h1

Elogi de la Falsedat

Juliol 12, 2010

Una calorosa tarda de l’estiu de 1879 una nena de 9 anys, anomenada Maria, mentre acompanyava al seu pare en una excursió per una cova de Santander, va endinsar-se a una de les sales i, tot mirant el sostre, va pronunciar una de les frases que canviarien per sempre el coneixement de l’Art i la Història de la nostre nació humana: “Mira Papà, bisontes pintados!”.Aquella innocent criatura desconeixia completament que acabava de descobrir Altamira, la major obra pictòrica del Paleolític Superior, el majestuós llegat dels cromanyons que van trepitjar la Península Ibèrica fa uns 17.000 anys.

El seu pare, Marcelino Sanz de Sautuola mai va aconseguir veure reconeguda en vida l’autenticitat de la seva troballa, doncs al s.XIX la societat encara creia en creacionismes bíblics i els científics es movien en paràmetres d’evolucionisme lineal, que els impedia acceptar que una societat igualitària, caçadors recol·lectors sense explotació social, excedents ni especialistes a temps complert, fos capaç de generar una Capella Sixtina rupestre.

Doncs bé aquest any el Govern de Cantàbria ha decidit tornar a obrir al públic per primer cop des de 1977 aquesta majestuosa creació ancestral, tot i l’irreversible risc que això suposarà per a la seva conservació de cara al futur, doncs les visites massives de turistes durant el franquisme van alterar el microclima de la cova que ha permès la supervivència quasi intacte durant cent setanta segles.

Quina necessitat hi ha d’exposar la veritable obra a la seva progressiva destrucció, si existeix una rèplica exacte de la caverna des de 2001 just al davant? Quina diferència hi podran apreciar els curiosos visitants no experts en art prehistòric? L’objectiu de la difusió del patrimoni ha de ser la seva comprensió didàctica, no la contemplació orgàsmica de l’autenticitat. La falsedat és, doncs, la millor forma de preservar la destrucció de la veritat.

Darrerament s’ha descobert, també, que El Coloso de Goya, en realitat no és una obra del famós pintor aragonès, sinó d’un deixeble seu anomenat Asensio Juliá. Ha representat aquest descobriment de falsetat una disminució de la seva qualitat, interès o visites al Museu del Prado?

I per què volem que la veritable obra es conservi, encara que sigui amagada de les curioses mirades inexpertes? Doncs perquè la preservació de la base material de la pintura és el que ens permetrà, en un futur, fer més proves científiques que ens ajudin a desentrellar els nombrosos enigmes que encara giren entorn a la seva misteriosa significació, que ha donat lloc a innombrables hipòtesis: Que volien expressar amb aquells animals? Era una creença metafísica, un ritual xamànic, una expressió artística, una representació estructurada de llenguatge o simplement un mer desitj econòmic d’alimentació? O potser, com plantejaven els primers capellans qua van excavar la cova (Breuil i Obermaier) la primera evidència de l’ànima humana a la Història?

En tot cas mentre no s’esborrin els bisons d’Altamira, existiran evidències materials que és possible generar una grandiosa obra cultural, incommensurable en qualitat, en un món sense nacionalismes, patriarcat, estats, guerres, intolerància, explotacions socials, desigualtats econòmiques, banderes, fronteres o alienacions col·lectives en forma d’esport o religió. Mentre resisteixi Altamira, sobreviurà la Utopia.

Anuncis

21 comentaris

  1. Uf!!, quin ensurt, em pensava que “elogi de la falsedat” era un post sobre futbol i banderes de colors.

    Gràcies per la classe sobre Altamira, és increïble que sempre les evidències li facin tanta por a l’esglèsia [“¡Mira Papà, bisontes pintados!”] i que els polítics siguin tant irresponsables amb el que de cap manera és seu.


    • Davant tan fanatisme patrioteril i borreguil que hem sofert els intel·lectuals apàtrides aquest dissabte i dimenge, necessitava escriure un post cultural per alliberar tota la energia negativa i vulgar que tenia acumulada!!


      • Veig que t’has de sentir perseguit per a voler tenir raó. Endavant, doncs.

        *desig.


      • Doncs torna-hi un altre cop. Ho fas molt bé.


  2. no estic d’acord amb el teu últim paràgraf encara que si en la resta de l’apunt. De tota manera si que canvien les coses, com en el cas del Goya, això ja ha passat. Ara hauria de buscar els apunts i em fa mandra, però va passar en un museu americà, que van maldar per comprar un suposat quadre de Pierre Louys, la crítica el va posar pels núvols i el va considerar l’excel·lència personificada; quan es va descobrir que el quadre l’havia pintat una dona, automàticament, va baixar de preu d’una forma espectacular. Uf! quina ràbia no recordar l’anècdota amb exactitud, però bé, il·lustra el que et volia dir. Ah! i em sembla una barbaritat que obrin la cova d’Altamira 😦


    • En una subhasta segurament no pujaven museus públics, experts o crítics, sinó nous rics i burgesos que el volen l’art per fer-se lluir, com un mer bé de prestigi


  3. El fetitxisme de la peça autèntica em sembla prou legítim o, si més o no, comprensible. Si les pintures d’Altamira són unes, quan les vas a veure estaria bé que t’ensenyessin les de veritat i no una rèplica que, per finalitats didàctiques pot estar molt bé però que no té el rerefons de l’original (que com molt bé apuntes serveix per generar coneixement, però també és una atracció en si mateix: quina gràcia té veure unes pintures rupestres si no són les que es van pintar fa cent mil anys?).

    Ara bé, per molt maco que sigui, si les visites han d’acabar amb la qualitat de les pintures o han d’accelerar el seu deteriorament, crec que la tecnologia s’hauria de posar a treballar per tal de conservar-les. I amb la pasta que pot generar una atracció d’aquesta mena, crec que les solucions són moltes. Així a priori se me n’acudeixen dues prou factibles: visitar la cova a travès de càmeres instalades a l’interior, on l’usuari hi tingui tot el control (rotació de 360º, zoom òptic…) o regenerar i mantenir el microclima de les coves aïllant les pintures en si (podria semblar que una mampara no dona massa garanties, però en conservació, tu ho sabràs millor que jo és fan vertaderes virgueries) o bé posant vestits protectors als turistes.


  4. crec que encara que sigui trist de reconèixer, la gent dona més valor a les coses quan pensa que són autèntiques que quan són còpies, encara que siguin per a fer-ne difusió didàctica. No crec que tanta gent anés a un camp de concentració si aquest fos una rèplica, i el mateix passa amb les obrse artístiques. És molt snob però sembla que si dius “vaig anar a veure una rèplica” siguis molt cutre…cosa que demostra que potser la majoria de gent no va a veure una cosa per aprendre sinó per poder dir “i he anat”


  5. pregunta burra: dius que no va veure mai reconeguda la seva troballa…quina troballa? va ser el primer? i si algú,abans,també ho havia descobert,però,per les raons que fóns, no ho va voler o poder difondre?


    • La cova estava tapada per una roca fins l’any 1868 on un caçador anomenat Modesto Cumillas la va obrir quan el seu gos es va quedar atrapar a l’entrada. Aquest senyor no va donar importància a la gruta però, segurament seria ell qui avisaria a Marcelino Sanz, aficionat a la Geologia i a la Prehistòria.

      Has de tenir en compte que a finals del XIX les tesis evolucionistes de Darwin feia amb prou feines dues dècades que s’havien publicat i, per tant, els coneixement sobre les primeres societats humanes era molt incipient.

      En tot cas ell va ser el primer en publicar el descobriment en un medi científic (Breves apuntes sobre algunos objetos prehistóricos) i en lluitar per la reconeixença de la seva autenticitat, cosa que no va succeir fins 7 anys després de la seva mort, quan a França es van començar a descobrir pintures molt semblants a La Mouthe


      • segueixo pensant que qui descobreix quelcom es taaaan relatiu!s’endú la glòria un que passava per alli,pero a saber la de gent que ho havia vist abans…només espero,que el dia de demà, ningú s’apunti la medalla d’haver descobert el meu portarollos de paper de wv i digui que són proves d’un ancestre importantissimes i les tanquin en un museu!


        • Anyway, actualment el tema està prou ben regulat en arqueologia: la descoberta és del director que signa el permís d’intervenció arqueològica, que és qui té permís per publicar-ne les dades i està obligat a fer-ne una memòria consultable.


  6. ostres!, m’ha passat el mateix que madebymiki. Em pensava que seria una reflexió seriosa i profunda d’aquest cap de setmana.

    No vull desviar el tema. No segueixo gaire el programa de “Sota terra”, però com és que han de fer cada investigació en el termini de tres dies? És per un criteri evangèlic “al tercer dia va ressuscitar”?


    • Segons em va dir una amiga meva que treballa al programa, es veu que es per donar-li immediatesa i ritme.
      Tanmateix les excavacions reals son molt més lentes!!


      • Més que ritme sembla que pateixin d’hiperactivitat. Jo creia que per ser arqueòleg calia ser una persona amb molta paciència, constància i tenacitat.


  7. La versió que em van explicar a mi sobre el descobriment s’aparta lleugerament d’aquesta. La diferència principal és que la nena no va dir “bisontes”, sinó “bueyes”.

    Em sembla més versemblant d’aquesta manera. No crec que la nena de la història hagués vist un bisont en sa vida, i en canvi els bous són abundosos per aquelles terres. Era lògic que confongués bou amb bèstia grossa.

    Almenys una de les dues versions ha de ser falsa. Però tant se val: al capdavall, estem fent un elogi de la falsedat.


  8. Sobre les motivacions d’aquella gent per a pintar, jo, sense saber-ne ni papa, m’inclino pel desitj econòmic d’alimentació.
    A més de portar la torxa cap al meu terreny, penso que en aquelles cirscumpstàncies necessitaven qualsevol cosa per a sobreviure.


  9. Fa poc vaig comparar un llibre sobre art rupestre als canyons de la serra de Guara (conca del riu Vero i afluents, principalment). Sembla ser que el conjunt de coves i balmes anomenat “jaciment Fuente del Trucho”, al barranc de Lumos, prop de l’aiguabarreig amb el Vero és de cpaital importància (pintures de cèrvols i escenes de caça). A mi, el que em sorprén més és la ubicació d’aquestes pintures, moltes d’elles en balmes a mig cingle, en autèntics “slot canyons”, descobertes a partir del descens mitjançant ràpel pel llit del barranc. Hi accedien per mitjà de corde de cànem amb nussos i/o rudimentàries escales? Perquè una cosa és evident, la profundització dels llits dels barrancs fins el seu grau d’encaixament actual, no s’ha aconsseguit en el Quaternari (alguns, són sincrònics des de la deposició de conglomerats a l’Oligocè). Vull dir, que tenien aquestes balmes a centenars de metres d’alçada des del fons de vall (!!!)


    • Ui doncs això no és res! Jo, per fer el meu treball de final de carrera vaig excavar una cova prehistòrica, amb ocupacions des del Paleolític Mitjà (neanderthals) fins al Bronze mitjà, que estava penjada a 7m del terra en mig d’un barranc i al seu interior hi havien tombes humanes i sitges! No saps el vertigen que passava jo cada dia per entrar i sortir!

      O les coves sepulcrals a les illes balears que encara avui tenen un accés complicadíssim, penjades sobre penya segats al mar, on hi han enterrades 40 persones, hi trobem sales rituals amb estàtues…

      Com ho feien? Home, jo aposto per cordes, clarament, si. I el que denota és una voluntat de secretisme davant els depredadors i de protecció dels morts al llarg del temps


  10. Pel que fa a una de les coves menorquines(pel que vaig llegir i perdò si m’equivoco), la cova del mussol, l’entrada en l’epoca que van ser utilitzades era per mar, però l’acces havia desaparegut degut a l’erosió i els arqueòlegs van haver d’entrar a treballar fent rappel.
    La morfologia geològica canvia.


  11. Definitivament el president de Cantabria és dels polítics més populistes que hi ha. Quan vaig sentir aquesta noticia se’m van posar els pèls de punta i no va ser pas per l’emoció.

    Jo hi vaig ser allà fa uns anys i vaig visitar la reproducció. Tot i no tenir la mateixa emoció que veure les reals i pensar “Uau, això té milers d’anys”, val a dir que la reproducció feta feia el fet al 100%. S’hauria de comprendre que si no pot ser, no pot ser, però alguns per tal de treure calers a la gent són capaços del que sigui.



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: