h1

Ciència, cultura i mercat

Novembre 12, 2009

La balaça entre la ciència i la conciència

El passat 26 d’octubre llegia al diari El Pais un article de Rodriguez Ibarra en el que venia a justificar les retallades al pressupost d’I+D+i, sota la excusa neoliberal que en temps de crisi i amb un pressupost deficitari l’estat només es pot permetre el luxe d’invertir en allò que generarà un creixement econòmic immediat i que aquelles investigacions que no presentessin un utilitarisme mercantil de provada eficàcia podien esperar temps millors.

I aquí ens trobem els professionals de la investigació i la gestió del Patrimoni Cultural, esperant eternament un futurible període de bonança que no acaba de venir mai, contemplant impertèrrits com tot Europa ens passa la ma per la cara deu cops.

Com a exemple el meu currículum: llicenciat amb una mitjana de Notable alt, la meva intenció era fer el doctorat sobre l’economia a les societats caçadores-recolectores del Paleolític Mitjà, un tema apassionant que, segons alguns especialistes, pot tenir la clau sobre el gran enigma de la prehistòria: la extinció de la darrera espècie humana anterior a la nostre, fa 25.000 anys, els neanderthals.

Al darrer curs de carrera ja col•laborava amb el Centre Superior d’Inevestigaions Científiques, estava vinculat a un grup de recerca, tenia una taula pròpia al Laboratori i vaig llençar-me de cap a l’anàlisi i l’excavació d’un jaciment neandertal intacte dels Pirineus catalans, tema amb el que vaig fer un Treball de Fi de Carrera, qualificat amb una Matrícula d’Honor.

Vaja, que era la jove promesa del meu departament i, tal com tothom esperava de mi, em vaig matricular als cursos de doctorat, demanant 11 beques pre-doctorals a totes els institucions públiques que n’atorgaven: Ministeri de Ciència, d’Educació, Generalitat, UAB, CSIC, Departament de Prehistòria, Diputació de Barcelona, Ajuntaments varis

I la resposta sempre la mateixa: NO! Si amb les meves qualificacions, avals i projectes hagués estudiat Enginyeria, o qualsevol cosa relacionada amb la construcció m’haurien fet reverències sobre una catifa vermella, però els funcionaris deurien pensar que amb això dels cavernícoles no es vendrien gaires xalets adossats.

I clar, com un no viu del aire, no vaig tenir més remei que abandonar en sec tota la meva investigació, que encara avui resta inèdita, per tal de passar-me a l’arqueologia privada o “de salvament”, aquesta si, relacionada amb la construcció.

Des d’aleshores he publicat articles en revistes científiques, he fet conferències, públiques o en congressos, sempre gratis et amore, invertint hores i temps propi per pur amor a la Història, ja que jo, a diferència del 90% dels meus companys de professió, encara penso que l’arqueologia es quelcom més que recollir caixes de pedres i ossos, per emmagatzemar-los en infinits i foscos de passadissos de museus, on esperen que algun dia la cultura desperti de l’anestesia del totxo i el formigó, i algú es molesti en fer-ne un estudi.

I la veritat… quasi que prefereixo que hagi estat així! Que faria ara amb un títol de Doctor, sense experiència ni cap possibilitat d’accedir a una plaça de professor universitari o investigador a Catalunya, ja que a la meva especialitat es convoca una plaça a dit cada dècada??

Tan sols em sap greu pels pobres paleolítics… ells no tenen la culpa que l’economia actual no tingui el més remot interès en investigar com funcionava una societat sense desigualtats socials ni plusvalies!

Advertisements

15 comentaris

  1. M’ha agradat molt aquest post mig autobiogràfic, mig reivindicatiu. A aquest país no hi ha manera, per la policia, les autovies i subvencionar la venda de cotxes sempre hi ha diners. L’investigació, el transport públic, la ciència i cultura queden molt be als discursos, però a l’hora de la veritat: a passar gana, no hi ha diners per això.
    I la teva professió i passió queda a la banda del que es considera prescindible, i en som tant a aquesta banda…


  2. Al ram de la construcció no hi ha massa beques tampoc…


  3. Els governs només contemplen el curt termini (un cop instal·lats o confirmats en la poltrona han de començar a preparar les properes eleccions), i això de la cultura, la recerca i el coneixement no proporciona vots, ignorant que són factors imprescindibles per garantir el desenvolupament de les societats. Ànims Arqueòleg, el mon necessita professionals que creguin en el que fan.


  4. La nostra societat valora el guany immediat al del mig llarg termini. El dinaer fàcil ens ha dut a l’atzucac econòmic on som ara i malauradament els dirigents que són elegits no estan al cas del que està passant.

    No es valora la potencialitat de les paersones, sinó la seva influència i cartera, i que un socialista hagi fet les declaracions que ens has dit… doncs ja ho diu tot.

    Ànims, que no no som pocs els que fem la nostra feina amb una estima que va més enllà de la nòmina!


  5. Glamboy, aquesta discriminació de determinats camps en la investigació passava fa 5-10 anys, ara ni això. Avui dia els enginyers o tenen enchufe o treballen en feines per sota de la seva qualificació (i quan dic per sota de la seva qualificació, dic que amb un mòdul mitjà de FP haguessin accedit a la mateixa feina)! I després tenen el morro de dir que falten vocacions d’enginyers!!!


  6. Jo ja fa molt de temps que sóc al cap del carrer. Aquestes són coses que ja no val la pena ni discutir. I a un article recent de la revista Nature diuen que els fons d’I+D s’han parat per l’inexperiència de la Sra. Garmendia! Com si algun cop n’hi haguèssin hagut!

    Jo, la meva recerca, me la pago jo procurant treballar el mínim indispensable per sobreviure i dedicant tot el temps lliure a cercar llibres i documents que la majoria de la gent consideraria poc més que escombraries.

    Tots les meus colegues s’han indignat perquè no he firmat el manifest per l’investigació, però jo sóc així. Ja sé que no és com hauria de ser, però no tinc ganes de donar-me cops de cap contra un mur infranqueixable.
    Digue’m individualista!


  7. Això s’acabaria si posèssim fi a la rèmora de la rendibilitat econòmica. El 75% de la força de treball del món és no remunerada (treball domèstic, de subsistència, voluntariat, col·laboracions, etc.) així que potser caldria plantejar-se altres mecanismes de garantir una vida digna als homes que no passin per haver-se de vendre per un salari i que permetin dedicar-se a la pròpia vocació.
    I si, a l’estat espanyol encara està tot més fotut. Que inventen ellos, you know. I no és un tòpic, hi han treballs sociològics que expliquen el caràcter espanyol.


  8. Equiliquà… un post que parla d’uns dels perquè vaig abandonar l’arqueologia.

    La definició que fas del treball de l’arqueòleg a un dels últims paràgraf és ideal per definir una més de les decenes de raons que em van portar al desengany: “…recollir caixes de pedres i ossos, per emmagatzemar-los en infinits i foscos de passadissos de museus, on esperen que algun dia la cultura desperti de l’anestesia del totxo i el formigó…”.

    Tinc altres moltes raons. Però exposaré només una d’aquestes ja que analitzar-les totes seria fer una tesina:
    Estar a punt de quedar-me de per vida o, millor dit, de quedar-me per tota la meva mort, engullit per les runes d’un forat ple de merda, d’uns 4 metres de profunditat, al costat de la M-45… l’Spielberg segurament no haurà pensat mai en una mort tan ideal pel seu Indiana Jones…

    Però la seguretat a la feina i les condicions laborals que pateixen els arqueòlegs ja serien “otro cantar”… al que convido a l’arqueòleg glamurós que “canti” algun dia per aquí… i si no… ja cantaré jo, ja… jajaja


  9. El dia que trobi una plaça de funcionari en qualcom gens relacionat amb l’arqueologia, no dubtis Toni que em posaré a cantar cual diva de zarzuela!


  10. Aps! heu de sabr que vaui he publicat el meu segón article científic!
    Feia taaan de temps que havia entregat el text a la revista que ho havia oblidat per complert i ha estat tota una sopresa!
    Encara no està tot perdut a l’arqueologia catalana…?


    • Enhorabona!
      No n’hi ha dos sense un tercer… oi?


  11. Crec que els recursos de l’Estat són molt escassos i al pas que anem ho seran infinitament més. Retallar en I+D+i és una barbaritat a llarg termini però no tot és I+D+i. Crec que s’han de promoure sectors competitius i fomentar tècniques, tecnologies i estudis que aportin guanys de productivitat a la llarga, i ho sento, però crec que l’arqueologia, mal que em pesi perquè m’agrada, no entra en aquest paquet.


    • Val, peró les excavacions SON OBLIGATORIES segons la llei per tal d’edificar en llocs on hi han restes arqueològiques!!
      Proposes, doncs, legalitzar l’expoli o eliminar la llei de Patrimoni donant via lliure als especuladors que edificarien sobre Empuries, si els deixessin?


  12. Per cert, m’ha arribat que al Vicente Llull li han donat un milió d’euros per excavar un megajaciment argàric (cultura del argar, per a qui ho vulgui buscar a la wikipedia) a Múrcia.
    Unos tanto y otros tan poco!!!!


    • Vas tard Eva! Aquest gossip el sé jo des del Agost!
      No estas a la onda eh!!
      I és bastant més de la xifra que apuntes!



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: