h1

XARNEGOS: La demonització de la Classe Obrera a Catalunya.

Octubre 10, 2016
nengcas1

El Neng de Castefa” al programa “Una Altre Cosa” de TV3 el 2007

El passat 2012, l’escriptor britànic Owen Jones va publicar l’imprescindible obra “Chavs: La demonització de la classe obrera” on detalla de forma magistral com l’hegemonia cultural neoliberal ha imposat una visió pejorativa i plena de tòpics del que suposa ser un treballador no qualificat. Sovint, en moltes series (com “Aida” de Tele5, a la britànica “Little Britain” o a l’americana “Shameless“) s’ens presenta als obrers com persones incultes, barroeres, mal parlades, promiscues, drogaddictes, paràsits de les subvencions i amb un gust horrible en música, vestuari o televisió.

Us imagineu per un moment que aquesta humiliació estereotipada la fessin amb els gais, les dones o els negres? Doncs aquí ningú protesta ja que l’hegemonia neoliberal ha destruït tota consciència de classe. Ja ningú es sent identificat amb aquesta imatge de la “xusma obrera” i hom creu que es de classe mitja. Els treballadors han deixat de donar suport a l’esquerra marxista i als sindicats, doncs no es senten interpel·lats com a proletaris i prefereixen optar per discursos nacionalistes, xenòfobs i populistes. La idea de fons es: els pobres ho son perquè son ximples, mentre els rics formen una elit privilegiada gràcies a la seva cultura i esforç. L’explotació social no ha existit mai. La dreta ja té el discurs per retallar l’estat del benestar: les ajudes públiques només serveixen per mantenir dropos i fracassats amb els nostres impostos.

El triomf del neoliberalisme s’ha donat arreu d’Occident; concretament a Catalunya aquest discurs classista l’ha agafat un sector molt minoritari (i perdoneu que insisteixi MOLT MINORITARI) del nacionalisme català, més de dretes i conservador. Barrejant els tòpics classistes amb etnicisme i xenofòbia, equiparen ser pobre a parlar en castellà, ser hortera, ignorant i espanyolista. Aquí no tenim Chavs, els anomenem Xarnegos i Xonis. Mentre el nacionalisme romàntic sempre ha idealitzat el folklore rural com quelcom bucòlic d’on emana l’essència de la catalanitat autèntica, la cultura urbana cosmopolita, popular, alternativa i d’extraradi sovint ha estat invisibilitzada o ridiculitzada per l’establishment mediàtic i les elits catalanes.

Anem a fer un breu repàs històric d’aquest fenomen:

Les arrels d’aquest classisme racista son molt profundes i anteriors al neoliberalisme. Les primeres mostres les trobem anys 30, durant la II República. Poc abans que Franco arribés el poder, cert ultranacionalisme català es veia inspirat per les idees que estaven triomfant a Europa en aquell moment. L’historiador Manuel Domínguez, President del Centre d’Estudis de l’Hospitalet, ha publicat una recerca força exhaustiva al seu blog sobre els discursos contra els migrats obrers d’origen murcià al barri de la Torrassa durant els anys 30’s; uns proletaris que eren la base del sindicalisme revolucionari de la CNT. Els articles de la premsa nacionalista de 1933 -1934 acusaven als murcians d’una plaga invasora de lladres infestats de tracoma. Cal recordar que el 1934 el mateix Pompeu Fabra impulsa el “Manifest per la Conservació de la Raça Catalana“, alertant sobre la degeneració genètica que podien suposar els migrats xarnegos. Aquest populisme es retroalimentava amb l’anticatalanisme republicà d’Alejandro Lerroux.

be-negre-11-juliol-1933

El Be Negre, l’11 de juliol de 1933. Un acudit on s’associa als Murcians amb malalties com el tracoma i la organització sindical anarquista FAI.

Durant la Transició el PSUC, partit hegemònic de l’antifranquisme format per catalans tant de socarrel com per nouvinguts, lidera un esforç titànic per eliminar aquest verí. Sota el lema “Som un sol Poble” defensa la immersió lingüística com una eina fonamental per cohesionar al poble català, evitant una segregació classista per llengua a les escoles i aconseguint que a l’Estatut d’Autonomia definís com a català qui viu i treballa a Catalunya, sense cap altre matís ideològic, identitari o ètnic. El nacionalisme català va acceptar el discurs integrador del PSUC, tot i que l’Ou de la Serp mai va marxar del tot i, de tant en tant, ensenyava tímidament la poteta. Com per exemple els estirabots supremacistes del President del Parlament i líder d’ERC Heribert Barrera, o aquests del President de la Generalitat Jordi Pujol.

aapujol

Quan un cordovès d’origen humil com José Montilla arriba a President de la Generalitat, amb el suport d’un partit independentista, aquest prejudici semblava eradicat definitivament, però de sobte el comencem a sentir de nou. Alguns membres de la oligarquia burgesa no podien suportar la idea que algú d’una casta a la que consideraven impura els hagués pres el poder. La ex-primera dama Marta Ferrussola, va declarar en una entrevistaEm molesta que Montilla sigui President, perquè es un andalús que té el nom en castellà“.

Un exemple molt significatiu de la equiparació de parlar castellà amb ser pobre, treballador, hortera i miserable el trobem amb aquesta columna de Salvador Sostres al diari nacionalista AVUI en l’època del Tripartit.

salvador-sostres

Diari AVUI, 7/4/05

Una de les conseqüències més negatives que té El Procés  es que la política catalana a partir de 2012 es polaritza per factors identitaris i no ideològics o econòmics. L’electorat es segmenta bàsicament en funció de la llegua i el lloc de naixement, amb la qual cosa es crea el caldo de cultiu pel ressorgiment del classisme anti-xarnego per una banda i del lerrouxisme anticatalà de Ciutadans i del PP per l’altre.

grafic9

Suport a l’independentisme segons llengua i lloc d’origen (dades del CEO)

Per tal de penetrar en l’electorat obrer metropolità els processistes creen una organització independentista específica per ells: Súmate. Una entitat teledirigida per ERC que tracta als castellanoparlants com a clients, amb paternalisme i condescendència, els inferioritza en comptes d’empoderar-los, mostrant que estan disposats a perdonar el seu origen impur, si es porten bé donant suport al Procés, premiant-los amb un càrrec a un partit o una tertúlia. Es un exemple del fenomen anomenat “tokenisme” basat en incloure membres d’una minoria en una llista política, sense incloure cap reivindicació específica dels seus drets, simplement buscant captar el seu vot. Estic segur que hi han milers d’independentistes amb arrels familiars a Andalusia o Galícia  que no han necessitat en cap moment aquesta condescendència per tal de sumar-se al Procés.

Recentment, però, aquesta cara amable ha començat a donar pas, de nou, a la versió més ferotge del classisme etnicista. El Manifest del Grup Koiné, presentat amb el suport de destacadíssims líders de CDC-ERC-CUP, acusava als migrats de ser colons al servei del franquisme i presentava la diversitat cultural de ser un perill per la supervivència de la llengua catalana.

Arrel de l’excel·lent pregó per les festes de la Mercè per part de Perez Andujar de nou s’han sentit alguns udols supremacistes. Andújar, nascut a Sant Adrià del Besos, va fer una bona repassada per tots els elements d’aquesta cultura obrera urbana alternativa, molts cops invisibilitzada pels mitjans nacionalistes, des del punk, als còmics o la rumba. El Pregó va ser contra-programat per un ridícul vodevil de Toni Albà vestit de Felip V, que va esdevindre míting d’exaltació convergent. Curiosament Toni Albà no va tindre escrúpols a fer un Pregó a les festes de l’Hospitalet de Llobregat de 2012 (cobrant, of course), governat per un PSC que feia una campanya sota el lema “No a la independència” i amb la presencia al balcó d’un regidor de PxC que havia estat un skin head neonazi. Es a dir, segons la lògica d’Albà, els nacionalistes catalans poden fer pregons en barris obrers, però els residents en barris obrers no poden fer pregons a la capital de Catalunya si no son nacionalistes. Fantàstic. Molt coherent tot.

Arrel del Pregó l’escriptor Julià de Jodar, ex-diputat del partit nacionalista CUP i impulsor del supremacista Grup Koiné, va fer un seguit de tweets acusant a la cultura de la classe treballadora migrada de ser una “subcultura espanyola” i posava com a exemple a Jorge Javier Vazquez (presentador de Salvame) de com d’ignorants, cutres i horteres son els barris obrers. Després que no s’estranyi la CUP si té molts millors resultats a Sant Cugat que a Bellvitge.

aaaajoda

aaaajodar1

aaaajodar

aaaajoda1

També el tertulià de TV3 i Catalunya Ràdio Bernat de Deu va publicar un article sobre el Pregó d’Andujar a El Nacional.cat, ben farcit del discurs classista contra la cultura popular de la classe treballadora castellanoparlant. En una ridícula demostració d’elitisme classista fins i tot compara a Andújar amb Leporello, el criat a la òpera Don Giovanni.

aaaabernatdedeu

Article de Bernat de Deu a El Nacional.cat 25/10/16

L’article, per cert, va ser compartit pel twitter oficial de la Sectorial de Guàrdia Urbana de l’ANC amb aquest comentari

guardia-urbana-indepe

Aquí un article de Jordi Arnal Roura, membre de Solidaritat Catalana, on fa un refregit de tots els tòpics i estereotips contra els treballadors migrats, atacant el discurs integrador del PSUC i defensant obertament la supremacia de la cultura catalana.

ctomhmuwiae7_xp-jpg-large

Clica sobre la imatge per fer-la més gran

Una altre reacció al pregó la trobem al Diari de Girona, on un columnista acusa a Barcelona de viure tancada en si mateixa, pel fet de ser cosmopolita i intercultural, plena d’obrers que l’embruten i d’immigrants de cultures estranyes.

mur-franquista-lh

Una ràpida busca a les xarxes socials ens indica que aquest discurs classista i xenòfob, efectivament existeix tot i ser minoritari. Aquí alguns exemples trobats a l’atzar.

andalusos

Clica per fer més gran

cvcyz8awoaavznd-png-largelh-xarnego

Òbviament tot aquest relat no es més que una fal·làcia absurda. Hi han castellanoparlants obrers independentistes i catalans burgesos de socarrel que han estat caps de llista del PP. Hi han fills d’obrers amb un nivell cultural i un gust estètic infinitament superior a molts pijos de Sant Gervasi. I molts som capaços de llegir Mercè Rodoreda o Hegel mentre escoltem Camela, al mateix temps. Aquesta visió maniquea, tòpica i estereotipada del concepte de cultura, de la classe treballadora migrada, i de la societat catalana en general, tan sols busca canalitzar l’odi social generat per la crisi contra les persones més vulnerables, en comptes de fer-ho contra els poderosos.

Davant d’això crec que el nacionalisme català majoritari, que no tinc cap dubte es respectuós amb els drets de totes les persones, hauria de trencar i desentendre’s d’aquest elitisme neoliberal i etnicista si es que mai vol arribar a rascar algun vot a l’Àrea Metropolitana, en comptes de seguir negant taxativament que aquest discurs existeixi o excusant-se en que la dreta espanyolista es pitjor. L’atronador silenci davant aquest fonamentalisme radical es un llast que fa que moltes persones d’esquerres i catalanistes ens sentim força allunyats ideològicament del Procés.

Per altre banda l’esquerra catalana necessita urgentment (re)construir un catalanisme popular i transversal que torni a empoderar a la classe obrera amb orgull, independentment dels seus orígens, polititzant a la societat en un conflicte contra els poderosos i no al revés. Com sempre, ens tocarà a nosaltres cosir les ferides que la dreta catalana i la espanyola fan a la cohesió social del poble català només per guanyar quatre vots.

26 comentaris

  1. Enhorabuena por tu artículo. El desprecio por la cultura popular entre nuestros eruditos a la violeta no es nuevo, pero era inexistente hasta la 1a Guerra Mundial. Muy interesadamente, Dedeu no recuerda que Beethoven toma melodías infantiles y una canción popular escocesa para transformarlos en temas triunfales en la 3 y la 7a sinfonías: quería resaltar lo heróico y digno que un campesino, p.e., llevan en sí para luchar. Y Jòdar no recuerda tampoco que Homero toma relatos de marineros griegos para la “Odisea”, ni que el olímpico Goethe se basa en un mito popular para el “Fausto”, como Shakespeare en “King Lear”. Y no sigo: los grandes aprecian la cultura popular y la ensanchan para explicar a los del común quiènes son. Particularmente, prefiero a Goethe, ¿pero como iba a despreciar cultura de barrio como un rapero, un cómic o a los Pixies, que popularizan en “Debaser” la peli “Un chien andalou”, de Buñuel y Dalí? Lo popular y lo “culto” se alimentan; otra cosa es la industria cultural que desde el capitalismo colonizan a veces a los obreros. Salut, y acéptame en Facebook!


  2. Hola,

    m’agradaria fer algunes reflexions sobre el teu escrit i en la forma i el fons del seu redactat.

    En primer lloc estem d’acord en que hi ha múltiples formes de classisme i que, a Catalunya, com a qualsevol altre lloc, també s’hi dóna. Estem d’acord en que l’independentisme majoritari no es circumscriu a aquesta visió, ja sigui ideològicament (la majoria d’independentistes es consideren d’esquerres) ja sigui materialment (la majoria forma part de la classe treballadora; ja sigui la mal anomenada classe mitja a la urbs ja sigui la pagesia a la Catalunya rural, sempre majoritariament, que a tot arreu hi ha de tot). Estarem d’acord que potser aquest sector majoritari hauria de fer més per desmarcar-se del classisme convergent.

    Ara bé, crec que vostè fa un ús reiteratiu de l’anomenada fal·làcia de testaferro (genera una versió més feble de la postura de
    l’adversari per tal que sigui més fàcil d’atacar). Per exemple, (estar d’acord en que en Toni Albà és un classista) quan diu: “segons la lògica d’Albà, els nacionalistes catalans poden fer pregons en barris obrers, però els residents en barris obrers no poden fer pregons a la capital de Catalunya si no son nacionalistes. Fantàstic. Molt coherent tot.” està fent un ús extrem d’aquest tipus de fal·làcia. Tot i que en Toni Albà no ens agradi la seva lògica no era aquesta: ell assegurava fer el pregó per dos motius 1) per un tuit d’Andujar on insultava els independentistes (i el propi Albà afirmava que no hauria fet cap pregó si simplement hagués opinat en contra, el problema era l’insult). i 2) que Andujar havia parlat de l’epoca franquista com un moment on “hi havia entesa entre les llengues i cadascú parlava la que volia”. Que com voste sabrà, és una falsedat alucinant i un menyspreu molt gran a totes les persones que van tenir problemes per parlar català.

    Dit això, que només és un exemple en tot el seu extens article, també hi ha una altra qüestió que fa que bona part del sobiranisme l’ataqui. O això m’ha semblat.

    La sensació és que vostè no té voluntat real de que l’independentisme acabi amb aquestes actituds classistes. La sensació que dóna és que el que vol és una excusa per carregar contra el procés… No s’hi sumarà, com afirma, perquè l’independentisme no és prou contundent amb la minoria classista, però en canvi romandrà en un altre país/estat/administració on també existeix el classisme? Quina lògica és aquesta? Com combat aquest classisme, dient que no fem prou i que per tant no vol saber res de nosaltres?

    A quin independentista pretén convèncer? Perquè jo també penso que els independentistes hauriem de ser més durs amb el discurs classista, però amb les fal·làcies que ha escrit, el més fàcil és que provoqui la ira dels indepes que no pas una reflexió profunda cap al tema. Que evidentment cal.

    Una salutació fraternal d’un independentista d’esquerres.


  3. Hi ha un error en el seu escrit: la sentencia: “és català qui viu i treballa a Catalunya” no és del PSUC, sinó que la va encunyar i fer púbica Jordi Pujol, abans de ser president.


  4. Como siempre, dando en el clavo, Arqueòleg. Muy bueno el artículo. Un abrazo Nvs

    2016-10-10 7:43 GMT+02:00 Reflexions d’un arqueòleg glamurós :

    > Arqueòleg Glamurós posted: ” El passat 2012, l’escriptor britànic Owen > Jones va publicar l’imprescindible obra “Chavs: La demonització de la > classe obrera” on detalla de forma magistral com l’hegemonia cultural > neoliberal ha imposat una visió pejorativa i plena de tòpics del que su” >


  5. Molt bon article. No hi ha dubte que la xenofòbia catalana sempre ha estat a nivell europeu, igual ara que fa més de cent anys, i els textos aportats contra els “xarnegos”, sobretot si són de classe proletària, ho demostren.

    Però ni tan sols cal que siguin proletaris. Encara és recent l’agressió verbal que una “pija” com Inés Arrimadas va sofrir no fa gaire per part d’una senyora de la Ceba de tota la vida que li va descarregar al damunt els tòpics classistes, etnicistes i supremacistes més tronats i rebregats, només perquè és andalusa, s’ha instal·lat a Catalunya i s’ha casat amb un “hereu”. I també li molesta que hagi sortit diputada per un partit “unionista” (però suposo que hi té tot el dret).

    Per cert, l’autora dels esmentats exabruptes (que es poden trobar a la xarxa pel títol “Carta oberta a Inés Arrambada) es diu Rodríguez. Ja és ben cert que els conversos són els més fanàtics.


  6. M’agrada sempre explicar aquesta anècdota familiar. Mon pare va arribar a Barcelona l’any 1989 procedent de Sabiote (Jaén). Un dia volia demanar una pizza a domicili, però es va trobar tota la carta en català i va tenir alguna que altra dificultat de bones a primeres. Un cop llegida dues vegades diu que la va entendre tota menys una part: cogombre petit. Pocs dies després, a la feina, va enganxar al primer company que va veure i li va preguntar que què era un cogombre petit. Sembla una tontería, però us heu de posar en la seva pell: un noi de 21 anys criat en un poblet d’Andalusia del qual només n’havia sortit per fer la mili.

    Crec que allò va tenir molta influència en la manera que tots dos han tingut sempre de tractar el tema lingüístic. Una frase que sentia molt de petit era que si em parlaven en català jo ho havia de fer també. La raó, molt simple: “Si sabes hablarlo tienes que hablarlo”. Fins i tot es van enfadar algun cop si no ho feia. Ells ho feien sense tenir ni la més remota idea de la història i situació del català com a llengua i de manera inconscient anaven fent una petita aportació a l’idioma. Paralel·lament hi era el Club Super 3 (mon pare sempre se’l mirava amb el meu germà i amb mí) i més s’atreviria a escoltar regularment als Sopa de Cabra, Lax ‘n Busto, Obrint Pas, etc. Amb ma mare, per exemple, repassava pels exàmens en català i castellà indistintament.

    És de sobra sapigut que sense l’emigració dels 60 segurament families com la Carulla no passarien de ser Kitchen Porters (a Anglaterra son els rentaplats dels restaurants), però la meva argumentació va per una altra banda. Tenim un gruix d’una generació de catalans que no parlen l’idioma. I tot i així n’han fet contribucions sonades que vaig descobrir gràcies al meu Treball Final de Grau. Una va ser l’immersió lingüística. On jo vaig ser fins als 12 anys es va decidir en una assemblea de pares, majoritàriament d’origen andalús, en la qual una senyora va dir durant el torn de paraules: “Estoy de acuerdo en que se enseñe en catalán porque no quiero que a mis hijos les pase lo que me pasa a mí”. Ja us podeu imaginar a què es referia. La subsistència del català a la Catalunya urbana depenia molt del comportament que poguéssin tenir aquesta gent i en part gràcies a ells nois com jo el dominem perfectament. I no em cansaré mai d’agraïr-ho.


    • Un comentari molt encertat i interessant. Si tens publicat el teu treball de grau online el llegiré amb molt de gust


    • “Estoy de acuerdo en que se enseñe en catalán porque no quiero que a mis hijos les pase lo que me pasa a mí”… La inferència que en fas és molt discutible… Potser l’assetjaven per no parlar català, o potser se sentia que no s’atrevia a parlar-lo, o potser era que la seva veïna vigatana només li regalava un fuet quan tornava de Vic si li parlava en català… És curiós com interpretem les frases d’altres persones segons la nostra realitat mental…


  7. Com a independentista d’esquerres pro-CUP que viu a un barri de l’AMB de majoria castellanoparlant he de dir que l’article té raó en força coses, i que m’ha agradat el to que has emprat, més calmat i menys demagògic que el que has mantingut en diferents moments a twitter (on suposo que sempre és més fàcil enfadar-se i insultar per què hi ha menys espai per escriure i per tant les idees s’han de simplificar molt més, eliminant així matisos) M’ha agradat també que reconeguis que “no tinc cap dubte que el nacionalisme català majoritari és respectuós amb els drets de totes les persones” per què afortunadament, avui en dia, és així (i que així segueixi sisplau)

    No obstant, hi ha alguns petits punts que m’agradaria comentar:
    – El manifest Koiné no és racista, trobo que se l’ha malinterpretat. Si considerés que el fos, el criticaria, òbviament. S’hi pot estar d’acord o no, però per a mi no ho és. No diu “o parleu català o us farem fora als que no ho feu” sinó, molt resumit, “volem que el català sigui la llengua de cohesió aquí, i que acabi la disglòssia, que és un fenomen que mata la llengua petita”
    – Que hi hagi gent en un territori (el que sigui) que després de portar-hi 40 anys vivint no sigui capaç ni de saludar un “bon dia” en la llengua del territori, jo no ho trobo gens normal, i encara menys si la llengua del territori i la llengua de l’individu són filles de la mateixa mare (el llatí en aquest cas) Hi ha un clar desinterès i manca de respecte.
    – Aquest classisme que molt bé denuncia l’Owen Jones per desgràcia és una tendència a tot Europa. Simplement aquí a Catalunya s’hi barregen a més diverses identitats més que no són sols les de “barri benestant vs barri popular” com pot passar a Madrid o Londres.
    – M’agradaria saber quanta gent menor de 40 anys a Catalunya l’han insultat mai anomenant-la “xarnego/a”. Segurament moltíssima menys que la que ha estat insultada (com jo) dient-nos “lufos” “catalufos” i altres perles (i això que aquests “lufos” de l’AMB tenim cognoms castellans i família castellanoparlant) D’aquests “altres altres catalans” se’n parla menys.
    – Hi ha txonis (i quillos/canis o com se’ls vulgui dir) independentistes a l’AMB. I me n’alegro molt que així sigui. I també hi ha canis/txonis a llocs com l’Ebre que són catalanoparlants. Jo no associaria per tant “xarnego” (paraula força antiquada, afortunadament) amb txoni, són coses diferents.
    – Salvador Sostres no representa ningú, és un provocador barat que mentre li paguin diners escriurà en swahili si cal. Recordem que sortia en debats a Antena3 i que ha escrit nombrosos articles per El Mundo.Credibilitat zero, i no crec que cap independentista el defensi.
    – El nivell de debat que hi ha tant a Catalunya com a Espanya és molt baix actualment, per part de quasi tothom. Lògic per què (independentment de l’edat que tinguem) a l’escola no ens han ensenyat a debatre, i tampoc tenim bons referents a la tele, així en general. Per tant fins a cert punt és esperable que la gent insulti, es quedi en l’anècdota, generalitzi i ataqui l’altre per qui és i no pel que diu.
    – Relacionat amb el punt anterior, gent de l’entorn de CDC ha insultat i difamat tot el que ha pogut i més, vergonyós. Però des de sectors ICV/Podem/En Comú, també. Jo he vist gent pro-ICV i pro-Podemos a facebook dient-li feixista a Forcadell el dia que CSQEP va votar a favor de fer-la Presidenta del Parlament o compartint imatges a twitter on es presentava Artur Mas com un nou Hitler, el que em sembla una banalització total del nazisme. I mira que em cau malament el Mas, però no és correcte aquesta comparació. M’agradaria veure una mica d’autocrítica en els entorns lilaverds en aquest aspecte. Hi ha arguments de sobre per a criticar CDC sense haver de caure en aquestes infantilades.
    – En conclusió: Independència ja, per treure’ns el PP de sobre i que només quedi CDC com a rival dretà i poder centrar-nos en la lluita de classes i en la justícia social, i no en guerra de banderes, pregons, piulades i altres ximpleries, que a mi particularment m’avorreixen força per què no ens fan avançar en res.

    Perdó per la parrafada, però em venia de gust. Passa un bon dia de la resistència indígena, Arqueòleg!


    • Gràcies pel comentari. Simplement matisar algunes coses:

      -> Efectivament twitter no es un bon lloc pel debat. Més si et treuen comentaris fora de context i els manipulen per fer-te campanyes d’assetjament homòfob, com ja vaig explicar aquí https://glamboy69.wordpress.com/2015/09/19/com-he-sobreviscut-a-una-campanya-de-ciber-assetjament/

      -> Considero a manifest Koiné racista no per proposar que el català sigui una llengua de cohesió social (com, de fet es així avui dia des de 1981 i ens va prou be) sinó pel tractament que fa respecte a les persones migrades a qui acusa de colons franquistes. Pots llegir un profund i detallat anàlisis del racisme en aquest manifest en un article que vaig publicar aquí: https://glamboy69.wordpress.com/2016/04/03/desmuntant-el-manifest-linguistic-del-grup-koine/

      – El que descrius com a “manca de respecte” pel català, en realitat es la típica manca d’integració que tenen totes les primeres generacions d’una onada migratòria en qualsevol lloc del món. Això desapareix en la segona generació i llestos. On es el problema? Creure que el fet que hi hagi gent que no parli català afecta als que si el parlen es un pensament irracional anomenat “fonamentalisme cultural” tan absurd com creure que si s’obre un centre religiós al meu carrer posa en perill les meves conviccions atees i racionals. La cultura no emet pol·lucions ni es contagia, aquesta es la base del discurs de la puresa, base de tota ideologia supremacista (i que deriva de la lògica de castes bramànica hindú; algun dia escriuré sobre el tema).

      – Això que dius sobre les comparacions de Forcadell i Mas amb el feixisme per part de militants d’ICV o Podem es radicalment fals. O be jo no me n’he assabentat i m’estranya moltissim. Pots demostrar-ho amb algun link? Merci.


      • Creure que el fet que hi hagi gent que no parli només CASTELLÀ afecta als que sí que el parlen únicament és un pensament irracional anomenat “fonamentalisme cultural” tan absurd com creure que si s’obre un centre religiós al meu carrer posa en perill les meves conviccions atees i racionals. Però tot i això PPSOEC’s hi insisteixen.


  8. – Vergonyós que t’insultin per ser un home a qui li agraden els homes. Tota la meva solidaritat. Desgraciadament no ets l’únic tuitaire a qui li passa, independentment de la ideologia. En això encara hem de prendre més consciència tots i totes i fer pinya quan s’ataca algú per la seva orientació sexual, sense importar si és rival polític.
    – No estic d’acord amb que ens vagi prou bé (sí no és que ho compares amb el País Valencià o altres nacions sense estat sí, és clar) la salut del català és molt millorable actualment, el panorama no és gens encoratjador, però bé aquest és un debat molt llarg.
    – He estat estona al facebook de CSQEP i de Podem Catalunya però no hi ha manera d’aconseguir arribar a octubre/novembre de 2015 (se’m queda penjat, tinc una castanya d’ordinador) que és quan 5 diputats de CSQEP van votar a favor de la Forcadell com a Presidenta del Parlament i gent simpatitzant d’aquesta opció política va queixar-se al FB dient que com podia ser que Podemos votés “a favor d’una feixista” entre d’altres insults (però el que predominava era aquest)

    Sí que et puc ensenyar tres captures de pantalla que he fet jo mateix de gent que al twitter compara Mas amb Hitler i li diu feixista a la Forcadell. N’he exclòs els que són pro-C’s (que són la majoria) o directament d’extrema dreta, i he mirat quins perfils retuïtejaven o expressaven opinions/piulades d’esquerres. D’aquests n’he tret els que eren pro-PCPE, i també d’altres que no m’han quedat clar si eren favorables a Podemos o no, i aquí van alguns:

    https://postimg.org/image/510g5foob/

    https://postimg.org/image/yiq019wvf/

    https://postimg.org/image/bsqv8adnv/

    Vergonyós i força decebedor que ho diguin persones d’esquerres això. Per sort són minoria (vull pensar que ho són, i crec que sí) dins dels entorns de CSQEP/ECP (ahir no vaig dir mai “militants”, vaig dir persones pro-ICV/Podemos). Tot moviment polític té gent irrespectuosa dins seu (creure que la teva opció política és immaculada i de gent perfecta és “xovinisme polític”), però aquestes minories exaltades no defineixen el moviment polític, sinó que aquest és definit per les seves accions. Els drets dels animals, per exemple, és un moviment de bona gent i amb bona intenció que en cap cas és representat per la dona aquella que li va dir “et moriràs” al nen de 8 anys amb càncer que volia ser torero.


    • Jo em considero d'”esquerres” (si hom pot considerar d'”esquerres” algú que professa l’ideari llibertari i, a més, s’ha curtit en la seva praxis en ateneus i en l’àmbit de l’anarcosindicalisme tot i obviant l’accepció d'”esquerra” com “l’ala esquerra del Sistema, és a dir els partits ideats per a canalitzar el descontent popular per la via del parlamentarisme burgès). Dit això, considero i he considerat SEMPRE com a feixistes Estat Català, el seu braç “esquerre” d’ERC (concebut per fer entrisme i fer minvar l’hegemonai de la CNT als anys 30’s del s. XX), un partit encapçalat per NAZIS confessos com Heribert Barrera que es venten de la superioritat de la raça catalana i als quals encara els reten homentage a dia d’avui ERC i les mateixes CUP’s. I li dic feixista a l’ANC pel seu discurs xenòfob, etnocèntric – supremacista i l’actitut sectària i xenòfoba de la Forcadell al front de l’ANC (adjudicant – denegant carnets de català / no català a qui NO li ha demanat o, en la seva presa de possessió del seu actual càrrec, un càrrec, si ens posem “paralamentaristes – burgesos”, que ha de ser forçosament IMPARCIAL, alineant-se amb les tesis de Junts x Sí de manera oberta i descarada). I li continuaré dient pà al pà, vi al vi, calimotxo a l vi amb coca-cola i NAZIS als qui usen la bandera de l’ala esquerra dels feixistes xenòfobs del FNC – ala “esquerra” del PSAN (Nacional – Socialism) i als qui enarbolen la bandera de Josep M. Dencàs del feixista rematat EStat Català, el partit del Pollastre Rostit.

      Quant al que exposa l’amic Arqueòleg. Admetent que certes actituts racistes són molt menys usuals que, quan jo era petit i les vaig viure en carn pròpia (com a fill de català i MURCIANA), a dia d’avui, puc posar sengles exemples de gairebé ahir mateix:

      1)- A la cua de la fleca (en plena temporada de la berema), una senyora a la flequera: “El meu fill treballa a la berema per ajudar-se a pagar la matrícula de la univeristat. però està a la bàscula apuntant els pesos en una pissarra. per embrutar-se ja hi ha gitanos, moros i xarnegos” (I no parlo de la “Catalunya profunda”, hi ha vinya a tot arreu!! ni d’una dona de 70 anys, més aviat jove i em sona d’haver-se presentat a les llistes d’ERC als anys 80’s!!)

      2)- E unaltra botiga, també fent cua, l’amo – dependent a una senyora: “Així que els nens et van al col·legi X; molt bé. No com al col·legi Y on hi va tota la xusma i la xarnegada”.

      Em cago en la p-t- mare que va parir a TOTS els NAZI-onanismes, tots els discursos etnocèntrics i tots els mongols de merda que des de càrrecs públics i cobrant de l’erari públic porten dècades fomentant aquesta merda.

      Salut i Anarquia


      • d’exemples contra la catalanitat n’hi ha?


    • Has anat a buscar exemples de tweets anònims de 4 freaks, sense cap mena de rellevància. No ho pots comparar amb diputats com Julià de Jodar


  9. […] La ploma més àcida de la xarxa « XARNEGOS: La demonització de la Classe Obrera a Catalunya. […]


  10. on està el racisme o xenòfobia en el text de fabra?


    • No veus racisme en un text que defensa l’existència d’una Raça Catalana?



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: