5 de Novembre
Novembre 5, 2008
Passen cinc minuts de mitjanit… així doncs inexorablement un any més ha arribat el maleït 5 de Novembre, la data en que la meva edat augmenta una xifra, sense que jo li hagi donat cap mena de permís.
La gent normal, es a dir tothom menys jo, acostuma a “celebrar” el seu aniversari, com si envellir fos un motiu de joia i xerinola. Fan festes, es donen regals, bufen espelmes i semblen inexplicablement feliços de deixar enrere els millors anys de la seva vida.
Bé, de moment sembla que no m’han començat a sortir cabells blancs, no semblo més gras ni s’han apoderat de mi unes irresistibles ganes de quedar-me a casa els fins de setmana i formar una família tradicional… a veure… i ara? No, sembla que no.
La sarcàstica ironia del destí ha fet coincidir la efemèride del meu naixement amb una data que, per bé o per mal, canviarà la història política de la humanitat i per tant la meva vida personal, que per algun estrany motiu, sembla transcórrer en paral·lel als cicles polítics:
Quan em desperti demà bé pot ser que em trobi que la primera potència científica del planeta té com a vicepresidenta una palurda de poble que dubta de la existència de la Prehistòria (període en el que soc especialista) i que la economia i la seguretat mundial estan en mans d’un iaio excombatent del Vietnam. De ben segur que si això passa, l’arqueologia privada s’acaba d’enfonsar, em quedo al atur, em deprimeixo, em converteixo amb una persona vulgar i ordinària, mai trobo parella estable i m’acabo convertitnt en un decrèpit vell verd.
Si pel contrari quan demà a les 6:00 sintonitzo el 3/24 i anuncien que es un negre atractiu i progressista el que dirigirà el món cap a un nou horitzó d’esperança prometo concedir una oportunitat a l’optimisme i a la meva autoestima; tornaré a creure que tinc mil opcions laborals per davant i un sòlid currículum al darrere, que en algun lloc remot d’aquest planeta s’amaga un noi interessat en quelcom més que una nit de sexe i que potser, només potser, apropar-se inexorablement a l’apocalítpctica data dels temuts 30 no és tan espantós com sembla.
I si, aquests son els meus veritables terrors amb els que dono per tancat aquests exitós especial fins l’any vinent… sens dubte els 30 son més aterridors que cap serial killer!
Traducir al español
Translate to English
Reflexions d'un arqueòleg glamurós 
jo estic comprovant que els psicokillers poooootser no són tan dolents… ^_^
i te felicitu per 4rta vegada, ue!
Feliç aniversari!
😛
Gràcies!!
Però…. aghhh…
Son les 3:00h del matí i no m’estan agradant gens les dades electorals: estats que semblaven segurs pels demòcrates, com Virginia, estan a mans de McCain…la cosa s’està posant xungaaaa
S’APROPA L’APOCALIPSIS PALIN?
Putus americans! Conteu més ràpid q vull anar a dormiiiir!!
3:45h ja puc anar a dormir! Pensilvania, Ohio i Florida son demòcrates i Virginia ha remontat fins al 49-49
Fins i tot la Fox dona Obama guanyador, a Chicago ha esclatat la bogeria…
Uffff…!!
Per molts anys!!!! Viva Obama!!
(No pretendo convencerte de nada pero, para mi están siendo bastante mejores los ’30 de lo que lo fueron los ’20.)
Un beso!
Felicitats!!! I no et faci por complir anys, només és un número! Això sí, sempre et queda el recurs de mentir en els xats i els perfils (vaja, com fa tothom!).
Pel que fa a USA, crec que tot queda igual. S’exagera molt el tema demòcrata. De fet, Obama està més a la dreta que el PP!
nen! virginia és d’obama, el país… jeje
així q toca una mica d’optimisme el dia del teu aniversari!!!! per molts anys guapo!!!!!!!!
aps! sóc l’aita, pq ara ja no surt el meu nom??? aix…
Felicitats altre cop. És cert els 30 van ser per a mi un xoc brutal. Però els 40 van ser meravellossos i els 50 ja, ni t’explico. M’agrada fer-me vell? Doncs potser si, ara si …
Has vist que els quatre estats on hi havia referendums sobre el matrimoni gai (Arizona, Califòrnia, Florida i, parcialment, Arkansas) està perdent la possibilitat de legalització?
D’altra banda està guanyant la posibilitat del suicidi assistit a Washington i estan perdent les iniciatives per a lmitar el dret a l’abortament a South Dakota i Califòrnia.
En fi … país variopinto
Moltes felicitats! Doncs ja pots posar el teu optimisme i l’autoestima en pràctica. Ha guanyat Obama!!! 😀
Rafel no exageris! En temes com la salut, l’immigració o la guerra d’Irak, Obama és més progre que el PP. Encara que jo tampoc li tingui massa confiança, cal reconèixer les coses com són.
Sí lo de California és horrible, sembla que prohibiran els matrimonis gais. Esperem que el constitucional d’aquí no es vegi influenciat pel que voten els ianquis. Bé sempre em queda el recurs de subhastar per Ebay el llibre de família. Si finalment el constitucional espanyol tomba la reforma del codi civil que permet els matrimonis del mateix sexe el meu llibre de família serà una reputadíssima peça de col·leccionista…
Moltes felicitats, Arqueòleg! Per la victòria de l’Obama i perquè ara ja pots encarar la resta de la teua vida (que et desitge ben llarga i feliç) amb optimisme. Besos des de València!
Em sembla que no ets l’unic que no vol creixer, i diria que no es celebra tant que fas un any mes sino que has pogut sobreviure un anys mes a la mort. Es una visio que els que es fan grans ho deixen entreveure molt clarament, mon avi sempre desitja el seu aniversari que ens poguem veure tots al següent.
La mort es el que realment et fa por, que es al cap i a la fi el fer-se gran.
Ha guanyat el negre per aclaparant majoria, pel que la teua arqueologia pot estar tranquil·la.
Però no esperes que canvien molt les grans polítiques nord-americanes; tal vegada canvien les maneres i pot ser que algunes circumstàncies internes.
Encara que estic un poc cabrejat amb certs bloguers gens sensibles cap a uns altres que no són de la seua corda ni pensen igual, procure seguir a aquells que encara estime i tu ets un d’ells.
Rep els anys amb alegria, les canes t’arribaran com em van arribar a mi, en quant a la família, segur que trobes una adequada i bona per a tu.
Felicitats.
Gràcies a tots i totes per les vostres felicitacions, cada escuna amb el seu estil particular, peró totes igual de ben rebudes!
Ha guanyat l’esperança i en coherència als plantejaments del post em veig obligat a encarar aquest 27 amb el mateix optimisme que destilava ahir el discurs del ja President Barack Obama; tot i que cada cop veig l’atur mes inevitablement a prop, intentaré encarar-ho com una oportunitat per arriscar-me a provar coses noves i no com una càrrega de dramatisme pessimista.
I si, ahir va ser LA MILLOR nit electoral que recordo, juntament amb aquell mitic 14M. Veure a Jesse JAckson, líder del moviment de drets civils, plorant d’emoció al escoltar el brillantisism discurs d’Obama, no va tenir preu! O quan els mateixos republicans van xiular a Palin en el discurs de concessió…
Aixó per no paralr de l’explosió incontrolada d’alegria d’un milió de persones a Chicago quan a les 5:00h la CNN proclamava la victoria demòcrata per aclamació!
Estic zombie perdut, peró haver viscut un moment tan històric en directe ha valgut la pena!
xin-xin, i per molts més amb salut i peles.
Ah, per cert, l’únic que ha canviat avui és que a tu et queda una década menys i els USA tenen un president més a la llista… la resta seguira tot igual, o pitjor.
Temps al temps. De moment celebrem l’inici de la teva quarta dècada en aquest terrenal mon, la resta són punyetes.
Tens mil opcions laborals davant i un sòlid currículum darrera!
Un noi especial t’està esperant!
Apropar-se als treta no és cap cosa espantosament espantosa!
MOLTES FELICITATS!
(l’Obama és atractiu????)
Tu estàs segur que a Phoenix van xiular la Palin?
No vaig prestar gaire atenció quan vaig sentir el discurs de McCain, però en va semblar que embogien quan la va anomenar.
Els republicans necessitaran llargues sessions de psiquiatra per a treure’s del damunt el misticisme religiós que els ha tingut empresonats els darrers anys i, així, poder tornar a ser el partit pragmàtic dels Lincoln, Grant, Eisenhower o (inclús) Nixon.
FELICITATS!!!
no cal que afegeixi res perquè com ja estas exaltat i a punt de rebentar d’alegria, les meves paraules no tindran cap efecte en tu! =) ojalà que les nostres esperances en Obama no quedin en fum!
espero que hagis passat un bon dia!
Benvingut al club dels vint-i-set, és maco tenir un company amb qui comparar les arrugues! Felicitats!
[…] per demostrar un cop més les meves dots de videncia i futurologia, llegiu el que escribia jo en aquest post el 5 de Novembre de 2008 quan s’iniciava el recompte electoral […]