23 coses curioses sobre el 23F

1- El 7 d’Agost de 1980 el diari d’ultradreta El Heraldo Español publicava un article, sota el pseudònim de Fernando Latorre, on s’animava a donar un cop d’estat contra el Congrés i proposava al General Armada com a líder.

2- A mitjans de 1980 el general Armada va enviar un informe polític al Rei en el qual proposava rellevar a Adolfo Suarez de la presidència del Govern mitjançant una moció de censura amb el suport de dissidents d’UCD, PSOE i AP. El govern podria estar presidit per una autoritat militar. El text es va filtrar a la premsa tot i que no es va arribar a publicar. Suarez va arribar a declarar que la opció de posar un militar al Govern amb el suport del PSOE era un pla descabellat.

3- El 22 d’Octubre de 1980, el General Aramada es va reunir en secret a Lleida amb Enrique Múgica, nº2 del PSOE. Armada assegura que Múgica veia amb bons ulls posar un militar de cap d’estat. Jordi Pujol va confessar recentment que Múgica l’havia sondejat sobre la possibilitat de situar un militar al front del govern

4- El 12 de Novembre de 1980 el General Armada es reuneix amb el Rei en un refugi de muntanya de la Vall d’Aran, durant llargues hores. Es desconeix el contingut de la conversa.

5- El 5 de Febrer de 1981, Manuel Fraga, líder d’AP, va anotar al seu diari: “Todo son rumores. Una vidente menciona un golpe de estado para el dia 24”.

6- El dia 13 de Febrer de 1981, la policia rep l‘informe d’un confident que apunta a un cop d’estat pel dia 23. No li donen cap credibilitat.

7- El dia 18 de Febrer de 1981 la revista “Spic”, d’aviació i turisme, en un article firmat pel seu director es rumoreja amb la possibilitat d’un cop d’estat pel dia 23 de Febrer.

8- Entre el 15 i el 20 de Febrer de 1981: l’influent periodista Emlio Romero, que havia estat acomiadat per Suarez com a cap de premsa del Movimiento, proposava obertament, en una columna del diari  conservador ABC,  donar un cop d’estat i posar al General Armada al front.

9- El 19 de Febrer Manuel Fraga (AP) anota al seu diari: “Si se quiere dar el golpe de timón, el cambio de rumbo que todos sabemos que és necesario, se nos encontrará dispuestos a colaborar.”

10- Els dies previs al cop d’estat l’ambaixada americana rep informes de la CIA sobre la imminència del cop d’estat. L’ambaixador és un tal Terence Todman, ultradretà i anticomunista qua havia finançat cops d’estat a llatinoamèrica. El dia 13 de Febrer Todman es reuneix amb el General Armada a Logroño.

11- El 20 de Febrer de 1981 les bases americanes de Rota, Torrejón, Morón i Saragossa estaven en estat d’alerta.  Vaixells americans de la IV Flota van patrullar el litoral Mediterrani i el mateix 23F un avió yanki d’intel·ligència electrònica va sobrevolar la península.

12- El 22 de febrer de 1981, el dia abans del cop, el diari d’extrema dreta El Alcazar publicava una foto buida del congrés amb una fletxa. Si s’unia la fletxa amb el text de l’article  es podia llegir la frase “Antes de que suenen las 18:30 del próximo Lunes” Aquesta és la hora exacta en que Tejero va entrar al Congrés.

13- Els autocars on van anar els militars fins al Congrés van ser escortats per la unitat d’elit del CESID, dirigida pel comandant José Luís Cortina, un ex-falangista que havia simpatitzat  amb Manuel Fraga en un gabinet d’estudis del qual va sorgir Alianza Popular, l’embrió del PP.

14- Els únics mitjans de comunicació que van publicar una edició especial condemnant de forma rotunda el cop d’estat i defensant la democràcia sense matisos des del minut zero van ser El País (amb 6edicions especials des de les 21:00h) i Diario 16 (edició especial a els 24:00h).

15- L’únic partit polític en tot l’estat que va fer un comunicat de condemna del cop va ser el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) i els  sindicats, la Unió Sindical de Policies i CCOO qui va convocar una vaga general aquella mateixa nit (gràcies Joan Coscubiela per aquest detall que desconeixia).

16- 4.000 persones es varen manifestar a favor de la democràcia a la carretera de San Jerònimo (Madrid), a pocs metres del Congrés, durant tota la nit del 23F amb algun incident per part de grups d’extrema dreta

17-Dues de les tres úniques persones que no es van seure durant el tiroteig , Santiago Carrillo (PCE) i Gutierrez Mellado (UCD), ja havien coincidit anteriorment en un altre cop d’estat: el 18 de Juliol de 1936, quan ambdós es trobaven a Madrid. Mellado era un dels líders de la 5a columna feixista que atacava la ciutat  i Carrillo era responsable de la seva defensa.

18- Tejero va intentar presentar-se a les eleccions amb un partit d’extrema dreta anomenat”Solidaridad Española” amb el lema “Mete a Tejero en el Congreso“. Afortunadament va ser un fracàs estrepitós.

19- El 19 de Febrer de 1982 es va celebrar el judici contra els autors del 23F. El govern de Leopoldo Calvo Sotelo va limitar al màxim la llista d’implicats (tan sols 33) per no tornar a enfurismar a l’exèrcit. Va ser un judici militar, amb un tribunal endogàmic i el més llarg realitzat mai a la Història d’Espanya fins a la data d’avui.

20- El 14 de Juny de 1982 hi va haver un estrany atemptat quàdruple contra 4 seus del CSID que, tot i ser adjudicats a ETA, molts sospiten que en realitat es tractava d’una advertència dels sectors més ultres del mateix CSID per tal que no s’investigués la seva relació amb el 23F.

21- Tejero i Milans del Bosch van acusar en tot moment al Rei d’estar al darrere del cop. Armada va jurar fidelitat absoluta a la Corona i, paradoxalment,  la va desvincular del cop.

22- El Tribunal Militar va condemnar a Tejero i Milans a 30 anys de presó i Armada a només 6, mentre que tots els membres del CSID van ser declarats innocents. El Govern va recorrer la sentència (excepte pels del CSID) i Armada va ser condemnat també a 30 anys.

 23- 1991. Deu anys després del cop d’estat dos diputats de UCD vàren fer pública una suposada llista amb el Govern Provisional que Armada havia proposat als diputats tancats al Congrés, amb membres de tots els partits polítics. Es la següent: President- Armada (militar) , Vicepresident Polític- Felipe Gonzalez (PSOE), Vicepresident Econòmic- López de Letona (ex-governador Banc d’Espanya), Economia- Ramón Tamames (PCE) Exteriors- Arleiza (AP), Defensa- Manuel Fraga (AP), Obras Públicas- José Luís Álvarez (UCD), Justícia – Gregório Peces Barba (PSOE), Hacienda- Pío Cabanillas (UCD), Trabajo- Jordi Solé Tura (PSUC/PCE), Comerç- Ferrer Salat (president CEOE), Sanitat- Enrique Múgica (PSOE), Informació-  Luís María Anson (Agència EFE), Educació- Herrero de Miñón (UCD), entre altres.

FONT: “Anatomía de un Instante“, de Javier Cercas

Hondures i la tradició colpista hispana

No hi ha cap invent polític més típicament espanyol que el Cop d’Estat, com bé sabem els soferts estudiants d’Història que ens hem hagut d’empassar la llarga llista de “pronunciamientos” seccessius al s.XIX i XX a la Península i que tan bé vàrem saber exportar als països d’Hispanoamèrica.

L’Estat va ser creat a la prehistòria recent per la classe propietària amb l`únic objectiu de preservar la seva explotació econòmica mitjançant una repressió física (exercit) o una legitimació ideològica (religió). Aquests poders s’han mantingut ferms al pas del temps i quan han vist com l’esquerra, les seves minyones, els hi entraven al seu menjador i els hi començaven a canviar els mobles han desaveïnat el fusell ràpidament, no fos cas que la criada s’acabés apoderant de la casa sencera.

NO PASSARAN!

El cop d’estat militar en contra del President electe democràticament Manuel Zelaya ha seguit els esquemes clàssics amb els que EUA va acabar amb qualsevol espurna de comunisme governamental durant la guerra freda a llatinoamèrica; els mateixos passos amb els que la patronal petrolera va intentar acabar amb la excel•lentíssima labor de redistribució de la riquesa que la Revolució Bolivariana està duent a terme a Veneçuela; amb la única diferència que el poble veneçolà ja havia superat la por i l’alienació capitalista i va sortir en massa per derrocar el feixisme i en 24h va tornar al poder al indiscutible Líder del Marxisme del S.XXI: el meu idolatrat Hugo Chavez.

Manuel Zelaya és un personatge força curiós: provinent d’una família rica i militant en un partit liberal de dretes, un cop al poder va tenir una il•luminació i, com Sant Pau, va caure del cavall i es va apropar al socialisme bolivarià fent lleis per protegir l’ecosistema de Río Plàtano de l’especulació o aconseguint la condonació del deute extern.

Però en quant va decidir, innocentment, preguntar al poble en un plebiscit si volia iniciar un procés de reforma constitucional, els amos del estat han decidit posar fi als deliris esquerranosos de Zelaya derrocant el poder democràtic i imposant un president (Roberto Micheletti, un poderós empresari) a gust seu que, a diferència del cop a Venezuela, no ha rebut el suport de cap organisme i país del món. Com es nota que Bush i Aznar ja no hi son!

Tot plegat té un regust al cutrerio polític de finals dels anys 60’ tan ben retratats al film de Woody Allen “Bananas”, no trobeu?

Primeres mesures del nou Govern Colpista a Hondures:

->Decretar 48 hores d’estat de setge, en el que l’exèrcit es pot saltar alegrement la legalitat vigent i els drets humans.

->Disparar a matar contra manifestant pro-demòcrates, amb un balanç d’un mort, vint ferits de bala i set desapareguts.

->Suspendre la comunicació a totes les ràdios i televisions no controlades per la oligarquia o l’església. Diversos periodistes han estat agredits i glopejats per l’exèrcit.

->Arrestar als ambaixadors de Cuba, Nicaragua i Veneçuela, així com diversos Ministres i Alcaldes afectes al anterior govern.

->Tallar les comunicacions via telèfon mòbil a la població civil.

->Impedir que es celebri el referèndum proposat per Zelaya segrestant les urnes.

Zelaya ja ha anunciat el seu retorn a Hondures el proper Dijous! Esperem que acompanyat pels exercits de Veneçuela, Ecuador, Cuba o Bolivia i amb el suport entusiasta, que ja ha rebut, per part d’Obama, Hilary, Kirchner, Lula o Moratinos pugui acabar amb aquest despropòsit.