h1

Diàlegs imaginaris amb el Diable

Setembre 24, 2008

Després del exitós diàleg amb Jesucrist, us deixo amb la segona part del text que, com podreu comprovar, està enfocada des d’una prespectiva absolutament antagònica!

–    Bon dia Arqueòleg, saps qui soc, oi?

–    Per favor Llucifer! Per qui m’has pres? Per un vulgar aprenent a pecador? Passa i seu al sofà que estaràs més còmode!

–      Ja m’han dit que continues tan hedonista com sempre…

–    Veig que els rumors corren ràpid al infern! Doncs si, la teva pèrfida deixeble Luxúria em visita força sovint i ah!… t’he de comunicar una primícia!

–     Ohh digues, digues! Quin honor!

–    He decidit renunciar definitivament a qualsevol esperança de ser correspost per l’amor. Així doncs, he assassinat de forma cruel, sàdica i macabre la darrera espurna de nyonyeria platònica que quedava al meu cor i, tot i que aquestes males herbes sempre acaben reviscolant, volia que fossis tu, estimat, el primer en saber la bona nova.

–    Aquest és el meu Arqueòleg! Bravo! Friso per saber les darreres maldats que de ben segur estaràs maquinant.

–    Ai Lluci! Ja no soc aquell pervers maquiavèl·lic que vas conèixer anys enrere. La venjança cada cop em fa més mandra i prefereixo fer veure que oblido totes aquelles punyalades que s’acumulen a la meva esquena. Ves que no m’hagi contagiat d’un brot de moral juedocristiana…

–     Calla, calla! Això mai! Tu espera pacient i ocult darrere el silenci dissimulat el millor moment per emprar el teu esmolat verí, gaudint així de l’orgasmic plaer de la revenja.

–    No sé jo… i mira que en aquest moment el que més em ve de gust es rebentar el cap algú a hòsties! Em desfogaria taaant… Però bé, deixem de parlar de les meves ralladures mentals! Com va el treball?

–    – Doncs mira, enfeinadíssim preparant la campanya electoral de McCain. Imagina’t per un instant que guanya aquella bleda del Obama… Un món sense guerres! Quin horror! La cotització de les ànimes cauria en picat i encara m’hauria de vendre el iot que em vaig comprar el més passat amb el negociet de Georgia.

–    Ahaha, tu si que en saps! Si et puc ajudar en quelcom, ja saps que em tens a la teva total  disposició!

–    Ara que ho dius…Volia proposar-te una petita missió que, de ben segur, realitzaràs amb molt de gust. Però, que et semblaria si ho acabessim de comentar al teu llit amb un gintònic?

–    I perqué no?


Anuncis

13 comentaris

  1. Oh, Roger! Com envejo la teva capacitat per a alternar amb la jet set. El maligne en persona! Això sí que és una partenaire amb classe!


  2. O sigui…
    Si el diable va amb McCain, Jesús va amb l’Obama?
    Ui quan ho sapiguen els republicans homofobs i mesclistes…
    Qui els anava a dir que, amb la paraula de Déu, ajudaven al Maligne!


  3. mmm sí que pixes alt, amb el mateix llucifer!
    la esperança és l’últim que es perd (diuent)
    i la Sara Bareilles segur que l’has sentit algún cop, prova amb Love Song
    i m’encanta


  4. Mai hagués pensat que el maligne tingués l’aspecte de la foto! Jo l’associava més aviat amb banyes, cua i forca. I totalment asexuat!
    Per cert, que passa si deixes embaraçat al maligne?


  5. vaja quina sort que Luci et ve a veure en roba interior…


  6. a veure si ara et quedaràs fora… tu agárrate, con uñas y dientes!


  7. En Lluci no es dolent, es una mica “tremendu”, però ara que el coneixes demana-li feina,he sentit que es mes bon cap que la majoria i paga molt bé les ànimes.


  8. Benvolgut -i diabòlic- Arqueòleg: t’escric aquest missatge per comunicar-te oficialment la reobertura del meu blog després de les vacances estivals: per fi hi he penjat ja un nou article.

    Quant a la qüestió que s’ha plantejat ací, de si el diable està o no tan bo com ens el representes tu en la foto aquesta que has penjat, jo et puc dir que al Museu de Belles Arts (em pense que es diu així) de la capital europea, o siga Brussel·les, hi ha una escultura d’estil clàssic del diable que si no recorde malament està encara més bo que aquest de la foto. A més a més, com que l’escultura estava feta originàriament per a ser col·locada en un lloc alt -d’una església!- i al museu l’han posada al nivell del terra, per apreciar-la bé cal agenollar-s’hi davant, la qual cosa fa un efecte de ritual satànic considerable…


  9. Vols dir que en Lluci no ha perdut feina? Si pujen els ateus, nomes els creients tindran por d’anar a l’infern, i nomes ells pecaran, ja que la resta de no creients religiosos no en tenim de pecats. Encara que si ens declarem ateus ja estem pecant…

    A vore quina feina t’ha donat llucifer!! Em sembla que t’ha demanat portar al mon de la luxuria al maxim d’homes possibles i fer apologia de l’evolucionisme a Londres abans de que el creacionisme acabi de corrompre la “intelectualitat” anglesa.


  10. en luci sati… (L. no m’havia dit res de que vindria a visitar-te…

    i que ho acabeu de parlar al llit, be… però amb un gintònic ?… uhmmm

    happy back here again


  11. Caram, caram! Quina confiança amb el diable, no? Molt divertit el post! Vaig a llegir el diàleg amb Jesucrist que se’m degué passar o encara no era lectora d’aquest blog, que tinc curiositat hehe 😀


  12. jejeje, molt bo


  13. Muy buenos estos diálogos, Arquòleg, muy divertidos. Me recuerdan un poco a Luciano de Samósata, autor griego totalmente recomendable. Sus diálogos son divertidísimos.

    Un petonet.



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: