
Com seria Catalunya sense immersió lingüística?
gener 12, 2011Sense ser jo sospitós de nacionalisme, ni de cap romanticisme idealista i pseudo-religiós, no puc deixar de pensar en com seria avui Catalunya si la Generalitat fa 30 anys, en comptes d’inventar l’actual sistema d’immersió lingüística hagués optat pel “model basc” amb dues (o tres) línies paral·leles d’escolarització deixant als pares escollir en quina llengua volen que els seus fills siguin educats, com sembla pretendre la darrera sentència del Tribunal Suprem
De ben segur el model català (diguem-li “A“) seria el predominant, com ho és l’euskera al País Basc, on s’hi apuntarien tots els membres de la burgesia catalana, els catalans de tota la vida, els habitants de pobles petits i molts fills de castellanoparlants amb voluntat d’obrir portes professionals als seus fills.
Per altre banda el model castellà (posem-li “B“) inclouria a la totalitat dels nouvinguts, amb les dificultats d’aprenentatge que això comporta, i a molts fills d’immigrants dels anys 60’s del reste de la península, molt majoritàriament de classe obrera no qualificada.
Així doncs tindríem a les escoles dividides en dos llegües que, ben aviat, esdevindrien dues velocitats d’aprenentatge diferenciadess: el model “A” tindria un nivell força elevat i un accés a la universitat més fàcil, mentre el B concentraria tota la problemàtica i el fracàs actual de l’educació secundària.
Aquests dos nivells acabarien, més d’hora que tard, segregant encara més la societat en dues classes econòmiques sociolingüístiques, cada cop més enfrontades i radicalitzades. Just el que ha passat a Euskadi on, ves quina coincidència, hi ha llibertat d’elecció de l’idioma. Sens dubte, als nacionalistes d’ambdues bandes somien amb aquest Aparheid educatiu per tal de dur a Catalunya cap una absurda guerra ètnica. Segur que Laporta i Ciutadans serien molt feliços en aquest escenari.
Podem discutir el nombre d’hores per a cada llengua i altres futileses, però la segregació lingüística suposaria un suïcidi social, que no lingüístic, doncs el català sobreviuria tot i que convertit en un idioma elitista.
Tampoc m’agrada gens l’argument liberal de que els pares tenen en exclusiva el dret de decidir que estudien els seus fills. NI DE CONYA! L’estat, mitjançant els mestres i les escoles, ha d’exercir amb ma de ferro la garantia d’igualtat social i d’oportunitats, amb un ensenyament laic, científic i basat en els principis de la pedagogia moderna, mai cedint a perjudicis folklòrics, obscurantistes o creacionistes que alguns pares puguin tindre.
Ja prou segregació educativa tenim per culpa de les escoles privades i religioses!
M’estic preocupant, dos de seguits on t’he de donar la raó. M’estaré fent (més) vella (encara)?
😉
Totalment d’acord amb tu, el model lingüístic no s’ha de tocar sota cap concepte. La meva escassa experiència a les aules m’ha fet adonar de l’importància de fer servir el català com a llengua vehicular. Per a mi, és essencial el domini de les dues llengües oficials a Catalunya, i prioritari l’ús docent del català.
Ara bé, jo separo llengua catalana de nació catalana. Lligar la llengua a una determinada opció política, per molt legítima que sigui, és perjudicial pel català.
Molt bé, el segon paràgraf. Ja ens ha fet prou mal el nacional-lingüismee romanticoide, a les llengües i a les persones. Que cadascú parli com vulgui i respecti l’opció dels altres.
Tot plegat és molt preocupant. El dret a decidir ho poden defensar com que ningú pot obligar a ningú a estudiar tal o qual, que estam en una democràcia. Però no m’assembla bé. Això serà un caos i el català, jo ho veig més negativament, no crec que arribi a ser ni tan sols elitista saber-lo parlar. Un desastre, tot plegat…
Et pots creure que fa poc vaig tenir aquesta xerrada amb uns amics? Estic plenament d’acord amb tu i me n’alegro de que hi estiguem d’acord.
La inmersió ligüística és un éxit total i absolut. A Catalunya hi ha una única comunitat de ciutadans bilingües. Pero no perdem de vista que no només la caverna espanyolista vol eliminar la inmersió, part de la santa espina catalanlista tampoc s’hi troba molt còmode perque considera que lo ideal seria una escola unicament en català, separada d’interferències castellanes. Barretinismes, vaja.
Com sempre, Salut!
[…] This post was mentioned on Twitter by Krme Freixa i Koska, Xavi Vilana. Xavi Vilana said: M'agrada canviar de punt de vista llegint l'@arqueoleg. Tot i no coincidir-hi en algunes conclusions, bon post: http://wp.me/paaYl-1Ho […]
Bona pensada. Estic d’acord.
Sempre he pensat que el model Basc no m’agradava gens. Espero que els polítics catalans es mantinguin més que ferms en aquest tema. És cabdal.
Costa no estar d’acord amb el post, jo ho veig indiscutible. I pels que volen “respectar” la llengua materna, endavant, fem-ho de manera estricta que a tothom se’l escolaritzi amb la seva llegua materna sense discriminacions: Urdú, xinès, alemany, occità, àrab, basc, hindú, polonès…
Salut!!
Quanta hipocresia!! NO enganyem el personal, si us plau!
Més de la meitat dels alumnes catalans van a escola concertada/privada on no hi arriba la llei d’immersió lingüística.
Ens trobem des de sempre en un sistema dual: les escoles dels Pujol/Montilla (en anglès, alemany o francès) i les escoles dels Martínez/Mohamed (suposadament en català, perquè tots coneixem professors que fan les classes en castellà per comoditat). I les proporcions són 50%-50%.
On us penseu que vivim???
Anna Hernández, esposa del presidente de la Generalitat, José Montilla, desvela en una biografía autorizada por el mandatario catalán que dos de sus tres hijos en común sólo estudian una hora de catalán a la semana. Anna y Hèctor, dos de los trillizos de la pareja, van al Colegio Alemán de Barcelona San Alberto Magno, una escuela subvencionada por el Gobierno de Alemania, cuyas cuotas rondan los 400 euros mensuales.
Como siempre.. “haz lo que te digo, no lo que hago”
És un tema complex. Si encara estiguessim en l’era analògica, de paper i pissarra, et diria que sí, que el millor és un unic model, moderadament controlat per l’administració (i dic moderadament perquè les lleis d’educació i els canvis en els plans d’estudi no hagin de dependre dels canvis d’orientació política en els governs, i que es respecti cert grau d’autonomia dels centres).
Ara bé, en l’era digital… No ho tinc tant clar… El concepte de llengua vehicular es dissol una mica, igual que el concepte tradicional de professor. Jo crec que l’important és que els alumnes a classe treballin amb una multiplicitat de llengües a nivell instrumental. I a l’anglès li hem de donar molta més canya.
Ara, sovint s’exagera el paper de l’escola a l’hora de paliar les desigualtats, perquè per molt pública i laica que sigui, les desigualtats es porten de casa en un 95%. L’única manera que l’escola pugui paliar les desigualtats és paradoxalment, que el nivell d’exigència i disciplina sigui alt. Clar que això no agrada a moltes ments pijoprogres. És el model que feia, a França, que fills de famílies molt humils com Albert Camus arribessin a formar part de l’elit del país. I no, no era un model d’esquerres, era el model gaullista.
El model basc, per altra banda, ja sabem on porta.
M’hauria agradat debatre les teves afirmacions, però com que suposo que em consideraries pijoprogre, no ho faré. si el model “gaullista” que pretens et permet ser desconsiderat, ja te’l pot quedar…I que siguis molt feliç.
Casualment he llegit la rèplica… Mira jo parteixo de la base que el que és d’esquerres o de dretes són els resultats, no els mètodes o els suposats principis. I sí, crec que perquè el resultat sigui que l’escola pública pugui ser un ascensor social (=resultat d’esquerres) això només s’aconsegueix a base d’exigència i disciplina. El nivell actual tant a l’escola pública com a la concertada a tot Espanya és patètic.
A Euskadi ho han aconseguit, a Catalunya i Galícia ho volen aplicar… i no s’aturaran, trobaran la merda que faci falta.
Respecte al “Sens dubte, als nacionalistes d’ambdues bandes somien amb aquest Aparheid educatiu per tal de dur a Catalunya cap una absurda guerra ètnica”, jo crec que als nacionalistes catalans ja ens està bé com està. Seria molt burro per part nostra voler canviar la immersió lingüística, on tothom aprèn en català, per una segregació d’aquesta mena.
La sentència del Suprem en un assumpte contenciós ha anat bé a l’extrema ceba per llançar una vegada més el seu discurs apocalíptic de sempre: “Catalans!!! Que els espanyols ens volen exterminar!!! Ens cal un estat propi!!! (Per mangonejar sense traves.)” Cap sorpresa.
López Tena ha advertit, fins i tot, que per no complir la sentència del Suprem podem anar a la presó (ja li agradaria, ja, per allò del victimisme, però no s’ho creu ni ell).
La veritat és que aquí no passarà res: amb sentència o sense, la immersió se seguirà aplicant i en pocs mesos tothom se n’haurà oblidat.
Que vulgui una educació diferenciada per als seus fills…, sí, hi té tot el dret, però de moment no hi ha recursos. Posi’s a la cua. O, si no, provi-ho a la privada, com fan els polítics amb els seus fills.
I a esperar el proper greuge…
Jo crec que els pares NO han de tenir llibertat d’escollir la llengua de l’escola.
(Per mangonejar sense traves.)
Què et fa pensar que els catalans són més (o menys) corruptes que els espanyols?
El fet objectiu és que es vol modificar als tribunals el que no donen les urnes, i imposar a una majoria els desitjos d’una minoria (segregació). Si tens ànima d’esclau és el teu problema.
Ja sóc prou grander per haver-me adonat que, tret d’alguns focus ocasionals o permanents, la corrupció és endèmica i homogènia a tot arreu de l’Estat. Per tant, que l’Estat sigui propi o impropi (a mi em sembla que tots ho són) no arregla gaire les coses.
Sobre si tinc ànima d’esclau, potser sí perquè m’agraden les dòmines, però no ho considero un problema.
No cal donar-li moltes voltes per a imaginar-se com seria Catalunya sensé immersió: seria com el País Valencià. Substitució lingüística. Voleu això?
A mi m’han arribat a dir en un examen de la facultat que deixara d’escriure en valencià. Imagina’t.
Salutacions!!
Interessant testimoni
Estic 100% d’acord amb tu, pero tampoc oblidem que els valencians voten (i amb una participació alta) al govern que tenen des de 1991.
Tot i així jo defenso la inmersió lingüística al 100%. Tocar-la és un error absolut.
Doncs sí!! Tota la raó del mon!!! A més que acabarien rebent els de sempre: els esplais!! Que ja s’hi esforçen prou en educar les criatures!! Només els faltaria ara tindre més problemes de convivència per una cosa així!! Juer!!
[…] This post was mentioned on Twitter by Arqueòleg Glamurós. Arqueòleg Glamurós said: RT @jordibonvehi: @arqueoleg Com seria Catalunya sense immersió lingüística? http://ht.ly/3D8FT #catala […]
A mi, com a Clídice, també em preocupa haver-te de donar la raó :))
Evidentment que succeiria això, però precissament és el que volen els impulsors de tot el rebombori: dividir i segregar ja des de ben petits per assegurar-se com a mínim una meitat de gent favorable a ells. Només cal veure com va per Euskadi tot plegat per adonar-se que no és un model desitjable!
Os creeis el ombligo del mundo y solo sois una futura republica islamica.
el que falla aquí és l’educació, tant en l’ÀMBIT ACADÈMIC: si tens 25 alumnes a l’aula i més de la meitat no utilitzen una de les dues llengües correctament planteja’t com a mestre què coi pots fer tu per ajudar-los a assolir les competències lingüístiques que necessiten!!!, com en l’ÀMBIT FAMILIAR: si les famílies no s’impliquen en l’educació dels seus fills i no segueixen una línia d’acompanyament comú de l’infant amb l’escola, difícilment aquest alumne s’interessarà el més mínim per la vida escolar. La participació de les famílies però, també es pot fomentar des de l’escola proposant activitats per pares, fent reunions on realment les famílies tinguin veu i vot en alguna qüestió rellevant de l’educació dels seus fills… se’ls ha de donar l’oportunitat de participació real.
ufff aquest últim era per respondre el de shysh!!!!
Amics i amigues, des de dintre del cotarro escolar us diria que tot i ser partidari del model d’immersió, alguna cosa no està anant bé del tot. Els alumnes no dominen bé cap de les dues llengües oficials i de l’anglès més val no dir res.
El que caldria fer de veritat és una revisió del que s’ha d’aprendre per ser un/a ciutada/na que pugui utilitzar dues o tres llengües sense problema, que sàpiga reflexionar sobre afers fora de la merda televisiva amb què s’omplen la vida la majoria de families, que sigui hàbil per utilitzar el números i les operacions en el dia a dia.
Però com que també s’ha d’estudiar de tot per omplir les hores, la lllengua, per compte de ser un instrument, és tres assignatures.
I sí, estic d’acord que el model basc és equivocat igual que l’és el valencià. I també crec que els polítics haurien de portar la canalla a la pública per mandat. Otro gallo cantaria llavors.
Salut
Totalment d’acord, tots els polítics haurien de portar els fills a la pública per mandat. I anar a la sanitat pública. I ja que estem somiant, cobrar el sou mínim.
[…] Sense ser jo sospitós de nacionalisme, ni de cap romanticisme idealista i pseudo-religiós, no puc deixar de pensar en com seria avui Catalunya si la Generalitat fa 30 anys, en comptes d'inventar l'actual sistema d'immersió lingüística hagués optat pel "model basc" amb dues (o tres) línies paral·leles d'escolarització deixant als pares escollir en quina llengua volen que els seus fills siguin educats, com sembla pretendre la darrera sentència del … Read More […]
Tot i que estic d’acord amb la immersió lingüística com a model d’èxit a les escoles catalanes trobo que els mestres s’han (i ens hem) d’adaptar als nous temps i no acomodar-nos. No podem aplicar el mateix model d’immersió lingüística: Abans s’assegurava que la llengua materna dels alumnes la sentissin com a valorada dins el centre escolar, en un context en què la seva primera llengua (com ho era el castellà) no es veia en cap perill de ser minoritzada.
Ara, però, el context és diferent i les metodologies, per tant, també ho han de ser. No podem aplicar la immersió lingüística al context actual de les escoles, ja que no implica que un model lingüístic d’ensenyament que va funcionar després d’una època de repressió i amb un determinat tipus d’immigració funcioni actualment.
El català ha de ser la llegua vehicular de les escoles per fomentar, tal i com expresses molt bé, l’equitat i la cohesió social.
Tot i això, les escoles no s’han d’acomodar i han de posar-se les piles, al igual que els mestres (que ens hem de formar contínuament i no caure en la rutina!), com també els centres escolars que han de formalitzar un Pla de Llengües en condicions…
pd: relacionat amb un tema que he llegit superficialment en un comentari anterior, segons la normativa legal vigent els infants tenen dret a rebre els primers ensenyaments (fins a 2n de Primària) en la seva llengua materna… o sigui que els pares decideixen només fins aquesta edat.
Ara es aquest un tema de capçalera, deguta la nova llei del ministre tardofranquista Wert. Ben bè els d’en Rajoy i els barretinaires son tal per qual. La llengua autòctona catalana es el català, i la nova normativa em recorda els temps d'”El Florido Pensil”.
Son tal per qual. El gran problema espanyol segueixen sent els nacionalismes, que tant va atiar el dictador assassí.
Per a mi el Wert i els barretinaires son tal per qual, s’anomenin de dretes o d’ Esquerra.
Trobo bona la immersió linguística, sempre i quan els alumnes aprenguin a parlar amb correcciò ambdues llengues oficials.
De tota manera, tambè ens trobem amb un altre problema. La meva dona es extranjera, i ha anat a normal.litzaciò a aprendre la llengua. A classe els hi ensenyen mès el que son els panallets i la diada que les normes gramaticals, la qual cosa es ridícula i barretinaire, perque el que es vol aprendre es la LLENGUA. Per una altra part, tot i que parlant magníficament el castellà, li falta la ortografía i un títol oficial per treballar en temes com per exemple traducció. De fet, els organismes de la Generalitat no donen cap curs gratuit i oficial de castellà, i hem de pagar com a mínim 600 euros en pleba crisis per cursos universitaris.
Tal per qual:Barretinaires i neofranquistes es retroalimenten.
I per cert, arqueòleg… bona pintura la que presenta el post.
[…] l’11S (a l’únic on no hi havia CIU i tenia contingut social), he defensat sempre la immersió lingüística i vaig aplaudir la Declaració de Sobirania del Parlament. Però clar, desconfio del funcionament […]
C’s no propone el modelo vasco de segregación por lengua,?sino el mode lo de conjunción lingüística de doble o triple inmersión. Todos se educan en parte en su lengua y en parte en la fe sus compañeros. O sea convivencia y Asunción como propia la lengua del otro. Critiquen a C’s por lo que propone, no por lo que os gustaría que propusiera. Seamos honestos.
Yo tampoco estoy a favor de la segregación lingüística pero me parece falaz presentar esta dicotomía, o inmersión o el caos segregacionista, creo que puede haber otras alternativas intermedias.
No me gusta que haya temas tabú y dogmas de fe que no se pueden tocar, y la inmersión no debería ser una excepción.
Como castellanohablante me parece una falta de respeto que el castellano no exista en la educación más que como asignatura, como si fuera el inglés, estamos hablando de la lengua propia de más de la mitad de los catalanes.
Me parece que por plantear alguna clase más en castellano no se hundiría el mundo.
Sense posar en dubte el sistema implantat ja fa una treintena d’anys, per què no passar full “d’una llengua, una escola, un país” per l’escola pública i el trilingüisme de les concertades i les privades? Aquí tenim una segregació educativa encoberta de la que Junts x Sí no volen desferse’n. A més de la segregació religiosa, per suposat.
[…] un esforç titànic per eliminar aquest verí. Sota el lema “Som un sol Poble” defensa la immersió lingüística com una eina fonamental per cohesionar al poble català, evitant una segregació classista per llengua a les escoles i aconseguint que a l’Estatut […]