Posts Tagged ‘historiografia’

h1

Apunts sobre el Simposi “Espanya contra Catalunya”

Desembre 12, 2013

Avui comença el polèmic Simposi “Espanya contra Catalunya” pagat amb els diners de tots els catalans, dins de les celebracions del Tricentenari, que ens costaran 3 milions d’euros, finançament que mai veurem els que ens dediquem a la ultra-precària arqueologia professional.

Catalunya amb Espanya

Aquí alguns apunts:

Eric Hobsbawm a “Naciones y nacionalismos des de 1780” exposa com les nacions i els nacionalismes son un invent contemporani per legitimar els estats liberals posteriors a la Revolució Francesa, a diferència de l’Antic Règim basat en el vassallatge i la voluntat de Deu.  El mateix autor explica, en una altre obra, com tots els nacionalismes tendeixen a re-interpretar i manipular el passat per tal de legitimar l’existència mil·lenaria de la nació que s’acaben d’inventar.

– La Corona d’Aragó es va unir voluntàriament a la de Castella en la Concòrdia de Segòvia, el 15 de gener de 1475, en una unió d’estats mantenint part de  les estructures feudals en cada territori. A partir de la Guerra de Successió, un conflicte internacional merament dinàstic, Espanya passa d’un model confederal a un centralista i racional que acabaria beneficiant molt a la burgesia catalana, alliberada dels impostos nobiliaris i amb un lliure comerç d’esclaus amb Amèrica a partir de Carles III que va permetre desenvolupar la industrialització i enriquir-se molt per sobre de la resta de la Península.

BbJWhLdIQAApGhP.png large– El Simposi està dirigit per Jaume Sobrequés qui va abandonar el PSC el 2010, just en el moment en que Montilla estava a punt de perdre la Generalitat segons totes les enquestes. CIU si paga traïdors, concretament amb el càrrec de Director del Centre d’Història Contemporània de Catalunya, la Creu de Sant Jordi, la Vicepresidència de la Societat d’Estudis Històrics i President de l’Equip Rector de la Universitat Catalana d’Estiu. També hi intervindrà un altre ex-socialista, Joaquim Nadal,  convertit a CIU per la gràcia del càrrec de Director de l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural

– El Centre d’Història Contemporània de Catalunya anteriorment es dedicava a fer simposis sobre l’exili a la Guerra Civil, Lluís Companys, la Setmana Tràgica o el pensament polític. Es el primer cop que empra el populisme identitari més barroer, obviant tot mètode i objectivitat per tal d’afavorir al partit polític actualment en el poder i a la ideologia que li dona suport.

– Tan sols hi ha un ponent d’esquerres, Josep Fontana, qui ja ha dit que la independència es impossible si no hi ha una guerra.  La resta son sospitosos habituals amb el carnet de CIU a la boca: Agustí Colomines ex director de la Fundació CatDem, finançada irregularment amb diners del Cas Palau  (parlarà d’espoli fiscal?) o el sociòleg Salvador Cardus cheer leader oficial del President, que versarà sobre la humiliació (sic).

– Com a títols curiosos de les ponències destacar “La Falsificació de la Història“, de Francesc Roca ¿tan orgullosos de la manipulació del passat que ja en donen lliçons pràctiques? Jordi Casasses ha titulat la seva intervenció “Contra l’ànima d’un poble“. Hegel en estat pur, ja tornem amb els esperits dels pobles que s’encarnen en estat,  el Volkgeist i l’idealisme romàntic. I encara pretenen que ens empassem aquesta metafísica com a objectivitat científica.Un altre títol molt neutral i mesurat es “L’Apoteosi de l’espoli”.

– La part més discutible es la ponència clarament xenòfobaEl fet migratori, factor de desnaturalització?“. Un cop més acusant als immigrants de ser colons, quan resulta que la resistència antifreanquista a Catalunya va estar bàsicament protagonitzada per proletaris castellanoparlants com Miguel Nuñez, Lopez Raimundo, Cipriano Garcia o Antonio Gutierrez. PD: Afortunadament aquest punt s’ha acabat anul·lant

BbPL3vbCMAAssHQ.jpg large– La Guerra Civil es el gran tabú. Ni una sola ponència ni menció. Es veu que Franco no era anticatalà. O igual es que la burgesia convergent no vol que recordem en quin bàndol van lluitar ells per recuperar les seves fàbriques? O  potser Sobrequés vol que oblidem que ell ja tenia càrrecs pomposos durant la dictadura (Membre de l’Institut d’Història Municipal de Barcelona)? Mirant els cartells de la gran solidaritat que va existir entre Catalunya i Madrid durant aquell conflicte bèl·lic també s’entén la desídia dels nacionalistes per aquest període i el poc interès en excavar foses d’antifeixistes, en comparació als milions destinats al Mercat del Born, un jaciment d’escàs interès científic

– 37 homes i 3 dones entre les ponències i les comunicacions. I amb una mitjana d’edat ratllant el Tricentenari. Així es la dreta d’ara i de sempre: homes blancs, vells, poderosos i conservadors.

– Els acadèmics científics de totes les tendències han titllat el Simposi de error ,” equívoc i poc prudent ,” simplista ,” confon política i historiografia ,” infantil i maniqueu ,” no és una trobada científica, sinó un al · legat a favor d’una causa”

El PP no es ningú per donar lliçons de res, quan fa homenatges a la División Azul, o defensa que Espanya té 3.000 anys (Primera Edat del Ferro…perqué?). Si fan un congrés alternatiu a qui portaran? A Pio Moa i Cesar Vidal? Doncs sortim del foc per caure a les brases més roentes.

CONCLUSIÓ: Aquesta autofelació ni incita a l’odi ni a la violència, sinó a la vergonya aliena. Una pena que d’historiografia catalana es clavi aquest tret al peu en el seu rigor i objectivitat. A veure qui ens pren seriosament en congressos internacionals. Crec que el veritable objectiu era combatre el materialisme històric i el marxisme cultural, tornant a la idea tradicionalista que la història son llistes de reis i guerres entre nacions, obviant la lluita de classes i les condicions estructurals i materials. Més que sumar adhesions a la Consulta en resta. Una pena!

h1

La Història NO és una suma de biografies

Abril 4, 2012

Durant el franquisme la Història es plantejava com una mera successió de biografies de personatges il·lustres: llistes de Reis Gots, hagiografies de Sants, vides de Reis o gestes de celebèrrims militars; sempre homes, per descomptat. El curs d’una civilització estaria marcat, doncs, per la mera voluntat d’herois destacats que sobresurten del ramat per guiar al poble com a xaiets dòcils en el fosc esdevenir dels temps. Una concepció de la realitat social similar a la d’una caserna militar: patriarcal, individualista i que veu en la força bruta com a únic motor de canvi i evolució.

Avui dia, afortunadament, la Història és considerada de forma unànime com una Ciència Social, es a dir, el seu objecte d’estudi és la societat, com a ens indivisible i des d’una perspectiva objectiva, racional i empírica. De la mateixa forma que ningú entendria que la demografia estudiessin tan sols la natalitat o la mortalitat de personatges distingits, fer-ho en la Història és igual d’absurd.

Això no vol dir que, en algunes ocasions, calgui prestar alguna atenció a certs personatges que han tingut tan poder acumulat com per determinar o condicionar les causes econòmiques, culturals i polítiques de tota una societat. Per exemple: al estudiar el nazisme hem de fer esment obligatòriament a Adolf Hitler i la seva trajectòria, però no resulta suficient, ni molt menys, per entendre la globalitat del fenomen; cal tenir en compte la situació de postguerra d’Alemanya, el seu context econòmic després del crack del 29, així com la seva conjuntura política i cultural.

Un defecte més que tenen els casposos nacionalistes i patriotismes variats és la necessitat imperiosa de  venerar Messies i Herois de la Pàtria a qui posar flors en dates destacades, tergiversant o amagant qualsevol defecte que pugui tacar aquesta immaculada icona en qui projectar els seus complexes d’inferioritat actuals. Una prova més de la incompatibilitat absoluta de tot sentimentalisme identitari amb el materialisme històric i el rigor científic.

Escrutar en els detalles morbosos de la vida privada de sers determinats, pot tenir la seva gràcia o interès com a entreteniment. Confesso que, com a fan histèrica que soc, podria recitar de memòria les biografies de Bowie, Courtney Love, Morrissey, Madonna, Alaska o Kurt Cobain, però mai se’m passaria pel cap considerar aquest hobbie del menor interès acadèmic.

Igual és que jo, al ser especialista en Prehistòria, estic acostumat a investigar cronologies remotes de les quals no ens ha quedat cap nom propi, unes societats caçadores o agricultores,  sense jerarquies més enllà de l’edat i l’experiència adquirida. Clar que, als fans de la historiografia arcaica, patriotera, casposa i militar, no els hi deu fer gaire gràcia saber que una societat sense explotació ni lideratges va existir durant quatre milions d’anys…