Quans homosexuals hi ha a la societat?
Novembre 15, 2009
No us heu preguntat mai quin percentatge de persones amb tendències sexuals fora de la normativitat heterosexista hi ha al la nostre societat? No? Doncs bé jo si i forces sociòlegs també, així com diversos ultres catòlics obsessionats en dir que som quatre gats, per tal de negar-nos la igualtat de drets.
A continuació us exposaré les diferents teories plantejades fins al moment i finalment desenvoluparé un experiment ideat per mi, pel qual us demanaré col·laboració!
Teoria clàssica d’Adam Kinsley (llegiu-la aquí)
Publicada en dos volums als anys 1948 i 1953, es tracta de les conclusions d’un ampli estudi sobre el comportament sexual de la societat americana dels anys 40/50, on bàsicament arriba a la conclusió que un 10% de la població realitza habitualment pràctiques homosexuals i que, al menys un 60% dels homes i un 33% de les dones, han tingut una relació a al seva vida amb algú del mateix sexe. L’estudi es va realitzar a partir d’entrevistes directes a més de 20.000 persones.
Crítiques a la teoria: Els ultra-catòlics han assenyalat com a pegues del estudi que Kinsley era expert en insectes, no tenia rigor metodològic i que a la seva mostra estaven sobre representats col·lectius com els xaperos o els presos, especialment els condemnats per delictes sexuals.
Teoria ultracatòlica (llegiu-la aquí)
Es basa principalment en una enquesta realitzada l’any 2003 per l’Institut
Nacional d’Estadística d’Espanya que sota el títol “Encuesta de Salud y Hábitos Sexuales” (només amb homes) afirmava que tan sols el 3% reconeixia haver tingut esporàdicament relacions homosexuals i un mísere 1% tenia relacions exclusivament gais. Segons aquest percentatge a Espanya hi haurien escassament 300.000 persones homosexuals.
Algunes coses interessants del estudi eren que el percentatge de gais pujava segons l’entorn fos urbà, tingués estudis superiors o un sou elevat.
Crítiques a la teoria: El 80% de les persones varen declinar participar a l’enquesta, la qual cosa desvirtua totalment l’estudi i ta sols posa de manifest que al 2003 existien encara molts perjudicis per sortir del armari, inclús en una enquesta anònima. Aquest índex tan baix no encaixaria ni de conya amb els xifres d’assistència a manifestacions, discoteques o altres actes destinats a la comunitat GLTB.
L’experiment de l’Arqueòleg
Es molt senzill i us demanaré que el repetiu a veure que us surt: es tracta d’agafar a totes les vostres amistats de Facebook, comptar quantes son homosexuals i fer-ne un percentatge! Descarteu casos dubtosos, per molta ploma que tinguin, per tal d’afinar el resultat!
A mi m’ha sortit un 11,6% (8,6% de gais, 2% de lesbianes i un 1% de bisexuals) i a la meva amiga Intrèpida Libèl·lula un 10,5%. Curiosament… el mateix resultat de la Teoria Clàssica d’Adam Kinsley!!
Clar que nosaltres som homosexuals, vivim en un entorn urbà, progressista i tenim estudis universitaris…
I ara us toca a vosaltres !!
Traducir al español
Translate to English
Reflexions d'un arqueòleg glamurós 
Home arqueòleg, jo vaig agafar dades de l’INE i veus que hi ha províncies on els matrimonis del mateix sexe són fins a 13 vegades més freqüents que en altres. Si en comptes de províncies haguéssim agafat comarques o municipis els diferencials ja serien brutals.
Jo l’enquesta facebook em nego a fer-la perquè senzillament els meus amics de facebook només són uns 26 i no són pas representatius del conjunt de la societat precisament! Vaja, que em surtin un 95% d’universitaris o un 90% de persones d’esquerres o un 80% d’ateus no crec que sigui molt representatiu del conjunt de la societat…
Per altra banda, els esquerrans, els albins, els celíacs, els daltònics, els superdotats o els pelrojos que jo sàpiga no necessiten posar xifres del seu percentatge per tenir els mateixos drets civils i humans que tothom i el seu dret a viure, estimar i follar amb qui vulguin i a formar o no una família amb qui vulguin. Caure en aquest parany és com a mínim retrocedir 30 anys.
Completament d’acord!
El sentit del post no era, ni molt menys, legitimar les teories ultracatóliques, sinó demostrar la seva falsetat científica!
A part de saciar la meva malatissa curiositat sociològica!!
Pd: he de dir que la meva mostra està feta sobre un total de 212 persones!
Per cert, si mires les dades estadístiques de bodes el nombre de parelles de dos homes que es casen és el doble que parelles de dues dones que es casen…
O hi ha més gais que lesbianes o les lesbianes pateixen una pressió social major i estan més “reprimides”… Jo crec que totes dues coses! En ser més invisibles i en no questionar la sacrosanta masculinitat no tenen tanta pressió com de vegades tenim els gais fora de la família (en forma d’insults, agressions, amenaces etc. a l’escola, entorns laborals, etc). Ara bé, en contrapartida, tenen una major pressió familiar per ser “dones com cal”, aparellar-se amb un “mascle” i tenir-hi descendència (encara que els exciti tant fer sexe amb un home com una sabata i encara que de fet només es necessitin unes gotes d’esperma per ser mare). Per altra banda les dones tenen la capacitat de simular més la satisfacció sexual i òbviament la societat no dóna tan marge a una dona per decidir què fa amb la seva vida com amb un home.
Jo crec que ha de ser quelcom més profund que aixó rafa!
Precisament a TOTES les enquestes que cito els % de lesbianisme no arriben ni a 1/4 dels gais!
I no em val el tópic que estan doblement discriminades: la homofòbia patriarcal accepta molt millor que una dona adopti un paper masculí que al revés!
De fet una amiga meva lesbiana està peocupadissima per les poques dones homosexuals que coneix, fora d’Aire obviament! Mentre que de gais en te l’agenda plena!
Aquest si que és un veritable fenòmen inexplicable! Suposo que la negació de l’existència del plaer sexual femení des dels origens patriarcals al mesolític final/neolític inicial (VI mil·leni ANE) ha fet molt de mal… peró no es donen ja les condicions objectives per superar-ho???
Igual és que REALMENT n’hi han menys!
Crec que, com molt bé has dit en el post, el problema principal que té la determinació del percentatge d’homosexuals en la societat és la recança que encara hi ha de confessar-se homosexual.
Però si aquesta recança no hi fos, estic segur que sortiria un percentatge elevadíssim de gent amb inclinacions homosexuals.
aixx no sé si se m’ha entès, resumint els gais pateixen més pressió extrafamiliar i les lesbianes pateixen més pressió intrafamiliar.
En definitiva, està ben vist que una dona tingui un comportament a priori contrari al que el seu sexe dicta a la feina o al carrer i, en general en espais públics (sense anar més lluny les dones poden portar pantalons i el cabell curt, els homes no podem portar faldilles o el pentinat de Farrah Fawcett), però no que una dona tingui un comportament masculí a la llar. Se suposa que a la llar la dona ha de ser “femenina” (carinyosa, protectora, amb instint maternal i, per suposat, heterosexual).
Amb els homes passa al revés, no es tolera que una figura pública doni mostres de feminitat (un president del govern, un jugador de futbol, el cap d’una empresa… han de donar una imatge “masculina” i de “lider”, en definitiva el famós “macho alfa”), en canvi, de portes cap a endins o en cercles d’amics íntims es tolera més que un home sigui “díscol” o si més no se li dona més marge a un home que a una dona per les decisions que atenyen a la seva vida personal/sexual/sentimental. Sense anar més lluny a un home se li perdona més la solteria o la promiscuitat sexual que a una dona.
Mmmmm…. no se jo si m’acaba de convençer! Es una teoria correcte, peró segueixo sense veure pq nosaltres podem superar aquesta pressió social, manifestada inclús amb violència, o en alguns països pena de mort, i elles no!
doncs precisament la viabilitat d’una relació de parella depèn més de l’aprovació dels pares i germans que no pas de l’aprovació del teu cap o de gent anònima que no et coneix pel carrer!
Les lesbianes passen més desapercebudes pel carrer però t’asseguro que en el sí de la institució familiar no. I és que la dona té més obligacions familiars que l’home.
Així, tot i que els homes (gais i heteros) som més promiscus per naturalesa, les poques parelles gais que es formen quallen molt més que les de les lesbianes (que a priori són més “casamenteras”). El factor que ho explica és l’aprovació familiar (que no aprovació social) per viure on i amb qui et dongui la gana, que és molt més tolerant amb els homes que amb les dones. En canvi les parelles que formen les lesbianes tenen bàsicament obstacles familiars.
El patriarcat i l’heterosexisme tradicionalment han marcat les obligacions de l’home fora de la llar (treball, mili, “prestigi social”) i les de la dona dins de la llar. De fet si comparem un home hetero amb una dona hetero a l’home hetero sempre se li dona moltíssima més llibertat per escollir amb qui vol casar-se (encara que sigui d’una altra classe social, ètnia o religió o que simplement li caigui malament a la sogra) que a la dona hetero, a qui se li pauta molt més que el seu partenaire ha de ser del gust de la família.
Certament com tu dius, els gais patim més violència (de les lleis, i del carrer en forma de pallisses, insults, amenaces de gent que ni ens coneix però que no li agrada que existim).
En definitiva nosaltres rebem pressió exterior (el què diran els altres) mentre que les dones reben pressió “interior” (disgustaré als pares / germans….). El prestigi d’un home es juga fora de la llar i el d’una dona dins la llar. Per això encara moltíssimes lesbianes renuncien a ser felices i a tenir una vida sexual plena i es casen amb homes per tal de poder exercir el seu rol domèstic de mater familias. Diguem que suportar l’alè repugnant d’un home mentre aquest es desfoga sexualment és un petit preu a pagar per poder ser mare i “complir” amb les obligacions familiars.
Les dones són molt més conscients de la “cadena invisible” i del seu rol perpetuador que els homes. I avui dia una dona està disposada a aguantar moltes més coses en un matrimoni que un home (de fet, follar i conviure periòdicament amb algú que no t’atreu gens i fins i tot et fa fàstic és pecata minuta comparat amb les humiliacions i violència física que estan disposades a suportar moltes dones en el sí del matrimoni!).
Aquest experiment no s’aguanta per enlloc ;p
Però per ganes de fer safareig ho he comptat i em surt un 19% d’amics gais (d’un total de 88)
Tot rau en la hipocresia de la nostra societat. Hi ha homòfobs que declaren tenir amics gais perquè està de moda, queda bé i et dóna un aire més modern i cosmopolita.
No entendré mai la fixació de l’església amb els homosexuals. Que cremin a l’infern si volen, però que ens deixin tranquils. I si per altra banda som tan poquets, per què els sobrevaloren tant? El que em fot de debòeés la condescendència que gasten… van de bona fe per quarir-nos però te les van fotent.
Recordo una pel·licula sobre la vida Adam Kinsley, on es narraven els problemes que va tenir per poder desenvolupar el seu projecte i teoria. Molt recomanable.
T’ho posaré d’una altra manera històricament els homes han amagat la seva homosexualitat per por a represàlies de la llei (presó, pena de mort), laborals (quedar-se sense feina) o socials (ser la rialla del poble).
Avui dia, encara molts cantants i actors masculins amaguen la seva homosexualitat de forma pública per por a tenir menys ofertes de feina (però no tenen cap problema en viure la seva homosexualitat en cercles íntims), però no l’amaguen pas per por a “ferir els sentiments de la família”, de fet molts viuen obertament la seva homosexualitat de cara als seus cercles més íntims però s’inventen nòvies postisses per mantenir la feina. Ricky Martin o George Clooney són molt bons exemple d’això. Alan Turing o Oscar Wilde van ocultar la seva homosexualitat fins que els van “enxampar” amb raó, per escapar de la presó, no pas “per no donar un disgust als pares”.
O Jesús Vazquez, George Michael o Rod Hudson abans de sortir de l’armari: tots ells vivien la seva homosexualitat obertament en cercles familiars i íntims i l’amagaven en la seva vida professional per por a quedar-se sense feina i veure baixar els seus ingressos… fins que els van fer fora de l’armari i no van tenir més remei que reconèixer la veritat (George Michael va veure molt disminuïdes les vendes i Jesús Vázquez se n’ha sortitprou bé, perquè va aprofitar que ja que l’havien fet fora de l’armari per convertir-se en activista gai). Quan pitjor de tolerant sigui la professió amb l’homosexualitat menys sortiran de l’armari (com passa amb el món del futbol).
En canvi les dones històricament han amagat la seva homosexualitat per por a les represàlies familiars i “per por a morir soles”, no tant pel que pensessin els altres i en menor mesura per l’impacte en el món laboral ja que en una dona les dificultats per promocionar-se bàsicament són degudes a la compaginació d’obligacions laborals i familiars (el sostre de vidre).
En definitiva, històricament no ha calgut un aparell repressor estatal o social per reprimir l’homosexualitat femenina perquè la posició desventajosa de la dona en el sí familiar ja se n’encarregava d’autoreprimirla. Per això a Iran o Aràbia Saudita cal fins i tot la pena de mort per reprimir feroçment l’homosexualitat masculina i no cal ni una sola llei per reprimir amb la mateixa eficàcia l’homosexualitat femenina.
“Per això a Iran o Aràbia Saudita cal fins i tot la pena de mort per reprimir feroçment l’homosexualitat masculina i no cal ni una sola llei per reprimir amb la mateixa eficàcia l’homosexualitat femenina”
mmmm vaaal! D’acord! Aquest argument m’ha acabat de convèncer!
Jo no tinc Facebook, però pel que he sentit al meu entorn, una dona és més susceptible de tenir relacions homosexuals que no pas un home, ja que de contacte físic n’hi sol haver més entre dones que en homes. Totalment indemostrable i totalment inextrapolable, per això xD.
Per cert que quan el tema de l’entrevista és fotut de tractar, cal que els entrevistadors tinguin prou empatia per a aconseguir informació de l’entrevistat. És prou complicat. I a una enquesta, per les nocions d’estadística que tinc i pel que hi acostuma a mentir la gent, no li donaria cap credibilitat en aquest aspecte.
Estic d’acord amb el que diu que per a que una persona que pot estar reprimida (parlem dels anys 50 a EUA) sigui capaç de dir-te en una entrevista que ha manitngut relacions sexuals s’ha de ser molt bon entrevistador. Per això, m’atreviria a dir que les dades poden ser diferents.
Encara que sigui per saciar la teva fam sociologica… el meu resultat 5’1% total dels quals 3’7 gais i 1’4 lesbianes d’una població de 136 persones.
Una petita aportació per reflexionar. Esteu parlant de homosexualitat y heterosexualitat com si fossin dos compartiments estancs. Crec que el comportament humà es una cosa molt més complexa i que supera la creació de catégories.
He comptat com a bisexuals totes les persones que sé que han tingut relacions amb ambdós sexes!
Precisament Kinsley s’explaia explicant al seu estudi les diferents gradacions sexuals, afirmant que un 60% d’homes han tingut alguna experiència gai per mínima que sigui (aquí igual si se li va anar un xic la ma….)
No puc afegir res a l’encertat comentari de’n Rafel.
Aquest tema és molt social, per tant les enquestes i l’homosexualitat no lliguen gaire, em sembla que si fan una enquesta a l’Iran pocs gais sortirien.
Una petita aportació per reflexionar. Esteu parlant de homosexualitat y heterosexualitat com si fossin dos compartiments estancs. Crec que el comportament humà es una cosa molt més complexa i que supera la creació de catégories.
La bisexualitat no és més que la coincidència en la mateixa persona d’orientació homosexual i orientació heterosexual. No és una tercera orientació sexual. Simplement un/a bisexual és heterosexual i és homosexual a la vegada. Apa, ara ja em podeu dir bifòbic 😉 (és broma).
A veure, ho matiso, en certa manera tots som bisexuals tot i que tenim una de les dues orientacions sexuals en un nivell tan baix que per exemple en els homes impossibilita l’erecció i fa que siguem “impotents” a la pràctica amb un dels dos sexes (per exemple, els que ens autodefinim com a gais tenim problemes d’impotència si volem fer sexe amb una dona per molt “bona” que estigui, i això no vol dir que no ens agradi gens aquesta dona o que ens faci fàstic, sinó que ens agrada “una miqueta”, però no el suficient per molt que ens esforcem com per provocar la suficient dosi d’excitació com per tenir una erecció i/o despertar el nostre desig sexual).
En definitiva, ser homosexual exclusiu o un heterosexual exclusiu no vol dir que un dels dos sexes “no t’agradi gens” sinó que no t’agrada prou per desencadenar una resposta sexual suficient com per tenir ganes de tenir “marro” amb aquella persona i possibilitar una relació sexual (cal tenir en compte que en els mamífers l’absència de suficient resposta sexual impossibilita pràctiques com el coit, també en les dones, a no ser que es faci servir la violència física contra elles -violació-)
D’alguna manera els bisexuals no tenen aquesta “limitació” ja que poden sentir una resposta sexual el suficient intensa amb tots dos sexes. Però això no vol dir que siguin una orientació sexual a part ni allò tan cursi de què “s’enamoren de les persones sense fixar-se el que tenen entre les cames” (com si les diferències sexuals i allò que ens excita dels homes i les dones es limités a l’entrecuix). Simplement, en quant a la seva orientació, són heterosexuals i homosexuals a la vegada.
Dit això, les diferències i assimetries en la mecànica de la resposta sexual en homes i dones propicia que hi hagi moltes més dones bisexuals que homes bisexuals. En els homes la major importància dels estímuls visuals, la major immediatesa i rapidesa de la resposta i característiques fisiològiques com l’erecció marquen que estiguem més “decantats”. La sexualitat femenina és més plàstica en aquest sentit.
Lligant amb la meva teoria sobre la repressió de les lesbianes, el fet que hi hagi més dones bisexuals que homes bisexuals i menys lesbianes exclusives que gais exclusius provoca que finalment la majoria de dones bisexuals (per pressions externes) acabin aparellant-se amb homes i en canvi com que la majoria d’homes que senten atracció per homes senten aquesta atracció amb exclusiva, necessiten una pressió social per forçar-los a tenir pràctiques sexuals amb l’altre sexe (en definitiva com he dit abans, cap país ha necessitat amenaçar amb la pena de mort a les lesbianes i en canvi, històricament s’ha amenaçat amb la pena de mort als gais per intentar “modificar” el seu comportament i aquesta continua vigent en 12 països… per alguna cosa hi ha hagut històricament aquesta desproporció en la persecució legal contra gais i contra lesbianes).
No puc col·laborar… No tinc feisbuq!
Ni tuiter, ni demés andròmines.
L’agenda no em serveix per a res: hi tinc molta gent amb la que només he tingut relacions molt breus (professionals, normalment) i de la que no puc conèixer la seves inclinacions.
uf però aquestes enquestes són difícils de fer amb les amistats…si tens amics homosexuals, coneixeràs a més homosexuals, o depèn els teus interessos…per exemple a la facultat de comunicació hi ha molts homosexuals! si ens guiéssim per això jo diria que és més del 10%
A mi em surt un 20% (16% gais, 2% lesbianes, 2% bis)
conclusió, em falten amigues bollos.
però això no vol dir res, si hagués de fer el mateix amb quants amics meus del feisbuc són fanàtics del futbol, em sortirà un 1% pq no és el meu ambient.
Sense facebook, per tant, impossible fer percentatges, però si a la meva classe de a universitat èrem uns 70, ens coneixiem tots, hi havia un homosexual, dues lesbianes, i una bisexual.
Per tant, 5,7%
A l’entitat on faig voluntariat l’any passat èrem uns 21 i tant sols un era homosexual. Per tant, 4,76%
I a la meva classe de batxillerat erem 25 i només una era lesbiana. Per tant: 4%
D’aquí es pot concloure:
– que el meu entorn ha estat clarament hetero, i no sé si reflecteixo la societat.
– que a mesura que he crescut h conegut més homosexuals.
– i que sobretot conec lesbianes i no homosexuals.
Però clar no és l’experiment que buscaves, però m’ha fet gràcia calcular-ho.
Ui, al meu Facebook només aplega al voltant d’un 1%, però està molt lluny de la realitat. Òbviament.
Fe d’errates al meu comentari: a part de faltes i temps verbals mal posats (era tard i em va malament el teclat), les lesbianes també són homosexuals, és a dir, hauria d’haver dit homosexual masculí i femení, perdó
Resultats de la meva enquesta segons el meu facebook:
Per cada home heterosexual hi ha 3,5 homes gais!
Per cada dona lesbiana hi ha 7 dones heterosexuals!
Dones hetero: 26,92 %
Homes hetero: 15,38 %
Dones lesbianes: 3,85%
Homes gais: 53,85%
En fi, molt representatiu del conjunt de la societat no és…
Destacar com a dada curiosa que dels homes antics companys d’universitat, un 50% són hetero i un 50% són gais… sí, era una facultat de lletres.
Els que teniu més de 100 i fins i tot 200 amics al feisbuc… realment són amics? us parleu habitualment amb ells? Vaja, jo no sóc precisament el colm de la socialitat però flipo amb la penya.
Els meus 200 amics son: facultat + esplai + companys de 50 excavacions diferents per on he passat + colla de diables + amics del barri!
No hi ha res com formar part d’associacions Rafa!
[…] d’un arqueòleg glamurós La ploma més àcida de la xarxa « Quans homosexuals hi ha a la societat? Llista Negre: JOSEP MIRÓ I ARDEVOL, el KKK convergent. Novembre 17, 2009 Avui aquest […]
¿que porcentaje de zoosexuales habrá? Este se cepilló a su caballo: http://www.elmundo.es/america/2009/11/05/estados_unidos/1257416194.html
Si la relación homoanimal es mutuamente consentida ¿pensais que deberia ser ilegal la zoosexualidad?
Comparar la sexualitat humana (Hetero, homo o bi) amb l’animal tan sols cap dins una ment malalta, degenerada i cristiana com la teva!
Si se libera la sexualidad de los tabues cristianos, ¿cual es la razón para considerar enferma una relación con un melón, una muñeca hinchable, un chocho de latex y/o con un chiuaua chupaconejos? ¿Quien dice que un vibrador anal está bien y otra práctica que no hace mal a nadie es enfermiza? ¿o al final tú vas a ser un inquisidor?
Jo no dic que sigui una relació malalta, simplement no és una relació humana, ja que no es dona entre essers humans. PUNT I aixó es una dada objectiva i racional, no metafísica ni opinable.
Plantejar que una relació amb un esser no humà és humana, o del mateix nivell que la humana és el típic i tòpic argument tronat, cutre i caspós dels cristianofeixistes com tú per negar la igualtat de drets al gais i lesbianes.
Es obvio que se pueden clasificar las folladas como humanas/nohumanas. Lo que no me acabas de decir es si las no humanas están bien o las consideras aberraciones, qye te veo hecho una puritana. Además está todo el sexo pseudohumano, con muñecas, robots, simios depilados, esclavos o incluso la necrofilia, siempre tan sabrosa.
Chocoloco desbarres. Els animals no són en sí subjecte de drets, ni firmen contractes, etc… Si un gos mossega a un home no se’l jutja en un tribunal ni té un advocat defensor, sinó que unilateralment un comité d’experts decideix si a l’animal se’l sacrifica, se l’envia a una gossera, etc… mai es prén en consideració si la decisió és “justa” o “conforme al dret” ni es podrà “recòrrer o anul·lar la sentència” perquè el concepte de justícia només s’imparteix en relació als humans.
Els animals no tenen drets ni deures, senzillament perquè no tenen la capacitat jurídica per exercir-los, per això en el nostre ordenament jurídic la zoosexualitat ni és legal ni és il·legal. I en tot cas en cap país del món els animals signen contractes ni se’ls reconeix majoria d’edat. Per tant tan fora de lloc està casar-se amb un dofí com arrendar un pis a un cavall, fer un contracte de compra-venda amb una formiga, que un peix signi un contracte de treball o que un mico adquireixi un seient de diputat al parlament. Qualsevol d’aquests actes jurídics requereix que tots els implicats siguin persones amb capacitat jurídica per a realitzar aquell acte jurídic. I les lleis són les que determinen qui té capacitat jurídica per realitzar cada acte jurídic particular.
De la mateixa manera, una persona sense capacitat jurídica (per exemple algú que estigui en coma o que estigui desaparegut o que senzillament sigui una persona clandestina que no figuri en cap registre civil) no pot fer cap mena d’acte jurídic a no ser que es designi un substitut per a la persona desaperguda o en coma o que es regularitzi la situació de la persona que no figura en els registres. Amb els morts passa el mateix. Que jo sàpiga no firmen contractes ni tenen drets ni deures (en tindran els familiars en relació a la custòdia del cadàver en tot cas) i les seves propietats, i els drets i obligacions relacionats amb aquestes, passen a altres persones vives (d’altres s’estingeixen, com el dret a vot o la personalitat jurídica i amb ella el matrimoni: quan un dels dos membres de la parella mor el matrimoni s’estingeix).
El que sí està penalitzat és el maltracte per part d’humans als animals i en aquest sentit obligar a un animal a tenir relacions sexuals podria ser perfectament considerat una forma de maltractament animal.
Sobre si “està bé” o “està malament”, francament a mi no em preocupa més enllà de les repercussions que tingui en els humans (per exemple que un grup de zoòfils exterminés o robés tots el bestiar de consum humà i impedeixi als humans que ens alimentem, o que un necròfil posés en perill la salut pública). Per altra banda com he dit, sense que els animals arribin a ser considerats subjectes de drets, sí que es penalitza que els humans els maltractin (però jurídicament és un tema que només implica als humans, no es reconeix a l’animal com a “víctima” amb “dret a defensar-se” ni amb “dret a denunciar” ni se’l cridarà a declarar en cap judici). En aquest sentit les pràctiques sexuals amb animals es podrien considerar una forma de maltractament animal i ser penalitzades (per als humans que hi participen s’entèn).
De tota manera és obvi que chocholoco sap tot això de sobres i que només ho escriu per provocar.
Per altra banda un tema que se’ls sol oblidar als neocons és que en el nostre ordenament jurídic el matrimoni civil és un contracte, i que és independent del matrimoni religiós, de la filiació (doncs aquesta es reconeix i és subjecte de deures i drets hi hagi o no matrimoni pel mig) i fins i tot del dret de família (el cònjuge no es qualifica com a familiar sinó com a figura diferent, la del “cònjuge”: el matrimoni no crea cap vincle familiar entre les persones casades, en tot cas dos persones casades o no casades en virtut de la filiació -que no té res a veure amb el matrimoni- poden compartir un mateix vincle familiar amb la descendència que tinguin en comú però això no crea cap vincle familiar directe entre ells. El matrimoni regula els drets i obligacions respecte als cònjuges, i només de forma indirecta respecte a la família (per exemple la pressumpció de paternitat del marit a no ser que es demostri el contrari).
Vaja, que segons el dret espanyol, matrimoni és una cosa i família una altra ben diferent. Ho dic perquè és un absurd dir que el matrimoni entre parelles del mateix sexe “destrueix la família” ja que en el nostre ordenament jurídic la “família” és independent del matrimoni civil.
Ja que treieu tanta bilis contra els gais i lesbianes, treieu-la també contra tots aquells que van contra el vostre concepte de família que us agradaria que fos l’únic vigent en les lleis: divorciats, pares i mares solters, ajuntats, gent estèril que es casa -aquí incloc també la gent que per edat ja no es pot reproduir-, gent que es casa sense la intenció de tenir fills (totalment legítima en el cas del matrimoni civil que no obliga a tenir fills)… cadascun d’aquests col·lectius supera en nombre al de gais i lesbianes!!!
És molt revel·lador que treieu tanta bilis contra els gais i lesbianes que volen exercir determinats drets i no trobeu igualment “amenaçadors” els altres col·lectius força més nombrosos i que també questionen el vostre concepte neocon de família… Diu molt sobre les vostres veritables motivacions que no van més enllà de l’odi, l’estigmatització i qui sap si l’extermini d’una minoria que no us agrada.
El 10%? em sembla poc…hi ha molta societat armaritzada i molts heteros amb dubtes…com sempre he dit…NO HAY HETEROS…HAY COPAS DE MENOS. XDDDDDDDDDDDDDDDDDDDD
He fet l’experiment i al meu facebook hi tinc agregat un 17,3 de gays envers un 82’7 d’heteros. Cap lesbiana i cap bisexual reconegut!
Si la mateixa prova la fes al messenger el percentatge canviaria a un 70 % de gays.
Per cert si fes la mateixa prova discriminant entre catòlics i ateus els primers tot i ser la majoria de la societat serien la minoria del meu cercle social.
I si em fixes amb qui comenta el meu blog diria que el 75% gays, el 20% dones i homes heteros potser un escas 5%.
Joder, a mi m’en ixen 14% al Facebook!! Trencant les estadístiques!