Sarah Palin: la nova Charles Manson?

“Tengo el  convencimiento que los autores intelectuales
no andan en desiertos ni montañas muy lejanas”

 

Aquest cap de setmana s’ha produït una sanguinolenta matança molt preocupant a Tucson (Arizona), on hi van haver 5 morts i va resultar ferida una congressista demòcrata molt moderada, Gabrielle Giffords, pro-avortista i activista a favor dels drets GLTB, entre altres causes i que figurava en un mapa-llista negra elaborada per la pèrfida diva de la ultradreta del Tea Party -la cara, Sarah Palin, que li havia col·locat un punt de mira amb el seu nom a sobre, com a candidata a eliminar, com podeu veure a continuació.

La oficina de Gliffords ja va ser tirotejada per violentes ordes de republicans cristianofeixistes exaltats durant la votació de la reforma sanitària i Giffords ja va advertir en una entrevista a la televisió el passat Març de la càrrega de violència i radicalisme dels seguidors del moviment extremista de Palin. Això no va impedir que a la passada campanya electoral, la seva rival republicana poses un anunci a la premsa demanant eliminar  a la seva rival “disparant-li una M16  sobre”. No es estrany que el pare de la congressista apuntés al Tea Party com a únic enemic de la seva filla quan va conèixer la tragèdia.

Evidentment que la semianalfabeta d’Alaska no ha premut ella el gatell, i ara dissimula plorant per la salud de Giffords, però es indubtable que ella n’ha estat la instigadora, apuntant al lloc on un psicòpata ha posat la bala.

De la mateixa forma que  Charles Manson tampoc va estar present els crims de “La Família” el 8 d’Agost de 1969, quan els seguidors de la seva secta hippy – satanista de California van lligar a l’actriu Sharon Tate, embarassada de 8 mesos, tallant-li els pits i clavant-li 16 punyalades. Manson simplement els va inspirar de pau i amor, assenyalant un objectiu. No obstant va ser condemnat a cadena perpètua, que encara compleix.

Si en comptes de ser una fanàtica cristiana tingués la més remota connexió amb l’islam, ara mateix Palin tindria el cap submergit dins una banyera a Guantanamo, però clar l’odi extrem de la dreta té carta blanca i, de ben segur, aquesta matança abominable serà una medalla a la solapa de cara a les eleccions presidencials de 2012.

Aquesta és la ultradreta populista que s’alimenta, a casa nostre, d’Intereconomia, Canal català, E-Noticies o Libertad Digital. Quan trigaran a agafar les armes?

 

LLISTA NEGRA: El Tea Party ja està aquiii….

“La cosa funciona así: Introduce un eslogan simple en las mentes resentidas y mediocres, que siempre necesitan hechar la culpa a los demás: florecerà. Son mayoría“

Maruja Torres

Uns vint dies abans de les eleccions catalanes tindran lloc uns comicis força més transcendentals a nivell planetari: EUA renova les seves cambres legislatives (tot el Congrès i la meitat del Senat) i… sorpresa! Un moviment populista d’ultra-ultra dreta, el Tea Party, ha guanyat les primaries republicanes, acabades ahir, en uns quants estats força importants com Delaware, Nova York, Kentucky, Alaska, Florida, Nevada i Colorado.

Segons ells, el partit de Georges Bush era massa d’esquerres (!!!) i es presenten com un conjunt d’assemblees populars sense líder (tot i que Sarah Palin actua com a tal), moguts a través de els xarxes socials, es venen com uns nacionalistes que volen acabar amb l’estabishment de Washington i la Revolució Socialista del Kamarada Obamarx, recuperant la veritable Amèrica, blanca, capitalista, protestant i heterosexual.

El Partit Demòcrata creu que aquest gir cap a la dreta més extrema imaginable els regalarà tot el vot moderat… però jo no n’estaria tan segur! Els progressistes americans van intentar contrarestar la marea de populisme demagog, amb una iniciativa antitètica “El Cofee Party” que no ha tingut el mateix èxit ni de lluny!!

A continuació algunes de els seves idees més significatives:

–Ultra-nacionalisme: com tot moviment ultra i feixista, senten passió i devoció per banderes, himnes i pàtries. Concretament han agafat el nom de la Revolta del Té, motí anti-britànic percussor de la independència americana. Ells han dissenyat una bandera americana pròpia (aquesta que veieu a l’esquerra) que simbolitza la Segona Independència, vinculada a una Revolució Conservadora que alliberaria a la Pàtria dels progressistes, gais, negres, moros, ateus i comunistes.

–Obama va ser proclamat president de forma il·legal: Segons ells Obama hauria de dimitir immediatament, ja que un President ha d’haver nascut als EUA (segons l’Article II de la Constitució) i ell ho hauria fet a Mombasa (Kenia) i no a Hawaii, com afirma la seva biografia. Segons aquesta hipòtesi, no existeix cap partida de naixement a Hawaii al seu nom,  tot i que l’equip d’Obama es va fer un fart de difondre els seu llibre de família durant la campanya electoral, moment en el que es va generar la bola, com ja us vaig informar fa 2 anys.

–Obama és un islamista infiltrat: Aquesta conspiranoia es basa en que el President  tenia un padrastre musulmà i ell l’havia acompanyat a la mesquita algun cop durant la seva infantesa; segons ha declarat Zulfan Adi, un company seu de jocs a tercer de primària. El fet que Obama hagi donat suport a la construcció d’una mesquita relativament a prop de la Zona Zero els ha servit com a confirmació de la seva teoria islamista; no han mencionat, però, que la Constitució Americana blinda totalment la llibertat religiosa, sense excepcions.

–Islamofòbia: relacionat amb el punt anterior, el moviment supura un odi profund contra qualsevol cosa remotament relacionada amb l’Islam. Mark Williams, un dels portaveus ultres, va comparar Al·là amb un mico i va afirmar que els islamistes eren enviats de l’Infern. El capellà protestant que pretenia cremar l’Al-Corà durant l’11S ha esdevingut la seva nova icona intel·lectual.

–Obama és comunista: Si, això es cert, tots ho sabem! Peró en comptes de sortir a celebrar-ho puny en alt i cantant la Internacional, es dediquen a fer tot tipus de mobilitzacions en contra de la nacionalització de la Sanitat, que veuen com una ingerència en la seva “llibertat” econòmica individual de deixar, o no, que els aturats i els treballadors precaris tinguin dret a rebre atenció mèdica.

–Racisme: Es evident que la Amèrica blanca protestant i rural, nostàlgica del KKK,  no s’anava a quedar de braços creuats davant l’elecció del primer cap d’estat de color. Recollint les antigues idees de l’influent grupuscle “Identitat Cristiana”, afirmen que els negres no son descendents d’Adam, sinó d’una relació anterior entre Eva i Satanàs, convertit aquest en serp.  Brandon Price, un afroamericà i republicà moderat ha estat un dels que més ha advertit sobre el perill que representa aquest racisme per a la convivència a Amèrica.  Diversos congressistes de color van ser rebuts amb crist de “nigger” a les portes del Congrés durant les manifestacions contra la Sanitat pública. La seva capacitat il·limitada per ofendre es va superar quan van manifestar-se, al mateix dia, lloc i hora, que el 50é aniversari del discurs de  Martin Luter King, per impedir que ho fessin els activistes negres.

–Homofòbia: La lluita contra qualsevol dret per part dels homosexuals(especialment del matrimoni) és, sens dubte, una de les insígnies ideològiques més clares del moviment. El cas més flagrant, però, va ser quant Tim Ravndal president del Tea Party de Montana es va mofar al seu facebook de l’assassinat de Mathew Shepard, un jove homosexual mort als 21 anys després d’una brutal pallissa.

–Anarcocapitalisme: Un nou fitxatge del Tea Party és Rand Paul, fill de Ron Paul el mític anarcocapitalsita del Partit Llibertari, que ha guanyat les primaries republicanes a senador per Kentucky. Aquesta ideologia tan curiosa i aparentment paradoxal, es basa en l’odi absolut contra l’estat del benestar i qualsevol impost o administració pública. Volen la desaparició de l’Estat per substituïr-lo per la propietat privada; curiosa relectura de Bakunin!

–Anti-ecologisme i negació del canvi climàtic: Els científics ens menteixen, el canvi climàtic i la seva relació amb la contaminació és una paranoia de quatre hippies fumats. La seva diva Sarah Palin ha afirmat que el vessament de petroli de BP a les costes del Golf de Mèxic és culpa dels ecologistes, ja que si haguessin permès extraccions als parcs naturals d’Alaska,  les petrolieres no es veurien obligades a perforar en lloc tan perillosos. Palin va fer també una campanya en contra de els reduccions de CO2 i dels acords de Copenaghe.

I aquesta és la nova dreta d’avui dia! El Tea Party és el “Maig del 68” conservador, un moviment ideològic que està influenciant ja Sarkozy, Aguirre o Berlusconi. Arribarà al Parlament català via Anglada, o per Laporta del darrere??

El Kamarada Obamarx derrota les tenebres capitalistes

El passat diumenge, el Soviet Suprem dels Congres dels EUA, desafiant a les forces satàniques del capitalisme farmacèutic, que s’havien deixat més de 400 milions d’euros en pressionar als diferents congressistes, va aconseguir donar un pas definitiu i de no retorn cap al Paradís Bolxevic on tots volem viure!

L’inquilí de la Casa Blanca Roja, el Kamarada Obamarx, merescut guanyador del premi Novel de la Pau, ha aconseguit materialitzar un somni que, des de 1945, havien intentat Truman, Jonhson o Clinton: sotmetre a l’avarícia dels pèrfids empresaris de la sanitat al Jurament Hipocràtic: un metge no es pot negar a atendre mai a cap pacient, i menys per el vil metall del diner.

Amb llàgrimes als ulls he contemplat les restes del camp de batalla: una àcida carta del genial cineasta Micheal Moore al seu congressista demòcrata, que es va resistir fins al final a donar el SI,  espelmes mal apagades de les vetllades  dels gups d’esquerres esperant la victòria, així com les trepitjades pancartes del nou moviment d’ultradreta cristiana i neoliberal: els “Tea Party” liderats, com no, per la intel·lectualment limitada Sarah Palin.

No patiu! Segur que alguns miserables ingrats, palanganers del Partit Republicà i a sou de les farmacèutiques, vindran a minimitzar la victòria del Socialisme sobre les Tenebres! No trigaran a xiuxiuejar-vos a cau d’orella les seves verinoses mentides, que seguidament us desmuntaré:

“ deixa fora de cobertura als immigrants sense papers”
El que no us diuen, clar, es que la reforma legal per incloure dins al sistema als 12.000.000 de nouvinguts, ja està en marxa i es preveu la seva imminent aprovació, tal com ho va afirmar el Kamarada Obamarx en un missatge per vídeo als manifestants llatins el passat dia 20 de Març.

“no estableix un model públic com l’europeu, sinó que deixa les assegurances mèdiques en mans privades”
El mateix model que la majoria de països europeus com Dinamarca, Suècia o Irlanda! Amb la diferència que a EUA estaran gestionats per societats sense ànim de lucre. Roma no es va construït en un dia, tot es començar! Cal dir, també que la proposta d’Obamarx era molt més radical i revolucionaria, però la va tenir que negociar amb els seus diputats. Es el que tenen les llistes obertes i la democràcia!

“A Cuba segueixen tenint millor sistema sanitari”
I quants anys de socialisme porten? EUA amb prou feines un! I, al ser una democràcia, USA ha de negociar amb tots els sectors de la societat, no es limita a imposar la voluntat del líder. Anyway, reivindicar el castrisme no es porta gens aquesta temporada, Almodovar ha signat un manifest en contra la repressió dictatorial a la illa. I Almodovar SEMPE es tendència!

“No és un pas tan important”
Qui pronuncii una fal·làcia semblant es que desconeix totalment la història dels EUA. Es un canvi de rumb total i absolut en quant a la mentalitat ultracapitalsita d’aquest estat. Imposar una regulació sobre el mercat, limitar l’avaricia i la llibertat individual, son un canvi radical amb doscents cinquanta anys de burgesia explotadora, que enllaça amb els millors moments de la “new deal” de Roosvelt i el keynesianisme, el sobrenom que rep a Amèrica el socialisme democràtic.

Us deixo amb les paraules de la companya Nancy Pelosi, presidenta del Sòviet del Congrés:

“Pasaremos por la puerta. Si la puerta está cerrada, saltaremos la valla. Si la valla es demasiado alta, usaremos una pértiga. Si eso tampoco funciona, utilizaremos un paracaídas. Pero vamos a aprobar esta reforma sanitaria”.

PD: Declaracions de l’Estimat Líder Obamarx en el moment de signar la llei

“Estoy firmando esta ley en nombre de ella (mi madre), que se enfrentó a las compañías aseguradores como luchó contra el cáncer en sus últimos días”

Altres possibles parelles de Polític + Diva

Sembla que la darrera tendència de la temporada fer parelletes entre líders polítics mundials i dives musicals. Al origen dels temps van ser pioners Isabel Pantoja amb Cachuli, seguint més tard la seva estela Sarkozy amb Bruni i finalment els rumors desvelats en exclusiva per aquest blog entre Hugo Chavez i Courtney Love. Però no ens quedem aquí, anem més enllà i fem hipòtesis de quines son les futures parelletes que estan al caure:

SILVIO BERLUSCONI & RAFAELLA CARRÀ

El president italià necessita netejar la seva imatge de masclista irredempt després d’insultar a una diputada d’esquerres, aparèixer en boles a la premsa en una esbojarrada orgia amb prostitutes i a Rafaella li cal un cop de força per sortir d e nou als mitjans!! Si ja ho diu ella “todos dicen que el amor es amigo de la locura, pero a mi es lo único que me cura”

OBAMA & MADONNA

Obsessionat en emular a JFK Obama podria buscar a la seva Marilyn particular, una sueprestrella que mai ha amagat la devoció pel president, comparant-lo amb Ghandi en un vídeo de la seva darrera gira.

SARAH PALIN & MARILYN MANSON

El paper de santa ultracatòlica ja està passadíssim de moda! Si Sarah Palin vol arribar a la presidència dels EUA que millor que donar un gir de 180º liant-se amb l’Anticrhist Superstar, abandonant així la seva idíl•lica i cutre família a l’avorrida Alaska.

ZAPATERO & MÓNICA NARANJO

El President del Govern necessita amb urgència entonar un “Sobreviviré” a crit pelat si vol arribar a finals de legislatura, a més, com la seva dona actual ja canta òpera i amb unes filles gòtiques gairebé no notarà la diferència!

MONTILLA & CARMEN DE MAIRENA

Al nostre President li cal trencar aquesta imatge hieràtica de soso inmutable i qui millor que la mítica Mairena per donar-li un caràcter festiu i proper al poble! Montilla, corre corre que te pilla!

ESPERANZA AGUIRRE & ALASKA

La diva gai, cada cop més propera a la caverna mediàtica madrilenya, necessita canya de la bona que no li pot donar la Nancy Vaquerizo i segur la ma dura de la Presidenta Aguirre dona un impuls a els seves fantasies sado-maso. Aguirre, per la seva banda, aconseguiria guanyar vot GLTB i cantar “A quien le importa la trama Gürtel” a viva veu!!

JOSMAR & CARRETERO

Acabarem amb una nostrada i catalaníssima parella homosexual entre l’autor del únic himne gai petardo genuïnament català “Es superfort” i la bèstia negre d’aquest blog, el líder de “Reagrupament”, un calaix de sastre ideològic on tant hi cap el nazisme d’Heribert Barrera com Miquel Calzada. Que millor que sortir del armari per demostrar que la seva imatge d’ultra radical conservador és falsa?

Perqué Obama mereix el Nobel de la Pau

“El Nobel a Obama es una exhortació a la pau i la busca de solucions que condueixin a la supervivència de la espècie”
Fidel Castro

Innocent de mi, en quan vaig saber que el líder mundial de l’esquerra havia estat mereixedor del Premi Nobel de la Pau, vaig pensar que per fi tots els incrèduls i descreguts acabarien acceptant la evidència empírica i es postrarien davant el personatge històric més transcendent en el que portem de Segle XXI: Barack Obama.

Però no! Els perjudicis racistes antiamericans que arrossega bona part d’Europa son més forts que la actualitat política i es neguen a formar part del passat. Així doncs em dedicaré a desmuntar una per una les insidies i falsedats que alguns grupuscles d’escèptics han anat escampant els darrers dies, amb l’únic objectiu de donar alè a la dreta republicana:

1.- Encara no ha fet res per merèixer el Premi

Tancar Guantànamo, retirar tropes d’Irak, desmantellar l’escut antimíssils, estendre la cobertura mèdica als pobres, aixecar parcialment sancions a Cuba, trencar la dinàmica bel•licista contra el món àrab amb un brillant discurs al Caire, donar suport a la creació d’un Estat Palestí, iniciar el procés de desmantellament definitiu de les armes nuclears amb Moscú, replantejament de les relacions internacionals de cara al multilateralisme…

Però tan és, faci el que faci i digui el que digui mai es podrà deslliurar del seu pecat original: ser nord-americà!

2.- Li haurien d’haver donat quan acabés el mandat

No! Donar-li ara significa un cop de força davant la ultradreta i les multinacionals de la sanitat que li planten cara i servirà d’amarra ideològica per comprometre’l encara més amb els seus postulats pacifistes. Si li donessin un cop jubilat no serviria absolutament per res.

3.- Tan sols compleix el seu programa!

Si, i ho fa desafiant a tot l’establishment republicà armamentístic i sanitari que li munten manifestacions multitudinàries cada dos per tres. Davant aquesta amenaça tan greu jo opto per defensar i aplaudir a Obama: President pots comptar amb mi per esclafar Sarah Palin!

4.- Encara queden molts conflictes al planeta

L’unilateralisme ja ha acabat! No podem esperar de braços creuats a que vingui EUA a treure’ns les castanyes del foc. Per que no ens preguntem per la absoluta inutilitat internacional de la Unió Europea o de la ONU??

5.- I els drets GLTB??

Iniciar el debat sobre drets homosexuals en mig de la tensa i dura negociació per tal d’aprovar la Sanitat Pública seria un suïcidi polític! Primer que la gent no es mori per ser pobre, després la derogació de els lleis homòfobes, que queda molta legislatura per davant!

6.- Ha rebut el premi simplement per no ser Bush

Segurament a molts membres de l’esquerra europea haguessin preferit un tercer mandat de Bush per tal de tenir un enemic extern a qui culpar de tots els seus desastres interns i de la decadència total de la socialdemocràcia al vell continent incapaç d’aturar a Berlusconi, Sarkozy o Merkel.

Barack no és simplement diferent a Bush, és la seva antítesi absoluta i, a més, té un projecte sòlid, alternatiu i absolutament necessari.

PD: Si tot va bé, aquest és el darrer post amb 5 dígits al marcador de visites!!

INSTRUCCIONS PER FER UN REFERÈNDUM A CASA TEVA

Catalunya ha despertat per fi aquest 2009 de la seva letargia democràtica i s’ha llençat a une falses urnes per conèixer directament la opinió dels seus ciutadans i, segons sembla, la tendència d’aquesta tardor serà fer performances simulant referèndums de mentideta per tota la nostre geografia, en comptes d’atrevir-se d’una vegada a fer-ne un de legal i vinculant.

I jo em pregunto: cal demanar permís als Ajuntaments per tal de fer aquest espectacle tan divertit? NOOO! Per favor! Per un casual demaneu vosaltres el vistiplau del Consistori Municipal cada cop que representeu els Pastorets o balleu una sardana? Faltaria més! Quina llei ens impedeix agafar uns paperets i posar-los per la ranura d’una caixa? CAP! Quina normativa impedeix teatralitzar uns comicis electorals? CAP!

Així doncs que esteu esperant per sumar-vos a la festa de la democràcia i convocar un referèndum a casa vostre? A continuació us dono les instruccions pas a pas de com ho heu de fer amb un exemple que jo mateix he realitzat al meu rebedor!

PAS 1- Trieu un lema i unes opcions sobre les que els votants manifestaran la seva opinió

A casa meva hem triat com a pregunta: “Està vostè a favor de que L’Hospitalet de Llobregat esdevingui un Estat Independent regit per una Monarquia Absolutista encarnada, de forma vitalícia, en la persona de l’Arqueòleg Glamurós?”
Les opcions son “SI” o “ES CLAR QUE SI!! ”

PAS 2- Elaboreu un cens establint qui pot i qui no pot votar

Aquí hem decidit donar el dret a vot a totes les meves joguines de la infància que tenia guardades en un bagul. A la imatge podeu veure un grupet de clics de Playmòbil fent cua cap a la urna, tots plens de joia i xerinola!

PAS 3- Convoqueu a un grup ultra d’extrema dreta per tal que animi el cotarro i motivi als electors a votar.

A falta de membres de la Falange, hem posat a la nina de la líder conservadora americana Sarah Palin, que recita tota sola discursos antiavortistes i declaracions d’amor lèsbic a Curry Valenzuela.

PAS 4- Truqueu al diari Avui per tal que facin un reportatge de 8 pàgines dobles durant cinc dies seguits sobre el tema.

PAS 5- Intenteu enganyar a algun funcionari idiota del estat espanyol, fent-li creure que el referèndum va en serio, per tal de donar més bombo i plateret al assumpte.

En el nostre exemple, hem deixat un missatge al mòbil de la senyora de fer feines de la Subdelegació del Govern anunciant la realització del referèndum. No ha enviat cap tanc, de moment…

PAS 6 – Fer una campanya electoral imparcial per part de les dues opcions representades

Hem posat cartells amb els lemes “Si” i “Es clar que si” al llarg del rebedor. Han quedat moníssims! I amb un megàfon he anat cridant consignes a favor del SI durant 5 minuts, fins que la veïna ha vingut a preguntar-me si em trobava bé o si estava tenint un orgasme múltiple.

PAS 7- Votar! Com és una “performance” simbòlica no cal que us preocupeu per demanar el DNI als electors, mirar que aquests no votin més d’un cop o que estiguin empadronats a la població. Tampoc cal perdre el temps fent les actes d’obertura de les taules, ni les de sessió o escrutini: això no es recomptarà davant un jutge, no hi han representants de l’Administració, ni interventors de les diferents candidatures! Feina que ens estalviem!

Aquí veiem un robotet kinder com efectua el seu democràtic dret a vot en un got de Marilyn Monroe (no tenia cap urna per casa val? I així es més glamurós!)

PAS 8 – El recompte: No us hi mateu gaire, que ningú us vindrà a demanar explicacions o transparència!

Els resultats del meu comici ha estat: 96,3% SI i 123% ESCLAR QUE SI. Fantàstic! Meravellós! Esplèndid! Un resultat plenament representatiu! La població hospitalenca vol que jo sigui el seu monarca absolut i aboleixi d’una vegada les obsoletes institucions parlamentaries! SIII!! Gràcies per aquest somni Hospitalet!

PAS 9- Declaracions dels participants a la jornada:

BARBIE– Ha estat la festa de la democràcia participativa! Aquells que estan en contra del referèndum es que estan a favor de la nina Sarah Palin. Son els enemics de la pàtria hospitalenca, els mateixos que volen que seguim vivint de genolls, sent un mer satèl·lit de Barcelona.

GI JOE– Per fi hem deixat de parlar de futileses o ximpleries irrellevants com l’atur, l’explotació econòmica, els milers d’acomiadaments amb les EREs, els paradisos fiscals, els escàndols de corrupció, els sous multimilionaris dels jugadors de futbol, de les primes dels alts directius empresarials per reestructurar plantilles o de l’especulació immobiliària. Proposo que a partir d’ara tan sols s’informi del que realment interessa a la població: els referèndums i la confrontació irreconciliable entre Hospitalet i Barcelona!

SARAH PALIN DOLL– Si després d’aquest sidral no guanya el PP amb majoria absoluta, em faig nina inflable!

VISCA HOSPITALET LLIURE! VISCA LA DEMOCRÀCIA!

PD: Estic totalment a favor de fer referèndums del que sigui, d’autodeterminació em sembla perfecte, sempre que siguin legals, vinculants i garanteixin les regles bàsiques democràtiques de transparència i imparcialitat per les dues bandes. Farses, no!

ENTREVISTA EXCLUSIVA A BARBIE

En motiu del seu 50é aniversari l’arxiconeguda nina Barbie ha decidit coincidir la seva primera entrevista a un mitjà de comunicació, aquest blog, on ens destaparà tots els seus secrets sobre la seva vida privada al marge del aparentment fantàstic món de glamour i plàstic rosa.

Arqueòleg Glamurós– En primer lloc, felicitats per els teus 50 anys tan ben portats. Toca el moment de retirar-se?

Barbie- No veig perquè m’hauria de retirar jo quan Madonna encara és capaç d’obrir-se completament de cames, tan en sentit real com figurat, tenint un any més que jo.

AG- Molta gent insinua que la teva esvelta figura pot induir a l’anorèxia a moltes de els teves joves seguidores…

B- Jo cada dia m’esmorzo un entrepà de chopped amb foi-gras i durant el matí m’endrapo tots els kit-kats i phoskitos que em caben a la boca. I això per no parlar per la meva devoció per la botifarra amb seques!

AG– Així doncs, quin son els teus secrets de bellesa? Botox? Cirurgia? Una faixa?

B- Doncs no! Molt més senzill: em drogo i molt. Primer vaig provar tímidament els barbitúrics (que deuen el seu nom a la meva persona), després em fotia ketamina i tripis com lacasitos i darrerament ja m’he llençat en braços de l’heroïna. No vegis quins viatgets em foto cada vespre!

AG– Et consideres una icona del glamour?

B- Realment és tot una pose obligada pels meus tirans amos de Matel; en la meva vida privada vaig a comprar al Dia en xandall, tacons i mitjons blancs. Quan quedo amb les meves amigues anem a veure quintos en un bar de mala mort mentre veiem els partits del Betis i juguem al mus amb un escuradents a la boca.

AG- En quant al teu sonat divorci amb el Ken, em pots confirmar o desmentir els rumors de la seva suposada homosexualitat?

B- Molt pitjor que aixó!! No té polla!! Es un eunuc! Entre els seus pantalons hi ha una superfície plana! I mira, jo, per aquí no hi passo, a mi m’agraden les tranques que m’omplin la boca, tu ja m’entens! Així doncs varem aguantar la farsa durant un temps de cara al públic, mentre jo em traginava a tots els Gi-joes,i Masters del Univers sencer. Estic feta tota una barjaula desmelenada

AG- Aqua, Killer Barbies, Nancis Rubias… sembla que has estat una veritable inspiració per al món del pop…

B- Mamarratxes insolents! Jo tan sols escolto Richard Wagner, tota la meva vida m’he sentit identificada amb les Walquiries!

AG- Hi ha qui diu que les Bratz amenacen el teu imperi.

B- Aquestes aprenents no saben el que és la vida! Un dia les vaig portar de festa i al quart cubata ja anaven marejades, mentre que jo vaig tirar-me tota la nit ben amorrada a l’ampolla d’orujo galleg. Segur que no saben ni diferenciar entre la farlopa i l’speed. Aficionades! Duraran quatre dies!

AG- Com et defineixes políticament?

B- Soc completament neocon. Per mi Esperanza Aguirre i Sarah Palin son icones feministes a les que seguir en la vida. M’encanta el món de les aparences i les families felices de cara a la galeria mentre que a casa s’apallissen. Rihanna es l’exemple a seguir.

AG- Parlant de feminisme: moltes representants d’aquesta ideologia t’han titllat de frívola i de ser una transmissora dels valors patriarcals, segons els quals una dona tan sols és un bell objecte sexual al servei d’un mascle…

B- Aquestes reprimides el que necessiten és un bon polvo. Els hi trencaria la cara i, sobretot, el nas! Jo mai m’he sotmès a cap mascle, al contrari, m’agrada bastant més el rol de dominatrix sàdica. Tu no m’has vist quan em poso burra, tinc molt perill!.Més d’un se m’ha quedat estès al meu poltre de tortures. Ja no queden homes com els d’abans.

AG- Ja per acabar: quins projectes tens de futur?

B- Presentar la meva tesi doctoral en física atòmica sobre els impactes de les ondes lleugeres sobre els núclis moleculars, i aprovar el maleït curset de Sevillanes per correspondència que porto arrossegant des de fa lustres!

AG- Moltes gràcies per concedir-me aquesta exclusiva i fins la propera!

5 de Novembre

Passen cinc minuts de mitjanit… així doncs inexorablement un any més ha arribat el maleït 5 de Novembre, la data en que la meva edat augmenta una xifra, sense que jo li hagi donat cap mena de permís.

La gent normal, es a dir tothom menys jo, acostuma a “celebrar” el seu aniversari, com si envellir fos un motiu de joia i xerinola. Fan festes, es donen regals, bufen espelmes i semblen inexplicablement feliços de deixar enrere els millors anys de la seva vida.

Bé, de moment sembla que no m’han començat a sortir cabells blancs, no semblo més gras ni s’han apoderat de mi unes irresistibles ganes de quedar-me a casa els fins de setmana i formar una família tradicional… a veure… i ara? No, sembla que no.

La sarcàstica ironia del destí ha fet coincidir la efemèride del meu naixement amb una data que, per bé o per mal, canviarà la història política de la humanitat i per tant la meva vida personal, que per algun estrany motiu, sembla transcórrer en paral·lel als cicles polítics:

Quan em desperti demà bé pot ser que em trobi que la primera potència científica del planeta té com a vicepresidenta una palurda de poble que dubta de la existència de la Prehistòria (període en el que soc especialista) i que la economia i la seguretat mundial estan en mans d’un iaio excombatent del Vietnam. De ben segur que si això passa, l’arqueologia privada s’acaba d’enfonsar, em quedo al atur, em deprimeixo, em converteixo amb una persona vulgar i ordinària, mai trobo parella estable i m’acabo convertitnt en un decrèpit vell verd.

Si pel contrari quan demà a les 6:00 sintonitzo el 3/24 i anuncien que es un negre atractiu i progressista el que dirigirà el món cap a un nou horitzó d’esperança prometo concedir una oportunitat a l’optimisme i a la meva autoestima; tornaré a creure que tinc mil opcions laborals per davant i un sòlid currículum al darrere, que en algun lloc remot d’aquest planeta s’amaga un noi interessat en quelcom més que una nit de sexe i que potser, només potser, apropar-se inexorablement a l’apocalítpctica data dels temuts 30 no és tan espantós com sembla.

I si, aquests son els meus veritables terrors amb els que dono per tancat aquests exitós especial fins l’any vinent… sens dubte els 30 son més aterridors que cap serial killer!

Dives i Anti-dives del 2008

Els gais posseïm una capacitat sobrenatural per connectar amb la divinitat de caràcter terrenal, un sisè sentit que ens permet percebre el glamour allà on s’amagui, especialment si aquest es materialitza en una femme fatale, una dona que amb les seves habilitats artístiques, intel·lectuals o sexuals és capaç de desafiar l’explotació patriarcal i brillar amb llum pròpia en mig de la foscor, encarnant la perfecció ideal del platonisme: son les Dives!

Per contra, també existeixen les “Anti-dives”: dones que han arribat a la fama, no pel seu talent, sinó per la total i absoluta mancança d’aquest. Elles s’esforcen desesperadament en imitar a les autèntiques dives, copiant els seus capricis desmesurats, fent exagerats numerets que, en comptes de potenciar el seu glamour, evidencien com de ridícules i acabades poden arribar a estar.

La Diva per antonomàsia seria, com no, Madonna, que va passar de ballarina d’streeptease a cobrar 4,5 milions d’euros per concert gràcies al seu esforç constant, mentre que Marta Sanchez, la seva eterna imitadora, es l’exemple més clar d’anti-diva.

I aquest 2008 tenim diferents candidates revelació en ambdues categories:

DIVES

Carla Bruni

La primera dama de França, s’ha guanyat a pols el 1r lloc d’aquest Top! Aquesta atrevida model i cantant, ha aconseguit seduir ni més ni menys que a Eric Clapton, Mick Jagger, Donald Trump, Osvaldo Muñiz i altres filòsofs, economistes i polítics de primera línia.

Ha trencat tots els esquemes i tabús sobre el sagrat paper de la dòcil i submisa esposa del President sortint despullada a totes les revistes editades al Planeta (us imagineu a Anna Botella o Sonsoles Espinosa fent el mateix??); i ha esdevingut una reputadíssima cantautora indie aclamada per la crítica més elitista: MOLT recomanable el seu darrer single “L’Amourosse”, o aquest video on canta a duo amb Julien Doré, una cançó de la BSO de Juno:

Róisín Murphy

Aquest ha estat l’any de Róisín! La ex-cantant de Moloko s’ha guanyat més que merescudament el títol de Diva, amb el seu excel·lentíssim segon àlbum titulat “Overpowered” , una veritable joia de Pop electrònic, amb cançons tan brillants i ballabres acom aquesta:

ANTIDIVES
Sarah Palin

Estic completament enganxat a aquest personatge! Crec que mai havia arribat a odiar tant a algun famós en tant poc temps!

Tot i que cal reconèixer-li el seu desmesurat esforç en gastar-se milers d’euros en absurds capricis estètics (la seva perruquera cobra 28.000 euros la setmana i la seva roba costa uns 100.000, pagats pel Partít Republicà, of course), la candidata a la Vicepresidència americana per la ultradreta religiosa és una inconfusible antidiva gràcies a la seva garruleria abismal (“Tinc molta experiència en política exterior: des de casa meva veig Russia”), les seves constants ficades de pota que han enfonsat a McCain (no sabia ni en que consistia el càrrec de Vicepresidenta, al qual es presenta!!), així com la seva presumptament modèlica família plena de episodis foscos (embaraços no desitjats ocults, expulsió improcedent del seu ex-cunyat…). I ja no entro a valorar la seva anacrònica ideologia creacionista, of course!

Lydia

Aquesta patètica i cutre cantant de nyonyipop va començar a vomitar sons guturals amb 16 anys fent una maqueta dedicada a Alejando Sanz. No contenta amb aquest crim, va continuar la seva saga de pèrfids atemptats conta el bon gust fracassant estrepitosament en la seva carrera en solitari, que va culminar en una patètica actuació a Eurovisió l’any 1999, en la que anava monstruosament vestida d’Agatha Ruiz de la Prada i va aconseguir un sol punt; la segona pitjor puntuació espanyola de la història (vegeu el video si voleu riure una estona). Quan tothom ja la donava per merescudament morta i enterrada va fer un discret paper de Maria Magdalena al musical de “Jesucrist Superstar” i finalment ha perpetrat el seu temut retorn com a cantant de Presuntos Implicados, amb la pitjor cançó publicada aquest any “Tu, como estas?”.DIE, BITCH DIE!!

L’As a la màniga de McCain

Segons la prestigiosa web electoral-vote.com, que recull totes els enquestes publicades als EUA, si avui es fessin els eleccions americanes Barack Obama obtindria 364 vots electorals davant els 171 de McCain i, per postres, els demòcrates aconseguirien una amplia majoria absolutíssima tant al Congrés com al Senat, la qual cosa esdevindria la major victòria per als progresistes americans des de que Lyndon Baines Johnson arrasés a les urnes l’any 1964 després del assassinat de J.F.Kennedy.

Però, sorprenentment, el meravellós duo republicà McCain-Palin, lluny d’estar nerviosos o desesperats, han decidit deixar de fer campanya a Iowa, Colorado i Nou Mèxic per centrar-se a Pennsylvania, una estratègia absolutament suïcida… a menys que la dreta es guardi un As a la màniga, una bomba de rellotgeria que els permeti ensorrar a Obama al darrer moment.

Així doncs m’he posat en contacte amb els meus talps al Partit Republicà perquè m’expliquin quina és aquesta estratagema i el que m’han assegurat és el següent culebrot:

Els republicans han creat una confabulació conspiranoica segons la qual Obama no ha anat a Hawaii a veure a la seva àvia malalta, sinó a destruir les proves de la seva partida de naixement, que demostraria que ell, en realitat, no va néixer un 4 d’agost de 1961 a Honolulu, sinó a Indonèsia; amb la qual cosa, segons la Constitució dels EUA, no pot ser escollit President.

Fins i tot asseguren tenir unes cintes en les que Michelle Obama, futurible primera dama, ho confessa tot a African Press International; cintes que ja estarien en mans de la cadena ultraconservadora FOX, que estaria rumiant si publicar-les o no. També m’han confirmat que han enviat a un advocat anomenat Andy Martin perqué posi una demanda al Tribunal Suprem de Hawaii per tal d’aconseguir veure el registre de naixement del candidat demòcrata (també he descobert que aquest Martin va ser vetat al Partit Demòcrata per tenir brots esquizoides i idees extremadament anti-sionistes).

S’atrevirà la dreta a emprar aquesta suposada bomba? Resulta que jo, sense més ajuda que Google, he aconseguit trobar la partida de naixement de Barack, aquí (i posa que és nascut a EUA)… Mira que si fan el ridícul més gran de la història, els demòcrates arrasen fins i tot a Alaska i Texas!

I, en tot cas, si Obama guanya i es demostra que no es ciutadà dels EUA, la situació podria ser molt divertida: Seria investit President immediatament el seu nº2 Joe Biden i com a Vice Nancy Pelosy (Presidenta del Congrés), la qual cosa seria fantàstica pels gais i lesbianes americans, ja que ells son els dos senadors que més han donat suport a la comunitat homosexual!