23 coses curioses sobre el 23F
febrer 23, 2012
1- El 7 d’Agost de 1980 el diari d’ultradreta El Heraldo Español publicava un article, sota el pseudònim de Fernando Latorre, on s’animava a donar un cop d’estat contra el Congrés i proposava al General Armada com a líder.
2- A mitjans de 1980 el general Armada va enviar un informe polític al Rei en el qual proposava rellevar a Adolfo Suarez de la presidència del Govern mitjançant una moció de censura amb el suport de dissidents d’UCD, PSOE i AP. El govern podria estar presidit per una autoritat militar. El text es va filtrar a la premsa tot i que no es va arribar a publicar. Suarez va arribar a declarar que la opció de posar un militar al Govern amb el suport del PSOE era un pla descabellat.
3- El 22 d’Octubre de 1980, el General Aramada es va reunir en secret a Lleida amb Enrique Múgica, nº2 del PSOE. Armada assegura que Múgica veia amb bons ulls posar un militar de cap d’estat. Jordi Pujol va confessar recentment que Múgica l’havia sondejat sobre la possibilitat de situar un militar al front del govern
4- El 12 de Novembre de 1980 el General Armada es reuneix amb el Rei en un refugi de muntanya de la Vall d’Aran, durant llargues hores. Es desconeix el contingut de la conversa.
5- El 5 de Febrer de 1981, Manuel Fraga, líder d’AP, va anotar al seu diari: “Todo son rumores. Una vidente menciona un golpe de estado para el dia 24”.
6- El dia 13 de Febrer de 1981, la policia rep l‘informe d’un confident que apunta a un cop d’estat pel dia 23. No li donen cap credibilitat.
7- El dia 18 de Febrer de 1981 la revista “Spic”, d’aviació i turisme, en un article firmat pel seu director es rumoreja amb la possibilitat d’un cop d’estat pel dia 23 de Febrer.
8- Entre el 15 i el 20 de Febrer de 1981: l’influent periodista Emlio Romero, que havia estat acomiadat per Suarez com a cap de premsa del Movimiento, proposava obertament, en una columna del diari conservador ABC, donar un cop d’estat i posar al General Armada al front.
9- El 19 de Febrer Manuel Fraga (AP) anota al seu diari: “Si se quiere dar el golpe de timón, el cambio de rumbo que todos sabemos que és necesario, se nos encontrará dispuestos a colaborar.”
10- Els dies previs al cop d’estat l’ambaixada americana rep informes de la CIA sobre la imminència del cop d’estat. L’ambaixador és un tal Terence Todman, ultradretà i anticomunista qua havia finançat cops d’estat a llatinoamèrica. El dia 13 de Febrer Todman es reuneix amb el General Armada a Logroño.
11- El 20 de Febrer de 1981 les bases americanes de Rota, Torrejón, Morón i Saragossa estaven en estat d’alerta. Vaixells americans de la IV Flota van patrullar el litoral Mediterrani i el mateix 23F un avió yanki d’intel·ligència electrònica va sobrevolar la península.
12- El 22 de febrer de 1981, el dia abans del cop, el diari d’extrema dreta El Alcazar publicava una foto buida del congrés amb una fletxa. Si s’unia la fletxa amb el text de l’article es podia llegir la frase “Antes de que suenen las 18:30 del próximo Lunes” Aquesta és la hora exacta en que Tejero va entrar al Congrés.
13- Els autocars on van anar els militars fins al Congrés van ser escortats per la unitat d’elit del CESID, dirigida pel comandant José Luís Cortina, un ex-falangista que havia simpatitzat amb Manuel Fraga en un gabinet d’estudis del qual va sorgir Alianza Popular, l’embrió del PP.
14- Els únics mitjans de comunicació que van publicar una edició especial condemnant de forma rotunda el cop d’estat i defensant la democràcia sense matisos des del minut zero van ser El País (amb 6edicions especials des de les 21:00h) i Diario 16 (edició especial a els 24:00h).
15- L’únic partit polític en tot l’estat que va fer un comunicat de condemna del cop va ser el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) i els sindicats, la Unió Sindical de Policies i CCOO qui va convocar una vaga general aquella mateixa nit (gràcies Joan Coscubiela per aquest detall que desconeixia).
16- 4.000 persones es varen manifestar a favor de la democràcia a la carretera de San Jerònimo (Madrid), a pocs metres del Congrés, durant tota la nit del 23F amb algun incident per part de grups d’extrema dreta
17-Dues de les tres úniques persones que no es van seure durant el tiroteig , Santiago Carrillo (PCE) i Gutierrez Mellado (UCD), ja havien coincidit anteriorment en un altre cop d’estat: el 18 de Juliol de 1936, quan ambdós es trobaven a Madrid. Mellado era un dels líders de la 5a columna feixista que atacava la ciutat i Carrillo era responsable de la seva defensa.
18- Tejero va intentar presentar-se a les eleccions amb un partit d’extrema dreta anomenat”Solidaridad Española” amb el lema “Mete a Tejero en el Congreso“. Afortunadament va ser un fracàs estrepitós.
19- El 19 de Febrer de 1982 es va celebrar el judici contra els autors del 23F. El govern de Leopoldo Calvo Sotelo va limitar al màxim la llista d’implicats (tan sols 33) per no tornar a enfurismar a l’exèrcit. Va ser un judici militar, amb un tribunal endogàmic i el més llarg realitzat mai a la Història d’Espanya fins a la data d’avui.
20- El 14 de Juny de 1982 hi va haver un estrany atemptat quàdruple contra 4 seus del CSID que, tot i ser adjudicats a ETA, molts sospiten que en realitat es tractava d’una advertència dels sectors més ultres del mateix CSID per tal que no s’investigués la seva relació amb el 23F.
21- Tejero i Milans del Bosch van acusar en tot moment al Rei d’estar al darrere del cop. Armada va jurar fidelitat absoluta a la Corona i, paradoxalment, la va desvincular del cop.
22- El Tribunal Militar va condemnar a Tejero i Milans a 30 anys de presó i Armada a només 6, mentre que tots els membres del CSID van ser declarats innocents. El Govern va recorrer la sentència (excepte pels del CSID) i Armada va ser condemnat també a 30 anys.
23- 1991. Deu anys després del cop d’estat dos diputats de UCD vàren fer pública una suposada llista amb el Govern Provisional que Armada havia proposat als diputats tancats al Congrés, amb membres de tots els partits polítics. Es la següent: President- Armada (militar) , Vicepresident Polític- Felipe Gonzalez (PSOE), Vicepresident Econòmic- López de Letona (ex-governador Banc d’Espanya), Economia- Ramón Tamames (PCE) Exteriors- Arleiza (AP), Defensa- Manuel Fraga (AP), Obras Públicas- José Luís Álvarez (UCD), Justícia – Gregório Peces Barba (PSOE), Hacienda- Pío Cabanillas (UCD), Trabajo- Jordi Solé Tura (PSUC/PCE), Comerç- Ferrer Salat (president CEOE), Sanitat- Enrique Múgica (PSOE), Informació- Luís María Anson (Agència EFE), Educació- Herrero de Miñón (UCD), entre altres.
FONT: “Anatomía de un Instante“, de Javier Cercas
Traducir al español
Translate to English
Reflexions d'un arqueòleg glamurós 
[…] "CRITEO-300×250", 300, 250); 1 meneos 23 hechos curiosos del 23F (CAT) glamboy69.wordpress.com/2012/02/23/23-coses-curioses-sobr… por arqueoleg hace […]
Amb tot ewl que comentes de Fraga, com pot ser que encara hi hagi gent que plorl la seva mort??
Això ja ho diem molta gent però España és així.
Fins al penúltim punt, enganxadíssim. El 23 és una innocentada, no? Aquell cop va ser una opereta.
Potser mai no sabrem què va passar exactament perquè cada veterà explica la seva batalleta. Això vol dir que, com el naufragi del “Titanic”, l’atac a Pearl Harbour o l’arribada a la Lluna, el 23 F ja és llegenda.
Jo tenia 10 anys quan va succeir el cop d’estat del Tejero. Tot i que ha passat tant temps, encara recordo les cares de preocupacio dels meus pares, alguns nens no van venir al col·legi per la tarda perque ja estaven fent les maletes a casa seva per marxar cap a França. Tinc la sensacio que tot va ser molt ràpid, pero segurmanent pels que ho van viure directament va ser etern. Pel que sembla molta gent sabia molta cosa, i en aixo es van equivocar, un cop d’estat només triomfa amb el factor sorpresa, i en aquest cas es veu que ja era una cosa mes que prevista.
Tinc el llibre des de fa temps i, no sé perquè, sempre n’hi passa algun davant. Un post amb molt d’interès, Arqueòleg! Una abraçada.
És impossible fer un cop d’estat amb tan poca gent implicada. No hi ha dubte que encara ens falta molt per saber d’aquest cop d’estat tan misteriós.
Encara no m’he llegit el llibre, ja ho faré, sens subte serà interessant.
Potser que hi hagués poca gent implicada, però està clar que la conxorxa arribava a les més altes esferes. Potser esperaven guanyar a tenir sort, a saber. En tot cas, és evident que el rei, fins i tot si no hi simpatitzés, en tenia informació, i no sembla que es fes res per evitar-ho. Fa poques setmanes van sortir uns documents desclassificats a un diari alemany que parlen de la postura del rei, us sona? També va fer un discurs, el que diuen que va convèncer els militars perquè es retiressin, que podria haver estat perfectament aplicable en el cas que el cop d’estat fos reeixit.
Jo també soc dels que crec que encara manca molt per saber d’aquest tema.
No fa gaire vaig veure un reportatge en el qual es deia que el robatori fet al Banc Central de Barcelona, just 3 mesos després del 23F, en realitat va ser una pantalla de fum, ja que en realitat era un robatori per encàrrec i que l’únic que volíen recuperar eran documents sobre el 23F que hi havia en una caixa de seguretat.
Mi mama me mima. El cielo es azul. La ventana es verde. Yo, tu, él, nostros, vosotros, ellos. Blanco o negro. A B C D. Sol=calor, pluja=aigua. Dreta molt dolents, esquerra molt bons. Una mare mai faria això a un fill. Sóc bona persona. faig el vermut al dissabte a una plaçeta amb sol amb la familia. Em porto bé amb la sogra. Cal respectar tothom. Contesto tots els comentaris q em fan al blog pq penso q és educat….
Un post interessantíssim que explica fets que segur que la majoria desconeixíem. Recoman la lectura del llibre de Javier Cercas “Anatomía de un instante”. Per qui vulgui aprofundir en el tema és imprescindible!