Diàlegs imaginaris amb el Diable

Després del exitós diàleg amb Jesucrist, us deixo amb la segona part del text que, com podreu comprovar, està enfocada des d’una prespectiva absolutament antagònica!

–    Bon dia Arqueòleg, saps qui soc, oi?

–    Per favor Llucifer! Per qui m’has pres? Per un vulgar aprenent a pecador? Passa i seu al sofà que estaràs més còmode!

–      Ja m’han dit que continues tan hedonista com sempre…

–    Veig que els rumors corren ràpid al infern! Doncs si, la teva pèrfida deixeble Luxúria em visita força sovint i ah!… t’he de comunicar una primícia!

–     Ohh digues, digues! Quin honor!

–    He decidit renunciar definitivament a qualsevol esperança de ser correspost per l’amor. Així doncs, he assassinat de forma cruel, sàdica i macabre la darrera espurna de nyonyeria platònica que quedava al meu cor i, tot i que aquestes males herbes sempre acaben reviscolant, volia que fossis tu, estimat, el primer en saber la bona nova.

–    Aquest és el meu Arqueòleg! Bravo! Friso per saber les darreres maldats que de ben segur estaràs maquinant.

–    Ai Lluci! Ja no soc aquell pervers maquiavèl·lic que vas conèixer anys enrere. La venjança cada cop em fa més mandra i prefereixo fer veure que oblido totes aquelles punyalades que s’acumulen a la meva esquena. Ves que no m’hagi contagiat d’un brot de moral juedocristiana…

–     Calla, calla! Això mai! Tu espera pacient i ocult darrere el silenci dissimulat el millor moment per emprar el teu esmolat verí, gaudint així de l’orgasmic plaer de la revenja.

–    No sé jo… i mira que en aquest moment el que més em ve de gust es rebentar el cap algú a hòsties! Em desfogaria taaant… Però bé, deixem de parlar de les meves ralladures mentals! Com va el treball?

–    – Doncs mira, enfeinadíssim preparant la campanya electoral de McCain. Imagina’t per un instant que guanya aquella bleda del Obama… Un món sense guerres! Quin horror! La cotització de les ànimes cauria en picat i encara m’hauria de vendre el iot que em vaig comprar el més passat amb el negociet de Georgia.

–    Ahaha, tu si que en saps! Si et puc ajudar en quelcom, ja saps que em tens a la teva total  disposició!

–

–    Ara que ho dius…Volia proposar-te una petita missió que, de ben segur, realitzaràs amb molt de gust. Però, que et semblaria si ho acabessim de comentar al teu llit amb un gintònic?

–    I perqué no?