h1

Federalisme Global: La fi de les fronteres i la superació de tota Identitat Nacional

Març 19, 2016

Us deixo amb algunes reflexions que m’han sorgit recentment, des de la més profunda indignació, contemplant la dramàtica situació dels refugiats siris, el paper de la Unió Europea i l’auge de la ultradreta nacionalista arreu d’Europa i Amèrica.

# aaRefugees

Tota Identitat Nacional es opressió, nega l’individu i anul·la l’esser: El nacionalisme pretén anular la identitat de cada persona per homogeneïtzar la massa dins un ramat de xais clònics i obedients, peces d’un gran puzle, membres d’un projecte patriòtic incommensurable que transcendeix la història i s’encarna en la geografia. Només des de la reivindicació de la subjectivitat, la diferència i la individualitat particular ens podem emancipar d’aquesta violenta opressió que ens anul·la com a essers amb racionalitat pròpia. La identitat nacional no es més que la performativitat simbòlica de les relacions d’obediència i jerarquia de la oligarquia envers el poble, negant i esborrant tot conflicte social intern.

Cap a una Identitat Multidimensional: L’emancipació de l’individu passa per  desconstruir i esclafar les identitats hegemòniques dels relats nacionals, negant els mites i llegendes pseudohistòriques i rebutjant tota  emoció catàrtica destinada a subjugar la raó i negar l’esser, enfront una histèria col·lectiva. Les identitats mai poden ser monolítiques envers una sola variable. Cal reivindicar el dret a la diferència, a no formar part de l’eixam. Cal construir una identitat heterogènia i autoconstruïda entorn a múltiples variables: classe, gènere, sexe, orientació, religió, llengua, gustos musicals… Una lesbiana proletària marroquí de Badalona pot compartir la mateixa identitat amb un cacic convergent blanc i catòlic d’un poblet del Pirineu, simplement per haver nascut dins un mateix marc geogràfic? Una identitat multidimensional que, a més, ha de ser integradora i no excloent, on algú es pugui sentir català, espanyol, senegalès i europeu alhora.

Les fronteres son un estat mental: En un mercat globalitzat, on les xarxes socials, la gastronomia, l’intercanvi de mercaderies i les migracions son d’escala planetària, les fronteres no delimiten en cap cas realitats culturals o nacionals homogènies. Son tan sols línies imaginaries que serveixen per excloure i negar l’alteritat de la persona migrada. No existeix cap mena de correlació entre la realitat geogràfica i lingüística, cultural o identitària. Si l’economia es una relació dialèctica entre treball i capital, quin sentit té que el capital es mogui sense cap trava arreu del planeta i els treballadors no puguin sortir d’una geografia delimitada per guanyar-se millor la vida o fugir d’una guerra?

Les nacions han mort: La globalització ha assassinat a les nacions, aquests ens imaginaris inventats per la burgesia al s.XIX per legitimar la construcció dels estats liberals. Els nacionalismes identitaris actuals no son més que reaccions irracionals d’una classe mitja espantada, un refugi enfront la crisi econòmica que ens presenta un futur inestable i  insegur. Ideologies messiàniques i mil·lenaristes que ens fan creure que hem d’estimar als nostres opressors, pel simple fet de compartir una identitat, interioritzant les regles de poder i obediència jeràrquica  envers una elit nacional.

Tota Identitat Nacional parteix del rebuig l’alteritat: Els populismes identitaris es basen en la negació de l’altre, de la construcció d’un enemic de la Pàtria a qui donar les culpes de tots els mals, negant tota responsabilitat dels propis errors. A partir d’estereotips, perjudicis i rumors es crea una imatge deformada de l’altre, a qui excloure,  odiar i negar el dret a la ciutadania, un privilegi exclusiu per aquells que comparteixin una mateixa identitat. Com afirmava Hanna Arendt, els nacionalismes democràtics tenen elements que poden degenerar en violència contra apàtrides, migrants i minories ètniques. Tot populisme identitari porta dins seu una llavor de l’odi que, portat a un extrem, deriva inexorablement al totalitarisme.

Cap a un Federalisme Global on menys sobirania és més benestar: Per fer front al poder del capitalisme mundial basat en un sol mercat únic, els estats han de deixar de competir entre ells, cooperar i unir-se  cedint sobirania a grans hisendes úniques a escala continental que permetin acabar amb els paradisos fiscals, redistribueixin la riquesa i el deute, permetent mantenir un mateix benestar i drets socials per a la major quantitat possible de persones. Només una moneda única mundial pot aturar l’especulació financera de divises; només una sola hisenda pot impedir el dúmping fiscal; només una lluita global pels drets del treball, pot evitar el dúmping salarial i la desindustrialització del primer al tercer món, buscant salaris més baixos.

54 comentaris

  1. BRA-VI-SI-MO…


    • Ací hi ha coses que no expliquen la realitat ergo són falses. Conec el cas de diversos països de Llatinoamèrica. Allí es reivindica el concepte de poble o nació front a l’imperialisme yankee. Això ho fa l’esquerra ja que la dreta, venuda als USA, va de “cosmopolita”. A Puerto Rico i l’ús del castellà o l’anglès es veu clarament. L’esquerra independentista reclama la nació porto-riquenya mentre la l’oligarquia pro yankeee parla English i vol la integració com a estat de els EEUU. “Patria Libre o Muerte” és el lema de l’esquerra. Neruda parlava també de la pàtria o les pàtries i era comunista.

      En definitiva, hi ha el concepte de nació imperial invasora i el de nació defensiva antiimperialista.


      • Per altra banda i per molt que ho diguen determinats llibres, és fals que el concepte nació siga un “invent” del segle XIX. Realment es tracta d’un tipus de nació molt determinat, l’estat-nació cohesionat per un mercat intern. De nacions ja en tenim e l’Edat Mitjana, per exemple Ausiàs March consta per escrit que era “cavaller valencià de nació catalana (o català)”. Podem consultar Muntaner (segle XIV) o Cristòfol Despuig (XVI) per exemple.

        A més, es pot ser alhora nacionalista i internacionalista a la manera de Compromís o de la CUP. El desaparegut professor valencià J. V. Marqués va escriure un llibre sobre el tema: “Classe obrera i qüestió nacional”.

        Salut

        Regí //*//


        • “(…) A més, es pot ser alhora nacionalista i internacionalista (…)”. Sí i hom pot ser llop i vegetarià. I muntar una ONG d’Aduaners sense Fronteres… i les CUP, tot un exemple de coherència “socialista” avantposant la qüestió nazional i abraçant-se amb la burgesia ultradretana, homenatjant al Barrera i als germans Badia, coses totes elles molt “internacionalistes”.


          • Sense nacions d’origen no hi ha internacionalisme. La pròpia paraula ho diu,


          • Mira si és fàcil. Al País Valencià els nacionalistes som d’esquerres i en tinc més de 50. Jo puc defensar la meua llengua i ser solidari amb els palestins. El nacionalisme d’esquerres existeix. Jo en sóc un exemple i moltíssima gent més que estem en Compromís o en ERPV. No trobe cap contradicció. Potser siga perquè la dreta valenciana és pro-espanyola i antivalenciana, però ni així. Tant a Catalunya, les Illes, Eskal Herria o Galiza existeix el nacionalisme d’esquerres.


        • I sense capitalism no hi ha anticaputalistes. I sense feixisme no hi ha antifeixisme… barri Sèsam dixit.


          • “Anti” exclou, “inter” connecta. Educació Secundària dixit.


          • Doncs jo sóc nacionalista, antifeixista, anticapitalista, feminista i alguna cosa més.


        • També “Classista” discrimina i “interclassista” connecta (com les CUP i tots els nazi-onanismes). Les classes no les ha inventat la gent, hi ha classes perquè hi ha classisme i, subsegüentment, guerra de classes per ABOLIR-LES; hi ha nacions perquè hi ha nacionalistes i va sorgir l'”internacionalisme” clarament OPOSAT al nacionalisme per què tenir una “adscripció nacional”, un DNI per imperatiu legal i una adreça on el carter et pugui entregar una carta, “tenir una nació” és una convenció totalment revisable, risible i abolible i totalment diferent de ser nacionalista, com és diferent tenir estómac i no tenir gastritis…

          No sé si tot això és de 1r de preescolar o de quart de ciències polítiques per Ràdio Maimó…


          • Mira, ja que associes permanentment allò que pugui ser la CUP en relació amb qui es pot coincidir en determinades idees, t’agradarà saber que a l’oligarquia mundial la idea d’abolir les nacions també li sembla molt temptadora, i desitjable.


          • És curiós que en català escrigues “nazi-onanismes”. La primera volta que vaig sentir això va ser d’un de León però que vivia a Burgos i que era, sense admetre-ho nacionalista castellano-espanyol. No compartisc el que dius perquè jo no sent així les coes. Jo sempre m’he sentir d’esquerres i a poartir d’això, nacionalista, ecologista, feminista, etc. No m’identifique en el burgesos de cap lloc, ni que siguen catalans o valencians, doncs són enemic de classe. M’estime més als del SOC Sindicat d’Obrers del Camp d’Andalusia. Això no té res a veure amn l’estima a la meua nació. CIrcusntancial? Evidentment. Ma mare i els meus fills també ho són i no per això no vaig a voler-los.


        • Sí, és clar. L’anti-estatalisme neocon i l’antiestatalisme llibertari tenen moltíssim en comú. Ambdós, el comunista llibertari i el neocon volen col·lectivitzar la terra, les matèries primeres i els mitjans de producciói abolir l’autoritarisme, el treball assalariat, el diner fiduciari… la Thatcher era de la FAI, tú…


          • I ambdós voldrien dissoldre les nacions. Doncs això, el mateix que la CUP en relació a Convergència.
            Obviant el fet que Thatcher, com la FAI, creia que només hi havia individus.


          • No digues estupideses. Els neocons i els llibertaris no tenen res a veure. Com saps el pRIMER DE mAIG SE CELEBRA PER LA MATANÇA DEL mÀRTIRS DE XICAGO (anarquistes) que lluitaven contra la societat ultralioberal del primer capitalisme. Reclamaven les 8 hores y els mataren.


        • Sí, és clar: Les CUP i Conyvergència, “només” tenen en comú l’objectiu de la independència, per això s’abracen i es fan fellatios recíprocament… igual que la CNT o la CGT i la patronal, oi? Quant a l'”individualisme”: inclòs el corrent llibertari anomenat inadequadament “individualista” que va teoritzar Stirner, és SOCIALISTA en tant en quant rebutja el “gregarisme acrític” i, el pensament i la praxi llibertària en general considera anul·ladora TOTA IDENTITAT COL·LECTIVA, per falsa i alienadora: voleu major RIQUESA IDENTITÀRIA I CULTURAL que 7.000 milions d’identitats individuals vinculades en l’objectiu del recolzament mutu, l’autogestió i l’horitzontalitat…? No, és clar, s’ha de ser ramat, marcat al roig a l’anca, reclamar la marca del ranxer, que us confonguin quant a quin ranxo (o nació, o club de futbol) pertanyeu. Només exalteu TOT ALLÒ QUE NEGA LA VIDA. Sou feixistes conscients o no del vostre feixisme i, alguns, encara us autoproclameu d’esquerres…!


          • Home, jo de feixista no en tinc res. M’agraden els anarquistes – el meu oncle va ser assassinat per això – la CNT, la CGT o la CUP.


          • En el punt en què neixes dins d’unes coordenades espaciotemporals (on, quan, com) ja véns condicionat per una identitat col·lectiva, i, en relació, l’únic que pots fer és elaborar-ne una personal en relació positiva o negativa, però no se’n pot prescindir. Deixant de banda el fet que adscriure’s a una ideologia, encara que sigui llibertària, ja és assumir també una identitat col·lectiva.


          • Zas, en toda la boca. Aquest és el problema. Que tenen bona fe però no sé n’adonen de que el nacionalisme es el mal que destrueix Europa per segon cop. Que el ésser, per sobre del fer, la identitat per sobre de la ciutadania, el destí per sobre del consens i el sentiment per sobre de la raó són pur camp de cultiu de xenofòbia i feixisme. El nacionalisme, amics “d’ esquerres” es el anell de poder que reuneix als pobles al voltant de l’identitat i en pro dels gestors, guardians i administradors de la veritable identitat, que, habitualment, son reixes, governants, élits. Catalanes, espanyoles o altiplàniques. Sou d’esquerres? Llegiu a Varoufakis.


          • Querolus, si canvies la identitat-alteritat de Hegel per la diferència.repetició de Deleuze, potser l’equació varia.


        • Jo soc net de maquis de la FAI per partida doble (per part de pare i de mare) i tinc dos oncles afussellats al Camp de la Bota per la policia comandada pel PSUC sota les ordres d’ERC (fets de maig del 37). Abans de saber absolutament RES de tot això i abans de què caigués, als 14 anys, a les meves mans cap llibre de Kropotkin o de Proudhon ja em manifestava contra el classisme, l’autoritarisme, l’alienació, el gregarisme acrític, la imbecilitat de les “nacions” (constructes medievals revalidats per la revolució burgesa en forma d’estat – nació – capital i, avui dia, més capital que no pas estat). A mi no em rota els collons de practicar la hispanofòbia, de veure un “enemic” en els treballadors de Múrcia o de Logroño ni em rota els collons acceptar que per unes convencions arbitràries, l’habitant d’Arnes a tocar de Valderroures (Aragó) hagi d etenir més empatia o més “en comú” amb l’habitant de l’Alt Empordà: això és el NAZI-onanisme (em sua la polla si un fatxa espanyolista de Lleó, també usa el terme, també Hitler va estudiar Belles Arts i jo Il·lustració a la “gloriosa” Llotja i no considero que fos co-religionari meu), despertar l’empatia entre l’obrer precari de Sta. Coloma i Fèlix Millet i l’odi entre aquest mateix obrer i un obrer de Huelva. “Nacionalista i d’esquerres”…???!!! Sí, també conec gent amb carnet de soci de Greenpeace que menja a McDonalds, llença les llaunes de Coca-cola al mig del camp i agafa el 4 x 4 per anar a comprar el pà a 200 m de casa. Podeu auto-etiquetar-vos com vulgueu, i podeu tergiversar i confondre l’amor al territori i a la cultura i la llengua d’on vius i has nascut amb fer de tot això quelcom DETERMINANT (el determinisme i el darwinisme socials són mot d'”esquerres”) i quelcom que blandir, com un arma contra “els altres” (els que tenen un logotip d’unaltre ranxer i d’unaltre ranxo a l’anca). Sou pitjor que el bestiar: una vaca no reclama que al marquin, un nacionalista ho demana de motu proprio. us podeu considerar d’esquerres o progressistes. I Natxo Vidal es pot auto-considerar monjo benedictí de Montserrat…


          • Jo no em considere “bestiar” ni vull que em “Marquen”. Tinc la meua individualitat i la defense. Per altra part, tenim molt en comú. La família de mon pare era anarquista. Sols hi queda ell amb 88 anys. A mi em dien Regí per mon tio de la CNT-FAI que va ser heroi de guerra i treballà en l’Ateneu llibertari de València on defensava el que ell anomenava “llengua valenciana”. Era un anarquista valencianista. Va ser heroi de guerra. A Cartagena va carregar-se ell amb la seua esquadra dos caces feixistes italians quen havien donat ordre de retirada. Volgueren condecorar-lo però s’hi negà dient que ell no lluitava per medalletes de llautó sinó pels seus ideals. En acabar la guerra va passar a França on organitzà la Resistència en una població gascona. Algú va delatar-lo i l’entregaren a la Guàrdia Civil, que va assassinar-lo segons ens digué un companys seu que sobrevisqué. No sabem on és el seu cadàver. M’hauria agradat conèixer-lo.
            Per part de mare, els meus eren jornalers andalusos de la UGT. Per no allargar-me dir només que assassinaren dos oncles de ma mare que eren milicians marxistes. Mon iaio va ser condemnat a mort primer, treballs forçats amb tortura després i finalment desterrat d’Andalucia. El seu delicte, ser de la UGT i haver estat en el balcó de l’Ajuntament quan pujaren la bandera republicana. A ell sí que el vaig conèixer, però jo era molt petit.

            No comprenc el que dius del nacionalisme. No tot és igual. Evidentment sent simpatia pels jornalers andalusos, per SOC, etc. entre altres motius perquè el 50 % de la meua sang ve d’allí. Això no té res a veure que em considere nacionalista d’esquerres i m’estime la meua llengua. Odiar: el neoliberalisme, el feixisme, l’espanyolisme i ismes semblants, el que no puc odiar és l’Espanya republicana encara que siga perquè els meus eren republicans.

            Salut //*//


  2. Fa gràcia que es parli de rebuig als nacionalismes al mateix temps que s’escriu en un català que és un calc absolut de les estructures del castellà. Sí, molta gràcia.


    • Tan el català com el castellà son mers dialectes de la llengua forària imposada pels romans, el llatí. I no se que té a veure la llengua amb el contingut, o de quines estructures mentals etnicistes i racistes em parles.


      • Això és una excusa de merda. Català i castellà tenen les seves estructures de frase i d’expressions pròpies, com el francès i l’italià. El fet que tu parlis i escriguis en castellà traduït al català diu molt, molt poc del teu multiculturalisme.


        • Jo soc catalanoparlant de naixement. Que tu siguis un racista i feixista amb odi ètnic contra els catsellans, només demostra que l’independentisme es pura ultradreta, Marine Le Pen amb barretina


          • I tornem-hi. M’és igual si ets catalanoparlant de naixement o t’hi has assimilat; i no, no odio el castellà ni els castellans. Senzillament considero que la igualtat de què es parla és falsa quan els catalanoparlants acaben copiant les estructures del castellà. Seria etnicista dir que no em sembla bé que parlis francès amb gramàtica anglesa? El que cal és parlar bé les coses, siguin les que siguin.


          • I sobretot considero falsa la igualtat de condicions quan els catalans calquen la gramàtica castellana però no a la inversa. Si fos a la inversa, delataria un procés natural, no invasiu, i no hi hauria res a dir.


  3. Per l’article, molt correcte, però només en els propis límits dels quals emana. Parteixes d’un concepte de “nació” i “nacionalisme” plantejat directament com a negatiu sense ni tan sols qüestionar-te per què ni justificar-ho i a partir d’aquí desgranes unes conseqüències lògicament negatives. Per tant, sembla perfectament estructurat, però és fatu. Seria el mateix que si jo, partint del pressupòsit capitalista que el treball dóna fruits a qui se’ls guanya, afirmés que els pobres són pobres perquè no treballen.
    El més interessant, l’últim punt, i el petit comentari sobre Hannah Arendt -que sembla oblidar-se, d’altra banda, de sobre quins cadàvers es va fundar l’Humanisme que pregona, però això ja ho deixarem córrer perquè seria massa llarg.
    Ah, i és “prejudicis”. “Perjudicis” és un dany, no una prefiguració.


    • No hi ha absolutament cap element positiu en odiar als que no son de la teva nació/ètnia/raça/poble etc… ni cap context en el que aquest odi es pugui llegir en positiu.


      • Precisament a això em referia. Sóc nacionalista català i no odio a ningú que no tingui nom i cognoms, i, curiosament, acostumen a tenir noms i cognoms catalans. D’allò que no ets tu en veus el que et ve de gust, només per donar-te la raó. Això és respecte a l’alteritat? Un ego de la mida del campanar de Bordeus, em sembla. El nacionalisme, com tot, pot tenir dues cares; el que passa és que tu només en veus la cara que desitges, i esbiaixada pels tarats. Un amic meu, molt poc nacionalista, ho va dir molt bé :”no hi ha res de mal en sentir-se orgullós del lloc on has nascut: el problema és que siguis imbècil. Però llavors el problema és que ets imbècil, no que et sentis orgullós del lloc on has nascut.”


        • Et recomano que escoltis amb atenció a la lletra la cançó del cantautor àcrata Brassens, “La balada dels imbècils feliços” (també titulada en castellà, vaig tenir el single de vinil, “Los imbéciles que son de alguna parte”). Comprendràs (o no, si el teu etnicisme NO t’ho permet) que ser IMBÈCIL profund no és exclusiu del nazi-onanisme, però és un corolari, una condició sine qua non per combregar amb les merdes feixistes de tot nazi-onanisme. I t’ho diu un nascut on als mapes polítics de coloraines resultat de massacres genocides hi diu “Catalunya” (com podria dir-hi “Espardenya”), catalanoparlant fill i net de “catalans” i de murciana i, per tant, TAMBÉ castellanoparlant. Sense problemes. El fill de la gran p. feixista de l?heribert hi veia en això un perill per a la raça “superior” catalana. No cauré en en el joc de “sentir-me orgullós” d’haver col·laborat (involuntàriament, és clar) a engegar en orris els somnis de puresa racial d’aquest tros de fatxa que va presidir el parlament com a premi a haver regalat el govern a la màfia pujolista.


          • Si no saps argumentar, guarda’t els mantres per tu i calla, plom.


        • “Mantra”…??!
          Tens raó, quan “M’ANTRApusso” amb nazi-onanistes no sé ignorar-los. N’haig d’aprendre…


  4. Un article 100% “wishful thinking”. No hi ha cap indicador que faci pensar que cap estat tingui cap incentiu per deixar de ser-ho.


    • Estic segur que si a Grècia o Portugal (o qualsevol país deutor) els oferissin la oportunitat de renunciar per complert a la seva sobirania a canvi de que es redistribuís el seu deute i poguessin mantenir l’estat de benestar, ho farien sense cap lloc a dubte.


      • I hi ha algú disposat a oferir-los això? no oi. Doncs això, estaràs 100 anys més dient que no hi hauria d’haver estats simplement per no reconèixer que o ets estat o no pintes res. Si no haguèssis nascut a Catalunya els estats et semblarien lo més normal del món, però abans de defensar un Estat català dius lo d’eliminar-los tots…molt realista no és


        • M’està dient que ha d’estar prohibit escriure articles demanant canviar la realitat i que res del que no succeeixi ara mateix pot arribar mai a succeir? Ens hem de resignar a l’odi xenòfob,feixista i nacionalista sense més?
          Evidentment que si no fos català també lluitaria contra el feixisme i el nacionalisme, la ultradreta identitaria no es només patrimoni nostre, tot i que en tinguem una de les mostres més histèriques: a França tenen a Le Pen, a Alemanya AfD, a EUA Donald Trump etc… El nacionalisme es un càncer global i jo lluitaré tot el que pugui per erradicar-lo d’arreu


          • em pots dir un partit d’esquerres d’aquests països que cites que defensi deixar de ser estat? No dubto ni un segon que lluitaries contre el feixisme a on fos, poso en dubte que si no fos per la singularitat del cas català segurament no t’hauries plantejat la solució radical de carregar-te els Estats, més que res pq en la resta d’estat hi ha molta gent d’esquerres, antifeixista etc etc però que no se’ls hi passa això pel cap


          • Han donat suport a la hisenda única europea i a un federalisme paneuropeu: IU, Podem ICV, Compromís, Syriza, Front de Gauche, Die Linke, Bloco de Esquerda, Sinistra Ecologia Libertà, Partit Comunista de Portugal, Die Grunhe etc…


          • No entenen que Trump, PEGIDA, Fernández-Diaz i, si, les CUP, són manifestacions diverses de un procés argumental idèntic. I que es aquest procés, basat en l’origen i la identitat, el que hi volem combatre. Potser hi estic d’acord en qüestions accesories amb les CUP, però estém parlant de nacionalisme. De que pressuposa, admet, reivindica e incentiva aquesta manera de pensar basada en la identitat d’origen (que, per definició, s’oposa a altres identitats) i no en objectius cívics.


  5. Molt d’acord amb tot el que dius. El futur de la humanitat només pot ser federalisme o barbàrie.

    No dic que sense els estats-nació serem feliços i menjarem gelat de postres cada dia, però sens dubte haurem fet un gran pas endavant quan ningú no recordi per a què serveix un passaport.


  6. Arqueòleg, acabaràs sent liberal… Y lo sabes

    A excepció del tema de definir l’economia com a una relació dialèctica treball-capital i l’últim punt, això ho podria firmar Juan Ramón Rallo del Juan de Mariana.

    Compartim valors, pero l’análisi de la realitat i els mitjans per arribar a aquells valors difereixen. No vull fer-me feixuc, però el moll de l’òs estaria en que precissament si la noia lesbiana marroquina no pot compartir identitat amb el cacic blanc i catòlic, com es pot construir un estat mundial que pugui satisfer totes les identitats i tots els projectes de totes les identitats/individualitats del món? En el qual totes les identitats es puguin sentir còmodes davant un estat mundial que, dit sia de pas, no té cap rival o contrapoder si s’excedeix en l’ús dels poders que se l’hi atribueix?

    D’altra banda, una altra qüestió es que dius que els nacionalismes pretenen negar l’alteritat i construir un enemic de la Pàtria a qui donar les culpes de tots els mals, negant tota responsabilitat dels propis errors… Si substituïm Pàtria per proletariat o classe obrera, què tenim? A mi em sembla un canvi de termes.

    Sospito que no et convenceré, pero prent-ho com a una aportació d’un seguidor que et té un gran respecte i admiració des de la diferència d’opinió🙂


    • Esperava amb delit una crítica acusant-me de liberal. De fet he exagerat la adulació al individualisme i a la negació de tota col·lectivitat a veure si algú picava i res! per fi!

      Bé, jo soc liberal, i molt! Però no en termes econòmics sinó socials. A diferència del comunisme clàssic, l’ecosocialisme si defensa la individualitat i el dret a la diferència, tant de gènere, d’orientació sexual, de minoria ètnica etc…

      El que jo pretenc es destruir el concepte d’estat-nació que lliga inexorablement una identitat amb una administració pública. Un concepte bàsic en la modernitat post-revolució francesa que la globalització ha enterrat par sempre més. Mai més tornarà a existir un estat ètnicament homogeni enlloc del mon. Accepteu-ho ja! Per moltes V que feu, no aturareu la globalització.

      Jo si crec en la lluita de classes ja que es un conflicte real i material, fruit de les relacions econòmiques, no un deliri identitari per enfrontar-nos per futileses superficials.

      Un estat global podria tindre molts subnivells federals de sobirania (sempre i quant no tinguessin competències bàsiques en hisenda) i moltes formes i contrapesos al poder executiu (legislatiu, judicial. etc..)
      De fet a Europa aquestes institucions JA existeixen però no tenen poder real per culpa de que els estats es neguen a cedir sobirania. No es na quimera, ja tenim els eines per crear un macroestat global, però ens fa por unir-nos i assassinar per sempre més els estats-nació.

      Estic segur que el temps em donarà la raó. Els estats-nació son una rèmora del passat, com la monarquia. I es qüestió de temps que orin


      • Bueno, si, pero no era una acusació, sino tot el contrari xD


        • Jo tambe crec que el temps el donará la rao😄


          • *em


      • Dues coses: jo també podria voler això. Què ens fa tan diferents. I segona: abans has parlat d’uns partits paneuropeus. Quin ha de ser el límit d’aquest estat global? I realment és gestionable un macroestat d’aquestes característiques, que, a més, precindeixi de tots els precedents històrics que els han enfrontat més d’una vegada?


      • Exactament això…


    • Tens molta raó però el problema és pensar-ho tot des de identitats i no des de òptiques més generals independents de característiques irracionals. El proletariat no te reivindicacions necessàries pel fet de tenir un origen o una estètica reivindicativa sinó pel fet de reivindicar amb raons polítiques i objectius concrets que millorin la seva vida. Si ho enfoquem així passarem del conflicte de identitats al de interessos, molt més fàcil de solventar des de un punt de vista polític i molt més articulable democràticament per que no depèn de característiques constitutives inmutables.


  7. […] d’un Arqueòleg Glamurós: “Federalisme Global: La fi de les fronteres i la superació de tota Identitat Nacional” […]


  8. […] d’un Arqueòleg Glamurós: “Federalisme Global: La fi de les fronteres i la superació de tota Identitat Nacional” […]


  9. […] Federalisme Global: La fi de les fronteres i la superació de tota Identitat Nacional […]


  10. […] Federalisme Global: La fi de les fronteres i la superació de tota Identitat Nacional […]



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: