Son els estats petits més eficients?
Agost 24, 2015
Un dels arguments recurrents per part del nacionalisme català es que els estats petits, dins el context europeu, son més rics, eficients, tenen millor benestar i son més igualitaris. Per tal de justificar això normalment es tendeix a cometre “cherry picking” o la “fal·làcia de l’evidència incomplerta“, es a dir, s’escullen tan sols aquelles evidències que validen la hipòtesi (Noruega, Mònaco, Luxemburg), ocultant deliberadament aquelles que la refuten (Albània, Macedònia, Xipre, Moldàvia, Malta o Bòsnia). Per tal de contrastar aquesta hipòtesi d’una forma científica i objectiva he decidit fer un experiment estadístic que qualsevol persona pot repetir, si així ho vol.
Metodologia
He creat una base de dades amb el programa d’estadística SPSS 15.0 a partir dels índex demogràfics i econòmics extrets de la web d’indicadors del Banc Mundial. He escollit tots els estats plenament reconeguts per la ONU dins del continent europeu situats entre Portugal i Rússia (ambdós inclosos), així com els diversos estats insulars perifèrics (Xipre, Malta, Regne Unit, Irlanda i Islàndia); tan sols he exclòs els micro-estats de Sant Marino i del Vaticà, dels quals no existeix pràcticament cap dada econòmica publicada. Per tal de mesurar la mida dels estats he escollit la variable “Número d’Habitants” i la he creuat amb diversos indicadors econòmics amb diagrames de dispersió; després he calculat l’index de regressió lineal, que mesura quina correlació hi ha entre dues variables on 0 es cap i 1 es total.
Son els estats petits més rics?
Índex de Regressió: 0,01
Per tal de mesurar la riquesa dels estats he escollit la variable “PIB per Capita“, es a dir la divisió de la riquesa total d’un estat entre el seu número d’habitants, mesurat en dòlars americans. Com es pot veure en el gràfic no existeix cap mena de correlació entre els dues variables. Existeixen països molt petits molt pobres (Moldàvia amb 3,5 milions d’habitants té 2.233 $/habitant, Montenegro amb 620.000 habitants té 5.370 $/habitant) i molt petits molt rics (Mònaco amb 30.000 habitants té 163.060 $/habitant), de la mateixa forma que existeixen països molt grans molt pobres (Ucraïna amb 43M habitants te 3.082 $/habitant) i d’altres molt grans i molt rics (Alemanya amb 80M d’habitants té 47.623 $/habitant).
Son els estats petits més igualitaris?
Índex de Regressió: 0
Hom podria pensar que si bé els estats petits no tenen perqué ser més rics però al menys poden més igualitaris, ja que son menys a repartir, com havien estat ser les comunitats pre-estatals. Es això cert? Per tal de mesurar la desigualtat he escollit la variable “Index GINI“, el resultat de multiplicar el Coeficient GINI per 100. Aquest coeficient mesura la desigualtat entre els ingressos de les persones més pobres i les més riques on 0 es la igualtat total i 1 la desigualtat màxima. Com podem veure al gràfic, l’índex de regressió es 0, es a dir, no existeix cap mena de correlació entre ambdues variables. L’estat amb una major desigualtat interna es ben petit, Bòsnia-Hezergovina (3,8M habitants, Index GINI 46), mentre que un altre estat petit com Islàndia té un índex molt baix (320.000 habitants, Index GINI 26,3), molt semblant a un estat gran com Ucraïna (45,3M habitants, Índex GINI 24,8).
NOTA: Aquesta variable no està disponible ni actualitzada per tots els estats europeus, però si per la immensa majoria.
Tenen els estats petits menys atur?
Índex de Regressió: 0,03
També podríem pensar que en els estats petits, al ser menys gent es més fàcil repartir la feina. Per mesurar això he escollit el percentatge d’atur sobre el total de la població treballadora registrat en l’any 2014. Com podem observar, de nou no existeix pràcticament cap correlació entre les dues variables. A un estat petit com la Ex-República Iugoslava de Macedònia (2,1M d’habitants) hi ha un 29% d’atur, mentre que a Luxemburg amb 550.000 habitants tenen tan sols un 5,9% d’atur. Entre els estats grans també veiem com l’atur va del 5,3% d’Alemanya (80M d’habitants) al 27,3% de Grècia (10,3M d’habitants) o el 26,6% d’Espanya (46,4 M d’habitants).
Tenen els estats petits un major benestar?
Algú podria pensar que es més senzill crear un estat del benestar eficient per menys persones. Aquest aspecte es un tant complex de mesurar; així doncs he tingut en compte tres variables diferents i complementaries en torn a l’aspecte més essencial del benestar, la Sanitat: Esperança de vida al nàixer, diners que es destinen a la sanitat per habitant en dòlars americans (indiferentment si la sanitat es pública o privada) i finalment el nombre de llits hospitalaris per cada mil habitants.
Índex de Regressió: 0
Índex de Regressió: 0
Índex de Regressió: 0
De nou ens trobem vanat tres variables sense absolutament cap mena de correlació amb el número d’habitants. Hi han estats molt grans amb molts llits d’hospital, com Ucraïna (9 llits/1000 habitants) , o molt petits com Mònaco (13,8 llits/1.000 habitants), així com hi han estats petits amb pocs llits com Albània (2,8M habitants, 2,6 llits/1.000 habitants) i també grans amb pocs llits com Regne Unit (64,5M d’habitants, 2,9 llits/1.000 habitants). El mateix observem a les altres variables.
Conclusions
No existeix absolutament cap argument racional, científic i objectiu que permeti afirmar que es millor viure en un estat petit que gran. No hi ha cap mena d’evidència documentada dins l’Europa actual que vinculi la mida dels països amb el seu nivell de riquesa, igualtat, benestar o treball; qui així ho afirmi s’estarà deixant dur per la demagògia, els perjudicis, la fe dogmàtica, el pensament positiu o la irracionalitat. Així doncs, en comptes d’estar ficats dins l’estèril debat Catalunya-Espanya hauríem d’estar bastant més preocupats pel tipus de polítiques que es fan en en el seu interior i parlant de propostes ideològiques en un eix esquerra-dreta i no en la malaltissa obsessió identitària per la mida de les fronteres.
Jo, per la meva part, segueixo pensant que davant el mercat globalitzat cal una hisenda única europea lligada amb una fiscalitat justa i progressiva, per tal de redistribuir el deute i la riquesa d’una forma eficient al continent europeu. Una fragmentació en petits estats pot generar una dinàmica de competitivitat fiscal neoliberal, un major “dumping” d’impostos baixos i paradisos fiscals per atreure les grans fortunes, com de fet ja fan els microestats més rics d’Europa Liechestein, Luxemburg, Mònaco i Andorra, així com de baixos sous i precarietat laboral per tal d’atreure inversions industrials no qualificades.
PD: Per si algú vol comprovar possibles errors o creuar les variables d’una altre forma, us deixo amb la base de dades en format excel (que es més manejable que el SPSS) per que us la pugueu descarregar ->Base dades Mida estats
Traducir al español
Translate to English
Reflexions d'un arqueòleg glamurós 
Bones, a diferència d’altres posts on et bases en suposicions i valoracions tendencioses aquest està basat en dades. Ja es un pas endavant. Felicitats!
Crec que seria interessant que algunes de les variables que indiques (benestar, atur, desigualtat) fessis un gràfic dels països amb un nivell de renda similar o superior a Catalunya. Perquè no crec que el nostre horitzó sigui comparar-nos amb Macedònia o Albània o Bòsnia, lamentablement per aquests països.
Gràcies
El que tu estas proposant es “cherry picking” pur: seleccionar tan sols els estats rics per demostrar que efectivament hi ha una correlació entre estats petits i la riquesa, eliminant aquells casos pobres que refutin la correlació.
Això es fer-se trampes al solitari! No gràcies.
Home, i perquè no compares amb Síria, uruguai o Cambotja?
Tu ja agafes uns països, et bases amb països petits d’Europa, tu ja fas un cherry picking.
Jo el que et dic és que hi ha filtres que poden ajudar a que el que analitzes tingui més sentit.
Però bé, si tu el que vols és que una conclusió prèvia que tenies buscar dades que la recolzin endavant, però no vagis llavors de neutral.
He agafat les dades del continent europeu ja que considero que es el context geogràfic, polític i social més proper a Catalunya. Si hagués inclòs tot el mon diríeu que estic barrejant continents i que Catalunya no es pot comparar a estats africans o asiàtics, ja que son contextos molt diferents. El resultat, però, hauria estat més o menys el mateix.
Qualsevol excusa es bona per tal de negar les evidències científiques que refuten el dogma i la fe. No tenia cap esperança de que cap adepte a la religió nacionalista obrís els ulls amb dades racionals, es un llenguatge incomprensible per vosaltres, només enteneu emoció i sentiment.
CHHAPEAU, solo que en mis tiempos “cherry picking”, se llamaba a la utilización de una plataforma móvil y control remoto para poder examinar ciertas partes algo inaccesibles de los buques. Una abraçada
Merci! Ni idea de buques! 😉
Algo farragoso, aunque interesante. Lo mejor, las conclusiones. ¿No crees que lo que pretenden, en el fondo, es convertirse en un paraíso fiscal, como hay otros en Europa? Esa posibilidad ya la apuntas y yo creo que vas bien. Saludos nvs
Sin duda a la derecha catalana le encantaria dejar de pagar impuestos, no me cabe duda alguna!
Suposo que si busquéssim la relació entre el nivell de corrupció d’un Estat i la seva grandària els resultats serien semblants.
No s’hi val donar la culpa a “Madrit”.
Quines collonades, si fem fora els espanyols de catalunya és evident que millorarem en molts sentits. La seva cultura és la de la subvenció (mira els PERS) i la nostra la de ser emprenedors i comerciants. Així que cadascú al seu país.
Un cop més el teu comentari demostra que les dues variables on si hi ha una correlació del 100% es entre nacionalisme i odi racista i feixista contra els immigrants. Gràcies per demostrar-ho per milionèsima vegada
[…] “Son els estats petits més eficients?”: Blog Reflexions d’un Arqueòleg Glamurós… […]
[…] “Son els estats petits més eficients?”: Blog Reflexions d’un Arqueòleg Glamurós… […]
Bé, doncs aquí van els cinc cèntims que t’he promès sobre la metodologia estadística que apliques.
—
1) La variable estadística P = “població d’un estat” segueix empíricament una distribució en forma de llei de potències, com molts altres fenòmens socials. Això es pot veure en aquest cas en l’acumulació que hi ha de punts en la zona de països amb poblacions més baixes i com n’estan, d’esparsos, en les zones de països amb poblacions més altes.
NOTA: Per tal que es veiés millor el gràfic hauries d’haver representat l’eix d’abscisses en escala logarítmica, i potser així s’haguessin insinuat correlacions no lineals, però això no afectaria al nucli de la qüestió, així que no té gaire importància.
El que sí que té importància es el fet, matemàticament demostrable, de què les variables de la mena de P no tenen ni mitjanes ni variàncies ben definides. I això implica, ras i curt, que no té sentit fer càlculs de regressió. No són significatius.
Malauradament, és així: tota aquesta matemàtica no ens aporta cap informació predictiva. Cap ni una.
2) El futur en els fenòmens regits per una llei de potències està indeterminat en qualsevol sentit pràctic. Ningú por afirmar res amb base sòlida sobre què passarà en una Catalunya independent bassant-se en si és un país petit o gran.
Hauríem de buscar raons d’altra mena per raonar sobre aquesta qüestió (ubicació geogràfica, situació institucional, teixit econòmic…), però cal deixar a banda si som petits o grans.
—
En resum:
No es poden fer càlculs significants de coeficients de regressió… ni tampoc calen 😉
Merci pel comentari!
hola, bon tarda
Et segueixo de fa temps, m’encanta el que escrius.
És tot molt interessant fins que arribo a les conclusions perquè no entenc la necessitat d’una hisenda única europea. Justament, la idea d’Europa és la d’un lobby de països que junts poden dominar més els mercats i així fer front a una aliança mundial. La globalització és part d’aquesta crisi i per tant, desigualtat, corrupció, racisme, etc.
Penso que un estat ben gestionat (petit o gros) amb eines com la democràcia directa que donen pas a la responsabilitat de tots per sobre de la d’uns pocs és el futur. la maduresa és això, fer-se responsable.
moltes gràcies
Marc
Una hisenda única europea (com ja he dit sota un control democràtic, no de lobbies) permetria:
1) Acabar amb els paradisos fiscals
2) Acabar amb el dumping fiscal, on els estats competeixen a baixar impostos per atreure grans fortunes
3) Redistribuir el deute dels estats del sud d’Europa envers els països rics del nord sense exigir retallades a canvi
4) Permetria redistribuir la riquesa del nord en vers un estat del benestar per molta més gent i molt més eficaç
5) Permetria acabar amb el dúmping salarial i tindre uns sous més homogènis a Europa (i per tant molt més alts a Espanya).
Tu perqué creus que aquesta proposta la va plantejar Varoufakis al seu llibre “El Minotauro Global” i els seus màxims detractors son Merkel, Cameron i la ultradreta?
Felicitats arqueòleg! Recordo que et vaig comentar un post fa un any que era un autèntic desastre. En aquest, com a mínim, utilitzes dades. Coincideixo amb l’Arnau que has fet un gran avenç i se t’ha d’aplaudir.
Val a dir, però, que la teva anàlisi és una gran demostració de manual del que implica fer servir dades sense dotar-les de treball teòric previ. Es nota que no t’has llegit res de teoria. Ni tampoc l’estudi de Castellanos, Paluzie i Tirado que referencies. Sobre aquesta qüestió, et recomano llegir els treballs d’Alesina i Spolaore, en particular sobre federalisme fiscal. Mira aquest: http://dash.harvard.edu/bitstream/handle/1/4551794/alesina_size.pdf?sequence=2
Està bé per començar. Altres idees t’ajudaran a entendre perquè el teu estudi està malament i no serveix absolutament per res. Si vols que et passi coses estaré encantat. Però per favor, tingues una mica de cura a l’hora de tractar dades perquè avui en dia la gent es creu qualsevol estudi que li pengin a internet.
El primer error clamorós és no llegir els arguments que vols rebatre. La idea és que abans la mida dels estats importava. Com més gran, més mercat intern per comerciar i més exèrcit per protegir-te. Ara, amb la supressió d’aranzels el mercat intern importa menys i els estats petits poden estar segurs i protegits sense necessitat d’un gran exèrcit. Això redueix enormement els costos dels estats petits de sobreviure. En bona part, el mercat i la seguretat comuna europea expliquen que regions petites tinguin incentius de separar-se. El que està passant amb Catalunya i Escòcia no és casualitat. En canvi, en l’era dels exèrcits i el proteccionisme això no se’ls hagués acudit mai!!!
També hi ha qui diu que els estats petits són més eficients. Com que el nostre mercat i la nostra protecció ja no depenen de com de grans siguem, ser petit pot sortir a compte. Com? La teoria diu que els estats grans acostumen a ser diversos i no poden fer una única política pública per a tot el territori. Sent petit, pots fer polítiques més homogènies d’acord amb les preferències dels ciutadans, redueixes la congestió administrativa i fas que el govern sigui més pròxim i ‘accountable’.
I aquí ve el segon gran error que fas. El discurs que un estat petit és eficient es recolza en unes certes condicions. Com t’he explicat, si ets o recentment has estat un estat petit, dictatorial, amb economia tancada i un alt pressupost amb defensa no tens cap opció d’entrar en els supòsits que parlen als estudis. Potser ho seran més endavant, però de la nit al dia tant o més eficients que un país petit de la Unió Europea que ha tingut accés a grans mercats, fa temps que els polítics han de respondre als seus ciutadans per renovar el càrrec i tenen un pressupost en defensa més reduït.
El tercer és no definir ‘eficiència’ ni ‘petit’. De veritat PIBxcap, GINI, atur o esperança de vida són les millors variables d’eficiència? I petit vol dir població o territori? Comparteixo amb tu que ‘petit’ s’ajusta més amb població que no pas amb territori, però tot s’ha de raonar i definir bé. Ara bé, si mesurem EFICIÈNCIA hem de saber exactament què vol dir. I per saber-ho, s’ha de definir el concepte. I s’ha de raonar.
En resum: el teu anàlisi no contempla res d’això, es passa pel forro la teoria i els arguments contraris, i ensenya unes dades inútils.
I per tant, la teva frase “Qualsevol excusa es bona per tal de negar les evidències científiques que refuten el dogma i la fe” és un insult a la ciència. El que fas tu no és ciència. Perdona el to, però hi ha gent que està hores i hores llegint i raonant el que escriu per produir coses mínimament decents. Dir-ne d’això teu ciència és altiu, ridícul i un menyspreu a la comunitat científica.
Gràcies pel teu comentari que òbviament no comparteixo en absolut, ni remotament. Sempre em quedarà el dubte de saber com hauria estat el teu comentari si la correlació hagués estat més elevada. Com no ho es anem a desacreditar les variables, la metodologia, etc… Alló que no doni la raó a les idees prèvies es dolent.
El meu article es ciència d’escrupolosa rigorositat metodològica, però no es una tesi doctoral, ni un paper, es un text de divulgació pedagògica per un public genèric, amb la qual cosa he hagut de simplificar el nivell per fer-ho entenedor per vosaltres, oh simples mortals. Pots llegir les meves publicacions científiques aquí-> https://independent.academia.edu/RogerMolinas
Podria haver definir eficiència (tot i que considero q era allargar l’article anat-se per les branques innecessàriament), però la correlació seguiria sent inferior a 0,03 en tots els casos. Ets capaç de trobar una sola variable que tingui un coeficient de regressió superior? L’afegiré encantat com a postdata
Vols que creui les dades amb territori? Fantàstic, tenint en compte que la correlació superfície-població es pràctiament 1 a Europa, serà com fer el mateix experiment 2 cops. Cal?
Ara l’excusa tramposa per fer “cherry picking” és desacreditar als països pobres i petits es que clar… tenen un passat dictatorial i militar (no com Catalunya que mai ha patit el franquisme, es veu). Els països grans i rics tampoc deuen haver tingut dictadures militars, com Alemanya o Itàlia, per exemple.
En fi, encara que revesteixis els teus arguments d’un vocabulari presumptament científic, es obvi que es tracta de pur deductivisme a partir de perjudicis metafísics previs, per confirmar un cop més la infalibilitat del discurs del Règim i del poder.
Ah i dir que aquest post almenys es millor que els altres perqué “te dades” es d’una condescendència paternalista absurda ja que aquest es un blog monotemàtic de reflexió i opinió, tan sols de forma molt excepcional publico aquí coses científiques, ja que normalment això ho faig en revistes especialitzades.
En tot cas gràcies per col·laborar i enriquir el debat! Un plaer.
El meu comentari, si la correlació hagués estat més elevada, no importa gens. Sempre, els comentaris de qualsevol text científic, com deus saber, tracten de desacreditar el treball fet, trobar-li febleses, i per tant millorar-lo. I és la meva pretensió. El teu text no té res de teoria i això fa que l’argument no se sostingui. Tampoc justifiques les dades que utilitzes.
Definir eficiència no és anar-se’n per les branques. És necessari. És més, en l’enllaç que adjuntes al principi del text, en CAP moment diu que l’EFICIÈNCIA sigui l’explicació per la qual Catalunya se’n sortiria millor. Llavors, tu agafes el concepte d’eficiència, l’operacionalitzes a la teva manera SENSE JUSTIFICAR RES, i així només et pot sortir un article amb rigorositat zero. Estàs volent desacreditar un argument utilitzant un concepte que justament l’argument original NO UTILITZA!!!!
Del territori ja t’he dit que estic d’acord amb tu, però no et costa res explicar quina raó hi ha darrere de les variables utilitzades. I no ho fas. I així va.
I no desacredito països pobres pel seu passat, sinó justament pel seu present o pel seu passat “recent”!!! (fixa’t que ja utilitzo la paraula ‘recent’ expressament). Justament dic que els països no són pobres perquè sí. Ho són perquè tenen unes institucions que no ajuden al creixement econòmic i que impedeixen que els seus polítics siguin responsables davant dels seus ciutadans. I Alemanya ha tingut dictadura però també uns darrers 70 anys de marge per progressar. Catalunya gairebé 40. Justament parlo que inclous estats que o bé són dictadures o bé ho van ser va relativament poc. I clar, la teva anàlisi té un biaix important.
Tu dius que la mida d’un estat no té cap mena de correlació amb la seva eficiència. I no, no en té segons la teva selecció i segons el que tu defineixes com a eficiència. Perquè segons la teva selecció, el que més explica el progrés dels estats són els anys de democràcia i obertura comercial del país. Per això la teva anàlisi et surt com et surt. Perquè fas trampa (i n’estic segur que fas trampa sense cap mala intenció, sinó per desconeixement absolut). I no tens en compte les condicions (democràcia, obertura…) que expliquen que Catalunya, per ser petit, podria tenir certs avantatges.
Ara bé, quan un estat ha pogut progressar gràcies a un període SUFICIENT en el qual s’ha dotat de bones institucions per funcionar, aquí ja entren en joc altres variables. I la teoria (te n’he fet cinc cèntims però llegeix-la) diu que ser petit té avantatges.
Però clar, si no llegeixes ni la teoria ni els arguments de l’article que vols rebatre, el teu argument et sortirà un autèntic xurro.
I per acabar. Un any després veig que el teu ego segueix intacte. D’aquí que rebis mastegots per twitter de tant en tant. Insisteixo. El que fas no és científic. Potser hi ha bona voluntat, però hi falta molta feina i humilitat per assemblar-s’hi.
Sincerament, espero haver-te ajudat.
Gràcies per constatar que el meu ego segueix i seguirà intacte, per ser una estrella cal actuar com si ja ho fossis. La resta del comentari es una reiteració d’arguments ja refutats.
Besis
Gràcies per a fer i publicar aquest treball. És molt útil.
Salut.
David Sales
A tu per llegir-lo!
T’he dedicat un post del meu blog: http://mildimonis.blogspot.com.es/2015/08/el-president-numero-4-deja-vu.html
Junts pel Sí guanyarà les eleccions
Roger, veo que acabas de cerrar la cuenta por un ataque fascista. Mi solidaridad. Un abrazo
Roger, m’afegeixo a la solidaritat i a l’abraçada que t’envia en Luismita.
Tranquils que en un parell de dies torno!
Que bé! Et prometo que ara estava a punt de comentar-te que em sentia content d’haver-te conegut en persona abans que marxessis del Twitter. Ah, i perquè aquests comentaris són públics, que si no, també estava a punt d’escriure’t el meu número de telèfon mòbil, he, he!!
Me sumo a las peticiones para que reabras la cuenta de Twitter y no te dejes acosar por ningún mierda que fuera de Twitter no tendría ni media hostia. Mucho ánimo.
Grácias!
Hola, Arqueòleg!
Només em passo per dir-te que se’t troba a faltar al twitter. Si ha sigut decisió teva, és respectable, però si mai t’ho repenses i vols tornar, t’estarem esperant.
No donis als nacionalistes la satisfacció de treure’t del mig a base d’assetjament!
Una abraçada,
Antoni
Tornaré en breu, no pateixis!
Molt bon estudi per a desmentir que un estat petit vulgui dir ser més ric, més igualitari, etc., però defensar l’eix esquerra -dreta sense tenir en compte que l’estat espanyol amb la reforma laboral gairebé no ha reformat allò que les empreses han de pagar per cada treballador (sobretot, seguretat social), Espanya és un dels llocs d’Europa on s’ha de pagar més, cosa que fa que molts empresaris no contractin més treballadors (i hi ha feina) i fa que l’atur sigui molt alt; que l’estat espanyol té un deute públic gairebé del 100%; que les pensions públiques faran fallida d’aquí a uns 5 anys; etc., etc., etc.; és ser dogmàtic.
Tot això que dius es una valoració sobre propostes polítiques concretes del PP que òbviament a mi tampoc m’agraden gens i, estic convençut, a una majoria d’espanyols tampoc. Però no té absolutament res a veure amb el tema de l’article
Aquesta mala gestió del govern espanyol no només és del PP, sinó del PSOE. Tot això que dic té molt a veure amb el tema de l’article, que és la independència dels països petits, com seria el cas de Catalunya, amb estadístiques. Però encara hi té més a veure que Catalunya va ser de les primeres zones del món en què hi va haver revolució industrial amb carbó ridícul, aprofitant la força del corrent dels rius -això sí, sistema ideat al Regne Unit-, que Catalunya és la primera regió exportadora d’Espanya, amb diferència, i això amb la crisi i les dificultats que hi posa Espanya. O sigui, que si amb l’article vols demostrar que Catalunya serà pobre un cop independent, t’erres.
El que diu el sector més neoliberal del nacionalisme (no tot el nacionalisme) és que els petits estats dins d’Europa són més eficients. Ja es cuiden de no parlar d’estats de fora d’Europa. En tot cas, l’argument no té ni cap ni peus, més quan els que el formulen es mostren partidaris de la Unió Europea, que no és altra cosa que l’intent de construir un gran estat. Ara bé, l’estadística que tu fas servir, està fora de lloc. Ja sabíem que sota el capitalisme, els que poden espoliar la riquesa dels altres, solen ser els imperialistes, que, per regla general, són grans estats. La teva tàctica és sempre la mateixa: elegeixes una qüestió accessòria dels que consideres els teus adversaris, després la presentes com et convé i a partir d’aquí construeixes l’argumentari. Podries fer un màster de manipulació.
El fet és que no es diu que els països petits siguin més rics sinó que els països més rics del món són petits.
És important tenir clar primer l’enunciat per després comprovar si és cert o no. Ara torna a fer l’anàlisi.
Me uno a la solidaridad de mis compañeros para que no te dejes amedrentar por los fascistas, arqueòleg. En los nuevos tiempos que están por llegar, necesitaremos personas demócratas y valientes como tú. Todo mi apoyo.
Res de nou del què ja m’havien dit moltes vegades “no et preocupis, la mida no importa”