Quans homosexuals hi ha a la societat?

No us heu preguntat mai quin percentatge de persones amb tendències sexuals fora de la normativitat heterosexista hi ha  al la nostre societat? No? Doncs bé jo si i forces sociòlegs també, així com diversos ultres catòlics obsessionats en dir que som quatre gats, per tal de negar-nos la igualtat de drets.

A continuació us exposaré les diferents teories plantejades fins al moment i finalment desenvoluparé un experiment ideat per mi, pel qual us demanaré col·laboració!

Teoria clàssica d’Adam Kinsley (llegiu-la aquí)

Publicada en dos volums als anys 1948 i 1953, es tracta de les conclusions d’un ampli estudi sobre el comportament sexual de la societat americana dels anys 40/50, on bàsicament arriba a la conclusió que un 10% de la població realitza habitualment pràctiques homosexuals i que, al menys un 60% dels homes i un 33% de les dones, han tingut una relació a al seva vida amb algú del mateix sexe. L’estudi es va realitzar a partir d’entrevistes directes a més de 20.000 persones.

Crítiques a la teoria: Els ultra-catòlics han assenyalat com a pegues del estudi que Kinsley era expert en insectes, no tenia rigor metodològic i que a la seva mostra estaven sobre representats col·lectius com els xaperos o els presos, especialment els condemnats per delictes sexuals.

Teoria ultracatòlica (llegiu-la aquí)

Es basa principalment en una enquesta realitzada l’any 2003 per l’Institut Nacional d’Estadística d’Espanya que sota el títol “Encuesta de Salud y Hábitos Sexuales” (només amb homes) afirmava que tan sols el 3% reconeixia haver tingut esporàdicament relacions homosexuals i un mísere 1% tenia relacions exclusivament gais. Segons aquest percentatge a Espanya hi haurien escassament 300.000 persones homosexuals.

Algunes coses interessants del estudi eren que el percentatge de gais pujava segons l’entorn fos urbà, tingués estudis superiors o un sou elevat.

Crítiques a la teoria: El 80% de les persones varen declinar participar a l’enquesta, la qual cosa desvirtua totalment l’estudi i ta sols posa de manifest que al 2003 existien encara molts perjudicis per sortir del armari, inclús en una enquesta anònima. Aquest índex tan baix no encaixaria ni de conya amb els xifres d’assistència a manifestacions, discoteques o altres actes destinats a la comunitat GLTB.

L’experiment de l’Arqueòleg

Es molt senzill i us demanaré que el repetiu a veure que us surt: es tracta d’agafar a totes les vostres amistats de Facebook, comptar quantes son homosexuals i fer-ne un percentatge! Descarteu casos dubtosos, per molta ploma que tinguin, per tal d’afinar el resultat!

A mi m’ha sortit un 11,6% (8,6% de gais, 2% de lesbianes i un 1% de bisexuals) i a la meva amiga Intrèpida Libèl·lula un 10,5%. Curiosament… el mateix resultat de la Teoria Clàssica d’Adam Kinsley!!

Clar que nosaltres som homosexuals, vivim en un entorn urbà, progressista i tenim estudis universitaris…

I ara us toca a vosaltres !!

TÒPICS GAIS *Gai Super Compromés vs Marica Mala*

Avui aquest blog acull un esperat cameo: la confrontació entre els punts de vista de dos amics meus un Gai Super Compromés i una Marica Mala que es dedicaran a destripar els tòpics gais com si de dues gates en zel es tractessin! Que comenci la lluita!!

Establiments per a gais, associacions gais, pàgines web per a gais… no sou molt tancats? La normalització no passa per barrejar-vos amb el comú dels mortals? Us agradi o no el món és en un 90% hetero.
GSC-> Bé, crec que aquest és un tema de discussió etern. El quid de la qüestió és que ningú diu que ser d’una tribu urbana o tenir unes aficions determinades sigui ser un gueto. Ningú té cap mena de recel perquè hi hagi un bar de heavies o penyes futbolístiques, i sí per que hi hagi un bar de gais, la qual cosa vol dir que encara hi ha una mica d’homofòbia encoberta. Considero que l’ambient és una opció més com una altra que, a més, no està tancada als heteros gayfriendly i que suposo que continuarà tenint molta clientela fins que no passi res perquè dos nois o dues noies vagin agafats de la mà o es facin petons pel carrer en qualsevol barri de l’extrarradi o en qualsevol petit poble de la nostra geografia.

MM-> Siguem clars: nosaltres tenim més estil, glamour, posem millor música i sobretot ballem millor que la xusma vulgar hetero. Tu has vist mai un hetero ballant Beyonce? Noi oi? Ni ho veuràs! Son genèticament incapaços! Es evident que no ens podem barrejar en un mateix local! Si ells volen vindre a admirar-nos, sempre tindran la porta oberta!

I què me’n dius de la promiscuitat? No hi ha molta superficialitat a l'”ambient”? Les parelles gais són molt inestables…
GSC-> Un altre topicàs. Jo mateix porto 12 anys amb la meva parella. El sexe és una part de la vida de les persones i bé, suposo que els gais, pel fet d’haver estat històricament obligats a viure al marge de la societat han desenvolupat un tipus de relacions més lliures pel que fa al sexe. Diguem que van fer de la necessitat virtut. Però això no és ni millor ni pitjor, és diferent. A més, crec que això de l’actitud amb el sexe té més a veure amb el sexe masculí o femení que amb l’orientació sexual. Per alguna cosa les lesbianes tenen fama de que a la segona cita se’n volen anar a viure plegades! Tòpics a part, crec que si mirem a la gent jove d’avui dia, no hi ha pràcticament cap diferència entre la vida sexual d’un noi gai o la d’un noi heterosexual de la mateixa edat, cosa que és un símptoma de progressiva normalització del fet homosexual.

MM-> Imagina per un moment que vas a una biblioteca amb un servei de préstec senzill, eficaç i ràpid. Que preferiries, rellegir mil cops el mateix volum, o anar variant? Nosaltres ens hem deslliurat de les institucions creades pel patriarcat heterosexista per transmetre la propietat, com son el matrimoni i la monogàmia i hem descobert una nova dimensió de plaer infinit basat amb la varietat, l’accessibilitat i la immediatesa sexual.

Em sembla molt bé que hi hagi gais i lesbianes, però és necessari treure tanta ploma?
GSC-> Quin mal fa la gent amb ploma? No peguen ni insulten a ningú o si ho fan no té res a veure amb la ploma que tenen! Penso que la ploma és un dret. Ara bé, de la mateixa manera que és un dret, no és cap obligació i hi ha moltíssims gais i lesbianes que no se’ls hi nota i són tan gais o tan lesbianes com els que “se’ls hi nota”. Tots podem i hem de conviure.

MM-> Al que tu anomenes ploma jo li dic “glamour” i és un superpoder secret que posseïm els gais i que ens permet augmentar fins a límits insospitats la nostre sensibilitat  en totes les seves vessants, adoptant un rol de clara superioritat davant la vulgaritat. Aquest poder, a més ens permet comunicar-nos amb les Dives però, com a contrapartida, al tenir una capacitat sensorial potenciada, tendim a interpretar de forma exageradíssima cada un dels nostres gestos o sentiments, per efímers que siguin.

En el tema del sexe, encara que molts ho negueu, jo crec que sempre hi ha un que fa més d’home i un altre de dona… No parleu sempre d’actiu-passiu?

GSC->Mira, tants caps, tants barrets. A més, la sexualitat és una cosa molt rica així que perquè limitar-se a un rol? Amb això hi ha molts tabús i prejudicis. Ser home o dona o tenir una orientació sexual concreta no determina les pràctiques sexuals que t’agraden ni els rols que pots adoptar. Cal una segona revolució sexual i desprendre’s de moltes cotilles! Això sí, facis el que facis, que sigui sexe segur!

MM-> No te res a veure!! Jo sempre que m’he enrollat amb un hetero o amb un noi en aparença molt masculí ell ha acabat fent de passiu! Aprofito també, per fer proselitisme del preservatiu i de la prova del vih!

És cert que ho teniu més fàcil per lligar?
GSC->Ja m’agradaria! Jo crec que és al contrari, que al ser una minoria t’has de buscar més la vida! A més, la facilitat per lligar depèn del caràcter de la persona, no de la orientació sexual.

MM-> Doncs si, per que negar-ho, es facilíssim! Com ja he dit abans, al no ser esclaus de les institucions i complexes heterosexistes, hem deslligat conceptes tan absolutament antagònics com amor i sexe, practicant aquest darrer com un esport físic!

De vegades no sou una mica intolerants? Sempre acuseu d’homòfob a qui dissenteix amb vosaltres! De vegades teniu la pell massa fina!
GSC->El que passa és que la major part de la homofòbia quotidiana queda com dissimulada i ens passa desapercebuda. Homofòbia no és només una banda de skin-heads que van a apallissar homosexuals. L’homofòbia ens afecta a tots, per començar als mateixos gais i lesbianes en forma d’autorebuig i autocensura! Crec que es frivolitza massa sobre un tema tan greu. Per altra banda avui dia és obvi que hi ha una homofòbia activa i activista des de sectors vinculats al conservadurisme i a la jerarquia eclesial.

MM-> Em nego a respondre aquesta pregunta al ser clarament homòfoba!!!

Ens recomanaries alguna peli o llibre de temàtica GLBT?
GSC-> I tant, per començar si no l’heu vista, la pel•lícula “Maurice” basada en un llibre d’E.M. Forster (el llibre també és excel•lent). La novel•la “El lenguaje perdido de las grúas“, de David Leavitt, és un altre clàssic. Sobre homosexualitat i adolescència, us recomanaria “Beautiful thing“. I per a qui vulgui ficar-se en temes més teòrics i conceptuals, “Reflexiones sobre la cuestión gay“, de Didier Eribon, que ve a ser a l’homosexualitat el que és el “Segon sexe” de Simone de Beauvoir als estudis sobre la condició femenina. Per a pares despistats, un gran clàssic, escrit amb un estil planer amb participació de l’Associació de Pares i Mares de Gais i Lesbianes, és “Entender a los que entienden” de Joanaina Escalas. No he vist encara la peli de “Mi nombre es Harvey Milk“, però pinta molt bé!

MM-> Tots els directors de cine i escriptors amb una mica de criteri son homosexuals declarats o encoberts, per tant TOTES les obres d ela literatura universal i de la història del cine, en realitat tenen una trama oculta GLTB! TOTES!!! Si no sou capaços de trobar-la es que encara no heu desenvolupat suficientment el vostres superpoders glamourosos!

Un blog molt HETEROgeni

Encara no em puc arribar a creure l’increïble resultat de l’enquesta en la que, de moment, ha participat un major nombre de lectors (37) i, com podeu veure al gràfic superior, gais i lesbianes representen, amb prou feines, un míser 16%, empatats amb bisexuals però a anys llum de l’aclaparadora majoria absoluta d’heterosexuals que arriben al 57% de lectors! Si fins i tot ha participat  un asexual i tres de dubtosos!

Com s’explica aquesta composició tan sorprenent del meu públic? Doncs, com a científic social he proposat diferents hipòtesis:

–Hipòtesis 1: Els homosexuals menteixen compulsivament a l’hora de contestar a les enquestes i els excita morbosament fer-se passar per heteros.

–Hipòtesis 2: El 57% d’heteros en realitat representa una massa aduladora de “mariliendres”, noies fascinades pel mon gai, la seva música i la seva llibertat; eternes solterones frustrades, incapaces de trobar cap home que els ompli tant com els seus amics homosexuals.

–Hipòtesis 3: El concepte pejoratiu que tinc jo dels heterosexuals (garrulos semianalfabets incapaços d’establir cap tema de conversació més enllà de futbol-cotxe-tetas) es fals i en realitat son persones secretament cultes i sensibles que en la foscor i la soledat de la seva habitació s’alliberen del rol-macho que es veuen obligats a interpretar de cara a la galeria i aprofiten per escriure poesia i llegir aquest blog.

–Hipòtesis 4: Realment el meu blog té una composició de lectors igual a la de la societat real i la orientació sexual no és un factor que determini en absolut la tipologia de webs que un llegeix i, per tant, podem deduir que s’han superat tots els perjudicis homofòbics i actualment vivim en una feliç arcàdia hippie de germanor i bonrollisme.

–Hipòtesis 5: Tot és obra d’una conspiració secreta obrada per un grup de trolls carlistes ressentits que volen minar la meva moral.

En tot cas ja teniu a punt la nova enquesta en la que, de ben segur, trobarem de nou, sucoses sorpreses!

PD: La vinculació del color rosa al grup “heterosexuals” ha estat establerta de manera aleatòria pel programa SPSS.

I aquests 40.000 d’on han sortit??

Estimats lectors és per mi un veritable orgull anunciar oficialment que aquest blog ha superat, en els seus 11 mesos escassos d’existència, les 40.000 visites!

I us preguntareu, amb raó, d’on ha sortit tanta gentada… doncs bé la resposta és ben simple: si he de fer cas a les estadístiques de WordPress, un 2,8% provenen del Top de blogs en català de WordPress (on, modèstia a part, acostumo a aparèixer uns 2 o 3 cops per setmana), un 1,3% del meu antic blog a La Coctelera, un 4% venen de la suma dels 4 blogs i flogs que més m’han enllaçat (Xfar, Nemo, Pau i Ferran).

Però… i la resta?  On son el 93% de les visites que falten? Tenint en compte que les meves habituals entrades no es comptabilitzen… la única solució és Sant Google! I al·lucineu amb les bestieses que arriba a teclejar la gent en aquest servidor per arribar fins aquí (tan sols és un petitíssim “best of“):

– “perquè no puc tenir sexo, tinc 30 anys“: Doncs perquè ningú en ple us de les seves facultats se n’aniria al llit amb una persona capaç de cercar una cosa així per Internet!!

-“fotos pornos gordos peluts“: No gràcies, prefereixo els prims sense gaire pel!

– “Mónica Naranjo és un hombre”: Un home no fa els galls de “Desátame” ni de conya!!

– “el meu xicot m’ha deixat per sempre”: I li expliques al Google?? No m’estranya que t’abandonin…

– “quiero xupar el penis”: Me too!

– “que tinc que fer per ser perruquer”: Ehhm… ser gai? No sé si es suficient, o si, a part, et demanen un títol…

-“mi ex es una puta.com”: Busca millor a soyunrencoroso.org!

-“britney ciu”: Després de rapar-se, conduir borratxa i agredir periodistes, la seva següent bogeria podria ser fer-se convergent… no m’estranyaria!

-“no soc lesbiana ho sento”: I al Google que cony li importa??? Com si vols ser necròfila!! ES UN BUSCADOR, NO UN PSICÒLEG!!

– “soc vergonzosa”: idem!

– “un dia porno en la piscina”: Vaig escriure un relat ambientat en una piscina, però era un drama gens pornogràfic!!

-“significat de treure de polleguera”: Quan una veïna teva posa Bisbal a tota canya un Diumenge a les 8:00, quan tu has tornat a les 7:00 amb una ressaca brutal.

CONSERVAPÈDIA: Com està el pati…

L’altre dia vaig descobrir, gràcies a “Dalt s’arbre” (el blog d’un ex-company de feina), un insegotable pou de freakisme, una veritable mostra de fins a on pot arribar a tergiversar la realitat una ideologia fanàtica: es tracta de Conservapedia, la versió gore de Wikipèdia realitzada per la ultradreta americana amb la finalitat de recopilar totes les seves prespectives religioses i anticientífiques en una sòla web. El millor de tot es que intenten recobrir les seves delirants paranoies amb suposats estudis pseudocientìfics del any de la Quica, tergiversant dades i confonent en tot moment opinió amb informació.

Aquestes son algunes de les perles que hi podem trobar, a mode de tast!

– ATEISME: Estudios recientes relacionan el ateísmo como causa fundamntal del suicidio, como el Doctor Reverendo Robert S. MacArthur. En 1894 (!!!), declaró lo siguiente en relación con el ateísmo y el suicidio: 
” El Doctor Martin impulsó que una gran causa de suicidio és el ateísmo. Es, según él, un hecho notable que donde el ateísmo prevaleció más, allí los suicidios son más numerosos. En París, un censo reciente mostró un suicidio a cada 2,700 habitantes.”

– DINOSAURES: Los dinosaurios vivían en armonía con otros animales, (probablemente incluso en el Jardín del Edén) comiendo sólo vegetales;  pares de cada especie de dinosaurio fueron tomadas en la Arca de Noé durante el gran diluvio y fueron preservados de ahogamiento, muchos de los huesos fosilizados de dinosaurios se originaron durante la matanza en masa de las inundaciones  y, posiblemente, algunos descendientes de los dinosaurios tomado a bordo del Arca aún están entre nosotros.

– GAI:  El estilo de vida gay, descrito des de la era victoriana, confoma la parte  inmoral de la actividad sexual, contrario a la moral establecida y, por lo general, consistente en una flagrante promiscuidad. Los actos homosexuales van en contra de Dios, del diseño original de un hombre y una mujer para convertirse en una sola carne.  La homosexualidad puede derivar en enfermedades graves como SIDA, MRSA, sífilis, gonorrea, hepatitis, càncer anal, o sighellosis; además los gays tienen una mayor tendéncia a consumir drogas, tabaco, alchol, abusar de menores, agredir sexualmente a sus parejas o cometer asesinatos. Las lesbianas, además, desarrollan más rápidamente la obesidad.// També podem trobar un interessantissim apartat de com curar la homosexuaitat… en fi!

– PREHISTÒRIA: La Tierra tiene una antiguedad de 6.000 años, fecha calculada a partir de la genealogia de Adán descrita en la Bíblia. (No hi ha cap entrada pel mot Neanderthal, ni per cap homínid, i tampoc existèixen definicions dels diferents períodes de la prehistòria com Paleolític o Neolític).       

 – FEMINISME: Ideologia surgida del sufragismo para obtener el derecho de voto para las mujeres en el año 1900 en los Estados Unidos y el Reino Unido. En el decenio de 1970, sin embargo, los liberales canviaron el sentido del tèrmino para  defender el aborto y las funciones sexuales idénticas o cuotas para las mujeres en el ejército y en la sociedad en su conjunto, promover el lesbianismo y destruir la família tradicional. Las feministas detestan a las mujeres que son felices en las funciones tradicionales, como ama de casa, y, sobre todo, odian aquellas mujeres que prefieren usar vestidos en vez de pantalones. También se niegan a tomar el apellido del marido cuando se casan, a pesar de la confusión y la complejidad que esto causa.

Animo als editors de la web que creein una entrada sobre mi, com a definició d’Anticrist, per exemple! Tenint en compte que soc prehistoriador, gai, ateu, feminista, marxista i materialista, jo crec que m’ho mereixo, no?    

PD: No vull reobrir el debat sobre si el relativisme científic és o no de dretes, però tan sols deixo constància que un  dels seus temes en el seu fòrum de debat és “There is no objective truth“….aquí queda!

PPD: No us perdeu aquest video  que fa una crítica al creacionisme emprant arguments de la biologia genètica! Molt bó!

El consultori sexual i sentimental de LILY & DEBBY

Antenció lectors d’aquest blog! Es per mi un veritable honor anunciar la inminent col·laboració estrella de dues reputades especialistes mundials en afers sexuals i amorosos: Miss Lily Put i Debby Fijarme.

Elles ho saben tot sobre sexe i amor: no hi ha detall ni problemàtica que els hi resulti aliena, tot allò que la vostre perversa ment pugui arribar a imaginar en les solitaries nits de luxuria elles ja estan aburrides de fer-ho!

Així doncs s’han decidit a obrir un consultori per resoldre els vostres dubtes i qüestions que us plantegi la vostre vida sentimental i sexual, així com aconsellar-vos per poder caçar el vostre Princep Blau! I com fer-ho? Doncs bé, elles respondran ben aviat als vostres comentaris, que podeu deixar aquí fins al proper Dilluns de Pasqüa, dia en que jo tornaré de vacances.

En el cas que us faci vergonya teniu dues opcions: o bé deixeu el comentari emprant un pseudònim eròtico/festiu (en plan POL VAZO, per exemple) o bé començeu la frase amb el tópic “Jo tinc un amic que…” . Podeu preguntar tot alló que se us passi pel cap, real o imaginari, tan rebuscat i provocador com us vingui de gust: elles poden amb tot!

Blogs gais de dretes: si, existèixen.

 

En un país en el que la dreta es troba representada per els elements més reaccionaris i ultres de les profunditats cavenàries, pot semblar extrany i estúpid que hi hagin persones obertament homosexuals que es posin al costat polític que ha destinat totes le seves energies a negar els nostres drets i ens ha tractat com a malalts mentals, però heu de saber que si alguna cosa ens agrada als gais és donar la nota i cridar l’atenciò.

I no estic parlant de sectors discrepants amb la línea oficial del PP, propers al sector moderat de Gallardón, no!! Les bitàcores que us presenaré a continuació son properes a la ala radical COPE- Mundo-E$peranza Aguirre. A vegades m’he arribat a plantejar si realment no pot ser tot un muntatge i en realitat son heteros camuflats o és el mateix Partit Popular fent una campanya d’imatge…    

· Fan fatal: Aquest blogger ha creat una cadena de sil·logismes a partir del fet que Alaska és amiga del talibán radiofònic ultra Federico Jimenez Losantos i col·labora en el seu programa fent una secció del cor, ergo-> es de dretes, ergo-> tota la “movida madrilenya” va ser un moviment neoliberal i els gais que segueixen les consignes de PSOE/IU en realitat estan alienats per els col·lectius GLTB que viuen de dels subvencions del Govern.
Pero a veure Reina… Alaska pot tindre les amistats que vulgui, però bé que es manifesta el dia del Orgull al costat dels teus teves odiades asociacions i dels partits d’esquerres, que han estat qui ha aconseguit que ens donin els nostres drets, mentre el teu estimadissim Federico deia aquella mítica frase de “este Gobierno solo habla con catalanes, maricones y terroristas, a ver cuando lo hace con gente normal“. I la movida, estimada, estava promoguda per Tierno Galvan alcalde socialista de la capital.

· Aquiles en Madrid: Un blog d’un gai ultraespanyolista que ridiculitza als homosexuals d’esquerres (“mariprogres” i “maris de Chueca“, ens anomena) i diu que ens hem venut a un president pro-etarra únicament a canvi del matrimoni, que ha estat com un xantatge emocional per segrestar la nostre conciència i comprar el nostre vot.  Segons ell fer lleis contra la homofòbia és atacar la llibertat d’expressió i els temaris a favor de la igualtat de drets a “Educació per la Ciutadania“, és manipulació pro-comunista.
En fi, hi ha d’haver de tot en aquest món, però realment sento pena i llástima veient com algú malgasta el seu temps i talent llençant-se pedres sobre la seva teulada amb tanta dedicació. Segurament Aquiles seria molt feliç al franquisme amb les Lleis d’escandol públic i de “vagos y maleantes” emprades per ficar a la presó a qui es saltés la moral cristianofeixista.

· El camino de la felicidad: Aquest blogger defensa que no s’haurien de destinar tants recursos a les campanyes contra el VIH dins la comunitat GLTB per tal que s’ens deixi d’equiparar amb malalts; creu que hauriem de trencar amb la  imatge de promiscus i donar un gir cap a la monogamia, alhora que condemna la persecució dels gais  Cuba, que utlitza com a paradigma per ficar al mateix sac a stalinistes, IU, PSOE i a tot aquell que no pensi com ell.
S’em posa la pell de gallina quan escolto arguments contra les campanyes de preveció sexual; els arguments pro-monogàmia em semblen respectables però és una opció personal igualment respectable que la promiscuïtat i finalment dubto que hi hagi ningú als partits d’esquerres que vulguin implantar res semblant al castrisme al nostre estat.

A veure, per una part m’en alegro que dins del PP hi hagin secotrs obertament gais, tan de bo algun dia aquest partit ens deixi de tractar com una lacra i no representi una violenta amenaça a la nostre dignitat, però es evident que avui no és així, ni molt menys.
No crec que calgi recordar les cosntants declaracions homofòbiques els liders populars (qué donaria tema per 20 posts) per evidenciar com d’errats estan aquests miserables traidors i quintacolumnistes. I jo com a gai no puc deixar de demanar el suport per els partits que han fet bandera de la nostre causa i recordar-vos que els drets es defenen amb el vot.

PD: Tinc un troll!! Siii! Llegiu els comentaris i ho veureu!

Heath Ledger i la homofòbia cristianofeixista

El mateix dia que la majoria de blogs i webs de temàtica homosexual ploraven la mort als 28 anys de Heath Ledger,  el mític protagonista de Brockeback Moutain,  em vaig assabantar via Ambiente G que una secta cristiana, l’eglesia baptista de Westboro, liderada per un ultra anomenat Fred Phelps, ha convocat una manifestació al seu funeral per denunciar que aquest actor “era un pervertit que ha promogut l’expansió de la homosexualitat i Deu ha fet bé castigant-lo amb la mort“(!!!). I aixó que ell era hetero!

Aqusta esglesia és la mateixa que va convocar també marxes de protesta durant els funerals dels soldats nordamericans morts al Irak, amb pancartes que donaven les gràcies a Deu pel càstig a la nació per permete l’existència de gais i lesbianes dintre d’una campanya titolada “Deu odia als gais” on acusen als homosexuals de ser els causants dels atemptats del 11S.

Amb tota la raó del mon fa poc Louis Therox va editar un documental sobre ells anomenat “The most hated family in America” que podeu veure aquí:

.

I per si no en tenieu prou mireu la foto que acabo de trobar mitjançant el Blog d’en Nemo: son els nostres cristianofeixistes particulars, un skin a la a una manifestació de “El Foro de la Familia” recolzada com no per el PP.

PD: Aquest blog va obtenir ahir 240 visites (sense comptar les meves) que es mooolt més del que mai havia aconseguit ni en els meus somnis més humits, alhora que va arribar als 50 comentaris en un sol post! GRÀCIES A TOTS I TOTES!!!

PPD:El proper post que publicaré dissabte serà el SEGON CAMEO!! wowowo 

Diàlegs reals en una estació de tren

El post d’avui no és fruït de la meva imaginació ( ja m’agradaria) sino que va tindre lloc fa poc a l’estació de Renfe d’Arc de Triomf a les 17:00 de la tarda. “AG” soc jo i “Mr.X” l’extrany personatge que em vaig trobar.

 

Mr.X– Eiiii AG, tiuuu, quan de temps!! Que és de la teva vida??

AG– Perdona? Ens coneixem de res?

Mr.X– Oi tant! Però xavaaal, com ho pots haver oblidat?? Tu i jo anàvem junts  a classe a 1r i 2n d’EGB, tu t’asentaves dos pupitres davant meu!

AG– Ehhh bé, espera, espera… doncs no! No et recordo en absolut!  Potser el petit detall que hagin passat 20 anys pot haver-hi influït una mica… no trobes?

Mr.X–  Potser si, però es que jo tinc una memòria fotogràfica! No hi ha detall que se m’escapi per molt temps que passi. Ai per cert! Que t’en recordes d’en D.S.?

AG– Si! D’aquest si!

Com oblidar al meu primer amor preadolescent quan encara estava mig sortint del armari? Nosaltres dos erem els dos únics nois d’aquell col·legi de capellans que odiavem jugar a futbol a l’hora del patí i al darrer curs de la ja desapareguda EGB ens varem fer inseparables.

Un ros despampanant, atlètic, d’ulls blaus, un xic tímid i que, amb la conya i el jiji-jaja, al viatge de final de curs de vuité ens vàrem mig enrollar. De fet sempre havia tingut l’espina clavada de pensar que si ell no s’hagués canviat d’institut al curs següent qui sap si no hagués acabat passant alguna cosa seriosa entre els dos.

Mr.X – Doncs fa un parell de setmanes es va matar en un accident de tràfic. 

AG– QUEEEE???

Mr.X– Jo sempre li deia que no corres tant, AG, però li agradava molt la velocitat i es veu que sortia d’una discoteca de Barcelona havent begut una mica i mira…

AG– Em deixes de pedra…

Mr.X– La seva família destroçada, just s’acabava de casar i esperava un fill. Ui! Aquest és el meu tren AG, encantat d’haver parlat amb tu! Fins una altre!

AG– Ehhh mmm… això… adeu…  

“Els crims d’Oxrfod” vs “XXY”

Avui, un cop superat el profund debat metafísic sore les essències de la pàtria, us deixo amb la meva valoració personal i crítca sobre dos films que he tingut el plaer de disfrutar darrerament al cinema.

Els crims d’Oxford

Àlex de la Iglesia ha abandonat definitivament qualsevol resquici del humor i la ironia tan desfasades i gamberres que havien acompanyat la seva filmografia des de “Acción Mutante“, l’ arxiconeguda “El dia de la Béstia” o la multipremiada “La Comunidad“.

En aquest film ens mostra un argument madur i profund sobre uns seguit  d’assassinats, mal disfressats de morts naturals, ocorreguts en l’entorn del claustre de la prestigiosa Universitat d’Oxford i que seran investigats per un jove becari predoctoral interpretat per un Elijah Wood molt allunyat també del seu passat com a hobbit.

Les virtuts d’aquesta història recauen amb una genial  Leonor Walting de secundària i sobretot amb la acertada recreació del claustrofòbic i endogàmic ambient universitari.

Com a defectes de la pel·licula cabria assenyalar un ritme narratiu al meu gust en alguns moments excessivament lent i un fil argumental que pateix les mateixes mancanes que ja haviem vist a “La habitación de Fermat“: ens fa creure en tot moment que la solució del enigma és una metateoria matemàtica que donarà sentit a l’exitència del Univers sencer, quan en realitat descobrim al final que la resposta a tot plegat és més pròpia d’una novela d’Agatha Cristie.

AQUÍ PODEU VEURE EL TRAILER 

PD: Lucia Etxebarria també dedica el seu post d’avui a parlar sobre aquest film.

XXY

L’argentina Lucia Puenzo s’estrena com a directora d’un llargmetratge  amb una història fascinant sobre la misteriosa i desconaguda sexualitat d’un noi/a adolescent que viu recluït i amagat amb la seva família en un petit poble de les profunditats rurals argentines per tal d’estar a salv de les males llengües de Buenos Aires.

La argument, tot i que podria haver donat molt més de si, es troba ben desenvolupat i en manté enganxats en tot moment davant dels inesperats girs dramàtics del guió, que ens porten a qüestionar-nos els nostres clixés, perjudicis i tòpics sobre les relacions exisents entre sexe, orientació sexual i gènere a la nostre societat.

En quat a la intepretació destaca el ja clàssic Ricardo Darín, que fa un meritori paper de pare protector, davant la gèlida i inexpressiva actriu protagonista o el desorientat adolescent que, el pobre, no entén res del que succeeix als seu voltant ni al seu interior

 AQUÍ PODEU VEURE EL TRAILER