixa.

11:00-> Arribem a Ciutat Judicial, on es llegeix un manifest contra les retallades en Justícia i reinserció social. Coincidim amb una altre concentració, més minoritària de suport a un jutjge.

11:30-> Creuem Santa Eulalia i Sant Josep a un ritme lleuger, ja que el temps s’ens tira a sobre. Tan sols fem una breu parada a Tele Hospitalet i a Benestar Social, per demanar mitjans públics plurals i recordar les brutals retallades en  el sector que afecta als sectors més desfavorits de la societat.

12:00h-> Arribem ja al centre d’Hospitalet, deturant-nos a la Regidoria d’Educació i davant les oficines de l’Inem, on es llegeixen textos sobre la precarietat i les retallades a les escoles, així com sobre la reforma laboral que ens ha dut als 5 milions d’aturats.

12:30h-> Baixem la Rambla a un ritme de vertigen, creuem el barri de Bellvitge on s’ens suma moltíssima gent pel camí. Ja gairebé som 200!

13:00-> Arribem a la porta de l’Hospital de Bellvitge on ens sumem a les protestes dels treballadors. Ara sí, ja som més d’un miler de persones, amb una gran diversitat, tot i que als més radicals no els fan gaire gràcia les banderes d’UGT, finalment anem tots junts a tallar la Gran Via. Em trobo, també, a molts companys de ICV i EUiA. Tallem el transit en els dos carrils durant mitja hora i quan es llegeix el manifest es desvetlla la sorpresa millor guardada fina al moment: una enorme pancarta on posa “ATUREM LES RETALLADES” es desplega de sobte per la façana de l’edifici, entre els aplaudiments dels manifestants; tan sols una quants teníem coneixement d’aquesta operació que es va desenvolupar amb absolut secretisme i discreció, amb la complicitat d’un sol treballador de l’hospital.


13:30-> Acaba el tall de la Gran Via i mentre un grupet fa una donació de sang, la resta anem a dinar a un jardí davant de l’Hotel Hespéria.  Ens ajuntem amb gent de les Assemblees de Sant Joan d’Espí, Sant Boi, Esparreguera, Cornellà i Sants. Jo estic a punt de defallir ja que no he menjat res en tot el dia i m’ha tocat molt el sòl, afortunadament els bocates i gaspatxo de tetrabric hi posen remei.Alguns companys  participen en un taller de resistència pacífica i no violència

16:00-> Fem una assemblea general amb tota la gent vinguda del Baix Llobregat i Sants on es discuteixen diverses accions, performances i flashmoobs per realitzar durant el dia d’avui, com simular un Hospital de Campanya.

17:30-> Agafem el metro on el nostre vagó esdevé una caixa de ressonància dels lemes contra Artur Mas i la seva política neoliberal. De sobte algú ens assegura que Camps acaba de dimitir a València, ho comprovem via mòbil i esclatem en aplaudiments.

18:00-> Ens ajuntem a Plaça Espanya amb molta gent d’Hospitalet, Sants i altres assemblees. Som més d’un miler i comencem la marxa  a peu cap a Plaça Catalunya, tallant de nou el transit. Pel camí ens anem ajuntant amb més manifestants d’assemblees de barris, treballadors i nouvinguts.

19:00-> Arribem a una Plaça Catalunya desbordant de gent. Em perdo 50 cops saludant coneguts i antigues companyes d’Universitat. La manifestació arrenca ràpid, som més de 20.000 i ens dirigim a la porta de la Borsa de Barcelona on ens desfoguem cridant contra la especulació del capitalisme financer

20:00-> Baixem per una Via Laietana, absolutament col·lapsada de gent, amb milers i milers de persones. Jo ja estic quasi en estat catatònic, fa 12:00h que m’he llevat i amb prou feines he descansat! Arriba més gent de l’Hospitalet que surt ara de la feina. Passem a l’alçada de Plaça Catedral, amb un desplegament de mossos espectacular. En això no hi han retallades!

21:00-> Em rendeixo! No puc donar ni una passa més, necessito menjar, beure i descansar! A més motius familiars em fan desistir i abandono definitivament la jornada, poc abans d’arribar al Parlament, absolutament rodejat per les forces de repressió. Tres hores més tard em truquen amics per explicar-me que s’ha acordat en una macro assemblea, per tal que ho difongui a les xarxes socials. Veig a Internet que els diputats de l’únic partit que planta cara al terrorisme de CIU (ICV-EUiA, com no) han mostrat pancartes contra les retallades dins el Parlament mentre presentaven l’única esmena a la totalitat a la Llei Òmnibus; una noticia genial saber que encara hi ha un petit grup de polítics que es resistixen a fer genuflexions al embogit i atroç neoliberalisme convergent.

Una jornada veritablement esgotadora, però que ha valgut molt la pena! Gràcies a tots els que ho heu fet possible! La lluita continua!

h1

Uniformes a l’Escola Pública? NI DE CONYA!

juny 29, 2011

Irene Rigau, Consellera d’Adoctrinament del Govern dels Horrors, prossegueix imparable la seva croada per destruir l’Educació Pública i, en el dia d’ahir, va fer un pas més en la seva pèrfida estratègia: un col·legi públic de l’Hospitalet de Llobregat serà el primer en tota Catalunya on els seus alumnes aniran vestits amb un uniforme que, per postres, és absolutament sexista i patriarcal (faldilla plisada per noies, polos i pantalons per nois).

Tot i que la iniciativa ha sorgit del mateix centre educatiu, no podem obviar que la Conselleria porta mesos impulsant aquesta “nova” forma d’entendre l’escola com un quartell militar, retornant així a l’autoritari model franquista. Tampoc podem negar que aquesta acció forma part de l’estratègia convergent per modelar el sistema educatiu a imatge i semblança al Opus Dei: cal fer esment que, també a Hospitalet, a l’escola privada Xaloc, propietat de la secta cristiana Opus Dei, aquest curs se li ha ampliat el concert educatiu  amb 300.000 euros anuals per part de la Generalitat, mentre la resta de centres públics han patit retallades del 20%.

No cal dir que la única veu que s’ha alçat en solitari a la ciutat en contra d’aquest despropòsit ha estat la del Regidor d’Educació Lluís Esteve (ICV-EUiA), que va ser l’únic vot  en contra d’aquesta absurda decisió en la reunió del Consell Escolar i ha enviat una carta expressant el seu rebuig al director del centre (tot i que, per desgràcia, les minses competències municipals no han permès fer gaire més). Per contra, l’alcaldessa (PSC) ha passat de puntetes sobre el tema, la portaveu de CIU ha aplaudit la decisió i el cap de llista de la formació extraparlamentària ERC ha expressat el 100% de suport al seu Facebook:

Els defensors d’aquest despropòsit pedagògic s’han escudat en que això afavoria la igualtat. Ah val! Així doncs ara el sexisme és igualitari? Doncs no! La igualtat és fonamenta amb més inversió pública, beques, menys alumnes per aula, la sisena hora, la redistribució d’alumnes nouvinguts als centres concertats, models pedagògics de valors inclusius i una escola pública laica, gratuïta, digna, humana i de qualitat; es a dir, just el contrari del que està fent Irene Rigau.

Els uniformes son una oportunitat de negoci per una empresa privada (valen 90 euros per alumne), suposen la supressió de l’expressió de la identitat pròpia per part dels joves i introdueixen un model educatiu no basat en valors sinó en  disciplina militar, obediència, adoctrinament i imposició Ja de pas podrien haver rapat al 0 a tots els alumnes per tal de fer-los més iguals, encara.

Que serà el proper, Mis Rigau? Els braços en creu? Cantar himnes patriòtics aixecant una bandera? Desfilades marcials el dia de l’aniversari d’Artur Mas? Millor no donar idees…

h1

IDENTITAT CATALANA: el sonor fracas del feixisme independentista.

maig 30, 2011

A les passades eleccions municipals es varen presentar a Hospitalet dues formacions polítiques de caire racista (i per tant indubtablement feixistes i antidemocràtiques) que varen tenir diferent sort: mentre els cadells d’Anglada varen entrar dins les institucions, l’altre llista populista s’ofegava en el més absolut dels fracassos: Identitat Catalana, 0.18% de vot, esdevenint així la candidatura menys votada a la ciutat; tenint en compte que el seu logo es podia arribar a confondre amb ICV i que molts nouvinguts votaven quasi a l’atzar, podríem dir els seus vots equivalen estadísticament a zero.

Darrere aquesta llista s’hi amagava un grupuscle que pretenia crear la versió independentista de PxC, proposant no només l’expulsió de la darrera onada migratòria, sinó de tots aquells que no fossin de raça purament catalana, es a dir, del 99% de la població hospitalenca.. Les seves propostes tenen tots els tics tòpics de la nova ultradreta europea: islamofòbia, identitarisme, ultranacionalisme, xenofòbia i, per sobre de totes les coses, l’odi absolut envers ICV i el multiculturalisme.

Durant la campanya electoral vaig preferir no fer un esment directe a aquesta formació, per tal de no donar propaganda a una ideologia afortunadament marginal, però ells no van desaprofitar la ocasió, a través del seu folletí digital “Som Noticia“, d’acusar als organitzadors de la Manifestació contra el Racisme i el Feixisme de ser uns terroristes islàmics espanyolistes, citant aquest blog com exemple.

Desgraciadament un distingit polític els ha donat suport: el nonagenari ex-President del Parlament i militant d’ERC Heribert Barrera, força conegut per les seves teories sobre la raça catalana i la seva presumpta superioritat ètnica. No em cansaré mai de demanar als dirigents republicans que l’expulsin d’una vegada de la seva formació que, afortunadament, té uns plantejaments migratoris antagònics al seu ex-líder.

Sempre ens quedarà el dubte de saber que hauria succeït si en comptes de presentar-se a una ciutat com Hospitalet ho haguessin fet en algun poble d’Osona: Ens trobaríem davant una divisió del vot xenòfob? O pl contrari els viguetans seguirien fidels al ex-membre de Fuerza Nueva, Josep Anglada?

En fi, sort que la democràcia ha esclafat aquest mal de ventre ideològic i ja ens podem centrar en els nostres enemics veritables!

h1

Entrevista 2.0 a Lluís Esteve, regidor de ICV a L’Hospitalet

maig 26, 2011

Doncs aquí teniu, finalment, la resposta a les vostres preguntes a Lluís Estve regidor re-escollit per ICV a Hospitalet .Disculpeu l’endarreriment per la meva part ja que entre l’arqueologia, la campanya electoral, les acampades indignades i la lluita contra el feixisme no havia tingut temps per editar-la!

Com resoldria el govern municipal d’ICV-EUiA la paradoxa de l’habitatge: habitatges buits d’una banda i habitatges sobreocupats de l’altra?

En primer lloc destacar que les principals competències en matèria laboral i d’habitatge no recauen sobre l’Ajuntament, sinó sobre les comunitats autònomes i l’Estat. Tot i així creiem que l’Ajuntament podria fer més i sobretot fer de manera diferent.

Sobre la primera qüestió, el principal objectiu ha de ser generar més ocupació, però ocupació de qualitat i de futur. No ens serveix generar ocupació precària, a curt termini i mal pagada. Una ocupació que es destrueix tan ràpid com es crea i en la qual els beneficis de l’activitat econòmica es concentren en poques mans, i sovint mans externes.

Un dels primers eixos del nostre programa és el foment de l’economia social a la ciutat, mitjançant les empreses del tercer sector en els àmbits dels serveis, l’atenció a les persones i els sectors energètics. Per fer-ho volem promoure les clàusules socials, una mesura que permetria incloure en els contractes públics avantatges de cara a les empreses sense ànim de lucre i amb finalitat de promoure l’ocupació dins de col·lectius específics amb més dificultats d¡inserció laboral.

La gran avantatge d’aquest tipus d’empreses és que substitueixen el seu marge de benefici a canvi de la seva tasca social. La gran majoria ofereixen serveis i preus competitius, i encara que puguin suposar un cost una mica més elevat, suposen una inversió social que la pròpia administració després s’estalvia en serveis socials. D’aquesta manera s’estalviaria diners públics i a més aquest es repartiria entre més actors i sobretot entre actors locals.

En una línia semblant, creiem en el comerç de proximitat com una eina eficaç i socialment més justa per generar activitat comercial. A diferència de les grans superfícies, el petit comerç genera més ocupació, amb menor benefici però amb més petits empresaris. En aquest sentit, volem aturar la construcció de noves grans superfícies i potenciar el petit comerç i els mercats municipals. Un model de proximitat que a més s’adiu amb el model de mobilitat sostenible que proposem, basada en el vianant, no en l’automòbil.

Una línia a potenciar a mig camí entre la política d’habitatge i la d’ocupació és la transformació del sector de la construcció que té un pes important a la ciutat en un sector dedicat a la rehabilitació i la millora de l’ecoeficiència energètica. Això es pot fer de manera directe, amb una normativa més exigent, amb ajuts a la rehabilitació, amb projectes d’instal·lació d’energies renovables public-privats (pots veure’n un exemple a la nostra web, amb el projecte Sol Bellvitge), i de manera indirecta, denegant les llicències per seguir construint noves promocions privades a la ciutat.

Per últim, un dels projectes de ciutat en els que sí creiem (a diferència de la plaça Europa) és el projecte Biopol, que pretén promoure un complex d’investigació biosanitària al voltant de l’Hospital de Bellvitge. Un motor econòmic que pot generar llocs de treball amb necessitats de qualificació variades, des de les més bàsiques fins a investigadors de primer nivell, i que pot atreure a la ciutat, importants empreses d’un sector d’alt valor afegit.

Creiem que aquesta aposta pel foment de l’ocupació de qualitat i amb futur ha d’anar lligada a una aposta per la formació professional reglada i no reglada, la formació d’autònoms, emprenedors i petits empresaris en matèries de gestió, administració, creació de micro empreses i economia sostenible.

Pel què fa a la paradoxa de l’habitatge, ja hem avançat algunes propostes com aturar la construcció de més habitatges privats i la suspensió de les llicencies concedides i no executades. Estem en la ciutat més densament poblada del país i el què la ciutat necessita és més espai lliure. Les noves construccions han de ser només per generar un parc d’habitatges públics de lloguer que permetin regular els preus de l’habitatge.

En aquest aspecte, el paper de la Generalitat, és imprescindible, i un dels rols municipals és reclamar al Govern el compliment de les inversions previstes en pisos de protecció oficial.

També volem impulsar un cens d’habitatges desocupats i incentivar la seva posada al mercat de lloguer mitjançant l’oficina de l’habitatge.

I per últim, i amb l’objectiu de posar fre als desnonaments per motius econòmics i als deutes amb el banc després d’un desnonament, volem posar l’Oficina de l’Habitatge i l’Oficina Municipal d’Informació al Consumidor al servei de les famílies desnonades perquè les puguin assessor i orientar en aquest procés.

Hi ha prevista alguna connexió viària i de transport entre el casc antic de l’Hospitalet i el sector de la Fira? –Pot contribuir la Fira al desenvolupament econòmic, cultural, social, etc. de l’Hospitalet?

Sobre el primer punt, la connexió viària de l’Hospitalet centre amb la Firaés a dia d’avui força bona tant en transport públic com en transport privat, tenint en compte que s’hi pot anar amb FGC, que estan a 10 minuts de qualsevol part de l’Hospitalet Centre. Pel què fa a la connexió viària, la Firaestà molt ben comunicada per si mateixa, al costat de la Gran Via, i per tant des de l’Hospitalet Centre l’única dificultat és accedir a la Gran Via.Les connexions viàries són bones un cop se surt de la trama urbana. Segons des de quin punt, travessar l’Hospitalet Centre pot ser una mica més lent, però aquesta és a l’hora una avantatge i una desavantatge dels barris històrics.

Sobre el segon punt, el paper dela Fira dins la realitat de la ciutat és complex. Es tracte d’un equipament supramunicipal que té una part a Barcelona i una part a l’Hospitalet. Per aquest motiula Fira té una vida pròpia, que pot generar ocupació, ingressos i dinamitzar la seva zona d’influència, però que difícilment es convertirà en un motor cultural o social exclusiu de l’Hospitalet sinó de tota l’àrea metropolitana.

Sóc una veïna d’Hospitalet conscient del problema que tenim els joves, i no tan joves, amb l’habitatge i, a la vegada, veig que pisos com els de lloguer jover de protecció oficial porten més de 17 mesos buits per una DOLENTÍSIMA GESTIÓ de l’entitat encarregada de lliurar/gestionar els pisos, també coneguda com ADIGSA??poca pressió per part de l’ajuntament perquè aquests habitatges s’ocupin el més aviat possible i alguns dels milers de joves que està en llita d’espera tingui el seu desitjat allotjament??

La construcció de pisos de protecció oficial ha estat una experiència nova a Catalunya, ja que mai hi havia hagut una potent política pública d’habitatge, exceptuant la construcció dels barris Adigsa, com el polígon Gornal, que el què pretenien era reallotjar les famílies que vivien en barraques a Montjuic.

Aquesta nova política no l’ha monopolitzat un sol agent públic. S’han engegat promocions de pisos de protecció oficial des de moltes instàncies: Des de l’Incasol, des d’Adigsa, des de sindicats, des d’associacions de veïns, des d’entitats d’estalvis, etc. El motiu és l’enorme cost que suposa finançar aquest tipus de vivenda i la urgència per intentar resoldre el problema de l’habitatge. Això ha fet que sovint hi hagi molts agents implicats, molta burocràcia i hagin aparegut problemes i retards, que l’Ajuntament des de les seves possibilitats ha intentat reclamar.

De tota manera és cert que s’ha de posar fil a l’agulla per reduir terminis i agilitzar processos burocràtics, sense que això suposi vulnerar l’accés en igualtat de condicions a aquests habitatges i es compleixin les lleis.  De tota manera, el Govern d’Esquerres dela Generalitatdeixa com a llegat milers de pisos de protecció oficial construïts i d’altres en procés.

Una política que malauradament CiU no continuarà, i que si haguessim tingut un estoc de pisos públics de lloguer abans de la bombolla del totxo, l’administració si hagués pogut fer polítiques públiques per evitar l’especulació immobiliària. Així ho han fet d’altres països europeus on l’estat té en propietat milers de pisos i pot actuar com un agent actiu dins del mercat immobiliari. D’altra banda, i si vas estar al corrent de la política catalana durant el segon Govern d’Entesa, ICV-EUiA ja va proposar dins del Govern i des dela Conselleriad’Habitatge fer polítiques actives per posar fre a l’enorme estoc de pisos buit que hi ha a Catalunya, amb mesures que com a últim recurs contemplaven el lloguer forçós. Unes propostes que es van haver de retirar davant la negativa furibunda de PP i CiU primer i després del propi PSC, de la premsa, de bona part de les principals entitats del país, fins al punt el propi consell consultiu va dir que era inconstitucional. “>Et deixo un enllaç sobre el tema.

Aquest dies la vivenda i la sobreocupació ha estat noticia, però no és cap novetat que al nostre ajuntament no li preocupa gaire resoldre aquest tema amb sol·lucions que té al seu abast (pisos nous, buits i per estrenar)LA PREGUNTA: Què pot fer actualment ICV-EUA per agilitzar el procés d’entrega d’aquest habitatges?

D’entrada entenc que en la teva pregunta fas menció a dos temes que al meu entendre tenen causes i solucions diferents: d’una banda la dificultat d’accés a l’habitatge especialment per part dels joves i de l’altre la sobreocupació en alguns pisos de la ciutat.

El primer problema es deu a un fenomen que no és exclusiu de l’Hospitalet, sinó d’abast estatal amb causes d’abast internacional. Principalment s’ha degut a l’especulació immobiliària, un model de desenvolupament basat en el totxo, una obsessió social per l’habitatge de compra – incentivada per les polítiques de Zapatero -, la manca d’un estoc d’habitatge protegit que permetés al govern fer polítiques públiques en matèria d’habitatge, i el rebuig social davant de polítiques intervencionistes en front de la propietat privada i l’enorme protecció jurídica de que disposen els propietaris..

Per altra banda, el fenomen dels pisos ‘sobreocupats’ està molt més vinculat a l’arribada de població nouvinguda. Malgrat que alguns hagin volgut criminalitzar alguns col·lectius de persones nouvingudes, aquest fenomen no és nou, ja que durant l’onada migratòria dels 60 i 70, la sobreocupació a l’Hospitalet era un fenomen molt més estès que ara. Famílies amb pocs ingressos i amb condicions socials desafavories que per estalviar comparteixen habitatges molt petits (a l’Hospitalet molts barris tenen un parc d’habitatges petits i envellits), tot plegat amanit amb alguns propietaris que fan l’agost, llogant el pis per habitacions. També de vegades són els propis llogaters que per fer front als lloguers abusius subcontracten les habitacions. En qualsevol cas, les eines de l’Ajuntament són gairebé inexistents, més enllà d’engegar polítiques socials per resoldre la carència d’aquestes famílies, millorar el seu nivell de vida i assegurar que puguin tenir un habitatge digne.

La Fira 2 és un gran pol d’atracció econòmica per Catalunya, però a vegades es té la sensació que els diners repercuteixen més en Barcelona que en l’H, ciutat seu. Què proposa ICV per a fer que els diners dels visitants de Fira 2(expositors, empreses, particulars…) es quedin a l’H i no marxin a BCN.

Mai no hem estat del tot d’acord amb el pla hoteler de la ciutat però si que és cert és que moltes de les persones que participen en algun dels esdeveniments de la Fira pernocten a alguns dels nous hotels de l’Hospitalet. Crec que caldria millorar l’oferta cultural de la nostra ciutat pel que fa a les exposicions d’art, els concerts musicals, els locals de música en viu… per tal d’atraure als visitants a la Fira en el seu lleure. Un altre element important a desenvolupar és l’atractiu patrimonial de la nostra ciutat. Tenim l’Harmonia, el museu de l’Hospitalet a Casa Espanya, el carrer Xipreret, Can Riera… i caldrà recuperar per a la cultura altres espais emblemàtics com Can Trinxet o Albert Germans. Estic convençut que quan recuperem aquest patrimoni juntament amb la restauració del castell de Bellvís del s. IX-XI en el bell mig del barri de la Torrassa, podrem fer una ruta turística que passi pels principals elements històrics de la ciutat.

Seguint amb Fira2: ICV té algún plà de dinamització econòmica de la zona que rodeja Fira 2? Em refereixo a si té algún pla de futur per a poblar d’empreses de serveis proveïdores de Fira 2, i no només grans centres comercials com IKEA o GV2 i hotels de 5 estrelles buits durant l’any. Seria com repetir a L’H el cas del 22@, on al voltant de grans empreses audiovisuals (MEDIAtic, RNE, UPF Campus Audiovisual, Btv, Lavinia…) s’han instal·lat PIMES de la publicitat, la imatge o el so, dinamitzant un sector estratègic per a la ciutat

El paper dela Firadins la realitat de la ciutat és complex. Es tracte d’un equipament supramunicipal que  té una vida pròpia. El projecte dela Plaça Europa, que no va ser compartit per ICV-EUiA, contemplava l’impuls d’una zona d’oficines i hotels, més que d’una zona d’empreses de serveis, i l’espai que es va generar en aquella zona ja s’ha distribuït i està en mans privades. En qualsevol cas, pel què fa als hotels, si representen un servei complementari de la Fira.

Des d’ICV-EUiA apostarem per dos pols de desenvolupament urbà: D’una banda un pol de recerca biosanitària al voltant de l’Hospital de Bellvitge, amb l’instal·lació d’empreses del sector i d’instituts públics de recerca. Un projecte que a més serviria per cobrir la Gran Viaen el seu pas per l’Hospital, i que al nostre entendre ha de servir també per recuperar la zona agrícola de Cal Trabal. I d’altre banda, creiem que hem de transformar el sector de la construcció cap a la rehabilitació i l’ecoeficiència. Per aquest motiu volem impulsar una agència pública municipal que lideri diversos projectes de rehabilitació, d’instal·lació d’energies renovables, etc i fer-ho amb les empreses de la ciutat, repensant també la zona industrial avui mig buida. Per a més informació et recomano alguns dels vídeos que tenim penjats al web amb les propostes més desenvolupades:  www.lhesmereixmes.cat

Tenint en compte la situació econòmica actual a Catalunya i especialment al Baix Llobregat, quin creus que seria el salari just per l’alcalde i els regidors de l’Ajuntament de l’Hospitalet?

Crec que tant l’alcalde o alcaldessa com els regidors de govern amb dedicació exclusiva han de tenir un sou digne equivalent al d’un professional amb responsabilitats del mateix nivell a les que tenen els regidors al capdavant d’una àrea de govern. Si no fos així tan sols es podrien dedicar a la política municipal aquelles persones que tenen resoltes les seves necessitats econòmiques i deixaríem la política en mans de persones amb importants patrimonis.

Tenint en compte que la dedicació exclusiva en un ajuntament és incompatible amb qualsevol altra feina crec que els regidors i les regidores amb dedicació complerta a la seva tasca de govern haurien de cobrar com un alt funcionari dels serveis públics (al voltant de2.000 a2.500 € mensuals). Ara a l’Ajuntament de l’Hospitalet no és així. Els regidors de govern cobrem al voltant de 3.500 € però també és cert que com no existeix una llei de finançament de partits (absolutament necessària pel funcionament de la democràcia) els regidors de la nostra coalició fem donació als nostres partits de quantitats força superior als 1.000 € mensuals per a sufragar les activitats quotidianes com el lloguer del local, els butlletins informatius, les campanyes electorals… En resum jo acabo cobrant poc més del que cobrava quan era mestre i cap d’estudis d’una escola. Però personalment em sentiria molt més còmode reduint el meu sou a 2.500 € i que es resolgués el finançament dels partits per altres vies.

Com t’imagines l’Hospitalet de dintre de 10 ó 20 anys?

Aquesta és una pregunta molt àmplia i per tant molt difícil de sintetitzar. Jo et remetria al manifest que encapçala el nostre programa electoral en el qual dibuixem com ens agradaria. El tens complert a la nostra web

 Com pensen recuperar el vot de persones que estem cansades de votar a ICV-EUiA i que el vot acabi, de forma indirecta, a governs (nacionals o locals) amb predomini del PSC? No creu que ja n’hi ha prou, d’aquest servilisme amb els socialistes, o és que volen aferrar-se al poder de forma vitalícia?

No és una qüestió d’aferrar-se al poder. Allà on la ciutadania amb els seus vots ens permet governar sols ho fem. Com saps normalment representem al voltant del 10% dels votants i si volem incidir en el govern hem de pactar coalicions amb d’altres partits d’esquerres.

Quan estem en aquests governs de coalició pactem un programa electoral que ens dona llibertat per aplicar les nostres polítiques en les regidories que gestionem. Ha estat el cas de la regidoria d’Educació en la que com a tinent d’alcalde he pogut aplicar allò que havíem proposat en el nostre programa electoral del 2007. Amb les altres polítiques intentem influir tot el que podem i si algun aspecte és contrari al nostre pensament polític ens oposem i votem en contra. Al llarg d’aquesta anys ha estat el cas del model urbanístic dela PlaçaEuropa, la defensa de la zona agrícola de Cal Trabal, les mocions de civisme i migració… entre altres exemples.

El que estem segurs és que senes nosaltres en el govern no s’hagués avançat tant a la ciutat en eles temes mediambientals com l’estalvi d’aigua, energies renovables, educació ambiental… I tampoc s’hagués fet una inversió de 60 M€ en l’escola pública en tres anys, s’hagués fet polítiques de reequilibri dels alumnes nouvinguts entre totes les escoles públiques i concertades de la ciutat o s’hagués aplicat amb tanta força programes de cohesió social i d’igualtat d’oportunitats com els plans educatius d’entorn. Sense nosaltres en el govern probablement l’escola municipal de música de l’Hospitalet avui seria un conservatori que atendria màxim a una trentena de futurs professionals de la música provinents de famílies de nivell cultural alt. En canvi ara aquesta escola de música ha fet possible la democratització en l’accés a l’art  a la ciutat i que un miler d’alumnes, la majoria d’ells provinents de famílies sense tradició artística i amb dificultats econòmiques, tinguin estudis musicals de nivell.

Per què un partit que es considera hereu del PSUC accepta el rescat bancari al Congrés i després en vol fer bandera electoral?

No soc conscient de que Joan Herrera o Núria Buenaventura hagin votat mai a favor del rescat dels bancs perquè estem absolutament en contra. En els nostres darrers posicionaments econòmics així ho expressem i tan sols acceptaríem posar diners estatals en els bancs si aquests passen a tenir control públic o si a canvi els bancs cedeixen els seus estocs d’habitatges per convertir-los en habitatge públic de lloguer.

Què en penseu sobre que Identitat Catalana es presenti a les properes eleccions municipals? Crieu que els votants que busca aquest partit no estan ja prou representats pels partits que fins ara tenen representació al municipi?

Nosaltres volem combatre totes les formes de feixisme i de pensament excloent que atempta contra els Drets Humans. Un partit que parla de colonització i que escriu en el seu manifest frases com la que adjunto a continuació mereix tot el nostre rebuig polític.

“La immensa majoria dels nouvinguts, sobretot els procedents de Sud-Amèrica i de països musulmans, estan danyant els pilars de la catalanitat, amb la imposició de la llengua castellana i la introducció d’ideologies totalitàries com l’Islam.” (del manifest d’Identitat Catalana)

Rebutjo tant Identitat Catalana com Plataforma per Catalunya i crec que partits amb aquesta ideologia haurien de ser il·legals en una democràcia.

Creiu que una manera d’integrar els nouvinguts és proporcionar-lis formació política?

Crec que la millor manera d’incorporar a qualsevol persona en una societat és reconeixent la seva plena ciutadania que el doni igualtat de drets, deures i oportunitats. Avui el col·lectiu immigrant té els mateixos deures que tothom, no té cap privilegi i, en canvi, encara no gaudeix d’alguns dels drets fonamentals com són els drets democràtics a escollir els seus representants municipals o a ser escollits en representació de la ciutadania.

Creiem que no d’haver cap política específica per les persones d’origen immigrant. El mateix tracte que tothom en l’accés als serveis públics de salut, educació, habitatges, serveis socials… Tan sols és necessari una política específica en el procés d’acollida que també ha d’incloure les facilitats per a l’aprenentatge de la llengua catalana.

És fonamental la seva incorporació com un més en les associacions i en els partits polítics i que també, en funció de la seva vàlua i la seva implicació personal, vagin assumint responsabilitats polítiques en els partits i en les institucions públiques.

És molt important la formació política. Per aquesta raó ICV ha fet nombrosos cursos de formació amb els nous militants i ha editat un tríptic i un joc virtual per aquesta campanya que es titula “Qui és qui a la política catalana?” El pots consultar a la nostra web de l’àmbit de migració i ciutadania  www.iniciativa.cat/migracioiciutadania