Posts Tagged ‘aniversari’

h1

POST Nº 500

Març 1, 2011

Com aquell qui no vol la cosa, aquest blog s’ha anat fent gran. Sense ni tan sols adonar-me’n he anat escrivint i escrivint, guanyant amics i seguidors, walpurguis i trolls, lectors i fans. En aquest llarg camí a alguns us he perdut el rastre sense més i altres heu pujat al tren darrerament, així doncs he optat per celebrar la efemèride fent una petita Antologia dels 20 posts que jo considero més significatius d’entre els cinc centenars que ja n’he escrit. Si ja els vàreu devorar al seu dia, potser avui us ve de gust revistar-los i, sinó, sempre és una bona ocasió per posar-vos al dia!

Espero que algun article d’aquest bon munt hagi servit per fer-vos passar una bona estona, arrencar-vos un somriure, us hagi fet reflexionar o replantejar alguna idea.  Si més no, aquest era el meu propòsit!

ANTOLOGIA DELS 20 POSTS MÉS SIGNIFICATIUS

– Diferències ETA – IRA (portada a Meneame)

Vagues que han canviat la història (portada a Meneame)

Blogs gais de dretes: sí, existèixen

El Barça NO és Catalunya

–  A mi m’agrada que me l’endinyin *by Marujita*

–  JOAN CARRETERO I ROSA DÍEZ: Ànimes Bessones?

– La Sotana Marica (capítol 1, capítol 2, capítol 3)

Un conte (inacabat) sota els estels

EL CONSULTORI SEXUAL *by Lily & Debby*

ENTREVISTA A LA VERGE DE MONTSERRAT

COM VAIG SORTIR DEL ARMARI

Instruccions per fer un referèndum a casa teva

NO ES POT FER UN BLOG A GUST DE TOTHOM

–  És l’home dolent per naturalesa?

– LLISTA NEGRE: Curry Valenzuela

LES PROPOSTES D’ARQUEOLOGIA I PATRIMONI DELS PARTITS POLÍTICS CATALANS

– Islamofòbia i etnocentrisme

– LA COL·LECCIONISTA DE POLLES

COM SIMULAR SER HETERO (i no morir en l’intent)

Fauna Universitària (en una facultat de lletres)

I ARA A PEL POST Nº 1000!!

h1

Un any a WordPress!

gener 6, 2009

Com passa el temps! Avui fa un any que els Reis d’orient em varen portar, atenent així a les meves insistents pregàries, un nou blog a WordPress que em va permetre desempallegar-me del infantil i ofegant corsé de La Coctelera, i créixer com a blogger en tots els aspectes possibles tal com ho demostren els estadístiques:

191 posts escrits
3.346 comentaris (sense contar Spam)
1.239 tags
16 categories
47.000 visites (sense contar les meves)

Fa un any jo era un arqueòleg amb un brillant futur professional per davant, dirigint un apassionant projecte i ara, doncs bé, estic esperant que el proper dia 10 l’estat em doni la primera paga d’aturat mentre acumulo gruixuts llibres i muntanyes d’apunts per presentar-me a diverses oposicions en les que tinc remotes possibilitats.

Algunes coses però no canvien: segueixo esperant en va el mateix Príncep Blau que cada any poso insistentment a la carta a Ses Majestats i, matant el temps amb sexe efímer i casual; continuo sent una persona compromesa amb totes els causes que trobo justes, des d’una perspectiva realista i anti-utòpica i segueixo tenint uns amics i amigues que son les veritables columnes on s’aguanta la meva autoestima. Gràcies a tots i totes per estar al meu costat en els moments bons i especialment als dolents!

També puc afirmar que el millor del pas a WordPress ha estat, sens dubte, que m’ha permès conèixer personalment a alguns lectors del meu blog que m’han fet sentir terriblement inculte al seu costat! Mai m’hagués imaginat que entre els meus seguidors comptava amb il•lustres genis de la informàtica com en Lluís, a veritables especialistes en història i art Valencià com el Nemo i en Joan Carles, a divertidíssims monitors de gimkanes virtuals com el Pep, o a maricultes radicals de la música més indie com en Rafa!

Quines aventures ens portarà aquest nou cicle? Quin misteri!

En tot cas la primera decisió que he pres amb el meu comitè d’assessors es mantenir la mateixa plantilla, títol i subtítol del blog, tot i que us he d’agrair l’esforç i les vostres propostes, però m’he adonat que cap altre lema s’ajusta tan excatament al esperit d’aquesta pàgina com “la ploma més àcida de la xarxa“.

No em deixeu de llegir ja que ja tinc un bon munt d’idees noves!

h1

5 de Novembre

Novembre 5, 2008

Passen cinc minuts de mitjanit… així doncs inexorablement un any més ha arribat el maleït 5 de Novembre, la data en que la meva edat augmenta una xifra, sense que jo li hagi donat cap mena de permís.

La gent normal, es a dir tothom menys jo, acostuma a “celebrar” el seu aniversari, com si envellir fos un motiu de joia i xerinola. Fan festes, es donen regals, bufen espelmes i semblen inexplicablement feliços de deixar enrere els millors anys de la seva vida.

Bé, de moment sembla que no m’han començat a sortir cabells blancs, no semblo més gras ni s’han apoderat de mi unes irresistibles ganes de quedar-me a casa els fins de setmana i formar una família tradicional… a veure… i ara? No, sembla que no.

La sarcàstica ironia del destí ha fet coincidir la efemèride del meu naixement amb una data que, per bé o per mal, canviarà la història política de la humanitat i per tant la meva vida personal, que per algun estrany motiu, sembla transcórrer en paral·lel als cicles polítics:

Quan em desperti demà bé pot ser que em trobi que la primera potència científica del planeta té com a vicepresidenta una palurda de poble que dubta de la existència de la Prehistòria (període en el que soc especialista) i que la economia i la seguretat mundial estan en mans d’un iaio excombatent del Vietnam. De ben segur que si això passa, l’arqueologia privada s’acaba d’enfonsar, em quedo al atur, em deprimeixo, em converteixo amb una persona vulgar i ordinària, mai trobo parella estable i m’acabo convertitnt en un decrèpit vell verd.

Si pel contrari quan demà a les 6:00 sintonitzo el 3/24 i anuncien que es un negre atractiu i progressista el que dirigirà el món cap a un nou horitzó d’esperança prometo concedir una oportunitat a l’optimisme i a la meva autoestima; tornaré a creure que tinc mil opcions laborals per davant i un sòlid currículum al darrere, que en algun lloc remot d’aquest planeta s’amaga un noi interessat en quelcom més que una nit de sexe i que potser, només potser, apropar-se inexorablement a l’apocalítpctica data dels temuts 30 no és tan espantós com sembla.

I si, aquests son els meus veritables terrors amb els que dono per tancat aquests exitós especial fins l’any vinent… sens dubte els 30 son més aterridors que cap serial killer!