h1

La Insuportable Lleugeresa del Procés.

Desembre 12, 2016

anc

En l’excel·lent llibre “La insuportable lleugeresa de l’ésser” (1989), el seu autor Milan Kundera ens fa una interessant reflexió en el primer capítol: Si la història es basa en el mite de l’etern retorn, com plantejava Nietzche, i estem condemnats a repetir eternament els mateixos actes i accions, com Sissif pujant una roca a la muntanya per deixar-la caure i tornar-la a buscar un cop i un altre, els nostres actes son una ombra banal i fútil, sense cap pes ni transcendència, doncs tindrem infinites oportunitats per esmenar els nostres errors. Si la Revolució Francesa o l’Holocaust es repetissin cada 5 anys, les gestes heroiques de Robespierre o les atrocitats de Hitler no haurien atret l’atenció de cap historiador. L’esser seria, doncs, lleuger al no tindre la càrrega de la responsabilitat per cap dels seus actes.

El millor exemple d’això és el Procés, la roda de hamster en el qual es troba girant absurdament la política catalana des de l’any 2012. Per tal de tindre a les seves bases permanentment acrítiques i sumisses alhora que mobilitzades i sobreexcitades, els partits nacionalistes s’han basat en la mentida de la imminència. Segons ells la independència ja la tenim a tocar, falta molt poc per arribar-hi, només una miqueta més i ja està. I porten 4 anys fent creure que en pocs mesos serem un estat independent i que, per tant, en aquest context tan excepcional els parits presumptament d’esquerres com ERC i CUP poden investir presidents de dretes i aprovar pressupostos amb retallades ja que, total, son els darrers de la Catalunya autonòmica.

darrers-pressupostos

Noticia del 05/11/2013

El Bucle del Procés segueix una roda previsible que es basa en la infinita repetició, amb lleugeres variacions, d’aquest esquema en un cicle ritual que sol trigar aproximadament uns 3 anys en completar-se i tornar a l’inici:

1.- Un President convergent demana que, canvi de fer un referèndum, li aprovin els pressupostos amb retallades, que seran els darrers de la Catalunya autonòmica.

2.- Es fan unes cimeres molt pomposes on s’acorda fer un Referèndum de mentideta no vinculant ni pactat, sense cap transcendència ni valor.

3.- Es fa el simulacre de pseudo-Refèndum de mentideta. El Govern d’Espanya, la justícia i la premsa de dretes espanyolista munten el seu previsible numeret (a ells també els encanta el Procés). Els partits nacionalistes diuen que ja han guanyat i que ja som independents.

4.- Com absolutament ningú reconeix el resultat del pseudo-Referendum, el President convergent convoca unes eleccions autonòmiques dient que en realitat son plebiscitaries, on només la seva candidatura representa el SI, fent xantatge a la resta de partits nacionalistes per tal que li donin suport i vagin a la seva llista.

5.- Es fan eleccions autonòmiques normals i corrents, on els partits nacionalistes diuen que el Referèndum es una pantalla passada i que qui ho plantegi es un botifler espanyolista, prometent ells faran una DUI al minut després de les eleccions.

6.- El candidat convergent guanya les eleccions i demana als partits d’esquerres nacionalistes que l’investeixin amb un full de ruta per tal de proclamar la DUI i la desconnexió total d’Espanya en pocs mesos.

7.- Un cop investit, el President fa alguna declaració parlamentaria o llei inconstitucional per dissimular una mica, omplir l’expedient i provocar alguna sentència adversa amb la qual dramatitzar victimisme sobreactuat. Poc després reconeix que no té prou suport per fer la DUI, que el que cal es fer es un Referèndum. Torna al punt 1.

Com els processistes viuen tancats dins una bombolla periodística on totes les noticies son bones i qualsevol ombra de dubte es sospitosa de traïció, tenen la sensació de que realment estan avançant en línia recte, quan es evident que no fan més que donar voltes concèntriques entorn al mateix punt. La culpa del seu fracàs,  òbviament, sempre es dels altres, ells son l’immaculat Poble Escollit, paradigma de totes les virtuts.

aerc

Notícia de Desembre de 2015

I que hi guanyen amb aquest pensament mil·lenarista on el Paradís sempre està apunt d’arribar en una data màgica en la qual mai passa absolutament res? Doncs es una mentida útil que permet que la dreta segueixi manant i retallant impunement ja que, total, només serà uns pocs mesos. Un pressupost més i cap a casa. Una investidura més i ja haurem arribat.

Cap partit nacionalista s’ha atrevit, fins ara, a donar un cop a la taula i trencar aquesta espiral. La CUP semblava que podria arribar a fer-ho durant els debats i assemblees entorn la investidura de Mas, però al final van acabar rendint-se i claudicant a la dreta, fent un anecdòtic canvi estètic i superficial en el nom del President, per un posar-ne un altre d’idèntica ideologia. I a seguir rodant en cercles!.

Però, com afirmava Kundera, en cada repetició la transcendència de cada acte perd importància. Tenim una inflació de dies històrics, on el seu valor tendeix a la baixa. Un exemple objectiu d’això el trobem a Google. Si mirem l’evolució de la frase “Independència de Catalunya” en els darrers 5 anys del buscador veiem com aquesta frase té cert impacte cada 11 de Setembre, però cada any sol recollir una atenció un xic menor que l’anterior, fins al punt que el darrer 11S de 2016 el pic d’interès pràcticament va desaparèixer.

google-trends-independencia-catalunya

Busques a Google per “Independència de Catalunya” entre 2011 i 2016 a tot el mon.

google-trends-independencia-catalunya3

ZOOM: Busques a Google per “Independència de Catalunya” entre agost de 2015 i desembre 2016 a tot el mon.

Ja a ningú li sorprenen les macromanifestacions de l’ANC, es un previsible un ritual cíclic com les processons de Setmana Santa; forma part del paisatge i  al cap de 2 o 3 dies tothom ho ha oblidat. Es com anar a veure els Pastorets, cada Nadal Lluquet i Rovelló troben el portal, acaba naixent Jesús i l’Arcàngel Gabriel derrota a Satanàs. Oh! De debò? No m’ho esperava!

La política catalana ha caigut en la lleugeresa absoluta on res té cap transcendència, més enllà del relat autocomplaent.  Quina importància té anar o no a una cimera si en tindrem infinites i ja en sabem el resultat? Que més dona anar a votar o no a un pseudo-Referendum si cada 3 o 4 anys en convocaran un de nou i el resultat no serà valid per ningú? A qui li importa si assistim a la manifestació del 11S si cada Setembre n’hi haurà una idèntica l’anterior? Perquè matar-nos a fer un programa electoral si mai s’arriba a aplicar ja que les legislatures duren 2 anys i estan completament monopolitzades sempre pel mateix tema?  Perquè dramatitzar amb cada sentencia antidemocràtica del Tribunal Constitucional si ja sabem que son l’esperada excusa perfecte que el Govern necessita per tal tornar, un cop més, a la casella de sortida?

Aquí no estem debatent en cap moment de forma seriosa sobre una eventual independència de Catalunya. El Procés no té absolutament res a veure amb cap República Catalana, per molt que afirmi el contrari. Com ja he explicat molts cops, es simplement una forma de vehicular el descontentament per la crisi contra l’esquerra internacionalsita i en suport incondicional a la dreta catalana. La traducció local del populisme identitari com a reacció visceral davant la crisi econòmica, la globalització, els fluxos migratoris, la postindustrialització i la desaparició de l’estat-nació que s’està donant arreu d’Occident i que en altres indrets es diu Trump, Le Pen o Brexit.

Karl Marx deia que la història es repeteix dos cops, un com a tragèdia i el segon com a farsa. El que no ens va explicar és en que es converteix la farsa quan aquesta es torna a representar de forma insistent un cop i un altre. Comèdia? Vodevil? Astracanada?

Anuncis

17 comentaris

  1. Per desgràcia té raó.


  2. La fotografía no puede ser de 2012, no existía en común Podem todavía


  3. Molt interessant la teva reflexió. Revisa el peu de foto de la segona notícia, és de desembre de 2015, no pas de desembre de 2012…


  4. Més que els Pastorets, les manis de l’ANC, amb el seu afany geomètric i uniformat, semblen la Demostración Sindical


  5. Ben analitzat, molt iŀlustratiu el gràfic de goolge, la notícia on junqueres demana rigorositat (té nassos) ha de ser de desembre 2015, cal dir en el punt 5 del cicle que es convoquen eleccions plebiscitàries amb una llei electoral espanyola (tot i tenir competències per fer-ne una de pròpia) el més aprop possible de l’11 de setembre(no sigui que baixi el suflé, i pq la llei no permet fer-ho la diada). La manca d’autocrítica dins dels sectors independentistes és preocupant, l’hegemonia, l’ara no toca, el tots a una (cop de xiulet) ens ha deixat en molt mal lloc com a societat, la hiperventilació dels mitjans i la irresponsabilitat del govern del PP (han tret molts rèdits del procès) han ajudat molt. La meva hipòtesi és que el procés li ha salvat el cul al PP i a Convergència (PDCatEu, o com es diguin), perdent la oportunitat d’un canvi rupturista de veritat, amb el procés no s’aconseguit res i les conseqüències són i seran desastroses.


  6. El món ens mira… i es descollona.

    Aviat, ni això.


  7. Feia temps que no reia tant! Crec que la definició més correcta és Astracanada.


  8. […] perfecte que el Govern necessita per tal tornar, un cop més, a la casella de sortida?. “La Insuportable Lleugeresa del Procés” (Blog Reflexions d’un arqueòleg glamurós, 12 de desembre de […]


  9. Coincideixo amb quasi tot, però matitzaria el següent: no es tracta només de mantenir a la dreta al poder. CDC (ara PDECAT) no és una partit de dretes a l’ús com era abans. No compta amb el suport explícit de grans financers i empresaris com abans amb el pactisme, corrupció, amiguisme i “peix al cove” de Pujol; no s’ha apuntat oficialment al carro antiimmigració (tot i els massa nombrosos racistes de les xarxes socials, Mark Serra i companyia) i tot i les retallades, no ha apostat clarament per un model ultraliberal i ultraprivatitzador (tot i que seria el preferit per importants dels seus seguidors, com el dement Cercle Català de Negocis o Xavier Sala i Martín).

    Es tracta de mantenir a una “tecnoestructura” que inclou CDC, però on també hi és ERC, la CUP i centenars d’associasions i organitzacions (ANC, Òmnium, AMI…) i estructures públiques, des de TV3 fins a la premsa ultrasubvencionada, fins a l’Institut Nova Història. Qui mou el “procés” per tal d’aconseguir que tot aquest entramat visqui són ells mateixos, normalment persones vinculades a l’administració pública (funcionaris) al món acadèmic (professors universitaris, d’institut, filòlegs, historiadors) al món de la cultura (escriptors, artistes, actors…) professionals liberals (periodistes…) i mers activistes. Tots ells ténen en comú que viuen, ja sigui directa perquè els hi paga el sou o indirectament perquè els endolla o els paga la subvenció, de la Generalitat. Es van enriquir amb l’autonomia, i s’enriquirien molt més amb la independència, i no tenen res a perdre si la independència no s’aconsegueix finalment, al contrari que grans financers i empresaris, que sí hi tenen (per això aquests últims, llevat d’alguna excepció, són ambivalents o contraris al procés). Amb Puigdemont (periodista) i Junqueras (Historiador) hem arribat a la cimera d’aquest model, que és la transició del pujolisme al processisme.


    • Aquí hi ha l’explicació, per altra banda, de per què ERC i fins i tot la CUP, donen suport a Puigdemont i al procés. Abans no era el cas, pero actualment llevat d’alguna matització, són quasi la mateixa història.


  10. Òbviament el peu de foto de la noticia d’ERC era erroni, òbviament la noticia es de 2015, no de 2012. Gràcies a tots els que m’ho heu advertit!


  11. Fonamental aquest paràgraf :” La traducció local del populisme identitari com a reacció visceral davant la crisi econòmica, la globalització, els fluxos migratoris, la postindustrialització i la desaparició de l’estat-nació que s’està donant arreu d’Occident i que en altres indrets es diu Trump, Le Pen o Brexit.”
    El pitjor és que si, finalment, cauen les caretes, tindrem una situació molt més polaritzada, amb milers de persones culpant els “botiflers”, “colons”, “traidors”, i altres adjectius de la retòrica hipernacionalista del fracàs del “somni d’un poble” i no sé com s’ho faran per rebaixar aquesta ràbia.


  12. Però aquesta és una postura que es pot aplicar a qualsevol discurs que preten transformar el món, ¿no? Quicir, i per posar un exemple random, quant la Gemma Galdon va a Rac1 i parla del canvi necessari, no está fent el mateix? La POLÍTICA (així, en general) no acostuma a posar metes llunyanes que mai arriben?

    p.d: Recordo força bé una intervenció de na Galdon dient que el canvi era tant “sencill” com canviar Catalunya, per canviar Espanya, per canviar la UE i així canviar el món. Potser, tots plegats venem paraíssos utòpics. Una miqueta.


    • No perdona!
      Es molt lloable tenir objectius revolucionaris a llarg plaç (jo els tinc, of course) i una molt diferent ser un mil·lenarista i prometre l’arribada imminent d’un canvi màgic en una data màgica si ho desitgem molt fort i, si no es compleix, prometre una nova data a l’any següent.
      Com a materialista històric estic radicalment en contra de l’utopisme profètic i messiànic, soc pragmàtic i reformista.


  13. A la darrera enquesta del Periódico (gens sospitosa de ser indepe) queda clar que hi hagi o no independència ERC + PDCAT+ CUP seguiran governant Catalunya durant mooooolts anys, i el xiringuito de Podemos-Encomú-Colau-ICV-comesdigui us quedareu a l’oposició plorant i queixant-vos molt i res més


    • Quien no se consuela, es porque no quiere. Oi, Maria?


  14. […] claríssim que el Bucle Infinit del Procés no acabarà amb cap xoc de trens, ni amb declaracions unilaterals, ni amb una suspensió de […]



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: