Èxit, Fama i Glamour
Juliol 10, 2010Ahir per la nit, mentre gaudia d’un captivador i minimalista concert d‘una fantàstica cantautora extremenya en un centre cultural del Raval, vaig tenir la oportunitat de conèixer algunes de les meves “fans secretes”, es a dir, aquelles persones que llegeixen assíduament el meu blog però no hi escriurien un comentari ni que els apuntés amb un kalasnikov. Resulta que una divertida amiga, que vaig fer excavant un poblat ibèric a Lloret de Mar (a qui aprofito per saludar) , s’ha dedicat a fer propaganda d’aquesta web entre el seu cercle social, cosa que va causar gran commoció i sorpresa al meu ego.
Ja he començat a assumir que, a menys que em contractin per la segona temporada de “Sota Terra”, mai aconseguiré arribar a la fama mitjançant l‘Arqueologia, doncs els cinc articles científics que he publicat en revistes especialitzades, així com la vintena d’informes i memòries d’excavacions, deuen acumular tants lectors com un post meu durant una hora. I, per si fos poc, les tres o quatre vegades que m’han citat en altres publicacions científiques ha estat per pur compromís. Sens dubte la meva criatura, l’Arqueòleg Glamurós, ha superat en escreix al seu creador!
I si ho reconec, m’encanta la Fama i més si aquesta es basa en un fet tan intel·lectual i mariculte com l’escriptura i no en participar en programes de telebasura o sortir a les revistes del cor. Es increïble la pujada d’adrenalina provocada al veure els gràfics d’audiència disparats minuts després de publicar un incendiari article.
Sé que pot semblar una aparent contradicció ser marxista i sentir una devoció per l’èxit individual, el glamour i la vanitat, però mai he dit que la coherència figurés entre les meves virtuts. Jo no exploto a ningú, tan sols contribueixo a generar debat i reflexió. Perquè no em puc recrear en el plaer hedonista del meu triomf, fruït del treball diari i l’esforç constant en un hobbie del qual no n’obtinc cap benefici econòmic? Quin al·licient tindria, doncs, escriure un blog?
Recentment un Troll, rancorós i envejós pel meu èxit, em preguntava en un comentari si m’havia venut l’ànima a la vulgaritat, emprant la provocació com un mer instrument per augmentar les visites, renunciant així a la busca de la veritat. Doncs bé, estimat , has de saber que en un món ple d’idealismes fanàtics i dogmes inqüestionables no existeix rés més provocador que exposar fets de forma objectiva, rés més àcid quedir el que és pensa sense mossegar-se la llengua, per por a ofendre a algú. I si cal afegir-hi un toc de salsa demagògica per que estigui al punt, doncs no passa res!
Ja vindran després els sectaris de la ortodòxia a esquinçar-se les vestidures perquè he comparat Obama amb Marx, de ben segur no trigaran els sensibles patriotes a estirar-se dels cabells perquè he insinuat que la Verge de Montserrat pràctica fel·lacions a mitja escolania… però a mi ja no em treu ningú l’orgasme extasiant de saber que la meva opinió és com una rodolant Poma de la Discòrdia, fent trontollar perjudicis per allà on passa.
Us deixo amb una escena mítica del film “Party Monster“, on Macaulay Culkin vestit de travesti hitlerià canta l’himne “We are living in the age of Money, Success, Fame and Glamour”! Tot i que jo de money ben poca!
te age????
per rafel Juliol 10, 2010 at 11:15 amArrrg!
per Arqueòleg Glamurós Juliol 10, 2010 at 11:19 amque et paguin royalties aquestes noies.això de fer publicitat gratuita, res de res.truca a en Ramoncín, que t’assessorarà
per shane Juliol 10, 2010 at 11:38 amEls hauria de pagar jo a elles, en tot cas!! ajaja
per Arqueòleg Glamurós Juliol 11, 2010 at 1:30 amvigila que, a partir d’ara, no t’agafi per sortir de casa amb un boà de plomes! entre poc i massa 😉
per Clidice Juliol 10, 2010 at 12:08 pmN’havia tingut una de rosa moníssima, de quan em vaig disfressar de cabaretera!
per Arqueòleg Glamurós Juliol 11, 2010 at 1:30 amaquest acabarà com al mairena…
per shane Juliol 10, 2010 at 12:27 pmO sigui, com la Belén Esteban però sense cobrar. Felicitats.
Per cert, l’objectivitat no existeix.
per RS Juliol 10, 2010 at 1:41 pmBelen Esteban escriu articles científics en revistes especialitzades i fa informes i memòries? Escriu posts de política, història, economia filosofia i art? Ah, vaja, desconeixia aquesta faceta… o igual ets tu qui ho veu tot igual i el teu paladar no pot distingir entre cultura i basura.
En tot cas, si aquest blog fos Sàlvame, jo seria Jorge Javier i els trolls les meves tertulianes!
La objectivitat existeix a la ciència… ja t’explicaré un altre dia el mètode hipotètic deductiu, o ves a que te l’expliqui la Esteban!
per Arqueòleg Glamurós Juliol 11, 2010 at 12:59 amJo no he vist cap article teu en cap revista especialitzada ni cap informe ni cap memòria. Només veig articles plens de faltes d’ortografia en els que confons ignorància amb provocació i on dius que t’agrada la fama per la fama. Arqueòleg, això no és dolent, no t’ofenguis, cada u és com és i té les mancances que té, jo ho respecto i a més a més reitero les meves felicitacions. Endavant, Belén!
per RS Juliol 11, 2010 at 10:47 am“La envidia en los hombres muestra cuán desdichados se sienten, y su constante atención a lo que hacen o dejan de hacer los demás, muestran cuanto se aburren. “
Arthur Schopenhauer (un filòsof que segurament el Troll RS, naufragant en l’insondable abisme del rancor, el complexe d’inferioritat i la ignorància de la veritat, hauria confós amb un tertulià del cor)
per Arqueòleg Glamurós Juliol 11, 2010 at 12:20 pmJajaja, segur que la Belén també sap utilitzar el Google. Per cert, per ‘complexe’ deus voler dir ‘complex’ no?
per RS Juliol 11, 2010 at 1:18 pmQuan tinguis arguments intel·lectuals per debatre i no ofenses personals o detallets tikis mikis deixam comentaris, si no quasi que te’ls pots estalviar. Així mai aconseguiràs arribar a ser un gran blogger com jo, darling!
per Arqueòleg Glamurós Juliol 11, 2010 at 3:20 pmI hauries de mostra més respecte envers qui t’ha convidat a fer un cameo. Jo al·lucino el menyspreu que teniu els liberals cap a l’èxit i l’esforç del treball desinteressat! Si no hi ha benefici es tot una merda, oi?
Molt be, molt be, però qui era la cantautora extremenya?, m’he quedat amb les ganes de saber-ho.
I felicitats per la repercussió que tens, això no ho he viscut mai, però ha de ser tota una experiència.
Jo et vull veure a “Sota Terra II” i exclamar: a aquest el conec i el llegeixo!!!
per madebymiki Juliol 10, 2010 at 2:17 pmLa cantautora es diu “Hache” i presentava el seu disc “Soltando amarras”
http://es.paperblog.com/hache-soltando-amarras-ep-2010-rockpopacustica-promo-184529/
per Arqueòleg Glamurós Juliol 11, 2010 at 1:07 amDanke!!
per madebymiki Juliol 11, 2010 at 1:43 amLa provocació és un instrument de la postmodernitat, l’època del neoliberalisme. D’acord que poc a poc anem superant això de fer anar la incoherència com a motiu de descrèdit, però aquest argument de la salsa demagògica és anar-se’n per peteneres. No passa res perquè els arguments racionals no s’aguantin per enlloc, sempre i quan hi hagi al darrere un sentiment vertader i constructiu i no una opció de desqualificació gratuïta com la que fas anar per parlar, per exemple, de la manifestació d’avui.
per Arcangelo Juliol 10, 2010 at 2:25 pmJo sempre argumento de forma racional les meves provocacions, convidant al debat!
per Arqueòleg Glamurós Juliol 11, 2010 at 1:31 amCANTAUTORA……ALERTA…ALERTA DE FUSION DEL NUCLEO….primero la MONOGAMIA y ahora escucha CANTAUTORES…..ya van dos pilares caidos en la solida y blindada estructura de Titanio-niquel glamourosa ,eso no es evolucionar…eso es digievolucionar….todavia hay solucion…preparen disfibrilador…..que sera lo proximo….no lo digo que le da algo…..
per niño del exorcista Juliol 10, 2010 at 2:29 pmBah, banalitats disfressades d’il·lustració gafapàstica regades amb provocació i demagògia barata. Em recordes a quan en el pati d’escola dèiem caca i cul i ens rèiem. I encara tenen els collons de dir que has evolucionat. Lamentable.
per Poney Juliol 10, 2010 at 2:47 pmJo provoco amb la ironia, tu insultes amb la vulgaritat barroera de polígon de l’extrarradi.
Jo creo, tu critiques la creació aliena.
Jo evoluciono, navegant al rumb de la modernitat. Tu udoles dins a les profunditats de la teva caverna
per Arqueòleg Glamurós Juliol 11, 2010 at 1:04 amAls polígons d’extra-radi hi pot arribar a haver-hi molta exquisitesa. He trobat més vulgaritat a Sarrià que a Can Puiggener de Sabadell, ¿eh?
per PereJP Juliol 13, 2010 at 9:46 amM’agradaria que citessis quan he fet servir un insult (sempre que algú no n’hagi fet servir un abans contra mi), que la calumnia et surt molt barata. Jo no insulto mai. No em cal.
Jo critico, desprès de tot, tracto de ser un troll, no? Sense crítica no hi ha progrés.
Tu tornes a dir el mateix de sempre amb noves paraules. Jo només t’indico que no es nou.
I a sobre ets un prepotent de collons.
Però desprès de tot, la meva vida seria una mica més avorrida sense poder debatre i trollejar aquí. En el fons no som res més que dialèctica hegeliana, tu ets la tesis, jo tracto de fer d’antitesi.
per Poney Juliol 11, 2010 at 3:00 amRichtig!
per Für immer Juliol 11, 2010 at 6:27 pmsi haguéssis vingut a la mani,haguéssis lligat 😉 això que et vas perdre! hahaha
per shane Juliol 12, 2010 at 9:03 amI dale! Que ja tinc xicot!!! Peró m’has deixat intrigat amb el teu comentari… que hi havien zones de cruising o cuatros oscuros a la mani? O un servei de celestinas per gais folclòrics? Quin misteri!
per Arqueòleg Glamurós Juliol 12, 2010 at 8:22 pmhahahahahaha jo tambe en tinc….algun… pfffff…veus que be? aixi m’agrada,que siguis un noi prudent amb xicot! diguem que hi havia un problema,i era que amb l’agovio de la mani un havia conegut gent i s’havien de buscar secretos de alcoba urgents per tal de devallar la temperatura.glassons de gel a tope 🙂
per shane Juliol 12, 2010 at 9:41 pmGreetings citizens!
Aprofito per ser l’únic que no entra per a atacar-te per dir-te que ‘Money, succes, fame & glamour’ és de lo milloret de Felix da Hauscat.
És un bon blog, interessant i petardu i m’agrada riure de tant en tant, quan la majoria de blogs (inclòs el meu) tenen un tó greu i profund que els pot arribar a fer aborrits.
Salut Company!
PD: ¿És el marxisme incompatible amb l’èxit individual? He vist coses molt més incompatibles anar de la mà, mira els modelets de la Sala i Martí per exemple, però sí crec que qui que ‘no perque no’ és una petarda envejosa.
per PereJP Juliol 13, 2010 at 9:45 amSegueix així, Arqueòleg. Es pot estar d’acord o no amb el que dius i penses, però és bó que algú tingui el coratge de saltar-se el que és “políticament correcte”. Com deia Frank Zappa, “sense desviar-se de la norma el progrés és impossible”.
per einestzara Juliol 13, 2010 at 5:39 pm