h1

Està la Llengua Catalana en el millor moment de la seva Història?

gener 16, 2017

catapies

Darrerament hem escoltat alguns udols apocalíptics anunciant la desaparició imminent de la llengua catalana dins d’un mon global. Es el cas del Grup Koinè, entre d’altres, on han acusat als immigrants de ser uns colons franquistes que posen en risc la supervivència de la llengua i que el futur del català només estaria garantit amb un estat propi. Res més lluny de la realitat. Com demostraré a continuació, mai abans la llengua catalana havia tingut tan bona salut com en l’actual període d’autonomia i democràcia dins d’Espanya.

Per començar, si entrem a la web de la UNESCO sobre llengües minoritàries en perill d’extinció, veiem que el català està classificat amb la mateixa categoria que el xinès, l’anglès o l’espanyol: risc zero.  Hi han 3.000 idiomes classificats en diferents nivells de risc i la única referència al català es el seu dialecte al Alger. Res més. El català està en perfecte salut.  Curiosament si que hi figura l’irlandès, tot i tindre estat propi. Ves que aquestes variables no hi tinguin res a veure.

Mai tanta gent havia parlat en català

llengua-2012-europa

Segons la mateixa Generalitat, hi han 13.529.127 catalanoparlants al món. Som la novena llengua d’Europa amb molt millor salud que idiomes oficials a la UE que tenen estat propi que els protegeix com el grec, el portuguès, el búlgar, entre altres. En quin moment de la història havíem estat tants? Mai. Ni a la República, ni al s.XIX ni molt menys en cronologies medievals o modernes. Pura demografia.

Segons un informe realitzat el 2015 per la Plataforma per la Llengua, el català cada dia té nous parlants i no para d’augmentar en tots els territoris dins de l’estat espanyol. Com veiem al següent gràfic, l’avanç respecte a 2001 es brutal.

catala-territoris

Un 95,3% de la població de Catalunya entén el català i el 77,5% el sap parlar. La immigració, a més, es positiva per la llengua, doncs la gent que arriba a casa nostre, tot i que el català no sigui la seva llengua materna, s’hi identifica i es la que més utilitza habitualment.

llengua-2012

Mai tanta gent havia escrit, llegit, estudiat, escoltat o publicat en català

La capacitat per escriure correctament en català es inversament proporcional a l’edat. Aquelles persones que van ser escolaritzades durant el franquisme (o abans), independentment de si son o no catalanoparlants, no tenen les mateixes competències lingüístiques que aquells que ho han fet amb la immersió lingüística, que sens dubte ha estat tot un èxit.

catala-edat

Segons dades de la Generalitat, el 60,4% de la població catalana escriu perfectament en català, una xifra que arriba al 93,1% en la franja d’edat dels 15-19 anys. El 96,3% dels alumnes de batxillerat escull lliurement el català per fer les proves d’accés a la universitat. El 75% de l’alumnat de ESO té unes competències en català (i també de castellà) en un nivell alt o molt alt. Hi han 148 universitats en tot el món que ensenyen filologia catalana. En quin altre moment de la història hi havia aquest nivell? Doncs tenint en compte que a la II República l’escolarització arribava amb prou feines als 10 anys (i no parlem d’abans, on l’analfabetisme era hegemònic), la resposta es MAI. Ni remotament.

 

llengua-2012-1

80 canals de televisió, nacionals o locals, emeten cada dia en català i 100 emissores de ràdio també ho fan. De fet, el català es l’idioma hegemònic a la ràdio de Catalunya, el 63,5% d’emissions radiofòniques son amb aquesta llengua. El 37,6% de busques a Internet a Catalunya s’han fet en català. Hi han més de 268 mitjans de comunicació digitals en català que acumulen 5,4 milions d’usuaris únics cada més. El català es la primera llengua Viquipèdia en articles de qualitat i la 17a en nombre d’articles per parlant.

Actualment hi han més de 400 publicacions periòdiques (diaris o revistes) escrits en català. El 42,1% de la població llegeix al menys un diari o revista en català. El català es la 23a llengua més traduïda al mon. El 24,8% de la població catalana ha llegit un llibre en català el darrer any. Segons l’Associació d’Editors el Llengua Catalana durant l’any 2015 es van publicar 11.348 títols en català, la qual cosa suposa un significatiu augment del 10,4% anual respecte 2014 quan van ser 10.272. El tiratge mitjà en català al 2015  va ser de 1.698 exemplars per títol, la qual cosa suposa que durant 2015 es van publicar uns 19 milions de llibres en català. La facturació del llibre en català va ser de 230,31 M€ i va representar un creixement d’un 3,20% respecte del 2014. Les vendes en català a Catalunya van representar el 45% del total.

Es molt possible que en els 37 anys que van des de la Transició, la Constitució Espanyola de 1979 i l’autonomia catalana fins l’actualitat s’hagin publicat un 98% (sent molt, però molt pessimistes) del total textos de la història de la llengua catalana, comptant els 850 anys que van des de les Homilies d’Organyà.

Conclusions

La llengua catalana està en el millor moment de la seva història i cada dia està millor. La Generalitat de Catalunya té plenes competències en política lingüística i ho ha fet molt bé. i si no ha fet més es perquè no cal. Un estat propi no podria fer res per millorar la situació del català que no estigui fent ja la Generalitat din l’actual marc constitucional i democràtic d’Espanya, a menys que dugués a terme mesures fanàtiques, totalitàries i xenòfobes en contra dels drets dels parlants d’altres llengües, com les que insinuava el Manifest Koinè.

La globalització no es un perill, es una oportunitat per donar a conèixer la llengua catalana arreu del planeta i enriquir la nostre cultura amb una permanent dialèctica amb totes les que ens rodegen. L’únic perill real al qual s’enfronta el català es que aquest idioma es vegi excessivament vinculat a una ideologia radical en concret, com el nacionalisme, que desincentivi el seu us o la voluntat d’aprenentatge respecte a aquells que discrepin d’aquest punt de vista.

Advertisements

30 comentaris

  1. La llengua que està en perill a Catalunya és el castellà, atesa la marginació que en aquest sentit realitzen les administracions i els mitjans de comunicació públics. Com afirma el article i podem ratificar els que ja tenim una certa edat, la situació del català ha millorat molt en els anys que portem de règim democràtic.


    • No estic d’acord que la llengua castellana corri cap risc a Catalunya (potser en algun poblet de l’interior?) El castellà es hegemònic al cinema, a la premsa, la literatura, la televisió, en proporcions iguals o millors que el català.


      • Respectuosament, no estic d’acord. Per exemple, si bé l’escola en català va ser necessària per revitalitzar el català, marginat i prohibit durant la dictadura, ara, 40 anys després, caldria utilitzar amb normalitat a les escoles les dues llengües oficials. I això, que hauria de ser normal és un anatema pel nacionalisme i l’independentisme, ja que la seva pretensió a llarg termini és tenir un estat amb un únic idioma.


        • Respectuosament, amb tu tampoc no hi estic d’acord. El català és llengua d’ús d’un terç llarg de la població. No més d’un 5 % de les pel·lícules es doblen o subtitulen al català; un 25% màxim dels llibres s’editen en català. Depenent de per quins ambients et moguis, només se sent castellà, i qui parla en català corre a passar-se al castellà per l’aura “provinciana”.
          Realment el castellà està marginat? Vols dir que no és un intent de seguir tenint la supremacia fent veure que s’ès la víctima, com quan els machirulos es queixen que ja no poden fer acudits sobre dones i mariques?


    • Si hi ha un lloc on el castellà corre perill d’extinció és a Filipines. Qui vulgui reivindicar-lo, ja sap on ha d’anar.

      Ara per ara, a Catalunya les dues llengües oficials gaudeixen de bona salut.


    • El teu comentari és el món al revés. Mira quanta televisió hi ha en castellà, quanta prtemsa escrita, quant cinema, escolata parlar al gent al carrer. Dir que el castellà està en perill és viure en una bombolla nacionalista i no trepitjar els carers i les places de Catalunya.


  2. És estrany el cas de la llengua inicial i d’identificació. El català te més persones que s’identifiquen amb ella que parlants inicials i al castellà li passa a l’inrevés. Curiós. Tindrà a veure que cada dia més la llengua de prestigi i cultura a Catalunya és el català i no pas el castellà?


  3. Sóc membre del Consell Social de la Llenga Catalana des dels inicis en representació de CCOO i penso que el teu article és molt bo, dónes una visió optimista que comparteixo, expliques molt bé les dades i coincideixo en la primera part de les conclusions. Ara bé, deixes de banda alguns elements quer són molt negatius i que amb l’actual marc legal són impossibles de resoldre:
    – la presència simbòlica en la justícia i en cinema, vídeo…
    – la manca de presencia en les institucions espanyoles i europees.
    – la nul·la presència en instruccions aparells, medicaments, etc…

    El govern espanyol no només no compleix amb el mandat constitucional de promoure les altres llengües sinó que fa tot el possible per limitar-ne l’ús. La setència de l’estatutr posa en perill la normalització lingüística i la llei Verd obliga a subvencionar les famílies que volen ensenyament en castella.

    El regim lingüístic que consagra la constitució no suposa una plena igualtat entre les 4 llengües sinó que suposa una situació d’inferioritat de cataslà , gallec i euskera. El castellà és l’única llengua oficial a l’estat i les altres poden ser oficials al seus territoris.

    Una política lingüística plenament democràtica ha de reconèixer l’oficialitat de les quatre llengües a l’estat, amb una distribució d’ús de caràcter territorial, però que comprometés l’administració de l’estat a poteneciar-ne l’ús. Això faria que automàticament es resolgués el problema amb les institucions europees perquè si el català fos oficial a Espanya també ho seria a Europa i es podria utilitzar tant al parlament espanyol com a l’europeu.

    La meva aportació és que en el terreny lingüístic també s’ha quedat estret l’actual marc copentencial. Que la solució no és imprescindiblement la independència sinó que també la podem trobar en un model federal o confederal com el cas de Bèlgica, Canadà o Suïssa també és una evidència. I no comparteixo l’argument xenòfob que aquesta segona solució és impossible perquè els esanyol no canviaran. Però tampoc és cert que només es pot millorar la situació del català fent actuacions esbojarades i fanàtiques.


  4. Aquest text té moltes faltes d’ortografia. Els “és” van amb accent quan són un verb.


  5. Sóc membre del Consell Social de la Llenga Catalana des dels inicis en representació de CCOO i penso que el teu article és molt bo, dónes una visió optimista que comparteixo, expliques molt bé les dades i coincideixo en la primera part de les conclusions. Ara bé, deixes de banda alguns elements que són molt negatius i que amb l’actual marc legal són impossibles de resoldre:
    – la presència simbòlica en la justícia i en cinema, vídeo…
    – la manca de presència en les institucions espanyoles i europees.
    – la nul·la presència en instruccions d’aparells, medicaments, etc…

    El govern espanyol del PP no només no compleix amb el mandat constitucional de promoure les altres llengües sinó que fa tot el possible per limitar-ne l’ús. La sentència de l’estatut posa en perill la normalització lingüística i la llei Verd obliga a subvencionar les famílies que volen ensenyament en castellà.

    El regim lingüístic que consagra la constitució no suposa una plena igualtat entre les 4 llengües sinó que suposa una situació d’inferioritat del català, gallec i euskera. El castellà és l’única llengua oficial a l’estat i les altres poden ser oficials només als seus territoris.

    Una política lingüística plenament democràtica ha de reconèixer l’oficialitat de les quatre llengües a l’estat, amb una distribució d’ús de caràcter territorial, però que comprometés l’administració de l’estat a potenciar-ne l’ús. Això faria que automàticament es resolgués el problema amb les institucions europees perquè si el català fos oficial a Espanya també ho seria a Europa i es podria utilitzar tant al parlament espanyol com a l’europeu.

    La meva aportació és que en el terreny lingüístic també s’ha quedat estret l’actual marc competencial. Que la solució no és imprescindiblement la independència sinó que també la podem trobar en un model federal o confederal com el cas de Bèlgica, Canadà o Suïssa també és una evidència. I no comparteixo l’argument xenòfob que aquesta segona solució és impossible perquè els espanyols no canviaran. Però tampoc és cert que que un estat propi només pot millorar la situació del català fent actuacions esbojarades i fanàtiques.

    (versió corregida, la versió anterior feia mal als ulls perquè estava plena d’errades i no l’he sabut esborrar)


    • Hola Santi,

      Presentes una situació una mica alarmista. El català no és encara d’ús oficial al Parlament europeu, però està a punt de ser-ho. Els principals candidats a presidir l’Eurocambra han dit que el català serà oficial al Parlament europeu, i té el suport dels socialistes i populars espanyols, així que no veig una manca d’entesa en absolut.

      També cal dir que els catalanoparlants es poden comunicar en català amb les institucions europees perquè el Govern espanyol en paga la traducció de les comunicacions. A més, encara que al Congrés no hi és permès el català o una altra llengua que no siga el castellà, si ho és al Senat.

      Dóna una mica de temps. L’Estat ha passat de criminalitzar i quasi prohibir l’ús del català a respectar-lo i promoure’l en menys de quaranta anys. Crec que és un canvi notable, i que s’ha de comparar favorablement amb el cas francès, britànic o italià, que a pesar que no han patit 40 anys de dictadura, estan prou pitjor en l’àmbit de llengües cooficials.


    • Quatre llengües, a l’Estat espanyol? Em penso que encara falten l’aragonès, l’asturlleonès i l’occità d’Aran. Ah, i el caló!

      I aquestes només són les autòctones.


      • Em referia a les que són oficals en algun territori.


  6. Descric fets objectius. En cap moment he dit que no haguem millorat. Penso que totes les llengües han de tenir el mateix tractament i que cal avançar més per aconseguir-ho i que per fer-ho cal un canvi d’estatus legal.


    • Objectius objectius no són. El Govern del PP no ha anat en contra del català sistemàticament. Podran haver fet algunes coses dubtoses, però en cap moment he vist que facen lleis en contra del català. I amb el tema del castellà a l’escola, pense que és ridícul que s’entren en discussions bizantines per veure si s’ha d’ensenyar el 10% de les assignatures en castellà o no.

      La meua opinió és que a les comarques més catalanoparlants es deurà compensar amb més castellà, i a les zones industrials castellanoparlants al contrari, per garantir que tots tenen el mateix coneixement dels dos idiomes oficials de Catalunya. El que no pot ser és relegar el castellà al mateix lloc que l’anglès, quan el castellà és hui en dia una llengua tan catalana com el català.

      Bèlgica i Canada no poden ser l’exemple de cap cosa. A Quebec ja es va intentar multar a un restaurant italià per escriure “pasta” en italià i no la paraula francesa equivalent.


  7. Tens raó en que la llengua catalana no està en perill d’extinció actualment i que segurament no es pot dir que estigui pitjor que mai. Dit això, gran part de la resta dels arguments no són certs. M’explico:

    – Que el català tingui 13,5 milions de parlants al món és senzillament fals. Aquesta xifra s’extreu de sumar els ciutadans dels territoris de parla catalana, però és evident que no tots els ciutadans d’aquests territoris són capaços de parlar català, ni moltíssim menys.

    – D’altra banda, dones moltes dades a nivell de Catalunya però obvies la situació als altres territoris. A Balears i la franja la situació del català és pitjor, a la Catalunya Nord i a moltes zones del País Valencià és moribunda. A Perpinyà, l’Alguer, Alacant o Elx el seu ús és totalment marginal. Per donar només una dada recent, al País Valencià només el sap parlar la meitat de la població http://www.ara.cat/paisvalencia/enquesta-Generalitat-Valenciana-ciutadans-valencia_0_1599440195.html

    – De fet, les dades a nivell de Catalunya crec que estan inflades a l’alça. Per una banda, sabem que les enquestes sovint han sobrerepresentat els nascuts a Catalunya (de fet per això els partidaris de la independència eren tan alts entre 2012-14 i quan la mostra es va millorar van baixar). D’altra banda, també es produeix certa tendència a respondre el que es creu socialment desitjable, així que es fàcil que molta gent sobreestimés el seu ús del català en les respostes.

    – Que Catalunya té plenes competències en llengua… bé, crec que si coneixes la sentència de l’Estatut de 2010 i el que d’ella se’n deriva en aquest assumpte, senzillament no pots afirmar tal cosa.

    – Que en els últims 30 anys s’ha publicat el 98% del total del les publicacions en català al llarg de la història. Aviam, és que fins al S XX la majoria de la població era analfabeta! És lògic que sigui així, no només en català, sinó amb quasi totes les altres llengues del planeta!

    – Per últim, que diguis que la salut d’una llengua no té res a veure amb tenir un estat basant-te en l’únic exemple disponible que et dona la raó, és un cas clar de cherrypicking. Evidenment que té molt a veure amb tenir un estat. El problema a Irlanda és que l’estat va arribar passat el punt crític en que el gaèlic ja feia molt que no tenia ús social fora d’uns pocs indrets concrets, i la llengua forta estava esdevenint ni més ni menys que la llengua més potent del món. Es pot ser rigorós i afirmar això sense haver de ser independentista Roger. Tant de bó a partir d’ara les llengues petites puguin subsistir sense haver de dependre d’això!


  8. Que és avui el dia dels Sants Innocents?
    Segur que t’has llegit bé el manifest del grup Koinè?

    Quin govern impedeix que el català sigui oficial al Parlament Europeu?
    Quin govern obliga a etiquetar en castellà?
    Qui pateix, a les terres de parla catalana, discriminacions lingüístiques contra el nostre propi idioma?
    Qui legisla per tal que el català sigui prescindible per viure a casa nostra?
    Amb un Estat Català, tenim una possibilitat que el nostre idioma se’ n surti. Altrament, ho veig molt magre.


    • Ningún govern? Es el Parlament europeu qui es va negar, i qui ara per ara també está previst que va a acceptar l’ús del català al PE.

      El govern espanyol obliga a etiquetar en castellà, pero no prohibeix etiquetar en català. Són coses ben diferents. Al Consum o Mercadona els productes son majoritariament bilingües i el Govern espanyol no diu res, perque la obligatorietat de l’etiquetat en castellà serveix per a que els productes de fora no deixen les etiquetes solament en anglès, idioma que la majoria de la població no coneix.

      Demagògic!


      • Es pot eliminar un idioma per passivitat. El franquisme va ser actiu; l’estat actual ha demostrat ser passiu en promoure només els productes en castellà, quan se suposa que tots som espanyols i que el català és, per tant, una llengua d’espanyols que s’hauria de promoure com la resta. No?


        • Fins jo sé, l’Estat ofereix cursos en català a l’Institut Cervantes en moltes ciutats del món, promociona llibres i productes culturals catalans a l’exterior, guardona amb Premis Nacionals a obres en català, gallec o basc i subvenciona la indústria cinematogràfica en català.

          Si pretens que l’Institut Cervantes siga la meitat en català, que el Premi Cervantes s’entregue a obres en català i coses rares d’eixe tipus, pots esperar assegut.

          Per altra part, també es podria parlar de passivitat per part de la Generalitat en promoure i premiar produccions culturals catalanes en castellà. Per exemple.


          • Fins on tu saps. D’altra banda, és que el català no hauria de ser a l’Instituto Cervantes perquè el que ha de fer el Cervantes és promoure la cultura castellana. Hi hauria d’haver un Institut Martorell, per dir alguna cosa, gestionat des de l’Estat. Però el fet que diguis ja “coses rares d’eixe tipus” demostra bastant cap a on et cauen les coses. El castellà, a tot arreu; el català, molletes. I la Generalitat no està exempta de culpa, quan ella mateixa es pica l’espatlla.
            Recordes el debat l’any que va guanyar Pa Negre? Doncs això.


          • Oriol, l’Institut Cervantes ha de promoure tota la cultura espanyola, entre ella la catalana. Que el govern pagués un Institut Martorell, quan ja hi ha un Institut d’Estudis Catalans i el Ramon Llull “i tota la pesca” em pareixeria excessiu. L’Institut Cervantes és el centre de cultura espanyola a l’estranger, i per tant té cultura castellana i catalana, com deu mana. Però torne a repetir, no pot fer la meitat en català, perquè el català és una llengua minoritària al país. On posem el gallec, basc, asturià, aragonès…?

            La Generalitat ja té Instituts i Ambaixades culturals que presenten Catalunya com un país monolingüe, només ensenyant la cultura catalanòfona.


  9. No es pot debatre sense insultar i basant-se només en dades el més objectives possibles? El PP al País Valencià, a les Illes i a l’Aragó (aquí no ha governat) ha governat amb actitud genocida, legislant contra la unitat de la llengua i afavorint que s’usi el mínim possible. Pel que fa a la justícia no es pot avançar sense que sigui un requisit pels jutges a Catalunya i el PP s’ha oposat a la proposta d’Unidos-Podemos en aquest sentit. I pel que fa a l’escola es vol carregar les competències de la Generalitat en matèria lingüística. S’inventa i escampa la suposada persecució del castellà… I no m’allargo més. Si això no és anar contra la la llengua?
    Si el català fos oficial a Espanya també ho seria a Europa, el Parlament europeu de moment s’ha negat a fer una cosa que el govern espanyol no fa aquí, permetre que al parlament espanyol es parlin les 4 llengües com passa a Suïssa, per exemple. El govern espanyol pel que fa a l’etiquetatge no tracta igual totes les llengües i la demagagògia del PP en relació amb els rètols no té nom (la llei catalana obliga a retolar en català, però no prohibeix el castellà). És curiós que si s’aplica en favor del català un criteri és imposició, però si s’aplica al castellà és la cosa més normal del món. Rigor sisplau.


    • Jo no he dit que la Generalitat estiga imposant el català. Em pareix bé que la Generalitat puga obligar que a Catalunya s’etiquete en català. És curiós que si s’aplica en favor del castellà un criteri, és imposició, però si s’aplica al català, és la cosa més normal del món.

      L’únic que va imposar el Govern espanyol és que un mínim del 10% de les assignatures havien de ser en castellà. Un deu! Pot pareixer bé o mal, però això no és matar al català.

      A la Comunitat Valenciana els valencians han estat votant majoritàriament al PP valencià, que té unes polítiques lingüístiques clarament anticatalanes. Però si és el que vol el poble valencià, no veig per què des de Catalunya s’ha de dir res. És la voluntat democràtica d’un poble, no?

      I torner a repetir, al Senat espanyol sí es pot parlar català. Al Congrés encara no, però no dubte que això cambiarà properament.


  10. Em sembla molt encertat tot el que dius. El problema és que hi ha un discurs nacional-lingüístic massa arrelat que s’ha alimentat durant molts anys a base de victimisme i catastrofisme i a alguns els fa molta mandra de canviar-lo, més que res perquè han construït tot un programa polític al voltant d’aquestes jeremíades de la llengua perseguida i amenaçada.

    Però no dubto que, de mica en mica, mitjançant una informació veraç i objectiva, les noves generacions aniran acceptant que la situació del català ha millorat força des dels temps d’en Fabra. No dic que estigui totalment normalitzada, però sí que és de ximples negar-ne els avenços. I sobretot, no hi ha hagut mai tants parlants de català.


    • La situació del català ha millorat respecte Fabra per números, no per proporcions. Deixant de banda el fet que sembla que ningú és capaç de parlar sense barbarismes. Entonem el rèquiem dels pronoms febles, entre tantes d’altres..


  11. […] Està la Llengua Catalana en el millor moment de la seva Història? […]


  12. […] Està la Llengua Catalana en el millor moment de la seva Història? […]



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: