Els futur dels perjudicis anti-americans

Davant la nova configuració política dels EUA ha arribat el moment de que tots els europeus d’esquerres abandonem, per fi, els complexes antiamericans que venim arrossegant des de la Guerra Freda. Però, molt em temo, que aquest dogma inqüestionable serà molt difícil de canviar de la nit al dia, ja que el fanatisme amb que s’arriba a odiar als nordamericans en alguns cercles de l’esquerra antisistema, es troba molt ben arrelat.

No se quants cops he arribat a sentir entre les meves amistats hippipunks, aquest darrer any, que Obama MAI arribaria a ser President, que aquells miserables fatxes imperialistes no estaven preparats per escollir a un negre, que no tenia ni la més remota possibilitat, que totes les il·lusions que aquest personatge havia despertat eren un mer miratge europeu.

 

A mida que la campanya anava arribant a la seva fi i les enquestes anunciaven la aclaparadora victòria demòcrata, el discurs antiyanki va fer un gir de 180º: A Obama el matarien abans de les eleccions, com a Bobby Kennedy, ja que EL SISTEMA no permetria que fos escollit.

 

Finalment, jo esperava que després de que la realitat material hagués trepitjat i escopit sobre els perjudicis racistes antiyanquis de l’esquerra idealista, aquests es donarien per vençuts… però no! Ara resulta que Obama, ehhh …bé…, es un candidat de dretes ja que no vol acabar amb el capitalisme i en realitat serà igual que Bush.

 

Els hi és igual que Obama sigui el Senador amb el rècord absolut de votacions progressistes en els quatre anys de la seva curta carrera legislativa o que fos el primer polític en oposar-se a la guerra d’Irak. Poc importa que al nostre estat l’únic partit que proposa tímidament alternatives al capitalisme tingui dos miserables diputats o que cap gitano, la veritable minoria perseguida a Espanya, hagi tingut mai cap càrrec polític. Amèrica és l’encarnació del mal absolut i cap realitat empírica podrà amb aquest inqüestionable dogma.

 

Jo no sé que més ha de passar ja per que aquests absurds tòpics desapareguin! Si, molt bé, aquests darrers vuit anys de Bush han estat quasi apocalíptics… però no ho van ser també els mateixos vuit d’Aznar? Es dolent tot un país si el seu president és un inepte?

 

Hi ha moltes coses de la cultura americana que no m’agraden, com tambè hi ha molts aspectes dels països islàmics que em semblen repulsius i no per això odio als musulmans com a poble. De fet, si em poso a analitzar la cultura i la societat catalana trobaria tants aspectes criticables o absurds que millor ho deixem per un altre dia, no trobeu?

 

PD: Sabeu on puc enviar el curriculum per ser becari del Despatx Oval? M’han dit que la plaça de Lewinski resta vacant…

5 de Novembre

Passen cinc minuts de mitjanit… així doncs inexorablement un any més ha arribat el maleït 5 de Novembre, la data en que la meva edat augmenta una xifra, sense que jo li hagi donat cap mena de permís.

La gent normal, es a dir tothom menys jo, acostuma a “celebrar” el seu aniversari, com si envellir fos un motiu de joia i xerinola. Fan festes, es donen regals, bufen espelmes i semblen inexplicablement feliços de deixar enrere els millors anys de la seva vida.

Bé, de moment sembla que no m’han començat a sortir cabells blancs, no semblo més gras ni s’han apoderat de mi unes irresistibles ganes de quedar-me a casa els fins de setmana i formar una família tradicional… a veure… i ara? No, sembla que no.

La sarcàstica ironia del destí ha fet coincidir la efemèride del meu naixement amb una data que, per bé o per mal, canviarà la història política de la humanitat i per tant la meva vida personal, que per algun estrany motiu, sembla transcórrer en paral·lel als cicles polítics:

Quan em desperti demà bé pot ser que em trobi que la primera potència científica del planeta té com a vicepresidenta una palurda de poble que dubta de la existència de la Prehistòria (període en el que soc especialista) i que la economia i la seguretat mundial estan en mans d’un iaio excombatent del Vietnam. De ben segur que si això passa, l’arqueologia privada s’acaba d’enfonsar, em quedo al atur, em deprimeixo, em converteixo amb una persona vulgar i ordinària, mai trobo parella estable i m’acabo convertitnt en un decrèpit vell verd.

Si pel contrari quan demà a les 6:00 sintonitzo el 3/24 i anuncien que es un negre atractiu i progressista el que dirigirà el món cap a un nou horitzó d’esperança prometo concedir una oportunitat a l’optimisme i a la meva autoestima; tornaré a creure que tinc mil opcions laborals per davant i un sòlid currículum al darrere, que en algun lloc remot d’aquest planeta s’amaga un noi interessat en quelcom més que una nit de sexe i que potser, només potser, apropar-se inexorablement a l’apocalítpctica data dels temuts 30 no és tan espantós com sembla.

I si, aquests son els meus veritables terrors amb els que dono per tancat aquests exitós especial fins l’any vinent… sens dubte els 30 son més aterridors que cap serial killer!

Especial de Terror

No puc entendre com la gent pot preferir celebrar la cutre i folklòrica castanyada abans que la genial invenció de Halloween. Si, ara em sortireu amb el típic discurs anti-globailitzador i ultranacionalista de regust carlí, defensant les tradicions més nostrades, però confessem-ho: és molt millor el terror i les disfresses fantàstiques que els moniatos i panellets, o no?

En tot cas, com no us puc convidar a una tapa virtual de castanyes a través d’aquest blog, he decidit iniciar un especial de terror que durarà d’avui al proper dimecres, quan ja sabrem del cert qui serà l’inquilí del Despatx Oval, la qual cosa, segons com vagi, pot ser MOLT terrorífica.

No espereu, però, trobar en aquesta pàgina cap mena de referència a la ciència ficció de sèrie B, no! A mi no em produeix cap mena d’angoixa pensar en zombies, morts vivents o vampirs, les nits de por sofertes a la meva infantesa esplaiera em van immunitzar completament a tot tipus de temor que no es basi en un fet real i possible.

Així doncs els meus malsons són completament materialistes i duen noms com soledat, violència, atur, enveja, càncer, odi, accident, vih, depressió, trauma, suïcidi… pèrfides aprensions que es poden amagar al costat de cada cantonada del camí futur per segar de cop el nostre devenir per sempre més.

Benvinguts al Especial de Terror! Seguiu atents a aquest blog si es que us hi atreviu muahahahah!