h1

Que se n’ha fet dels antics líders d’ERC?

Setembre 14, 2011

Aquest proper cap de setmana Esquerra Republicana de Catalunya escollirà una nova direcció política, rellevant a l’actual cúpula per una altre més filo-convergent, i decidint en primaries si revaliden, o no, a Joan Ridao com a cap de llista a Madrid, un dels pocs progressistes que encara quedaven al partit.

És doncs un moment ideal per mirar enrere i repassar que se n’ha fet de tots els líders que ha tingut aquesta formació des de la restauració democràtica, i a que s’han dedicat un cop han abandonat el seu carreg, gairebé sempre a causa de turmentosos congressos caïnites, víctimes de les traïcions i conspiracions dels seus propis companys.

HERIBERT BARRERA

Després d’aliar-se amb els reductes franquistes d’UCD per entregar la Generalitat a la dreta convergent, a canvi de la Presidència del Parlament, va ser eurodiputat a Brussel·les. Quan va abandonar la presidència d’ERC el 1995 va tornar a saltar a la fama per les seves afirmacions racistes i xenòfobes, a favor de la supremacia blanca, l’esterilització dels dèbils mentals, així com de la pena de mort; declaracions que van ser rebutjades per part del seu propi partit.  Posteriorment va donar suport a partits independentistes de dretes com Reagrupament.cat, tot i que mai va abandonar ERC. Al seu funeral hi va assistir la plana major de PxC i Josep Anglada el va citar com un dels seus màxims referents ideològics, mentre que el partit feixista independentista Identitat Catalana n’ha reivindicat constantment la seva figura.

JOAN HORTALÀ

Aquest doctor en economia va ser regidor a l’Ajuntament de Barcelona, posteriorment diputat al Parlament i el 1984 Jordi Pujol va premiar la seva submissió absoluta a CIU amb la Conselleria d’Indústria. El 1989 va perdre la Secretaria General del partit i va escindir-se amb els seus afins fundant Esquerra Catalana“, que després de poc temps es va integrar dintre de Convergència, el 1993. Aquell mateix any Hortalà va ser proclamat President de la Borsa de Barcelona (carreg que encara ostenta). El 1999 va assumir també una conselleria a les multinacionals FECSA-ENHER i ERCROS. Entre els anys 2000 i 2003 va presidir una comissió econòmica al Barça, amb Joan Gaspart i actualment compagina els seus múltiples càrrecs econòmics amb una plaça de professor d’economia a la UB. També es conegut per ser el propietari d’un majestuós palau a la població garrotxina d’Oix.

ÀNGEL COLOM

Aquest antic líder pacifista de La Crida de la Solidaritat, aconsegueix rejovenir el partit i treure´l del ostracisme. L’any 1996, davant les maniobres internes que qüestionaven el seu lideratge, s’escindeix fundant el “Partit per la Independència“,  fracassant estrepitosament a les urnes tres anys més tard. Els deutes que deixa la desastrosa campanya electoral del PI son eixugats gràcies als 75.000 euros que Fèlix Millet li regala, provinents de la trama corrupta del Palau de la Música. Poc temps després Colom es fa militant de Convergència i Pujol el nomena Delegat de la Generalitat al Marroc. Actualment dirigeix la sectorial d’immigració a CDC, basada en integrar als nouvinguts en el catalanisme, encara que els males llengües asseguren que aquesta feina es fa a base de repartir subvencions públiques a associacions culturals.

PILAR RAHOLA

Després de ser escollida diputada al Congrés per ERC dues legislatures i tinent d’alcalde a Barcelona amb Pasqual Maragall, abandona el partit amb Colom per fundar el fracassat PI, enduent-se els càrrecs i els sous amb ella.  Rahola compagina des del primer moment la seva carrera política amb les tertúlies de dubtosa qualitat a Crónicas Marcianas i Moros o Cristianos, així com les seves freqüents aparicions a reality shows com Sorpresa Sorpresa. Un cop fora de la política la seva ideologia deriva ràpidament cap a la dreta més extrema, esdevenint una defensora incansable del imperialisme sionista,  difamant a diari als partits d’esquerres,  el pacifisme, la causa Palestina o la immigració. Durant el Govern d’Esquerres, esdevé una ferotge tertuliana a TV3 que ataca sense pietat totes les mesures polítiques progressistes dels executius de Maragall i Montilla. Va realitzar una hagiografia propagandística d’Artur Mas i recentment ha publicat un manual d’odi islamòfob que ha rebut lloances a tots els mitjans de la ultradreta.

JOSEP LLUÍS CAROD ROVIRA

Després de portar a ERC als seus millors resultats des de la República, gràcies a la demonització que en va fer Aznar, va optar per formar dos executius d’esquerres a Catalunya. En el seu paper al Govern en destaca les seves converses amb la banda terrorista ETA, així com el nomenament del seu propi germà com a alt carreg i la creació de nombroses ambaixades catalanes arreu del planeta. Un cop apartat de la direcció del partit per Joan Puigcercós, presumptament va ser fitxat per la sanitat concertada, cobrant 6.000 euros al més, segons UGT, tot i que després ho van rectificar. Recentment ha publicat un polèmic article en contra del moviment indignat del 15M, titllant-lo d’espanyol, comparant-lo amb la Falange i animant als nombrosos manifestants a anar a pixar-se a Espanya.

23 comentaris

  1. Sips, jo crec que en Dino-Saura i Tena lady Mayol han fet molt més per l’avenç social de Catalunya.

    Per no parlar dels pijo-progres Herrera, Ortiz i companyia. O IU d’Extremadura, experta en cataùltar al PP a la presidència de la comunitat.

    Si tanta pudor fa ERC, per què el Guti pactava amb ERC al govern Tarradelles?

    PD: No sóc d’esquerra, que fa pudor. I és cert que ha fet un gir convergent. Però no entenc la crítica al senyor Carod-Rovira, sense el que ICV encara estaria a l’ostracisme, i a Sant Feliu l’alcalde ecopijo no podria cobrar els 5.000 € q cobra d’un organisme públic.


    • A veure! Vols que parlem de líders del PSUC i ICV? Molt bé: Gregòrio Lopez Raimundo, Antoni Gutierrez, Rafael Ribó i Saura. Quants d’ells s’han escindit, han acabat en un altre partit, son presidents de la Borsa, tertulians televisius, lloats per l’extrema dreta o reben diners de trames corruptes?

      La cantinella del “pijo”” inventada per La Vanguardia per desprestigiar a l’esquerra ja cansa! Tenir una llicenciatura i un mínim de cultura i glamour no et fa burgés, sinó que m’ho diguin a mi!! S’ha de treballar de paleta per ser d’esquerres?

      Quan he dit q ERC faci pudor? Tan sols exposo la trajectòria els seus líders un cop FORA de la direcció del partit.

      Antoni Gutierrez va pactar amb ERC al Govern Tarradellas, ja que aquest era un govern d’unitat per crear la transició cap a la democràcia i l’autogovern., en un moment històric excepcional. ICV i el PSUC sempre han estat favorables a fer governs amb les formacions de centre-esquerra, independentment de no compartir el 100% de plantejaments amb la resta de socis (si estiguessin d’acord en tot no serien partits diferents!)

      Estar a la oposició no és estar a l’ostracisme! El PSUC va començar amb 22 diputats a la oposició i ICV va entrar al govern amb 9.

      En quant a IU Extremadura (formació que res te a veure ni amb ICV ni tan sols amb EUiA) simplement s’ha negat a donar suport a un PSOE corrupte i desgastat després de 30 anys al poder. Si pactem s’ens critica, si no també? Au va!

      Del sou de San Feliu no tornaré a entrar, ja va quedar meridianament demostrat que se l’havia baixat i que cobra el que proposa la llei per poblacions de mida similar.


  2. Per cert, heu de saber que trobar fotos de Rahola quan estava a ERC m’ha costat hores! De Joan Hortalà ja m’he donat per vençut! Si algú és capaç de trobar-ne cap l’afegeixo!


  3. Segueixes demostrant que ets un desinformat… Precisament presentes casos de gent que han evolucionat cap a altres postures, i que ja no estan al partit. Presentar-ho perversament com una deriva del partit, quan són ells els que han marxat, és bastant demagòg i manipulador.
    També presentes la futura cúpula com “filo-convergent”. Per què? Molts ja n’eren part de la direcció. Per en Junqueras llavors? Bé, sí que ha treballat amb CiU a l’europarlament, i n’és soci a l’ajuntament de Sant Vicenç… exactament com amb en Romeva, i ICV-EUiA, que n’és l’altre soci del pacte de govern municipal! Però aixó ho omets interessadament, hom no pugui arribar a pensar que a més de ser un “filo-convergent” resulta que també és un “filo-ecopiju”, oi?
    Deus estar neguitós i bastant nerviós, si no, no entenc aquesta ràbia cap a Esquerra. Potser fent soroll vols tapar altres cosetes… Tranquil, home, ens veiem a Can Trabal, si no acaba sota el ciment🙂 Hi ha merdeta per a tots.
    P.D. Dos consells, vigila l’ortografia, algunes coses fan mal. I contrasta les afirmacions que fas… En el cas de Carod, no ho desmenteix ell, sinò la pròpia UGT.
    http://www.ugt.cat/index.php?option=com_content&view=article&id=2980:ugt-rectifica-i-demana-disculpes-a-carod-rovira&catid=63:serveis-pcs
    Ah, i fa riure que segons qui digui que té “glamour” xD


    • Efectivament jo no he criticat ERC, sinó els seus ex-líders, un cop han abandonat el partit.

      Per què crec que Junqueras serà filoconvergent? Bé, no per ell, que només pel fet de ser historiador ja li donaria un vot de confiança, sinó per la onada d’entusiasme sospitós als fòrums de la dreta independentista, pel fet que es vulgui carregar a Ridao, perquè el diari d’Identitat Catalana Som Noticia no para de fer campanya pel seu candidat a les primaries (Bosch), per què el seu discurs sembla clarament orientat a fer coalicions nacionals i no d’esquerres i pq CIU ja ha dit que li agrada aquest candidat. Home son indicis… tan de bo guanyi Ridao i m’equivoqui, aquest dissabte ho veurem!

      No estic gens nerviós i no tinc cap ràbia cap a Esquerra (o en tot, cas infinitament menys de la q teniu vosaltres a ICV), tinc molts amics a la vostre llista, ni vull tapar res, és un fet notori i públic que aquest cap de setmana feu unes primaries i m’he fet ressò del tema. Deu fer com mil anys que no dedicava un post sencer a ERC!

      Tens raó en lo d’UGT i ho canvio!

      Pd: Can Trabal… encara, sweety? Get Over It!!


      • Una prova de la poca ràbia q us tinc: pregunta-li al Xavi qui li va donar les enganxines que duia a la solapa la representant de els JERC a la ofrena floral de duimenge…


  4. La teva feina d’investigació ha estat interessant de llegir, clar que com que no soc fan fe cap polític i encara menys dels que esmentes…

    Puc entendre que hi hagi gent que et demani un post similar sobre els teus amics d’iniciativa, a veure si t’animes!


    • Encantat faria una hagiografia de Lopez Raimundo, Antoni Gutierrez, Ribó o Saura! I no tinc cap problema en criticar la gestió d’Interior, o posats a tirar enrere, el paper del PSUC als fets de Maig del 37, l’assassinat d’Andreu Nin o les purgues internes!

      El passat ens ha de servir per esmenar errors futurs! Aquest article els membres d’ERC se l’haurien de mirar de forma constructiva, no fos cas que aquest dissabte triïn a algun altre personatge esperpèntic que acabi formant part d’aquest post


      • Veig a l’Oriol Junqueras com a guanyador, crec que aporta més trempera a un partit necessitat…


  5. Potser cal redifinir la ideologia del partit.


  6. El post es molt objectiu i encertat…. però ¿Ho haguessis publicat durant el govern d'”esquerres”? La deriva cap al establishment de molts psuqueros, també mereix un bon post. M’afegeixo a les solicituds. En el cas d’ERC, no hi ha cap deriva dels seus liders… Dins ERC sempre hi han hagut posicions que van des de l’esquerra a una dreta radical… La prova es el que defensa molta gent que s’ha escindit d’ERC. No crec que Barrera no fos racista fins als 90 o Rahola esquerrana en els 80.


    • Durant el govern d’esquerres, semblava que finalment el partit s’havia ubicat a l’esquerra i que tots aquells nacionalistes excloents i més dretans marxaven amb Carretero, a qui vaig posar a parir molt intensament. Peró tinc la lleugera intuïció que darrerament les postures carreteristes tornen a agafar embrenzida…

      Es cert que ICV està molt més a l’establishment del que ho estava el PSUC a la clandestinitat… afortunadament! Pel que a mi respecta no tinc cap interès ni fascinació per la marginalitat extraparlamentària, ni per la puresa dogmàtica dels ideals; jo el que vull és transformar efectivament la realitat.


      • Jo no he parlat de clandestinitat, ni de marginalitat, ni de dogmatisme i puresa… ICV no es més que una de les formacions hereves del PSUC històric, no la única, no cal que t’ho prenguis personalment. La gauche divine i cia, parlava jo arqueòleg. De totes maneres, em sembla curiòs que qualsevol critica o ironia envers a ICV, la responguis amb la etiqueta de marginals, perroflauta o punki amb cresta de colors. Una mica infantil.


        • Qui ha parlat de perroflauta? Odio aquest terme, excepte per qualificar a la cantant Bebe!


  7. Bé, mirat així la veritat és que no puc dir que el tema espanta una mica.

    Doncs ara ERC està en període pre-congressual (quina paraula tant lletja) ja veurem sinó sortiran pitjor del que ara estan.

    A la premsa es comenta que potser faran caure del càrrec en Ridao, un personatge polític amb cara i ull en la meva opinió.

    ERC sembla condemnada a anar sempre a la casella de sortida. Sembla que sempre hagi de tornar a començar, no hi ha manera de fer-ne una partit sòlid. Sembla allò de El dia de la Marmota.


    • Bàsicament el cicle aniria així:

      1.- Hi ha un congrés de renovació on apareix un nou líder carismàtic. L’anterior s’enfada, marxa del partit i es fa de dretes.

      2.- El nou líder aconsegueix remuntar les mals resultats, però genera enveges internes d’altres aspirants a nou líder.

      3.- El líder té un resultat dolent en unes eleccions i els aspirants a nou líder conspiren contra ell

      4.- Torna al punt 1


      • Molt ben explicat.


  8. Doncs no els hi ha anat massa malament, no? Quasi que em plantejo la possibilitat de fer-me polític d’Esquerra! Salut, Arqueòleg.


  9. […] ¿Qué fue de los antiguos líderes de ERC? [cat] glamboy69.wordpress.com/2011/09/14/que-se-nha-fet-dels-an…  por Torosentado hace nada […]


  10. […] » noticia original […]


  11. […] vez han abandonado su cargo etiquetas: erc, divulgación, primarias, política » noticia original Esta entrada fue publicada en desde cuando. Guarda el enlace permanente. ← La OCU […]


  12. […] deixat molt clar tants cops com ha tingut ocasió, potser per a preparar-se una butaca al costat d’altres membres d’ERC que han anat marxant a l’òrbita de CiU. Sigui amb els 10 escons actuals al Parlament o recolzant una nova convocatòria electoral, ERC […]


  13. Ja ho deia en Jesús: “Pels seus fets els coneixereu”, hahaha.



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: