EL baúl dels records (I)
Abril 13, 2008Doncs si, després de narrar les peripècies biogràfques del meu foulard d’esplai, avui us explicaré altres mites i peripècies fetitxistes d’aquests records talismà que adornen els racons de la meva habitació, esdevenint uns incombustibles testimonis muts de les meves múltiples i variades etapes vitals:
La Copa
Aquesta copa que veieu a la imatge és l’únic trofeu que he guanyat en tota la meva vida. I sabeu en quin esport era? Doncs en un concurs de “Menjadors de Sindria“!!
Amb només 8 anys vaig aconseguir ser la persona de tot el meu barri que més quantitat d’aquesta sucosa fruita va aconseguir devorar en un quart d’hora. De peit ja me lo comia tó!.
Un dau de Rol
Si, jo era un freak rolero que va invertir quasi totes les seves tardes dels divendres d’entre els 14 i els 17 anys sent un despiadat “master” que inventava delirants i embrollades històries fantàstiques de vampirs, mags i guerrers.
He de reconeixer que com a director d’aquests jocs vaig arribar a ser molt corrupte: acceptava soborns en forma de tabac o “xuxes” a canvi d’afavorir a determinats jugadors!! I axò per no parlar d’aqulla mítica partida de Rol en viu amb tot l’esplai disfressat a un Parc del Hospitalet… com la vam liar!!
Entrades de concerts
La única cosa que he arribat a col·leccionar de forma mínimament constant en tots aquests anys han estat les entrades a concerts i festivals als que he asistit. Resulta molt curiós veure com han evolucionat els meus gustos i influències a pertir d’aquests troços de paper!
Des de Marilyn Manson a Mónica Naranjo, de Mägo de Oz a Fangoria, passant per Placebo, Reincidentes, Dorian, Che Sudaka, Manu Chao, Marea, Dover o Garbage… sempre he defensat una heterodoxia absoluta! Cal escoltar de tot i quedar-se amb el millor de cada estil!
El Asesino del Diablo
Vet aquí el meu primer cameo dins el món del cinema. Amb 16 anys un grup d’amics vàrem dedicar un estiu sencer a filmar amb una càmara supercutre un llargmetratge d’una hora, titolat “El Asesino del Diablo“, protagonitzat per mi.
L’argument era molt divertit: a mi em posseïa Satan al fer una taula Ouija i llavors em dedicava a matar de forma cruel i sàdica a tots els meus companys d’esplai en interminables persecucions pels carrers d’Hospitalet i pel Laberint d’Horta, quedant impune i deixant la porta oberta a una segona part que mai es arribar a realitzar.
(Continuarà… algún dia)
Traducir al español
Translate to English
Reflexions d'un arqueòleg glamurós 
ooh erets un gran master del rol! deu no dó quin currículum; menjadors de sindries i protagonista d’un curt amateur!
molt bo el teu post sobre el corbacho, tot el que hi dius és cert? acertada chacón de defensa? perquè no en te ni idea?
quan arrivi a la part punk espero que m’ajudis 😉
caram!!! excepte els concerts, diria q he estat present en la resta de coses… el concurs de menjar sindries al costat del mercat, aquelles tardes de divendres a l’eslai participant com a jugador de rol, aquell dia a can boixeres jugant a rol en viu (i al local vell tmbe recordo algo semblant, pero mes light) i aquella pelicula on apareixia l’oriol i tot!
potser si q em passo al blog… es diumenge i no tinc res a fer, pos fare un blog.
ens veiem!
jo he vist la peli i era súper cutre!!!
què gran!
ja ni m’enrecordava!
flog sucks
Jo et proposo que pengis la peli al you tube per capitols, jo crec que molts dels teus lectors hi estarien força interessats.
Una abraçada
bueno… era nomes per dir q ja tinc blog. Ja t’hi aniras passant, de moment no tinc gaire posat pero ja tinc moltes idees pel cap rondant q al fotolog no hauria pogut dur a terme.
wowowowowo!!m’encanten aquests escrits que fas, de devó! em peto de riure recordant vells temps meus també, freaks obviàment.
Lo de la copa de menjador de sindries, una passada!! amb 8 anys??? els altres o eren molt penosos, o realment ets un megamenjasindries! jejeje
Lo dels daus de rol, nose perquè ja m’ho esperava, molts nois (i noies, encara que no tant, tot i que ara cada vegada més) han passat aquesta etapa a ceta edat.
I he de dir-te, que jo a la meva època també vaig estar rodant una peli casolana!! anava de l’espa però, semblant a la guerra de les galaxies, però mai es va acabar de rodar… així que, es confirma que molts hem tingut una infància semblan 😉
Encantada de llegir-te, sempre és un gran plaer glam!
Wooooow! Quin crack, ja tens un titol que posar a la teva Filmografia xD
‘El Asesino del Diablo’ no es ven? No la puc trobar a un videoclub o a l’eMule? Sembla molt divertida!
Aixo si: crec que ets l’unica persona que conec que ha anat a concerts den Marylin Manson i na Monica Naranjo… increible!
Salut
Lidia-> Si, tinc un curriculum ple de frekiades i rareses! De fet vaig fer un taller de rol durant 4 anys al esplai amb bastant d’èxit!I si, tot el que dic del Corbacho és cert!
Conjuntbouit-> I la direcció del blog??
Pau-> La veritat es que en aquell moment em va semblar sublim, però ara sento bastanta vergonya al veure-la… no té ni cap ni peus!
Biel-> La tinc en VHS!! Com cony la penjo??
Qualche-> Jo sempre he sigut d emenjar molt i ràpid! A veure quan actualitzes tú!!
Txomin-> No la pots trobar enlloc més que a casa meva! I jo crec que Marylin i Mónica tenen MOLT en comú!! Fins i tot s’assemblen físicament…
ostres! el asesino del diablo!!!! ja m’enrecordo que ens la vas passar un dia… impressionant!!!! sort q t’has dedicat a l’arqueologia, jaja
M’agrada el teu desordre casual. La veritat es que et comento en referencia a l’article de Kurt Covain. Per sort jo sempre he defensat Courtney Love i veig que no estic sol.
Gracies!
http://conjuntbuit.wordpress.com
no soc gaire original buscant noms…