h1

Artur Mas: Mite, Rite i Culte a l’Emperador

Setembre 27, 2014
#aaa

Ego Sum Lux Mundi

Aquest matí hem assistit a un nou ritual d’aquest curiós moviment mil·lenarista, el Nou Independentisme català. Un acte purament administratiu com la signatura de la  Convocatòria d’una Consulta, del qual ja m’he manifestat molts cops a favor, ha esdevingut una recarregada performance on les masses exaltades adoraven al Messies, com si fos Moisès baixant del Sinaí amb les Taules de la Llei.

Era necessari aquest barroquisme histriònic? Sospito que si. Emile Durkheim defensa que tota religió es un conjunt de mites i rites i que, per tant, no pot existir un moviment basat en la fè que no reuneixi als seus fidels en congregacions on socialitzar les seves creences, perpetuar els seus mites i projectar una catarsi col·lectiva plena d’emocions viscerals que alienen de la realitat objectiva. Cal disfressar-ho tot de cerimònies solemnes, marxes de torxes, fotografies lacrimògenes, coreografies de masses i declaracions sentimentals plenes de frases rimbombants. No fos cas que algú recordi durant massa temps les retallades, l’atur o  la compareixença del criminal corrupte i mafiós Jordi Pujol ahir al Parlament. Aquí un sobiranisme cívic, progressista, racional i calmat com el d’Escòcia, no té lloc.

Aquells que defensem la Consulta simplement per radicalitat democràtica, sense participar del cerimonial d’aquesta religió laica, estem passant per una incòmode vergonya aliena i es d’agrair que ICV-EUiA avui s’hagin abstingut de participar-hi.

Artur Mas no s’ha estat de regalar-nos una nova ridícula superstició numerològica. Després de la malaltissa fixació per la xifra de 1714, que vorejava el Trastorn Obsessiu Compulsiu, ara ha signat el Decret número 129, ja que ell suposadament és el president nº129 de la Generalitat. Un cop més ens trobem davant l’absurda idealització de l’Antic Règim, com si la Generalitat feudal del s.XIV fos remotament una institució democràtica. En absolut! El primer President fou el bisbe de Girona, Berenguer de Cruïlles, un ferm defensor de la Inquisició, el qual no es presentà a cap elecció sinó que fou escollit a dit pel braç eclesiàstic. Segons  la mitologia inventada del Tricentenari, això era Viure Lliures” clar…

##aa

Temple Romà d’August a Barcino

Posats a trobar reminiscències històriques en les efemèrides al dia d’avui, a mi m’ha vingut al cap que l’actual Palau de la Generalitat es troba edificat sobre el Fòrum romà de l’antiga Barcino, just sobre el Temple d’August (del qual encara es conserven quatre columnes en un edifici proper) del qui aquest any es compleixen 2.000 anys de la seva mort. Un edifici on les masses podien retre culte religiós a un líder polític que era venerat com un Deu i que va servir per mantenir subjugat i alienat tot el Mediterrani, sota un mode de producció esclavista, durant quatre segles. No m’ha deixat mai de fascinar com un punt geogràfic tan concret ha pogut concentrar aquest poder político-religiós, dos mil anys després. Tindria August les seves cheerleaders com Carme Forcadell?

Doncs res, ja falta poc perqué vegem si la Profecia del Nou Ordre que ha d’arribar el 9N es compleix o si, d’un cop més, el mil·lenarisme ha errat de data i messies. Jo, per la meva part, no m’estaré de donar la meva àcida opinió, sempre lliure i rebel, li molesti a qui li molesti.

PD: Per cert, el Decret s’ha signat a la Sala Verge de Montserrat, divinitat romànica adorada pel nacionalisme català conservador com a tòtem tribal, amb una imatge de Sant Jordi, patró de Catalunya de fons. El boligraf usat per Mas ha esdevingut ja un “fetiche” sagrat i serà exposat al Museu Nacional d’Història de Catalunya. En fi…

Anuncis

16 comentaris

  1. still rocks!


  2. […] […]


  3. Enviado de Samsung Mobile


  4. Tot i estar molt d’acord amb el teu post, m’agradaria matitzar que als emperadors romans no se’ls divinitzava mai en vida, de fet en temps d’August res més lluny de la realitat que el tractament a l’emperador tingués aquestes nocions trascendentals. Va ser a partir de Dioclecià, ja a inicis del s. IV, quan els emperadors van començar a ser venerats com a ésser amb característiques divines.


    • Si si, efectivament, aquesta es la principal diferència entre el culte a August i a Artur Mas. Merci pel comentari


  5. Molt d’acord en la lectura que fas dels aconteixements, no sé en quin grau d'”històrics”, la expressió “barroquisme històric” molt encertada, de vergades em pregunto si és que no hi hauran masses historiadors al voltant d’aquest procés, que cansats de rellegir la història tenen ganes d’escriure-la abans fins hi tot que es produeixin els esdeveniments, una curiosa forma de fer història.

    El ritualisme que està arribant això, en la meva opinió deixa molt a les clares les motivacions atàviques del procés, es troba molt a faltar les llums de la raó, que no dic que no hi puguin haver, però la foscor del nacionalisme no vol posar les llums, potser el que veuríem no seria tan bonic.

    A mi m’agradaria votar, per aquesta i moltes altres qüestions, Lleis òmnibus incloses, però aquella frase de ens estem fent trampes al solitari que ens la podem aplicar perfectament en aquest procés.

    La gent de la resta de l’estat espanyol que no els agrada tampoc el regne d’Espanya en la seva construcció monàrquica i capitalista podrien perfectament fer-nos el retret de dir-nos. – Durant 30 anys heu estat sobre representats en el parlament Espanyol tenint un pes específic molt per sobre del vostre pes demogràfic, els vostres representants han pactat, condicionat i per tant són responsables polítics subsidiaris i de facto de la merda que hi ha a Espanya i ara voleu fotre el camp i deixar-nos tota la merda. Molta Barra diria un Gallec, un Asturià, un Càntabre o un Canari que tampoc li agrada el que es cou i a sobre no han tingut tant de pes en la política estatal.

    Bé ja saps que m’agrada el blog, pq sobre tot hi veig llums, i amb les llums ens hi podem veure i triar el millor camí.

    Una salutació


  6. La llàstima és que amb la llei de consultes catalana la única cosa que podrem votar és la decoració nadalenca de la Plaça Sant Jaume i això ho sap prou bé l’August President, que per això duia una corbata amb les ratlles cap avall quan signava el decret de convocatòria de la consulta, en contra de la norma que dicta que per donar impressió d’optimisme s’han de portar cap amunt, com va fer en Rull (vegeu la foto al web oficial de propaganda pagada per tots)


  7. […] Aquest matí hem assistit a un nou ritual d'aquest curiós moviment mil·lenarista, el Nou Independentisme català. Un acte purament administratiu com la signatura de la Convocatòria d'una Consulta, d…  […]


  8. Totalment d’acord amb el que dius, no obstant, personalment diria que valoro més el que s’ha fet que el com. M’explico, tots sabem que els polítics s’han apuntat “a misses dites” a tot això i, per tant, ara en recullen fruits (i atacs), i tots ho podem criticar i amb tota la raó. El més important i que diferencia el fet d’altres que es van viure és precisament que els polítics s’hagin adherit a la demanda social, a banda que el govern central, amb el seu tancament a tot, hagi ajudat bastant de manera involuntària. Salutacions.


    • El fet que una demanda tingui cert suport social no significa forçadament que sigui bona per si mateixa, que sigui majoritaria, ni d’obligat compliment, ni que no estigui impulsada des de certa oligarquia. Pot ser així, o no. Significa, simplement que els seus partidaris estan molt motivats.


  9. L’Artur només ens demana que creiem cegament en ell i l’alabem com si fos un deu, tampoc es tan demanar, no? Que et costa!


  10. La fixació del nacionalisme per unes xifres i unes dates determinades és evident. Ja sabem per què en Mas ha escollit el 2014 (1714 + 300) per fer la seva consulta. Però, per què precisament el 9 de novembre?

    La propaganda institucional ja ens ho ha començat a recordar: “El 9-N tens una cita”.

    Una cita! Potser no us n’heu adonat, però el 9 de novembre és el dia en què la senyora de la cançó “Un ramito de violetas”, de la Cecilia, rebia l’esmentat obsequi del seu admirador secret. Cada 9 de novembre, sens falta.

    Casualitat? Qui sap… Segur que hi ha una connexió que se m’escapa.


  11. no cal ser molt avespat per veure qui defensa el dret a decidir i treure conclusions.

    El dret ha decidir el que en cada àmbit de poder correspongui el tenim des del mateix moment que es va aprovar la constitució, es en aquest sentit qe’ls defensors del dret a decidir a Catalunya estan dentando el poder des de fa molts anys i mai ens han permès aquest dret.

    Exemples? moltíssims!! però un que es seficente significativo.- Els ajuntaments tenen el poder de les recalificacines del sòl, se’ns ha consultat alguna vegada sobre aquestes requalificacions i planificació amb el que possiblement s’hagués evitat l’especulació tan salvatge de l’habitatge?

    no, mai ho han fet i per a això no necessitaven el consentiment del constitucional ni el permís del govern de madrid. com açò una infinitat de qüestions que aquests demòcrates s’han passat pel forro i que ara es vulguin recobrir amb l’immaculat mantell de la puresa democràtica fa olor a una altra presa de pèl.


  12. http://www.lavanguardia.com/politica/20141005/54417655908/un-miembro-de-la-junta-electoral-de-la-consulta-renuncia-por-falta-garantias.html

    Una mica d’esperança 🙂

    Segueixo el teu blog, molt interessant, salut 🙂



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: