Posts Tagged ‘Canviem L’Hospitalet’

h1

Per què serveixen les Mocions dels Plens Municipals?

març 6, 2017

aa-ple-municipal-hospitalet

Si vosaltres sou part de l’elitista minoria de freaks que segueix de prop l’actualitat municipal del vostre poble o ciutat, com es el meu cas, segurament estareu al dia de moltes mocions que els diferents partits presenten al Ple. Però… us heu parat mai a comptar quants dels acords aprovats posteriorment es converteixen en una realitat material i tangible?

Doncs bé, per la meva sorpresa, he descobert que no existeix ni la més remota obligació legal per part dels Ajuntaments a donar compliment algun de les mocions aprovades pel seu Ple. Venen a ser com consells, suggeriments o brindis al sol carregats de bones intencions però amb cap imperatiu legal que forci dur-se a terme, a diferència de les lleis que aproven els diputats del Parlament o del Congrés.

Jo no me n’havia adonat fins ara, simplement perquè a la meva ciutat el PSC de L’Hospitalet sempre havia governat majoria absoluta i mai havia perdut la votació de cap moció que no tingués intenció prèvia de donar-li compliment. Fins aquesta legislatura, on la oposició ha instat a l’alcaldessa Núria Marín a reobrir la Ràdio Municipal, a democratitzar els mitjans de comunicació o a tindre més participació ciutadana, sense que l’executiu municipal tingui la menor intenció de moure un dit al respecte.

Segons estableix la Llei 7/1985, de 2 d’abril, Reguladora de les Bases de Règim Local i el Reglament Orgànic del Ple, publicat en el BOPB de 12.01.2012, les mocions són la manifestació d’una opinió o posicionament polític dels que no se’n deriva cap conseqüència jurídica i s’insereixen en la legitimitat de “expressar desitjos, aspiracions o exhortacions sense eficàcia jurídica amb un abast retòric” (Auto del Tribunal Constitucional núm. 135/2004). Es a dir, el Ple Municipal es com una mena de Carta als Reis d’Orient, un Mur de les Lamentacions on els regidors posen de manifest la voluntat d’un desitj o una queixa sense cap mena de conseqüència, a part de cobrar les dietes o el sou de portaveus per haver-les manifestat.

Les decisions de debò no es prenen els Plens Municipals, que son pluripartidistes, oberts al públic i en algun cas televisats, sinó en la Junta de Govern Local. Un organisme del qual només en formen part els regidors al poder, a porta tancada, i els acords de la qual no son públics. Si algun regidor de la oposició vol consultar algun dictamen de l’Ajuntament ha de sofrir un veritable laberint burocràtic. Se li deixaran consultar breument els documents durant una única hora i sense poder fer-ne cap còpia. Estem parlant d’uns 800 fulls setmanals en una ciutat com L’Hospitalet. Aquí es on es talla el bacallà, d’esquenes a la ciutadania i amb opacitat total. Només una petita part d’aquestes resolucions han de passar forçosament pel Ple i, la major part d’aquestes, ni tan sols es voten. Simplement els regidors de la oposició se’n donen per assabentats i n’expressen la seva opinió si s’escau. Només les modificacions pressupostaries, reglaments, ordenances i alguns plans urbanístics requereixen de votació. La majoria de contractes i externalitzacions, no. I es precisament aquí on es mouen les petites corrupteles i clientelismes.

El Reglament legal marca que les mocions han de ser estrictament referides a competències d’àmbit municipal. A la pràctica això es una quimera. A ERC i CDC els encanta fer mocions en suport del Procés i a C’s i PP en favor de la unitat d’Espanya. Es generen uns tensos i eterns debats, aferrissats i cridaners, com si el nostre Ajuntament tingués la menor competència per solucionar l’encaix nacional de la sobirania Catalunya. Podrien fer-ho en la barra d’un bar i tindria el mateix resultat. I, com a autocrítica, assenyalar que el meu espai polític no es queda pas enrere. No hi ha any que no demanem la fi del bloqueig a Cuba, així com la Pau mundial, acollir refugiats o derogar la Reforma Laboral. Tinc l’esperança de que almenys serveixi per obrir un debat ciutadà…

Quina es la trampa legal? Molt simple: els acords de les mocions han d’incloure la fórmula legal en la qual s’insta a una altre administració a prendre una mesura. Per exemple: L’Ajuntament de L’Hospitalet insta a la ONU a buscar una solució pacífica a la Guerra de Síria. Es publica a la web i – òbviament!! –  cau a l’oblid per sempre més, doncs cap funcionari de la ONU li traurà la son tal moció, ni arribarà a assabentar-se mai de la seva existència.

Farts d’aquesta situació, el grup municipal de Canviem L’Hospitalet va presentar una moció, en el passat Ple de Febrer, instant a l’Ajuntament a donar compliment efectiu dels acords el Ple. La moció va ser aprovada per unanimitat, tot i que el PSC ja va advertir que, com no es d’obligat compliment, no es pensa prendre la molèstia de fer-la efectiva. Simplement era un consell que complirà si li ve de gust. Surrealisme pur.

Això si, el Ple va ser tan llarg (7 hores!) que arribada la mitjanit es va haver de suspendre sense que els dos grups polítics més minoritaris a la ciutat, CIU i CUP, hagessin pogut presentar les seves mocions. Servir potser no servirà per res real, es com una mena de performance teatral, però els regidors de la oposició no pensen deixar de fer sentir la seva veu i el seu dret a “pataleta”!

aa-ple-municipal-hospitalet1

h1

Un País en Comú. El pas transcendental de la Coalició a la Confluència

gener 29, 2017

##    Un pais.jpg

Quan jo vaig entrar en política el meu partit, ICV, formava part d’una coalició amb EUIA que, a la seva vegada, era una coalició de diferents partits (PCC, PSUC Viu i POR).

A l’hora de funcionar això es traduïa en una organització bastant feixuga i poc operativa que mai vaig acabar d’entendre. Cada cop que s’havia de prendre una decisió, al menys a nivell local, les assemblees d’ICV i EUIA es reunien per separat, debatien sobre el mateix tema i, posteriorment, una delegació dels líders de cada partit prenien la decisió final en una nova reunió. Quan la resolució final no coincidia amb la acordada prèviament amb la de l’assemblea, la culpa sempre era de l’altre partit, un misteriós desconegut que era l’ase de tots els cops.

Els militants de ICV i EUIA només ens trobàvem 15 dies cada quatre anys, durant la campanya electoral. No ens podíem ajuntar mai ja que, en uns llegendaris temps pretèrits anteriors al meu naixement, havien tingut una discussió molt forta i els militants històrics encara es guardaven rancor. Fins i tot a les Festes de Bellvitge teníem estands separats, quelcom que creava una confusió total en molts simpatitzants, completament aliens als subtils matisos ideològics que ens havien dut a tindre una lona entre les dues carpes. Al final es decantaven per qui tenia unes tapes millors o la cervesa més fresca.

Totes les disputes que he viscut durant la Era de la Coalició han estat per cadires. Sempre i sense excepció alguna. Fer el programa era facilíssim. No recordo ni una sola votació que generés debat. Els conflictes sempre venien per la quota de cada partit a l’hora de fer les llistes. Fins al darrer minut abans de que expirés el plaç per tancar les coalicions encara s’estava discutint qui anava de suplent segon. I a mi, que mai he tingut la menor ambició personal per un càrrec polític remunerat, era una cosa que em feia una mandra infinita. Després també teníem batusses d’una apassionant profunditat filosòfica, com la mida dels logos als cartells o els minuts que parlava cada candidat en un míting.

Afortunadament tot aquesta absurda forma de política, juràssica i ortopèdica, es va extingir a les passades municipals per sempre més. Ara a Canviem L’Hospitalet  fem assemblees cada més, tots junts. Les decisió sobre quina moció presentem es pren entre tots en una sola reunió i no en tres. Una forma infinitament més lògica, àgil i operativa de funcionar. I això no vol dir que els partits hagin de desaparèixer, en absolut. Tenim moltes campanyes, xerrades i actes a aportar a la societat.

La Era de la Confluència, però, també té dificultats. Sempre es molt més còmode restar dins la teva petita zona de confort ideològic i parlar només amb qui pensa absolutament igual que tu. Les discussions ideològiques són mínimes i tot acaba entre aplaudiments i somriures. Una confluència, però, implica obrir l’espai a la diversitat i la heterogeneïtat. Vol dir sortir de tu mateix i obrir un procés dialèctic entre tesi i antítesi en busca d’una síntesi.

Avui hem posat la llavor de Un País en Comú, un procés del qual n’ha de sortir un partit que agrupi a tota l’esquerra que no està agenollada davant Rajoy ni Puigdemont, passant de la coalició que va ser En Comú Podem a una veritable confluència.

Sé perfectament que en aquest espai m’hauré de trobar amb alguns independentistes i euroescèptics, dues coses que a mi em grinyolen tant com si una forquilla oxidada rasqués una pissarra. Fins i tot hi haurà gent que no es considera d’esquerres, que creu que no existeix la lluita de classes, que tots som “ciutadans” i que tots els problemes del món es solucionen somrient i votant. I ells hauran de conviure amb un tweetstar bocamoll, europeista i federalista. Que es vagin calçant.

Però si volem derrotar a la dreta processista, a la màfia oligarca que té segrestada a Catalunya en nom d’una Pàtria que no és més que el seu benefici personal, hem de bastir un moviment polític amb una transversalitat i pluralitat capaç de guanyar a l’Hospitalet i a Vic; a Nou Barris i a Gràcia; a Bosost i a Santa Coloma de Gramanet. Hem de fer compatible uns partits que siguin molt ideològics, on es debati en profunditat, amb un espai de confluència obert i plural per a tothom, en torn un programa de denominadors comuns.

A dia d’avui sembla totalment impossible guanyar unes eleccions a Catalunya. La maquinaria de propaganda nacionalista ens té tan arraconats que quan sortim de pur miracle en un programa per fer preguntes incòmodes al President, alguns es pregunten si som marcians. Però cada cop que fem un acte l’espai s’ens queda petit i milers de persones queden fora.

Tinc claríssim que el Bucle Infinit del Procés no acabarà amb cap xoc de trens, ni amb declaracions unilaterals, ni amb una suspensió de l’autonomia. Acabarà el dia que els processites siguin desallotjats a patades de la Generalitat i, un govern d’esquerres català arribi a un acord fraternal amb un govern d’esquerres d’Espanya. Nosaltres som la única formació política que ha estat capaç de guanyar les eleccions a la casta identitària des de l’inici del Procés, i no una vegada sinó dues. I, per si fos poc, els vam assaltar uns quants Ajuntaments. Quelcom que no pot, ni podrà fer mai, PSC, PP o Cs. I, es per això, que la Confluència d’Esquerres es urgent, necessària i imprescindible.

I si perdem, cosa a la que estem molt acostumats doncs és el que hem fet en totes i cada una de les eleccions al Parlament des de la Transició, serem la resistència i la lluita contra les seves polítiques neoliberals i etnicistes, a les institucions i al carrer, que és on hem estat sempre.

h1

El vergonyós pacte entre el PSC i 2 expulsats de Guanyem a L’Hospitalet

novembre 16, 2015

Aquells que no seguiu l’actualitat política municipal al Ple de l’Hospitalet us esteu perdent una trama més truculenta que “Borgen“, amb un maquiavel·lisme que supera “House of Cards” i uns personatges que semblen sorgits d'”American Horror Story“. El darrer episodi tracta d’un grotesc pacte de govern contra-natura que atempta contra qualsevol noció de democràcia o ètica, el darrer exemple de l’espiral de degradació moral en que xipolleja l’alcaldessa Núria Marín, aferrada a la poltrona com un agònic naufrag moribund.

TransfuGuanyem

Signatura del pacte entre el PSC i dos expulsats de Guanyem LH

Us poso en antecedents. La marca “Guanyem L’Hospitalet” sembla tindre una maledicció a sobre. Originalment va ser el nom escollit per un impossible espai de confluència municipal del que participàvem CUP, Pirates i ICV-EUIA. Aquell experiment va ser un fracas total; a ningú li sorprendrà saber de com d’intransigents i sectaris son els cupaires a l’hora de negociar i, de la mateixa forma que va succeir a Barcelona, la formació nacionalista va abandonar les aliances d’esquerres per presentar-se en solitari. La resta de membres de la confluència (el 90%, de fet) vàrem decidir continuar endavant amb la confluència incorporant a Podem. Els cupaires van agafar una enrabiada per l’èxit del projecte que havien abandonat i van fer un difamador comunicat, recollit per l’ABC i La Vanguardia, en el que ens acusaven d’apropiar-nos de la marca “Guanyem L’Hospitalet”.

Mentre estant, a Barcelona, la candidatura d’Ada Colau va haver de renunciar a anomenar-se “Guanyem” al assabentar-se que aquesta marca l’havia registrat al Ministeri de l’Interior un estrany grupuscle d’extrema dreta (Hartos.org) per tal de fer-li xantatge. Darrere d’Hartos.org hi ha Julià de Fabian, un empresari mafiós i ex-regidor a Santa Maria de Palautordera per Ciutadans en Blanc, després de passar per diversos partits com Ciutadans, Movimiento RED o UPyD.

La confluència municipal hospitalenca va passar a adoptar el mateix nou nom que Barcelona “L’Hospitalet en Comú“, fent unes primaries obertes amb 1.000 participants on jo vaig quedar en 7é lloc. Els resultats i la metodologia dels comicis no van agradar a Adrià Alemany, marit d’Ada Colau, i ens va retirar la marca “En Comú. Aquest enrenou va fer que Podem es despengés de la confluència, mentre que ICV-EUIA-Pirates (amb independents de Podem) ens presentàvem a les eleccions amb les nostres sigles i amb el lema “Canviem L’Hospitalet“.

Tot aquest embolic de noms, lemes i marques va ser aprofitat per Juilà de Fabián per presentar la seva candidatura sota el nom de “Guanyem L’Hospitalet”, en una llista amb 4 ex-membres díscols de Podem, que no volien saber res de ICV-EUIA, i la resta de llocs de la llista ocupats per gent que ni era de la ciutat. Pràcticament no van fer campanya (tan sols un míting amb 8 persones de públic), però enmig de la confusió 6.962 hospitalencs els van votar, creient que ho feien per Ada Colau o Podem,  la qual cosa els va valdre per obtindre dos regidors: Rafa Jiménez i Cristina Santón. En aquelles eleccions el PSC es va quedar a 3 regidors de la majoria absoluta.

Hartos va tractar de repetir la jugada el 27S presentant “Guanyem Catalunya“, arreplegant freaks rebotats de diversos partits,  però la Junta Electoral va retirar la seva llista a la demarcació de Barcelona després de que 20 candidats dimitissin abans del 27S. A la resta de circumscripcions van quedar per sota del 1%.

Rafa i Cristina han estat presentant mocions bastant correctes, sense cap mena de transfons ideològic concret, sobre la millora dels pipicans o els parcs. També van participar en alguns moviments socials com Salvem Can Trabal, contra l’especulació urbanística del PSC a Bellvitge. També han format part del front comú de tota la oposició per democratitzar els mitjans de comunicació locals.

Julià de Fabián va exigir a Rafa i Cristina que els donessin el 100% del seu sou i del seu assessor, així com tots els ingressos del grup municipal, prometent que ja els donaria una pagueta. Com ells dos s’hi van negar, van començar un plet als tribunals sobre la propietat de la marca que finalment ha guanyat Fabián, amb la qual cosa es dissol el grup municipal de Guanyem LH. Així doncs els dos regidors passen a ser no adscrits sense sou, ni dret a presentar mocions, ni assessor, ni despatx, ni espai al diari municipal.

PSCGAnemos1El mateix dia que es va publicar la sentència, el PSC va anunciar en un tweet que els expulsats de Guanyem signaven un acord de Govern. El text del pacte, que es pot llegir a la web local dels socialistes, es un paper mullat, ple de llocs comuns, frases buides, insubstancials i ambigües. Un exemple: Incorporar les demandes, les inquietuds i els drets de les dones en l’agenda política“. Això i res, es el mateix. Ni una paraula de la polèmica urbanització de Can Trabal.

Segons m’han explicat altres regidors, els càrrecs públics que el PSC els hi han donat, a canvi de la seva submisa fidelitat, son de Regidor Adjunt d’Urbanisme a Rafa (el qual treballa de comercial de material de la construcció, precisament) i Regidora Adjunta de Gent Gran a Cristina; es a dir, que la seva fenia consistirà en visitar un partit de petanca un cop per setmana a canvi d’uns 50.000 euros anuals. Com ells no formen part de cap partit no han de donar explicació davant d’assemblea alguna i, com no tenen cap intenció de presentar-se en cap altre votació, poden fer i desfer en busca del seu lucre personal sense que l’electorat els hagi de jutjar mai.131.000€ ens costarà la broma, han guanyat 92.000€ més del que cobraven fins ara gràcies al pacte amb el PSC.

Durant la campanya Rafel Jiménez va fer un comunicat queixant-se de que jo l’havia acusat de “paràsit” i “oportunista”, presumint de la seva integritat moral i els seus valors d’ètica o transparència. No puc estar més reafirmat en aquelles acusacions que, finalment, s’han demostrat certes, objectives i verídiques. Son l’estadi més baix de la degradació política en que es pot caure.

El PSC s’havia posat molt nerviós al darrer ple, quan va perdre una moció per primer cop en 30 anys, i li perillava el control dels mitjans de comunicació. Davant la complicada aprovació dels pressupostos s’ha garantit dos vots més, que el deixen a un vot de la majoria absoluta. Segons m’han assegurat fonts de la CUP també hi hauria un acord amb CIU pel qual, un cop passades les eleccions del 20D, l’únic regidor convergent Jordi Monrós entrarà al Govern com a Regidor del Districte I, càrrec que quedarà lliure ja que l’actual regidora Mercè Perea se’n va al Congrés com a nº3 de Carme Chacón.

D’aquesta forma, tan poc honrada i ètica, Núria Marín (o “La Mechas” com l’anomenen les joventuts del seu propi partit) es garanteix una majoria absoluta amb un esperpèntic i monstruós Govern Frankenstein, format per residus, pedaços i deixalles d’altres formacions, on també hi trobarem l’ex regidor i ex coordinador d’ICV Lluís Esteve qui va deixar el partit després de perdre unes primaries i actualment es assessor d’Educació. El PSC ha aconseguit la majoria absoluta que les urnes li van negar, gràcies a la menjadora dels diners públics municipals. Els seus faraònics projectes basats en el totxo i el ciment ja tenen garantida la continuïtat fins a 2016, en contra de la voluntat democràtica dels ciutadans.

PD: Per si això no fos poc, dins ERC de L’Hospitalet ha esclatat una guerra fratricida entre el grup municipal i l’executiva local, ple d’episodis antidemocràtics i el fosc paper d’un sinistre personatge que també ha passat per 4 partits buscant un càrrec, el regidor Antoni Garcia.

PPD: Acta expulsión Rafa Jimenez Ariza

PPPD: Carta de Ganemos a l’Alcaldessa de L’Hospitalet comunicant l’expulsió dels regidors trànsfugues

h1

10 Raons per NO votar ICV-EUIA-Pirates a L’Hospitalet #CanviemLH

maig 22, 2015

Gent1

1. NO votis ICV-EUIA-Pirates si creus que L’Hospitalet es el país de les meravelles i no cal fer cap canvi. Si ja t’estan bé l’atur, els desnonaments, la precarietat o l’emergència social. Si per tu no cal moure un dit pels infants que passen gana, doncs no, no ens votis. Nosaltres farem un rescat social per crear treball garantit i no t’agradarà gens.

2. NO votis ICV-EUIA-Pirates  si creus que els culpables de la crisi son les persones migrades d’Andalusia, de Bolívia o de Pakistan. Si vols mantenir la puresa de la teva identitat i odies la diversitat o la interculturalitat, no ens votis. Nosaltres creiem en la lluita de classes i no de pobles. Som antifeixistes, antiracistes i internacionalistes. Defensem una ciutat oberta, global, amb plena ciutadania per tothom. Combatem la ultradreta i tot populisme identitari. Primer les persones, abans que les banderes. Tots som de casa, som un sol poble.

3. NO votis ICV-EUIA-Pirates si et fa mandra participar en política. Si prefereixes que decideixin per tu i et limites a posar una papereta cada 4 anys, no ens votis. Nosaltres et farem participar constantment, amb pressupostos participatius, consells de districte vinculants i consultes ciutadanes. Som la única candidatura que s’ha sotmès a primaries obertes, on més de 1.000 persones van decidir l’ordre dels 12 primers membres de la llista, el codi ètic i les prioritats programàtiques

4. NO votis ICV-EUIA-Pirates si t’agrada el ciment, les places dures, les macro-obres faraòniques, les smarts cities, els blocs de pisos, les ciutats massificades i l’especulació urbanística. Nosaltres plantegem una moratòria urbanística que impedeixi donar ni una sola llicencia per fer habitatge, mentre que obligarem als bancs a que posin al mercat els pisos buits que tenen. Construirem més zona verda i mantindrem la darrera zona agrícola de Can Trabal.

5. NO votis ICV-EUIA-Pirates si vols que es retalli l’educació i la sanitat. Si trobes perfecte que CIU doni 3 milions d’euros a les dues escoles de l’Opus Dei que segreguen per sexes, mentre retalla a les escoles públiques i diu que tot es culpa de Madrid. No ens votis, nosaltres creiem en una educació pública per cohesionar la ciutat des de la regidoria d’Educació hem augmentat un 900% les beques menjador, hem fet plans educatius d’entorn i en farem molts més a la ciutat.

6. NO votis ICV-EUIA-Pirates si t’és indiferent que l’Hospital de Bellvitge tanqui plantes i quiròfans, redueixi llits i plantilles, mentre els CAPs de la ciutat cada cop tenen menys serveis i horaris. No ens votis, doncs nosaltres vam estar tancats dins el CAP de la Marina, hem estat cada dimecres manifestant-nos amb els sindicats davant l’Hospital i tindrem un Ajuntament combatius contra les retallades.

7. NO votis ICV-EUIA-Pirates si t’agraden els mitjans de comunicació tal com estan avui. Si creus que la nostre Televisió i el Diari han de ser un mer altaveu del poder municipal al servei de l’ego i el pentinat de l’Alcaldessa, no ens votis. Nosaltres defensarem una democratització d’aquests mitjans al servei de la ciutadania i els moviments socials, tenint en compte sempre la opinió i el criteri dels professionals treballadors municipals i no dels partits.

8. NO votis ICV-EUIA-Pirates si creus que no cal lluitar contra la corrupció de forma preventiva. Si t’agrada la xarxa de clientelisme caciquil que ha teixit el PSC i vols que et donin una subvenció a canvi de favors polítics, no ens votis. Nosaltres proposarem una transparència total amb subvencions i contractes municipals. Proposarem que siguin les entitats mitjançant pressupostos participatius siguin qui decideixin la política de subvencions i que no es faci a dit.

9 NO votis ICV-EUIA-Pirates si vols que la cultura no tingui importància. Si t’és igual que l’Hospitalet sigui la única ciutat sense cap museu ni jaciment arqueològic important, no perqué no hi sigui, sinó per que no hi ha hagut suficient control arqueològic en les obres públiques ni privades, ni s’han realitzat tasques d’investigació en els indrets on apunten restes romanes, com a l’Ermita de Santa Eulàlia. Us puc ben assegurar que em deixaré la pell perqué L’Hospitalet s’empoderi del seu passat, del patrimoni històric i artístic i tinguem una cultura avantguardista, oberta i multicultural de primera.

10. NO votis ICV-EUIA-Pirates si vols viure tancat en un espai polític sectari, reclòs dins una zona de confort on només et relacionis amb els que comparteixes el 100%  ideologia, estètica i referents. Nosaltres som un espai plural de confluència, obert a la ciutadania on les diferències i les discrepàncies es solucionen de forma democràtica, defugint personalismes messiànics i pseudo-assemblees controlades per quatre cabdills populistes.

h1

Diari de Campanya (7): Anàlisi dels Programes Electorals de L’Hospitalet

maig 18, 2015

En aquesta nova entrega del Diari de Campanya, avui aprofitaré per fer un anàlisi comparat dels diferents programes electorals de L’Hospitalet . He de dir que estic bastant content doncs de les 10 candidatures que es presenten a la ciutat 7 han realitzat un programa força complert. Tan sols no han fet programa el partit feixista PxC, UPyD i la candidatura fantasma Guanyem/Ganemos, registrada pel grup ultra Hartos.org per fer xantatge a Ada Colau i omplerta amb persones que no son de la ciutat. Tots els programes oscil·len entre 20-50 pg a excepció del PP que només en té 11.

Links als Programes: ICV-EUIA-Pirates (Canviem L’H), PSC, PP, CIU, Ciutadans, ERC, CUP.

Propostes de Treball i Rescat Social

Treball rescat social

Espai que dediquen els programes a parlar d’aquest eix en % de nº de pg

PSC: Desnonsaments Negociació i el consens amb els bancs, així com combatre la sobreocupació de pisos. Treball:Reforçar la “Marca L’Hospitalet” desenvolupant un eix de negocis a la segona part de la Gran Via. Comerç i industria:  Impulsar el turisme de negocis vinculat a la Fira de Barcelona.

PP: Desnonsaments Desnonar les cases sobre-ocupades i retirar ajudes a persones relacionades amb delictes.Comerç i industria: Limitar la proliferació de kebabs i basars.

CIU: Desnonsaments Obrir una bossa d’habitatge públic per persones en situació d’emergència social.Treball:Ajudar a empresaris amb un pla per tal que paguin un 50% menys d’impostos en llicencia d’obertura.Comerç i industria: Afavorir la presencia dels comerços a les xarxes socials.

ICV-EUIA-Pirates: Desnonsaments Pla per aturar els desnonaments, sancionar els bancs que tinguin pisos buits, fer lloguer social i garantir el dret al reallotjament públic, prevenint desnonaments. Dret a un lloguer just. Aigua, llum i gas: Tarificació social dels serveis bàsics que garanteixin preus justos, remunicipalització de la gestió de l’aigua, clavegueram i depuració. Pla de rescat social amb renta garantida de ciutadania que eviti cap mena de tall en aigua, llum i gas en famílies amb necessitat. Treball: Pla de Treball Garantit, pla de xoc contra l’atur, no col·laborar amb ETTs, principis de l’Economia del Bé Comú per potenciar empreses socialment justes. Comerç i industria: reindustrialització sostenible amb criteris d’ecoeficiencia, impuls del petit comerç  i de productes ecològics i de proximitat. Limitació de noves grans superfícies.

C’s: Desnonsaments Mediació amb els bancs i per fer habitatge de lloguer social. Aigua, llum i gas:  Gestió pública de l’aigua.Treball:Borses de treball local, ajudes de 6.000 euros a empreses que contractin a persones que estiguin cobrant la Renda Mínima. Comerç i industria:Bonificació del 90% del impost de construcció quan un comerç hagi de fer remodelacions. Modernitzar els mercats de la ciutat.

ERC: Desnonsaments Sancionar i no col·laborar amb bancs que desnonin. Aigua, llum i gas: Municipalització de la gestió d’aigües freàtiques. Treball: Obligar a a que l’Ajuntament contracti a persones en un barri quan s’hi facin obres o neteja pública. Comerç i industria: Fomentar la Farga com a motor econòmic de la ciutat. Impulsar el català al comerç.

CUP: Desnonsaments Crear un cens d’habitatges buits i entregar-lo a la PAH. Aigua, llum i gas: Garantir aigua, llum i gas per tothom. Treball:Ajudes als autònoms per què tinguin accés a la banca ètica.Comerç i industria: Recuperar solars i locals buits per al comerç i empreses cooperatives.

Propostes d’Ecologia i Urbanisme

Urbanisme Ecologia

Espai que dediquen els programes a parlar d’aquest eix en % de nº de pg

PSC: Urbanisme: Reconvertir àrees industrials en zones de serveis, centres gastronòmics o residències d’estudiants. Cohesionar la ciutat entorn a la Plaça Europa, la Ciutat de la Justicia i el Biopol. Transport: Senyalitzar correctament els equipaments públics i facilitar l’accés a les grans zones econòmiques, com la Plaça Europa. Medi Ambient: Introduir el sistema tecnològic de les Smart Cities per fer més racional la gestió de recursos.

PP: Transport: Eliminació del 50% de zones blaves i un sistema de préstecs de bicicletes.

CIU: Urbanisme: Creació d’ascensors per tal de creuar les vies urbanes.

ICV-EUIA-Pirates: Can Trabal: Recuperació ecològica i paisatgística, manteniment de la zona agrícola, dona suport a les al·legacions de la Saboga, reducció dels volums constructius amb compensacions ambientals. Participació ciutadana en el projecte final. Urbanisme: Moratòria Urbanística. Cap més construcció de pisos mentre no creixi la demografia. Rehabilitació i posada en lloguer de pisos buits. Potenciar les zones verdes obertes i no els parcs tancats. Control arqueològic de les obres públiques. Transport: Bicing, camins escolars segurs, augment freqüència de busos, soterrament de les vies. Medi Ambient: Xarxes d’horts urbans, control contaminació atmosfèrica, refugi per animals, creació Agència Municipal d’Energia Sostenible.

C’s: Can Trabal: Proposen una consulta ciutadana i no es mullen al respecte. Respectaran el resultat. Urbanisme: Augment de carrers peatonals. Transport: Fer un us racional del vehicle privat, augmentar la mida dels carrils bici. Medi Ambient: Bonificacions i rebaixes als impostos de les comunitats de veïns que siguin autosuficients energèticament.

ERC: Can Trabal: Preservar la zona agrícola, canviar els pisos per zona verda.Urbanisme: Que els nous edificis compleixin criteris d’eficiència energètica. Transport: Bicing a la ciutat. Medi Ambient: Pla municipal per aconseguir el “Residu Zero” amb 100% de reciclatge.

CUP: Can Trabal: Cap edificació a Can Trabal. Urbanisme: Treballar per un urbanisme sostenible i social aturant obres faraòniques. Transport: Plans per compartir el vehicle privat. Medi Ambient: Creació de noves zones verdes. Refugi per animals.

Propostes de Seguretat, Neteja i Civisme

Seguretat Civisme

Espai que dediquen els programes a parlar d’aquest eix en % de nº de pg

PSC: Prevenció i mediació de conflictes, campanyes per la convivència, 1,4 policies/1.000 habitants.

PP: Agents cívics vetllaran per la recollida d’excrements. Més policia i més ma dura policial contra la delinqüència

CIU: Programa “Fem dissabte” on cada dissabte es netejarà un barri diferent a fons. Creació d’un software especialitzat per detectar l’autor d’un grafitti.

ICV-EUIA-Pirates: Consensuar un Pla de Seguretat amb els veïns; educadors, mediadors i policia de proximitat a peu de carrer, codi ètic policial per la guàrdia urbana. Creació d’un Síndic Local de la ciutadania.

C’s: Policia de proximitat, una nova ordenança del civisme, campanyes de sensibilització per la convivència.

ERC: Pla de normalització lingüística a la guàrdia urbana per tal que assoleixin el nivell B de català.

CUP: Suport a les víctimes de la violència masclista.

Propostes sobre nacionalisme i la relació Catalunya-Espanya

Nacionalisme

Espai que dediquen els programes a parlar d’aquest eix en % de nº de pg

C’s: Ajuntaments compromesos amb la defensa de la Constitució, respecte a les sentencies del Tribunal Constitucional, als símbols i a la bandera d’Espanya.

CUP: L’Ajuntament ha de lluitar per trencar amb la Constitució del 78 i fer aportacions per una nova Constitució Catalana. Eliminació de tots els símbols nacionals espanyols de l’Ajuntament.

Tan sols les dues candidatures més ultres i fanàtiques en els dos extrems de l’eix identitari es pronuncien en aquest àmbit. La resta han entès correctament que en un programa municipal i que parlar d’això es pixar fora de test.

Propostes sobre Democràcia, Transparència, Corrupció

Democràcia

Espai que dediquen els programes a parlar d’aquest eix en % de nº de pg

PSC: Aplicació de la tecnologia “Smart City”, aplicacions de mòvil i de les xarxes socials per fer l’administració més participativa.

PP: El PP no fa cap proposta en aquest àmbit.

CIU: Consultes ciutadanes. El pressupost municipal es publicarà a la web

ICV-EUIA-Pirates: Pressupostos participatius gestionats des dels Consells de Districte, consultes ciutadanes, rendiment de comptes, auditoria del deute municipal, audiències públiques, participació directe als plens, major control de la contractació pública, registre i control de lobbies, justificació i transparència absoluta en els pressupostos i la contractació pública.

C’s: Ciutadans aprofita aquest punt per recordar el seu codi ètic. Pressupostos participatius, una web municipal que permeti recollir les demandes dels ciutadans, descentralització als consells de districte.

ERC:Elecció directe dels consellers de districte. Consultes ciutadanes, pressupostos participatius, ètica i austeritat en la gestió pública.

CUP: Combatre el clientelisme, pressupostos participatius, cogestió dels equipaments públics, consultes ciutadanes.

Propostes sobre Serveis Públics i Igualtat

Serveis Públics

Espai que dediquen els programes a parlar d’aquest eix en % de nº de pg

PSC: Educació: Exigir a la generalitat que compleixi els seus compromisos amb les escoles a les que els hi manca equipament. suport a les Ampes, fer de Torre Barrina un centre de formació en TICs. Sanitat: Fer materials pedagògics sobre hàbits saludables.

PP: Educació: Acabar amb la immersió lingüística.

CIU: Educació: Creació de taules de mediació entre adolescents i famílies. Sanitat: Ampliar el servei de teleassistència per gent gran.

ICV-EUIA-Pirates: Educació:Extensió del Pla Educatiu d’Entorn a tota la ciutat, demanar que es retiri el concert a escoles del Opus Dei que segreguen per sexes, ampliar xarxa d’escoles bressol, suport als centres d’esplai, obertura de mes patis d’escoles com a llocs d’esbarjo. Sanitat: Suport a la lluita contra les retallades a l’Hospital de Bellvitge i als CAPs, pla per una vida saludable, pla municipal de prevenció del VIH, garantir l’accés universal a la sanitat.

C’s: Educació: Seguiment i ajuda a nens amb dificultats d’aprenentatge. Sanitat: Pla de prevenció de la droga i l’alcohol entre joves.

ERC: Educació: Creació d’aules de reforç escolar. Potenciar la Normalització lingüística perqué tots els establiments rotulin en català. Sanitat: Desenvolupar alternatives a la hospitalització convencional per malalts terminals.

CUP: Educació: Acabar amb els concerts escolars a centres de l’Opus Dei (on va estudiar el seu cap de llista i altres membres de la candidatura). Beques per serveis d’acollida, extensió dels Plans Educatius d’Entorn. Sanitat: Reforçar la plantilla i reobrir quiròfans i llits de l’Hospital de Bellvitge (nota: l’Ajuntament no te absolutament cap competència al respecte).

Doncs res hospitalencs, compareu i escolliu el que més us agradi!

h1

Crònica de l’Assemblea Oberta #CanviemLH

juny 30, 2014

BrM1cDhCcAIQAOS

Com ja us vaig explicar fa uns dies, aquest passat dissabte vàrem celebrar a l’Hospitalet la posada de llarg del procés de confluència política i social de diferents col·lectius en una Assemblea Oberta, per tal de fer el diagnòstic de la ciutat; doncs es evident que abans de posar remei i solució als nostres problemes, primer hem de saber exactament quins son aquests.

Dijous, en un suburbi veí amb ínfules de metròpoli, s’havia posat en marxa un procés amb sospitoses semblances i regust a plagi que també va tindré un gran ressò, donant ànims al grup que fins ara n’hem estat els impulsors. Doncs bé, aquesta energia ens va servir divendres per fer-nos un fart de baixar cadires des de les aules de la segona planta del IES Eduard Fontseré a la Florida, fins al pati; així com penjar murals, repartir guies als dinamitzadors i repassar per enèsima vegada la metodologia del debat.

BrM4ufmIMAEMBWV

Registre de participants a l’entrada

La participació era la gran incògnita de la jornada. A l’esdeveniment de Facebook havien confirmat l’assistència 79 persones; s’havien penjat més de 2.500 cartells als 6 districtes de la ciutat i s’havia fet molta difusió a la xarxa, mail i fins i tot cartes en cas dels partits polítics. Nosaltres, presos d’un deliri de grandesa, havíem preparat l’espai per encabir-hi fins a 14 grups de 15 persones, tot i que els ubicats al gimnàs haurien mort ofegats d’asfíxia i calor, la qual cosa hauria estat un drama. Finalment vam ser uns 160 entre participants i organitzadors, una xifra molt bona i prou còmode per no ser massificada ni haver de treure cadàvers del gimnàs. Poca broma, però proporcionalment a la població, es un èxit similar al de Guanyem Barcelona.

Jo m’encarregava de fer la presentació de l’acte, que finalment vaig realitzar en solitari ja que el meu acompanyant va ser víctima d’un sobtat atac de pànic escènic. A mida que els participants varen anar seient al patí se’ls va anar repartint números aleatoris per dividir els grups; quelcom força senzill, però que inexplicablement va acabar derivant en un enrevessat kaos ja que el full amb els números 8 i 9  no es va repartir i de 7 n’hi havien el doble; res que no es pogués solucionar amb una ràpida re-ubicació del personal.

10402671_10204262992035233_5352764387684801832_n

Un dels grups de debat

Cada grup tenia un dinamitzador i un relator que havien d’orientar el debat sobre cinc eixos principals: Atur i Treball, Serveis Públics i Habitatge, Convivència, Participació i Medi Ambient i Consum. El grup al qual em vaig incorporar jo estava dinamitzat per un membre de la CUP i un del 15M i format per 5 membres dICV-EUiA, un de Pirates, un ex regidor del PSUC de l’any 1979, alguns activistes del Procés Constituent  i unes 8 persones sense cap filiació política coneguda. Les grans controvèrsies van girar sobre tot entre estatalisme o autogestió: l’Administració Pública havia de controlar l’economia? O pel contrari havia d’afavorir la creació de cooperatives amb principis del bé comú? Eren els “emprenedors” enemics o aliats?

També va resultar curiós veure com moltes de les propostes que sorgien, ja estaven aprovades i en marxa per part dels partits que ja estan al Govern Local (tot i estar-hi en minoria precària) com defensar Can Trabal o no treballar amb bancs que desnonin. Es a dir, no existeix cap contradicció, ni ningú la va veure, amb estar al Govern i en aquest espai alhora, com alguna retorçada ment podria elucubrar; al contrari, es un acte de pura coherència.

BrNvP23IIAAZf92

Plenari Final

Al cap d’un parell d’hores i mitja de debat ens reuníem de nou al pati, acompanyats per un copiós pica pica que hauria saciat al mateix Obèlix. I mentre ens afartàvem, com si no hi hagués demà, els relators o portaveus de cada grup varen anar desglossant les principals propostes que s’havien acordat. Totes les conclusions eren prou encertades, realistes, contundents i pragmàtiques, amb una excepció que va causar la perplexitat generalitzada: pressionar al Govern Central perqué cobrís les vies del tren, fent que l’Ajuntament tallés els rails o hi excavés sots per tal de boicotejar Rodalies.

I després de desmuntar, escombrar, recollir l’equip de só i els murals, deglutir el pica-pica i pujar de nou les 200 cadires a les seves aules, el sector gayer d’ICV-EUiA vàrem sortir en expedició cap al Orgull LGBT a acabar de donar-ho tot.

Fins i tot els companys més escèptics davant en procés em van reconèixer l’indubtable èxit de la jornada, tan qualitatiu com quantitatiu. Tan sols el gust amarg de que la immaduresa política del grup de Podemos els va dur a despenjar-se del projecte en el darrer moment per un malentès, tot i que molts dels seus membres van vindre a títol personal. Sens dubte cap partit o moviment social de la ciutat hauria pogut realitzar en solitari un acte d’aquesta envergadura. Ha quedat demostrat que, quan treballem junts (i alguns fa anys que ho fem als moviments socials) som capaços de deixar al marge les diferències per un objectiu comú.

Ara hem superat, no sense dificultats, aquesta primera etapa relativament senzilla i després de l’estiu ens encarem a la fase decisiva on cada reunió serà més controvertida, dramàtica i complexe que l’anterior. En serem capaços? Be, al menys ha quedat clara la bona predisposició per part de tots!

PD: No us perdeu l’excel·lent vídeo-resum que ha fet David Belzunce