Els futur dels perjudicis anti-americans
Novembre 6, 2008
Davant la nova configuració política dels EUA ha arribat el moment de que tots els europeus d’esquerres abandonem, per fi, els complexes antiamericans que venim arrossegant des de la Guerra Freda. Però, molt em temo, que aquest dogma inqüestionable serà molt difícil de canviar de la nit al dia, ja que el fanatisme amb que s’arriba a odiar als nordamericans en alguns cercles de l’esquerra antisistema, es troba molt ben arrelat.
No se quants cops he arribat a sentir entre les meves amistats hippipunks, aquest darrer any, que Obama MAI arribaria a ser President, que aquells miserables fatxes imperialistes no estaven preparats per escollir a un negre, que no tenia ni la més remota possibilitat, que totes les il·lusions que aquest personatge havia despertat eren un mer miratge europeu.
A mida que la campanya anava arribant a la seva fi i les enquestes anunciaven la aclaparadora victòria demòcrata, el discurs antiyanki va fer un gir de 180º: A Obama el matarien abans de les eleccions, com a Bobby Kennedy, ja que EL SISTEMA no permetria que fos escollit.
Finalment, jo esperava que després de que la realitat material hagués trepitjat i escopit sobre els perjudicis racistes antiyanquis de l’esquerra idealista, aquests es donarien per vençuts… però no! Ara resulta que Obama, ehhh …bé…, es un candidat de dretes ja que no vol acabar amb el capitalisme i en realitat serà igual que Bush.
Els hi és igual que Obama sigui el Senador amb el rècord absolut de votacions progressistes en els quatre anys de la seva curta carrera legislativa o que fos el primer polític en oposar-se a la guerra d’Irak. Poc importa que al nostre estat l’únic partit que proposa tímidament alternatives al capitalisme tingui dos miserables diputats o que cap gitano, la veritable minoria perseguida a Espanya, hagi tingut mai cap càrrec polític. Amèrica és l’encarnació del mal absolut i cap realitat empírica podrà amb aquest inqüestionable dogma.
Jo no sé que més ha de passar ja per que aquests absurds tòpics desapareguin! Si, molt bé, aquests darrers vuit anys de Bush han estat quasi apocalíptics… però no ho van ser també els mateixos vuit d’Aznar? Es dolent tot un país si el seu president és un inepte?
Hi ha moltes coses de la cultura americana que no m’agraden, com tambè hi ha molts aspectes dels països islàmics que em semblen repulsius i no per això odio als musulmans com a poble. De fet, si em poso a analitzar la cultura i la societat catalana trobaria tants aspectes criticables o absurds que millor ho deixem per un altre dia, no trobeu?
PD: Sabeu on puc enviar el curriculum per ser becari del Despatx Oval? M’han dit que la plaça de Lewinski resta vacant…
Traducir al español
Translate to English
Reflexions d'un arqueòleg glamurós 
Totalment d’acord. En quant a lo darrer, trobo que tots els països tenen les seves coses bones i dolentes, inclosos nosaltres. Què faria jo sense el cinema clàssic americà? Sense certa literatura com Poe, Faulkner, Scott Fitzgerald, Auster, i tants altres? La música mateix i altres coses. Ahir ho deia al meu blog. Des d’Europa tenim tendència a criticar-los. Europa és perfecte? Jo crec que cap societat ho és, ni tan sols la nostra. Basta repassar la història per adonar-se. Sembla que valorem més, des d’aquí, lo negatiu de la societat americana que no les coses positives que ens han aportat com a país. I jo crec que en cert aspecte, d’ells encara hem d’aprendre molt. Pensem si un president de raça tendria cabuda al nostre país. Jo crec que no…
Tens molta raó. Sense dubte, un dels motius que ha provocat, històricament, tant de rebuig envers els EUA per part de molts conciutadans nostres és un dels 7 pecats capitals: l’enveja, també coneguda com a “quina ràbia que fa aquell!”.
L’elecció d’Obama és EL motiu que podia caldre per deixar-se de bestieses i posar cadascú al seu lloc. Els nordamericans van donar abans-d’ahir una lliçó a tot el món.
estic amb tu, guapo, un comentari molt oportú, pero que no passi com amb el papa polac que també quan va sortir ens va fer molta il.lusió despres de segles de papes italians i aquesta bestiola polaca ens va sortir ‘rana’ o granota per el molt que ens va fotre als gais per molt que anes llepant els terres de tot el mon
Jo crec que el problema dels europeus no és que critiquem als Estats Units (crec que encertem bastant en les crítiques) sinó que no sabem veure’ns els propis defectes que són tants com els dels americans i que continuem veient el món quasi de la mateixa manera eurocèntrica que al segle XIX. No hem superat el tema dels imperis colonials ni el del nazisme. I ja fa anys que no sabem fer front a la crisi de l’estat del benestar en el qual hem basat la nostra identitat europea post-2a-guerra-mundial. Nois, que ja no estem en els daurats 60!!! Tenim molta falta d’esma i molt apalanque i clar, USA, Xina i companyia ens passen la mà per la cara.
Dit això, no és el mateix criticar el sistema que criticar les persones, no? No crec que els antiamericans siguin racistes, simplement odien un sistema (de forma subjectiva i esbiaixada, cert, ja que el sistema americà té coses dolentes i té coses bones)
I ho sento però ja que critiques tant l’esquerra idealista, per idealista ingenu el propi Obama. Jo hagués preferit la maquiavèlica Hillary Clinton, molt més curtida en la real policy. No more heroes!
El prejudici existeix, i punt. Nosaltres a ells, ells a nosaltres, els xinesos a tots, tots als àrabs…
I crec q aquest optimisme és exagerat, Roger. Al cap i a la fi, l’Obama només és el cap visible d’aquest tradicional partit demòcrata, q no és d’esquerres, però és menys de dretes q el republicà.
Tot està molt calculat.
Si Bush decideix portar tropes i això el fa impopular, els demòcrates (mitjançant l’Obama) diuen q les retiraran. El païs no dependrà de les cares que surten a la tele.
I res més.
I el McCain, q és heroi de guerra, mil vegades torturat, i q la seva vida podria ser una pel·lícula dramàtica de holliwood, és l’altra cara visible del fastigós sistema bipartidista dels EUA.
I el van triar xq era popular. I a l’Obama el van triar xq, segurament, van veure amb enquestes q els ciutadans estaven preparats per superar el racisme i q, a més, s’atrauria el vot negre i hispà.
La cosa és una màquina, no t’enamoris de l’Obama.
Caterina-> Sens dubte les aportacions americanes a la cultura son absolutament imprescindibles en les nostres vides! Que seria de mi sense David Lynch, Courtney Love, Madonna, o Andy Warhol?
Ferran-> L’enveja, sumada al desconeixment i a la burda generalització, molts pensen que el garrulisme de les profunditats rurals d’Oklahoma es representativa de tots els EUA, sense fixar-se en San Francisco ni Ny clar!
Julianen-> Tu tenies esperances en un Papa??
Rafa-> Hilary hagues estat una excel·lent vicepresidenta i espero que Obama conti amb ella epr reformar la sanitat!
Esteve-> Vet aquí un clàssic exemple dels complexes anti-americans de l’esquerra. Boon diaaa!! Obama candidat “del sistema“?? Però si es un outsider del partit que no fa ni 4 anys que va entrar de senador! Ha finançat la seva campanya amb petites donacions d’internet de gent treballadora i no de les grans corporacions!! QUE MÉS HA DE FER??? No, res, es evident que encara que aconsegueixi la pau a Proxim Orient, encara hi haurà qui el critiqui, en fi…
A tots els que seguiu criticant a Obama, em podrieu posar exemples de presidents europeus que:
-Tinguin la meitat del seu carisma
-HAgin fet propostes socials més arriscades
-Pertanyin a minories socialment marginades
-Hagin fet campanya amb petites donacions d’internet
Gràcies!
PRejudici, roger, PRejudici, i si, ja hem vist com els Lula, Chavez, Morales i companyia han canviat el món, especulant amb el petroli i el gas. són tots uns populistes, que aquest tiu sigui negre no vol dir res, ha estudiat a laUniversitat de Columbia i la Harvard Law School, és un més. La única novetat és q els negres americans han passat a integrar la êlit dirigent dels eeuu despres d 150 anys…. i kè?
http://blogs.publico.es/eldedoenlallaga/
Esceptics i pessimistes d’esquerres del mon: uniu-vos i mireu aquesta web:
http://www.change.gov/
Es la pàgina en la que Obama explica JA quines son les mesures que pensa pendre per tornar les tropes d’Irak, revitalitzar l’economia o aprovar un pla de sanitat per tothom.
UN DIA DESPRES DE LA ELECCIÓ!!!
Repeteixo: trobeu-me exemples europeus d’això siusplau!!
I això son fets objectius, no opinions!
I per cert Roger: nacionalitzat el pertoli no ve a ser una mesura d’especulació, precisament…
sísí roger, tens raó.
estic pletòric. està bé, oi?
demà a la nit parlem.
per cert, me n’he adonat que amb la llista que t’he donat, una mica més i podria fer un anunci del united colors of benetton, cadascun d’un lloc. éh que sí?
PD. em sento absurd posant l’adejctiu pletòric.
però sí, roger, sí.
A Europa? El més semblant en quant a carisma seria Sarkozy…
Això sí el carisma de Montilla o Mariano Rajoy insuperables 🙂
Ahajaja
La comparació entre la política americana i al catalana és un veritable escandol!!!
Els polítrics que tenim aqui podrien fer unes primaries o uns caucus… competint a veure qui té més mediocritat o poc carisma!
Crec que tens raó en els teus comentaris, però també penso que t’emociones massa aviat. Encara que l’Obama sigui un progre de debò, podrà dur a terme allò que proposa? Això és el que em preocupa.
És a dir: realment es pot?
Ho veurem, o no, dintre de poc. Si ho aconsegueix, no tornaré a dubtar del seu progressisme.
Per cert, la política americana és molt més emocionant que la catalana. En això et recolzo al 100%
home, que és un salt endavant hi estic completament d’acord, que obama com a polític els hi dona mil patades a qualsevol d’aqui tb. però es que un no pot arribar al poder i fer el que li doni la gana i encara menys a estats units. nose si suposara un gran canvi, no me l’espero xro si de petits encara que em temo que estarà massa limitat per portar a terme politiques “massa” progresistes. I no ens enganyem, obama va ser qui va invertir més en campanya electoral i no li va pagar tot el poble, així que qui va donar diners voldrà la seva recompensa
crec que al cap del temps, l’optimisme i el gran plantejament de canvi s’anirà difonent
ah! i prefereixo mil vegades la política europea que la d’estats units i em fa molta ràbia que s’agafi com a model els EUA i no és que els hi tingui odi, però no m’agrada la societat americana i no els culpo, han tingut uns polítics nefastos i un sitema capitalista massa liberal
L’antiamericanisme europeu va començar pel tema de Vietnam. En els anys 50’s, amb el pla Marshall en marxa no hi havia antiamericans a Europa, o eren molt minoritaris. Ara, la situació és semblant amb lo de Irak; però jo no detecto el mateix tipus d’antiamericanisme que hi havia als 70’s (jo mateix m’hauria de penedir de coses que vaig dir en aquella época). Ara, pot criticar-se la política exterior americana, però això no es converteix en una desqualificació total del poble americà, sinó del seu govern. Cal tenir en compte que amb Vietnam, tant demócrates com republicans tenien les mateixes polítiques (a més, va ser un republicà qui va acabar retirant l’exércit america d’Indoxina).
No se si heu vist les paperetes de vot que s’han fet servir en aquestes eleccions: són llençols immensos, perquè no solament es feien presidencials, si no que s’escollien moltíssims càrrecs tant federals, com estatals com locals. Ja m’agradaria a mi poder escollir el jutge, el fiscal i el cap de policia (sherif) de la meva comarca com fan ells. O fer referendums sobre temes importants com el matrimoni gai, el suicidi assistit, les polítiques immigratóries o l’espai mínim a les granges pels animals.
S’ha parlat molt de que Obama serà el primer president negre del país, però Obama em sembla que també tindrà un altre record: serà el primer president amb un doctorat (és doctor en lleis per Harvard). Imagineu-vos la diferéncia amb els antecessors,amb l’honrosa excepció de Clinton (no se si també era doctor): Bush, un petroler ex-alcohòlic; l’altre Bush, petroler; Reagan, actor de cinema; Carter, cacahuets; Nixon, advocat de poca monta que va ser membre del Tribunal d’Activitats anti-nordamericanes … No voldria sembla elitista, però hi ha una diferència!
Ah! I un altra cosa, Arqueòleg, per enviar curriculums ves a: http://www.whitehouse.gov/appointments/
De totes maneres, ara encara el rebrien els d’en Bush. Potser hauries d’esperar al 20 de gener.
Hauries de reconeixer que estas una mica encegat per Obama… igual que Europa esta en cirisi politica des de fa molt de temps (m’atreviria a dir que des de Napoleo que els valors de l’Europa de les llums van caure en una espiral nihilista que al mateix temps produia el creixement cultural d’EUA), nort-america no és un paradís de la bona democràcia.
Tal com s’ha dit, tot pais té coses bones i dolentes. I el nou president d’america segur que tindrà coses bones i dolentes, sinó m’estas dient que EUA ha trobat el politic perfecte.
El problema dels antisistema és que ajunten EUA amb el sistema capitalista, oblidant que Europa tambe es capialista i quasi tot el món. Pero despres miren les dictadures de sud-america i les defensen sense ser del tot objectius amb la informacio que reben d’allà (has parlat amb gent de Venezuela?).
Per ser materialista t’estas embriagant massa dels discursos. Zapatero tambe era lo millor quan va ser escollit per primera vegada president d’Espanya, sols ho recordo.
L’Obama a tingut molts més recursos econòmics q en McCain!!!!
I t’asseguro q tants milions d dolars no es treuen d’internet!
I respecte al carisma… És publicitat, Roger. Q l’Obama és popular entre els joves, negres, hispans i les dones? Doncs el posem com a candidat, no hi ha més. Encara et penses que governarà ell? Governarà el Partit Demòcrata!
Bon dia!!!!
Q la seva política de desmilitarització es una farsa!
Treurà els soldats d’Iraq i els portarà al Líban, mai ha dit q tornaran a casa!
…
Minoria socialment marginada?
Tu saps on a estudiat, aquest home?
No ve de la base, la seva família era acomodada, q li van pagar els estudis i el q va voler, la seva mare era blanca, i l’Obama és cafe amb llet, com a màxim.
Roger, l’Obama és publicitat, es donar-li una cara (q agrada, i molt) al partit. Simplement.
Ja veuràs.
Millor els demòcrates q els republicans, està clar.
Però els demòcrates no son d’esquerres.
Són menys de dretes.
nacionalitzar el petroli vol dir passar a ser el govern qui el controla, només aixô. Com q ells el produeixen a un preu i el vênen a un altre, FAN ESPECULACIÓ, i no només això, sinó q l’utilitzen com a arma política i propagandistica. no creen industria, no creen res q generi diners, es limiten a fer com els països àrabs, a repartir-se els diners, els gasten, no els inverteixen.
i tornant a l’obama, és un tiu religiós, fidel d una esglesia d negres! òstia, si això no és racisme….
http://blogs.publico.es/eldedoenlallaga/407/haciendo-cuentas/
http://dialnet.unirioja.es/servlet/extaut?codigo=45979
Roger, no entenc en absolut el sentit dels enllaços q m’has deixat, especialment del darrer.
En quant a lo del petroli, jo crec que la seva gestió ha de ser pública i estatal i els seus beneficis, com succeix a Venezuela, d’han d’invertir en escoles i hospitals, no en més industra (per això ja està el mercat).
Estic d’acord amb tu. Veurem com ho fa, l’Obama i si hi ha canvis reals. Sembla que sí que hi ha esperança, a pesar dels prejudicis.