Que se n’ha fet dels antics líders d’ERC?

Aquest proper cap de setmana Esquerra Republicana de Catalunya escollirà una nova direcció política, rellevant a l’actual cúpula per una altre més filo-convergent, i decidint en primaries si revaliden, o no, a Joan Ridao com a cap de llista a Madrid, un dels pocs progressistes que encara quedaven al partit.

És doncs un moment ideal per mirar enrere i repassar que se n’ha fet de tots els líders que ha tingut aquesta formació des de la restauració democràtica, i a que s’han dedicat un cop han abandonat el seu carreg, gairebé sempre a causa de turmentosos congressos caïnites, víctimes de les traïcions i conspiracions dels seus propis companys.

HERIBERT BARRERA

Després d’aliar-se amb els reductes franquistes d’UCD per entregar la Generalitat a la dreta convergent, a canvi de la Presidència del Parlament, va ser eurodiputat a Brussel·les. Quan va abandonar la presidència d’ERC el 1995 va tornar a saltar a la fama per les seves afirmacions racistes i xenòfobes, a favor de la supremacia blanca, l’esterilització dels dèbils mentals, així com de la pena de mort; declaracions que van ser rebutjades per part del seu propi partit.  Posteriorment va donar suport a partits independentistes de dretes com Reagrupament.cat, tot i que mai va abandonar ERC. Al seu funeral hi va assistir la plana major de PxC i Josep Anglada el va citar com un dels seus màxims referents ideològics, mentre que el partit feixista independentista Identitat Catalana n’ha reivindicat constantment la seva figura.

JOAN HORTALÀ

Aquest doctor en economia va ser regidor a l’Ajuntament de Barcelona, posteriorment diputat al Parlament i el 1984 Jordi Pujol va premiar la seva submissió absoluta a CIU amb la Conselleria d’Indústria. El 1989 va perdre la Secretaria General del partit i va escindir-se amb els seus afins fundant “Esquerra Catalana“, que després de poc temps es va integrar dintre de Convergència, el 1993. Aquell mateix any Hortalà va ser proclamat President de la Borsa de Barcelona (carreg que encara ostenta). El 1999 va assumir també una conselleria a les multinacionals FECSA-ENHER i ERCROS. Entre els anys 2000 i 2003 va presidir una comissió econòmica al Barça, amb Joan Gaspart i actualment compagina els seus múltiples càrrecs econòmics amb una plaça de professor d’economia a la UB. També es conegut per ser el propietari d’un majestuós palau a la població garrotxina d’Oix.

ÀNGEL COLOM

Aquest antic líder pacifista de La Crida de la Solidaritat, aconsegueix rejovenir el partit i treure´l del ostracisme. L’any 1996, davant les maniobres internes que qüestionaven el seu lideratge, s’escindeix fundant el “Partit per la Independència“,  fracassant estrepitosament a les urnes tres anys més tard. Els deutes que deixa la desastrosa campanya electoral del PI son eixugats gràcies als 75.000 euros que Fèlix Millet li regala, provinents de la trama corrupta del Palau de la Música. Poc temps després Colom es fa militant de Convergència i Pujol el nomena Delegat de la Generalitat al Marroc. Actualment dirigeix la sectorial d’immigració a CDC, basada en integrar als nouvinguts en el catalanisme, encara que els males llengües asseguren que aquesta feina es fa a base de repartir subvencions públiques a associacions culturals.

PILAR RAHOLA

Després de ser escollida diputada al Congrés per ERC dues legislatures i tinent d’alcalde a Barcelona amb Pasqual Maragall, abandona el partit amb Colom per fundar el fracassat PI, enduent-se els càrrecs i els sous amb ella.  Rahola compagina des del primer moment la seva carrera política amb les tertúlies de dubtosa qualitat a Crónicas Marcianas i Moros o Cristianos, així com les seves freqüents aparicions a reality shows com Sorpresa Sorpresa. Un cop fora de la política la seva ideologia deriva ràpidament cap a la dreta més extrema, esdevenint una defensora incansable del imperialisme sionista,  difamant a diari als partits d’esquerres,  el pacifisme, la causa Palestina o la immigració. Durant el Govern d’Esquerres, esdevé una ferotge tertuliana a TV3 que ataca sense pietat totes les mesures polítiques progressistes dels executius de Maragall i Montilla. Va realitzar una hagiografia propagandística d’Artur Mas i recentment ha publicat un manual d’odi islamòfob que ha rebut lloances a tots els mitjans de la ultradreta.

JOSEP LLUÍS CAROD ROVIRA

Després de portar a ERC als seus millors resultats des de la República, gràcies a la demonització que en va fer Aznar, va optar per formar dos executius d’esquerres a Catalunya. En el seu paper al Govern en destaca les seves converses amb la banda terrorista ETA, així com el nomenament del seu propi germà com a alt carreg i la creació de nombroses ambaixades catalanes arreu del planeta. Un cop apartat de la direcció del partit per Joan Puigcercós, presumptament va ser fitxat per la sanitat concertada, cobrant 6.000 euros al més, segons UGT, tot i que després ho van rectificar. Recentment ha publicat un polèmic article en contra del moviment indignat del 15M, titllant-lo d’espanyol, comparant-lo amb la Falange i animant als nombrosos manifestants a anar a pixar-se a Espanya.

La “Desfilada Convergent”, un any després.

Amb una intervenció del racista Heribert Barrera, que a les municipals d’Hospitalet va demanar el vot pel partit feixista Identitat Catalana, va finalitzar una manifestació independentista ahir per commemorar la gran Desfilada Convergent de fa un any.

Els mateixos convocants, diversos partits nacionalistes enfrontats entre si,  van afirmar que la participació va ser d’unes 30.000 persones, es a dir, un 10% de la manifestació indignada del 19J o 1/3 del Pride GLTB a Barcelona, tot i que la seva repercussió mediàtica a TV3 i als mitjans de comunicació de la dreta nacionalista va ser, evidentment, infinitament superior. En els fòrums més radicals del ultranacionalisme, però, es reconeixia en privat que amb prou feines van arribar als 5.000 assistents i ho qualificaven de fracàs èpic.

La marxa de fa un any no era a favor de l’Estatut, ni de Catalunya en absolut (del contrari jo si hi hauria anat), sinó a favor d’Artur Mas i en contra del Govern d’Esquerres, tensant la relació entre PSC i ERC per tal de dinamitar aquestes formacions, catapultar a la dreta neoliberal al poder, destruint així l’Estat del Benestar posant-lo al servei de la patronal i de l’Opus Dei.

Ara CIU ja s’ha tret la barretina, pactant els pressupostos amb el mateix PP que va presentar el recurs d’inconstitucionalitat davant el TC. Mas ja no necessita Desfilades, Referèndums ni les 9 senyeres de fons, tota aquella parafernàlia folklòrica era un mer muntatge teatral per dinamitar ponts entre els partits d’esquerres,

Senyors convergents:  On estan aquells presumptes efectes apocalíptics de la sentència de l’Estatut  avalada pel PP que havien d’acabar amb el català a l’educació? Que se n’ha fet d’aquelles fal·làcies que va inventar la premsa de la dreta catalana? I aquells efectes catastròfics que havia de tenir l’Estatut, segons el PP, que el va comparar amb la Constitució de Corea del Nord? En fi, el temps ha donat la raó als que sempre hem denunciat que el nacionalisme identitari i excloent és una mera excusa de la dreta neoliberal per amagar el seu atroç programa social i econòmic. No seria d’estranyar que de cara a les properes eleccions s’inventin una nova estratagema trabucaire per eclipsar les retallades escenificant disputes fictícies amb el PP, l’altre cap de la mateixa Hidra.

Possiblement la imatge més llastimosa de la paupèrrima manifestació va ser veure al Palanganer Màxim de CIU, Jordi Portabella (ERC) somicant pels racons que CIU havia escollit a Alicia Sanchez Camacho (PP) com a parella de ball després que ell li regalés gratis el seu suport a la investidura de Trias a l’Alcaldia de Barcelona. Pobrissó!!

Defensar Catalunya SI!! Ultranacionalisme excloent i muntatges de la dreta NO!

IDENTITAT CATALANA: el sonor fracas del feixisme independentista.

A les passades eleccions municipals es varen presentar a Hospitalet dues formacions polítiques de caire racista (i per tant indubtablement feixistes i antidemocràtiques) que varen tenir diferent sort: mentre els cadells d’Anglada varen entrar dins les institucions, l’altre llista populista s’ofegava en el més absolut dels fracassos: Identitat Catalana, 0.18% de vot, esdevenint així la candidatura menys votada a la ciutat; tenint en compte que el seu logo es podia arribar a confondre amb ICV i que molts nouvinguts votaven quasi a l’atzar, podríem dir els seus vots equivalen estadísticament a zero.

Darrere aquesta llista s’hi amagava un grupuscle que pretenia crear la versió independentista de PxC, proposant no només l’expulsió de la darrera onada migratòria, sinó de tots aquells que no fossin de raça purament catalana, es a dir, del 99% de la població hospitalenca.. Les seves propostes tenen tots els tics tòpics de la nova ultradreta europea: islamofòbia, identitarisme, ultranacionalisme, xenofòbia i, per sobre de totes les coses, l’odi absolut envers ICV i el multiculturalisme.

Durant la campanya electoral vaig preferir no fer un esment directe a aquesta formació, per tal de no donar propaganda a una ideologia afortunadament marginal, però ells no van desaprofitar la ocasió, a través del seu folletí digital “Som Noticia“, d’acusar als organitzadors de la Manifestació contra el Racisme i el Feixisme de ser uns terroristes islàmics espanyolistes, citant aquest blog com exemple.

Desgraciadament un distingit polític els ha donat suport: el nonagenari ex-President del Parlament i militant d’ERC Heribert Barrera, força conegut per les seves teories sobre la raça catalana i la seva presumpta superioritat ètnica. No em cansaré mai de demanar als dirigents republicans que l’expulsin d’una vegada de la seva formació que, afortunadament, té uns plantejaments migratoris antagònics al seu ex-líder.

Sempre ens quedarà el dubte de saber que hauria succeït si en comptes de presentar-se a una ciutat com Hospitalet ho haguessin fet en algun poble d’Osona: Ens trobaríem davant una divisió del vot xenòfob? O pl contrari els viguetans seguirien fidels al ex-membre de Fuerza Nueva, Josep Anglada?

En fi, sort que la democràcia ha esclafat aquest mal de ventre ideològic i ja ens podem centrar en els nostres enemics veritables!

L’Arqueòleg presoner (II): el desenllaç

La ombrívola figura va començar a reptar lenta i llefiscosament entre la foscúria de l’habitació, murmurant guturals xiscles i esgarips incomprensibles a la oïda humana. Aparentment semblava, per la seva encorbada silueta, una innocent i decrèpita anciana del tot inofensiva.

“Una castanyera?? Els meus arxienemics pretenen derrotar-me amb una vetusta rèmora senil, representant d’un tradicionalisme caduc de moniato i panellet??”

Però no, l’Arqueòleg no va trigar a comprendre que s’havia precipitat subestimant aquell monstre: un cop la claror de la bombeta va il•luminar les seves faccions pogué contemplar com davant seu es trobava en persona la carronya humana Curri Valenzuela, amb la indòmita circumstància que en comptes d’extremitats inferiors tenia verds tentacles supurants.

“Aha, per aixó a Telemadrid sempre l’enfoquen de mig cos en amunt!!!”

–Catalanesss, quero comer catalanesss terroristass ! Ven aquí pequeñín que te voy a hacer un hombre. Toca mis flácidas tetas y te convertiras en un verdadero macho españoooooool

El dantesc espectacle era molt pitjor del que el sofert presoner havia pogut témer: sota la rebequeta de castanyera, Lady Valenzuela duia un ajustat corsé de làtex, a punt per desvirgar forçosament la heterosexualitat de la seva víctima.

“Ja ho tinc!! Li cantaré cançons catalanes!! Segur que la llengua de Martí i Pol li rebenta el pàncrees”

-Ningú ho ha demanat però fa bon diaa…llençat, molt tocat per la tramuntana el meu avi va anar a cuba i tornarà a ser triomfant, morena de la serra, si tu l’estires fort per aquí, oh gavina voladora, el gegant del pi treu banyaaaa…

“Merda! Perquè en comptes d’escoltar música moderna i de qualitat no em vaig estudiar daltabaix el cançoner de campaments??”

Massa tard! El Monstre Curry envalantida per les desafinades tonades de l’Arqueòleg, com si estigués posseïda per l’esperit de Michael Jackson, va començar a ballar el “moonwalking” i la coreografia de “trhiller” pel sostre de l’habitació, cada cop més excitada sexualment.

BOOOOOOM!!!

Desconcert, terrabastall, núvols de pols, confusió, caos, guirigall, sorolls estrepitosos, un mur que s’ensorra … que estava succeint? Era, potser, l’apocalipsi anunciat en temps pretèrits per Sant Joan? NO! Un raig de claror va enlluernar la cara del esmaperdut Glamurós, que contemplava bocabadat com un tanc de les Forçes Armades de Veneçuela irrompia, com un elefant en un garatge, dins aquella minúscula habitació i sobre el qual cavalcava una familiar valquíria grunge: Courtney Love!!

-En quan he sabut que el més acèrrim dels meus fans estava en perill he corregut a socorre’t, Arqueòleg. Em va faltar temps en veure l’anunci de la teva desaparició en un tetabreak per demanar al meu amant Hugo Chàvez que l’Exèrcit Bolivarià acudís fulminant a la teva busca!

– Gràcies oh deessa! Sabia que no em fallaries! Però… on som ara? Que se n’ha fet del Monstre Curry?

–Òbviament aquell engendre mutant no era un esser humà,  es tractava d’una maquiavèl•lica creació genètica fruït dels coneixements de medicina i química de Carretero i Heribert Barrera per tal de generar enfrontament entre nacionalistes catalans i madrilenys, catapultant així la demagògia populista de Reagrupament a la majoria absoluta. Ara mateix som en un laboratori clandestí a Puigcerdà on tenien tancat al monstre que alimenten amb gais, catalans, bloggers i comunistes: tu eres el seu plat fort!

– Aha! Ara ho entenc tot… excepte una cosa… Courtney, tu des de quan parles català amb accent de Reus?

ALTRES FINALS PER AQUESTA HISTÒRIA…

RS – …amb moviment lent i arrossegant una cama va començar a acostar-se. Era petit, no m’arribava més amunt de la cintura. No em feia por però sentia certa repulsa, més que per la seva imatge per l’olor fètida que em pujava fins al nas. O era un ésser repulsiu o un nan que no s’havia dutxat en tres setmanes. Poc a poc vaig anar-me apartant fins que la paret em va impedir ja qualsevol altre moviment. El tenia al davant i amb les seves mans llefiscoses em tocava la cara, i amb una veu abarrufada em deia: “ajuda’m, sóc un ultraliberal que necessita redempció, sóc l’esperit del liberalisme que vol la salvació, sóc l’home del neo-liberalisme que necessita el teu perdó”.

CONJUNT BUIT – L’ombra seguia sense moure’s, immòbil completament, però tenia una estranya sensació de tindre-la vista per alguna banda. Paralitzat per la por d’allò desconegut, vaig començar a pensar, però sols podia estreure de la meva imaginació pensaments nyonyos cent per cent heterosexuals.- Glam, ho estan aconseguint, no et deixis, sigues fort- em diguè la ombra. Pel meu cap van passar aleshores les 103.000 visites i l’ombra va començar a crèixer. Ara ho entenia tot! El meu ego havia vingut a salvar-me, sols havia de pensar en autoalimentar-lo encara més. Però la cosa no era senzilla, els decibels retronadors em pertorbaven cada cop més i l’idealisme més dogmàtic començava a penetrar dins el meu cos fins al punt de creure que tenia ànima i que allò no era real, si no fruit d’un somni.

JORDI – La petita i malèfica ombra tenia una lleu coixera que et feu identificar a les fosques que hauries de compartir cel.la amb en Fede, un cop apartat de les ones catòdiques (tant catoliques com caòtiques) restava com el Comte de Montecristo i tu mateix condemnat per tots els convencionalistes. Per sort en Federico tenia una “linterna” regal del seu amic Cesar Vidal i es feu de nou la llum. Ambdos acabarieu sent amics gracies a dos punts que us uneixen: l’odi a Aznar i la devoció d’Alaska que confieu us pugui rescatar amb l’ajuda de pegamoides, walpurguis i la seva Yoko Ono particular.

Heribert Barrera i el catalanisme racista.

Sabieu que un racista ha estat President del Parlament català i líder indiscutible d’ERC?? No? Doncs atents  que n’hi ha per llogar-hi cadires.

Resulta que l’any 1980, després de els primeres eleccions al Parlament de Catalunya, la suma dels tres partits d’esquerres d’aleshores (PSC– 33, PSUC–25 i ERC–14) donava una folgada majoria absoluta que hauria convertit a Joan Reventós en President de la Generalitat. Però vet aquí que ERC, incomprensiblement, havia caigut en mans d’un iaio que va preferir aliar-se amb CIU i amb els reductes del franquisme (UCD), donant a Pujol el poder durant 23 anys.

Segons ell s’havia d’evitar que Catalunya caigués en mans soviètiques, tot i que el PSUC era un partit plenament democràtic que havia trencat amb la URSS feia 20 anys i s’havia sumat al eurocomunisme. De fet, ja havien governat PSUC-ERC al 1936 en ple auge estalinista, precisament quan Barrera va entrar al partit.

Barrera es va convertir en President del Parlament i va cedir el lideratge d’ERC a un multimilionari neoliberal anomenat Joan Hortalà (actualment President de la Borsa de Barcelona) que va arrossegar el partit a uns miserables 5 diputats, el pitjor resultat de la història del partit de Macià i Companys.

Un cop apartat de la primera línia política, Heribert va anar protagonitzant sonats escàndols polítics cada cop que obria la boca i deixava clara i diàfana la seva postura supremacista racial, comprometent a la direcció actual republicana. De fet, la federació barcelonina d’ERC en va demanar la seva expulsió.

Aquí algunes de els seves joies literals extretes del llibre “Que pensa Heribert Barrera?” i d’una entrevista a La Vanguardia:

“A Amèrica els negres tenen un Coeficient Intel•lectual inferior als blancs”

“S’hauria d’esterilitzar als dèbils mentals d’origen genètic”

“Es més important salvar Catalunya que la democràcia”

“La immigració es la principal amenaça de Catalunya , varem aconseguir superar les onades d’andalusos, però ara el català està en perill. A mi m’agradaria una Catalunya com la de la República: sense immigrants”

“Ningú em convencerà que és millor una Rambla amb gent mestissa que una on tan sols hi passegi gent de la raça blanca”

“Quan Haider (líder neonazi austríac) diu que hi ha masses immigrants, no és racista, diu la veritat”

“No estic en contra de la pena de mort: s’hauria d’obrir aquest debat”

“Em mereix més respecte un assassí d’ETA que un delinqüent comú, ja que l’etarra mata per conviccions nobles, no per diners”

“Si hagués estat diputat hauria votat la llei d’Estrangeria del PP”

“Les onades migratòries son un pla per descatalanitzar Catalunya”

“La solució per l’atur es expulsar els immigrants que ens roben el treball”

“Jo no sóc racista ni xenòfob”

PD: Un cop va morir, Josep Anglada, líder de la ultradretana PxC li va retre homenatge al considerar-lo un gran patriota i un exemple a seguir. La minúscula formació feixista catalanista Identitat catalana va fer una campanya titllada “Heribert tenia raó” a la manifestació del 11 de Setembre de 2011