h1

Un País en Comú. El pas transcendental de la Coalició a la Confluència

gener 29, 2017

##    Un pais.jpg

Quan jo vaig entrar en política el meu partit, ICV, formava part d’una coalició amb EUIA que, a la seva vegada, era una coalició de diferents partits (PCC, PSUC Viu i POR).

A l’hora de funcionar això es traduïa en una organització bastant feixuga i poc operativa que mai vaig acabar d’entendre. Cada cop que s’havia de prendre una decisió, al menys a nivell local, les assemblees d’ICV i EUIA es reunien per separat, debatien sobre el mateix tema i, posteriorment, una delegació dels líders de cada partit prenien la decisió final en una nova reunió. Quan la resolució final no coincidia amb la acordada prèviament amb la de l’assemblea, la culpa sempre era de l’altre partit, un misteriós desconegut que era l’ase de tots els cops.

Els militants de ICV i EUIA només ens trobàvem 15 dies cada quatre anys, durant la campanya electoral. No ens podíem ajuntar mai ja que, en uns llegendaris temps pretèrits anteriors al meu naixement, havien tingut una discussió molt forta i els militants històrics encara es guardaven rancor. Fins i tot a les Festes de Bellvitge teníem estands separats, quelcom que creava una confusió total en molts simpatitzants, completament aliens als subtils matisos ideològics que ens havien dut a tindre una lona entre les dues carpes. Al final es decantaven per qui tenia unes tapes millors o la cervesa més fresca.

Totes les disputes que he viscut durant la Era de la Coalició han estat per cadires. Sempre i sense excepció alguna. Fer el programa era facilíssim. No recordo ni una sola votació que generés debat. Els conflictes sempre venien per la quota de cada partit a l’hora de fer les llistes. Fins al darrer minut abans de que expirés el plaç per tancar les coalicions encara s’estava discutint qui anava de suplent segon. I a mi, que mai he tingut la menor ambició personal per un càrrec polític remunerat, era una cosa que em feia una mandra infinita. Després també teníem batusses d’una apassionant profunditat filosòfica, com la mida dels logos als cartells o els minuts que parlava cada candidat en un míting.

Afortunadament tot aquesta absurda forma de política, juràssica i ortopèdica, es va extingir a les passades municipals per sempre més. Ara a Canviem L’Hospitalet  fem assemblees cada més, tots junts. Les decisió sobre quina moció presentem es pren entre tots en una sola reunió i no en tres. Una forma infinitament més lògica, àgil i operativa de funcionar. I això no vol dir que els partits hagin de desaparèixer, en absolut. Tenim moltes campanyes, xerrades i actes a aportar a la societat.

La Era de la Confluència, però, també té dificultats. Sempre es molt més còmode restar dins la teva petita zona de confort ideològic i parlar només amb qui pensa absolutament igual que tu. Les discussions ideològiques són mínimes i tot acaba entre aplaudiments i somriures. Una confluència, però, implica obrir l’espai a la diversitat i la heterogeneïtat. Vol dir sortir de tu mateix i obrir un procés dialèctic entre tesi i antítesi en busca d’una síntesi.

Avui hem posat la llavor de Un País en Comú, un procés del qual n’ha de sortir un partit que agrupi a tota l’esquerra que no està agenollada davant Rajoy ni Puigdemont, passant de la coalició que va ser En Comú Podem a una veritable confluència.

Sé perfectament que en aquest espai m’hauré de trobar amb alguns independentistes i euroescèptics, dues coses que a mi em grinyolen tant com si una forquilla oxidada rasqués una pissarra. Fins i tot hi haurà gent que no es considera d’esquerres, que creu que no existeix la lluita de classes, que tots som “ciutadans” i que tots els problemes del món es solucionen somrient i votant. I ells hauran de conviure amb un tweetstar bocamoll, europeista i federalista. Que es vagin calçant.

Però si volem derrotar a la dreta processista, a la màfia oligarca que té segrestada a Catalunya en nom d’una Pàtria que no és més que el seu benefici personal, hem de bastir un moviment polític amb una transversalitat i pluralitat capaç de guanyar a l’Hospitalet i a Vic; a Nou Barris i a Gràcia; a Bosost i a Santa Coloma de Gramanet. Hem de fer compatible uns partits que siguin molt ideològics, on es debati en profunditat, amb un espai de confluència obert i plural per a tothom, en torn un programa de denominadors comuns.

A dia d’avui sembla totalment impossible guanyar unes eleccions a Catalunya. La maquinaria de propaganda nacionalista ens té tan arraconats que quan sortim de pur miracle en un programa per fer preguntes incòmodes al President, alguns es pregunten si som marcians. Però cada cop que fem un acte l’espai s’ens queda petit i milers de persones queden fora.

Tinc claríssim que el Bucle Infinit del Procés no acabarà amb cap xoc de trens, ni amb declaracions unilaterals, ni amb una suspensió de l’autonomia. Acabarà el dia que els processites siguin desallotjats a patades de la Generalitat i, un govern d’esquerres català arribi a un acord fraternal amb un govern d’esquerres d’Espanya. Nosaltres som la única formació política que ha estat capaç de guanyar les eleccions a la casta identitària des de l’inici del Procés, i no una vegada sinó dues. I, per si fos poc, els vam assaltar uns quants Ajuntaments. Quelcom que no pot, ni podrà fer mai, PSC, PP o Cs. I, es per això, que la Confluència d’Esquerres es urgent, necessària i imprescindible.

I si perdem, cosa a la que estem molt acostumats doncs és el que hem fet en totes i cada una de les eleccions al Parlament des de la Transició, serem la resistència i la lluita contra les seves polítiques neoliberals i etnicistes, a les institucions i al carrer, que és on hem estat sempre.

Advertisements

30 comentaris

  1. 100% d’acord. Sense cap tipus de complexe hem d’acabar amb el domini de les dretes espayola i catalana.


  2. Ojalá el ideario que expones sea el que prevalezca en el nuevo partido. Mucho me temo que por intereses electorales se está escorando hacia una izquierda independentista.


    • Decantarse excesivamente en un extremo del eje identitario sería un suicidio político para la izquierda, creo yo vamos. Des de luego no hubieramos ganado en Hospitalet, Badia o Santa Coloma agitando esteladas.


  3. Hola amic arquòleg! Després de llegir el teu article, he decidit posar un enllaç del teu bloc a les meves “històries de calaix” Gràcies i bon dia.


  4. Clar que sí home, milions sereu… El preu del passeig amb unicorn per les superilles a quan anirà? És per anar fent butxaca d’aquí al setembre no fos que amb les presses per no quedar fora de la cursa del No al referèndum us oblideu del més important.


    • A les dues eleccions generals que hem guanyat a tota Catalunya, on vam esclafar al grupuscle marginal antigament anomenat Convergència, ens vam quedar ben a prop del milió de vots, efectivament.


  5. Como fantasía está bastante edulcorada para que se la trague el votante común pero es sabido que ICV y Podemos no estáis ni mucho menos tan cohesionados como quieres hacer creer i que váis matando el tiempo antes que la CUP se acabe de comer todo vuestro espacio a nivel municipal. La prueba es que tan solo llegáis a governar en municipios con pactos con ellos o en grandes ciudades pactando con los corruptos del PSC.


    • No sé en que municipio la CUP nos come espacio, debe ser algún recóndito villorrio del interior y creo que solo governamos con ellos en Badalona donde hay un pacto de 10 partidos contra Albiol. Nunca habíamos tenido tanto poder municipal des de 1936.
      El PSC no es un partido corrupto, en todo caso lo pueden ser algunos de sus miembros.Si el PSC por fin se ha dado cuenta de que nosotros somos el Bien y la verdad y se postra a nuestros piés regalandonos el poder no el vamos a hacer un feo.
      Te recomiendo que te documentes antes de dejar un comentario, da verguenza tanta ignorancia


  6. El post aquet també surt del manual del Dante?

    Podem envía a la militancia los tuits que deben hacer contra los presupuestos
    http://www.lavanguardia.com/politica/20170126/413724254326/podem-militancia-tuirs-deben-hacer-presupuestos.html


    • Tots els partits envien als seus militants propaganda, argumentaris i propostes de tweets. El 15M ho feia quasi a diari! Em sembla una idea útil, jo he seguit algunes campanyes a twitter però al blog escric contingut 100% original.


  7. El cambio es tan inminente que Colau ya pide aplazar cualquier desafío al Estado español:
    . @AdaColau pide aplazar el referéndum, para que sea “efectivo”, hasta que cambien las mayorías en las Cortes.


    • Faltaría más! Des de luego que si se hace otra farsa estúpida como el 9N contará con mi boicot más radical. Hay que cambiar Espanya antes de hacer nada


  8. Ostres, això es sentir els colors i el nom d’ICV.


    • No tinc el menor sentiment nacionalista de sigles o colors. Jo defenso idees, els partits son un mitjà no un fi en si mateix.


      • el partit de classe és una eina pels treballadors


  9. el meu comentari: per desgràcia continua el #victimisme que tant cansa a la societat catalana amb frases com “si som marcians”. Als independentistes de debò, no a favor del #processisme, també ens ataquen i de valent, i no fem una mica el ploricó polític com ICV-EUiA ens tenia acostumats. Per sort al text no noto #superioritatintelectural, quelcom que ha fet molt mal electoral als ex #comuns.
    m’agradaria saber que passarà amb l’ #Aurora (actual #POR), i com podeu explicar tenir independentistes en un nou projecte polític on l’estratègia no és la via independentista i la tàctica només és assolir majors quotes de poder (autonòmic, estatal). Com la vella #socialdemocracia, pura mentalitat política de #democraciaburgesa, de #curtterminisme, que ha dut a Syriza a la inòpia revolucionària.


    • Clar, com els ajuntaments de la CUP han abolit el capitalisme i nacionalitzat tots els mitjans de producció oi? Segur que a Berga no hi ha propietat privada de cap empresa eh que no?
      Jo soc reformista i crec en una socialdemocràcia autèntica, cosa que el PSOE no fa (i la CUP si, per cert, ja que son un partit 100% socialdemòcrata i reformista)

      I nosaltres tenim independentistes que volen la independència, no només manifestar-s’hi a favor, per això volen un referèndum legal i acordat.


      • un “referèndum acordat legal i federalisme”: no costa cap esforç


    • La CUP aconsegueix el comunisme vetant la compareixença de Puigdemont al Parlament. Transparència i valors cupaires! #UnNouPaís #AmbGelatDePostreMerci


  10. sobre els “subtils matisos” EUiA sempre té la trobes als carrers i ICV no sovinteja tant (ex. EEES, indignats)


    • Bé, això es literalment mentida. No hi ha hagut ni un sol moviment polític a la meva ciutat (que no sigui independentista o un xiringuito sectari d’un altre partit) on no hi haguem estat o directament l’haguem impulsat nosaltres.
      Em fa gràcia a me´s que això es digui en el blog d’algú que ha estat en el minut zero del 15M o de UCFR i que amb 16 anys organitzava actes LGBT!


      • és el que t’he dit a facebook, generalitzar té aquests esculls, però tu no ets la norma


        • Tens una imatge totalment deformada del que és ICV. Jo vinc de Joves d’Esquerra Verda i , la veritat, dubto molt que hi hagi una sola moguda en la que no hi fóssim sempre. Era esgotador! Jo mai he anat a una mani on no hi hagi gent d’ICV. Mai. I molta!
          I a nivell local, som totalment omnipresents i un referent absolut per tots els MMSS.
          Infinitament més que la CUP, per cert que encara els estem esperant per fer piquets a les darreres dues vagues generals!


  11. El nou partit ha de tenir la vocació de guanyar arreu del país, fer una proposta transversal que pugui connectar amb part del sobiranisme, sense abandonar el federalisme i confederalisme.

    Com bé dius, en resum es tracta de guanyar a Badia i a Vic, però la tossuda realitat diu que a Badia guanyem amb un 36% i a Vic fem un 12%. Si posem el focus massa en seduir votants sobiranistes, acabes desmobilitzant els teus, els que ja t’han votat però no són de la teva propietat i et poden acabar abandonant.

    Hi ha un potencial de vot abstencionista o que va votar PSC o fins i tot Cs el 27S que es pot sentir identificat amb la proposta social i econòmica de la confluència, de la mateixa manera que part del votant sobiranista també es podria sentir atret per això. Prioritzar l’eix nacional, i fer-ho en uns termes calculadament ambigus per atraure vot indepe, és un mal negoci electoral i no serveix de gaire cosa.

    Salut! 🙂


  12. […] Un País en Comú. El pas transcendental de la Coalició a la Confluència […]


  13. […] Un País en Comú. El pas transcendental de la Coalició a la Confluència […]


  14. Les nits de diumenge són complicades. Sense saber com em vaig trobar atrapat al teu blog. Em felicito de persones amb el teu coratge i et felicito per la legibilitat del teu blog una mica de llum en uns temps de mistificació i postveritat. Respecte el recent post, només he sentit en Boada i en Coscubiela alertar públicament i valent el caire extremadretà del prucés. Veig la Colau acomplexada i el corrent de Podem flirtejant amb el desastre. Em faria molt feliç una aposta clara per fer front a l’extrema dreta nacionalista i a la falsa esquerra republicana.


    • Gràcies pel comentari! Saber que hi ha més gent que pensa com jo al mon em fa sentir menys sol!



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: