Posts Tagged ‘barcino’

h1

Artur Mas: Mite, Rite i Culte a l’Emperador

Setembre 27, 2014
#aaa

Ego Sum Lux Mundi

Aquest matí hem assistit a un nou ritual d’aquest curiós moviment mil·lenarista, el Nou Independentisme català. Un acte purament administratiu com la signatura de la  Convocatòria d’una Consulta, del qual ja m’he manifestat molts cops a favor, ha esdevingut una recarregada performance on les masses exaltades adoraven al Messies, com si fos Moisès baixant del Sinaí amb les Taules de la Llei.

Era necessari aquest barroquisme histriònic? Sospito que si. Emile Durkheim defensa que tota religió es un conjunt de mites i rites i que, per tant, no pot existir un moviment basat en la fè que no reuneixi als seus fidels en congregacions on socialitzar les seves creences, perpetuar els seus mites i projectar una catarsi col·lectiva plena d’emocions viscerals que alienen de la realitat objectiva. Cal disfressar-ho tot de cerimònies solemnes, marxes de torxes, fotografies lacrimògenes, coreografies de masses i declaracions sentimentals plenes de frases rimbombants. No fos cas que algú recordi durant massa temps les retallades, l’atur o  la compareixença del criminal corrupte i mafiós Jordi Pujol ahir al Parlament. Aquí un sobiranisme cívic, progressista, racional i calmat com el d’Escòcia, no té lloc.

Aquells que defensem la Consulta simplement per radicalitat democràtica, sense participar del cerimonial d’aquesta religió laica, estem passant per una incòmode vergonya aliena i es d’agrair que ICV-EUiA avui s’hagin abstingut de participar-hi.

Artur Mas no s’ha estat de regalar-nos una nova ridícula superstició numerològica. Després de la malaltissa fixació per la xifra de 1714, que vorejava el Trastorn Obsessiu Compulsiu, ara ha signat el Decret número 129, ja que ell suposadament és el president nº129 de la Generalitat. Un cop més ens trobem davant l’absurda idealització de l’Antic Règim, com si la Generalitat feudal del s.XIV fos remotament una institució democràtica. En absolut! El primer President fou el bisbe de Girona, Berenguer de Cruïlles, un ferm defensor de la Inquisició, el qual no es presentà a cap elecció sinó que fou escollit a dit pel braç eclesiàstic. Segons  la mitologia inventada del Tricentenari, això era Viure Lliures” clar…

##aa

Temple Romà d’August a Barcino

Posats a trobar reminiscències històriques en les efemèrides al dia d’avui, a mi m’ha vingut al cap que l’actual Palau de la Generalitat es troba edificat sobre el Fòrum romà de l’antiga Barcino, just sobre el Temple d’August (del qual encara es conserven quatre columnes en un edifici proper) del qui aquest any es compleixen 2.000 anys de la seva mort. Un edifici on les masses podien retre culte religiós a un líder polític que era venerat com un Deu i que va servir per mantenir subjugat i alienat tot el Mediterrani, sota un mode de producció esclavista, durant quatre segles. No m’ha deixat mai de fascinar com un punt geogràfic tan concret ha pogut concentrar aquest poder político-religiós, dos mil anys després. Tindria August les seves cheerleaders com Carme Forcadell?

Doncs res, ja falta poc perqué vegem si la Profecia del Nou Ordre que ha d’arribar el 9N es compleix o si, d’un cop més, el mil·lenarisme ha errat de data i messies. Jo, per la meva part, no m’estaré de donar la meva àcida opinió, sempre lliure i rebel, li molesti a qui li molesti.

PD: Per cert, el Decret s’ha signat a la Sala Verge de Montserrat, divinitat romànica adorada pel nacionalisme català conservador com a tòtem tribal, amb una imatge de Sant Jordi, patró de Catalunya de fons. El boligraf usat per Mas ha esdevingut ja un “fetiche” sagrat i serà exposat al Museu Nacional d’Història de Catalunya. En fi…

h1

Ruta per la Barcino Romana!

Abril 13, 2009

Us preguntareu que ha estat de la meva vida en aquests dies en que no he actualitzat el blog, oi? Doncs bé la resposta és ben senzilla: he fet un viatge de 2.000 anys en el passat per visitar les runes romanes encara visibles d’una ciutat avui anomenada Barcelona, però que en el seu dia portava el topònim de “Colonia Agusta Faventia Paterna Barcino”.

Segur que ara el dubte que us assalta és quina màquina del temps he emprat per fer aquest estrany viatge. No us hi escarrasseu, és més senzill que la física quàntica! Tan sols m’ha calgut la vista i els meus coneixements arqueològics per anar descobrint darrere cada cantonada del barri gòtic una nova pista de com vivien senyors i esclaus a les seves domus fa, tan sols, dos mil•lennis.

barcino

Per començar ens plantem en un bon lloc cèntric:La Plaça Catedral, on encara resta en peus parts d’un aqüeducte reconstruït que canalitzava aigua a la colònia al s.I i que avui forma part de la paret del temple cristià.

aqueducte

Seguint la pista dels aqüeductes de la ciutat hem anat a parar al carrer Duran i Bas on, entre les pedres de la paret d’un edifici encara en us, observem esmaperduts com s’amaguen, ben camuflades, les arcades  d’aquesta singular construcció hídrica hidràulica.

columnes

Però deixem-nos de tanta aigua i submergim-nos de ple en el món sagrat amb les majestoses columnes Temple d’Agust, que s’alcen imponents en un pati de veïns d’un Centre Excursionista darrera la Plaça Sant Jaume, on estava situat el Fòrum a l’antiguitat… en el fons no ha canviat tant la cosa no? El centre polític del poder segueix situat exactament al mateix lloc!

vilamadrid

I ja que estem místiques, que tal si donem un cop d’ull al cementiri de la Plaça Vila de Madrid? Aquí arrenglerats veiem els coloristes sarcòfags que contenen celosos les urnes senyorials un cop incinerats, ja que, cal recordar-ho, la inhumació no entrarà en vigor fins al cristianisme.

muralla

Però clar que una vila romana no es res sense la seva respectiva muralla! Les originals, que daten de la fundació colonial, han desaparegut pràcticament sota l’asfalt urbà, però les del s.III encara se’ns mostren ben visibles en alguns racons del casc antic, com aquest, a pocs metres de la Catedral, on veiem parts d’una de les torres emmurallades.

porta

Els fragments de muralla visibles son molt nombrosos, però jo em quedo amb aquesta porta que, camuflada al Carrer de la Palla Regomir, acomiada aquest  diacrònic viatge, sense que abans us recomani de tot cor realitzar pel vostre peu aquesta ruta, acabant el recorregut amb d’una obligada visita a les excel•lentment museïtzades runes del Museu d’Història de la Ciutat, aprofitant que els diumenges a la tarda ara es gratuït!

PD: Text, imatges i retocs made by me, que soc un motivat de la vida! Gràcies F.M. per acompanyar-me i evitar que el meu nefast sentit de la orientació em fes acabar a Cuenca!