La Sotana Marica (Capítol 3 i Final)

Llegiu abants el capítol 1 i el capitol 2!

Vaig estar dues setmanes sense saber absolutament res d’ell i, quan ja gairebé m’havia oblidat de tota aquesta surrealista història, un bon dia entro al meu msn i me’l trobo.

Em va explicar que havia arruïnat  al a seva poderosa família jugant a la borsa i que, degut a la seva addicció al alcohol i la cocaïna, el seu xicot l’havia deixat. Segons ell estava tan deprimit que la seva vida ja no tenia sentit; el dia abans s’havia llençat al metro però s’havia salvat miraculosament al caure entre via i via.

Jo em vaig pixar de riure, el meu límit de credibilitat havia creuat el llindar i això havia anat massa lluny: era obvi que m’estava prenent el pèl! Total que li vaig recomanar que es comprés una guillotina, que era més acord al seus suposats títols nobiliaris, vaig tancar el PC i em vaig tornar centrar al meu temari de 3.500 pg.

AL cap d’uns minuts vaig rebre un mail que copio i enganxo:

“”Informe d’urgències. edat:: **. Data i hora d’ingrés: **/**/**** 16:12 Forma d’accés. Ambulància. Diagnòstic: gest autolesiu. Motiu consulta: Paciente de 33años que es traído por TCE tras precipitación al metro. Antecedents: Intentos de autolisis. Malaltia actual: Paciente quien en el contexto de prbolemas personales en los últimos días realiza intento de autolisis al lanzarse a las vías del metro, cuando el vagón del metro se acercaba el paciente queda postrado entre los dos railes, con lo cual el tren pasa por encima provocándole traumatismo. Asociado a esto existe ingesta en cantidad no determinada de diazepan 10mg. Paciente que consultra traído por el SEM por intento de autolisis. El paciente queda a cargo de Psiquiatria

 

M’estimo més no posar més coses, l’informe té tres planes i no em ve de gust) donat que és privat i perquè ja no serveix de res. Només dic que ara estic gaudint escoltant el REQUIEM DE MOZART després escoltaré TURANDOT DE PUCCINI, em veuré la millor ampolla que tingui a casa. I em ficaré un smoking amb la banda de marquès, no vull que ningú em vegi en un estat lamentable. Només vull dir una cosa darrera estimo a “J” amb tot mon cor, és la única persona que he estimat de debò. Ara no estic bebent res i per això tot el que dic ho faig amb coneixement de causa, però sí es cert, que tan de bo tota persona humana que neixi sigui FELIÇ, ho deistjo amb tota la meva ànima. In manus tuas domine, comendo spiritum meu. UNA ABRAÇADA””

 

Vaig tornar-me a conectar al msn per parlar amb ell: em va dir que aquest cop no fallaria, que havia usat les seves influències per escapar del control de psiquiatria i que aquella mateixa tarda es suïcidaria. Jo li vaig donar bronca per aquell intent desesperat de cridar l’atenció amb un caprici de nen ric que mai ha hagut d’afrontar la vida cap mena de problema ni contratemps. Vaig desconnectar  Internet, ja que havia quedat per fer un cafè.

Els dies següents vaig estar mirant esqueles al diari. i, òbviament res… total que se’m va ocórrer ficar el seu nom a Google per a veure que descobria i pam! Resulta que la única entrada on apareixia ell era en una llista electoral a les passades eleccions generals, on ell figurava als darrers llocs d’un partit extraparlamentari dedicat a defensar gais i lesbianes!

Era un mentider compulsiu amb una esquizofrènia de cavall que es va inventar tota aquesta història per impressionar-me? Era tot cert i jo vaig pecar d’imprudència al ignorar els seus intents de suïcidi? La veritat es que, encara que ell fos un membre de la classe explotadora i, com a marxista senti més indiferència que una altre cosa, em queia molt bé com a persona i em distreien molt les seves històries de la alta alcúrnia…

Suposo que tot quedarà com un misteri irresoluble, tot i que tinc moltes pistes que podria seguir, casi que prefereixo que tot es quedi amb un final obert…

THE END…?

La Sotana Marica (Capítol 2)

Llegiu abants el PRIMER CAPÍTOL!!

No van passar gaires dies fins que ens varem tornar a veure: eren les vacances de Nadal i ell ja no tenia ni la poca feina que li generaven les missions diplomàtiques de la Santa Seu amb l’església Ortodoxa (aquesta era una de les seves funcions) ni les gestions econòmiques que feina pel Banco Popular, mitjançant l’Opus Dei. Als bars del meu barri obrer l’adoraven: a cada consumició es deixava 10 vegades el meu pressupost per sortir de festa un finde.

Em va deixar clar, però, que entre nosaltres no podia sorgir res mes que amistat (tot i que li encantava posar-me calent), ja que el noi amb qui estava sortint (l’anomenarem “J”) li havia proposat formalitzar la relació amb un matrimoni. Davant la meva cara de sorpresa em va aclarir que l’església no li posaria cap pega al enllaç, ja que li convenia quedar bé amb la seva poderosa família i, de fet, pensava convidar a la cúpula del Opus i de la cúria vaticana al acte.

Poc a poc ens varem anar fent amics i no vaig trigar gaire a conèixer també a en “J”, doncs mels vaig trobar tots dos comprant a les botiguetes nadalenques instal•lades a la Rambla de la meva ciutat. Es portaven 13 anys de diferència (en “J” amb prou feines deu haver complert la majoria d’edat) i la seva història encara era més fantàstica que la del meu amic: resulta que la seva mare l’havia obligat a prostituir-se des dels 15 anys per empresaris i bisbes importants; ell s’havia escapat de casa i ara es guanyava la vida treballant en una gran superfície de mobles d’origen suec.

El meu amic també em va narrar com havia emprat matons per espantar a les pressions de la mare del “J” (que, òbviament, li volia treure la pasta) o com havia aconseguit pressionar a funcionaris perquè li retiressin la pensió.

Deu meu! Era el “braguetazo” de la història! Per molt que fessin separació de bens, aquell marrec passaria de la nit al dia de viure en un micropiset compartit amb immigrants sud-americans, situat a la perifèria més cutre de la meva ciutat, a una mansió de la Bonanova, amb un pressupost valorat en varis milions d’euros (fins i tot el vaig acompanyar un dia a mirar possibles cases candidates).

I això per no parlar del esdeveniment nupcial en si: la seva intenció era fer un acte “senzillet” oficiat pel mateix President del Parlament i convidaria a una llarga llista d’amistats entre els que es trobaven el Pare Apel•les, Pilar Rahola, Jordi Gonzalez, Angel Colom, membres destacats de CIU, PP i ERC, de la noblesa catalana i alts funcionaris eclesiàstics que anirien vestits de civil per passar desaparcebuts en un acte que, en principi atemptava contra la moral conservadora i homofòbica que jo suposava que tenia lel catolicisme, abans de descobrir que, en realitat, hi ha més vici que a un cuarto oscuro leather.

I per si no havia tingut prou sorpreses… jo també hi estava convidat!! Mare meva! Desentonaria totalment en aquell acte!! Clar que sempre podia anar amb es amics del “J”…

I ja estava m’estava jo fent cabories sobre les meves possibilitats d’ascens social i de contactes professionals arran de LA boda, quan de sobte un inesperat i tràgic succés ho va capgirar tot…

(continuarà…)

CAPÍTOL 3 CLICANT AQUÍ

La Sotana Marica (Capítol 1)

Avui inicio un apassionant culebrot que s’allargarà durant els propers posts, on s’explicarà la experiència mes increïble que mai m’ha  succeït dintre del món gai i que, en principi, va finalitzar de forma  extraordianriament sorprenent aquest diumenge. Tot el narrat a continuació es absolutament cert, però esteu en ple dret de no creure res. Avui el primer capítol!

Tot va començar una freda tarda de desembre en la que, desobeint les meves pròpies promeses, em vaig connectar a un xat de contactes gais. Si, ja sé que per aquestes contrades no abunden els Prínceps Blaus, però en aquell moment tan sols necessitava un efímer passatemps per no recordar que l’arqueologia ja no seria més la font del meu benefici material.

Em va cridar l’atenció el seu nick “Cura27”, òbviament no vaig pensar ni per un instant que realment es pogués tractar d’un capellà, així que quan em va mostrar la seva sotana i el seu “alzacuellos” via webcam la meva perplexitat va augmentar exponencialment, al mateix ritme que la excitació del moment. Es obvi que el mite de la poma prohibida encara té el seu públic.

Per casualitats de la vida, aquell dia ell estava passant la tarda a barri del costat d’on jo visc, així que no vaig dubtar un instant en proposar-li immediatament una cita a la porta del centre comercial més famós de la meva ciutat. Deixant la seva indumentària religiosa per una ocasió millor, varem anar a un dels bars més nostrats de la zona on ens creuarem a un grup d’amigues meves del esplai, a les que jo em moria de ganes d’explicar el que estava succeint realment.

Resulta que ell, suposadament, era Prelat del Vaticà, membre numerari del Opus, formava part de la noblesa catalana i els seus incomptables títols, que el feien quatre cops “Grande de Espanya”, li havien permés entrar a la Ordre de la Creu de Malta. La seva feina es basava en moure les accions de l’església, mitjançant fons d’inversió que dissimulessin fets com que Control i Durex son propietat de la Santa Seu. Per si no m’ho creia em va mostrar el passi a Borsa i em fa fer entrega d’una targeta on es detallava la direcció de la seva oficina econòmica a Passeig de Gràcia on apareixia escrit el seu llarg cognom nobiliari.

El que més em va sorprendre, però, van ser les seves detallades històries sobre la hipocresia moral de l’església davant la homosexualitat: segons ell, havia estudiat filosofia en una residència plenament gai del Opus, a Navarra,  li havien proposat fer orgies sadomasoquistes un grup de jesuïtes, havia presentat el seu ex-xicot a arquebisbes amb tot el bon rotllo del món, i qui li havia recomanat entrar al xat, on ens havíem conegut, era el seu superior directe  al Vaticà.

En aquella cita no va passar pràcticament res i en quant ell va anar un moment al lavabo vaig començar a enviar massivament SMS a les meves amistats per fer-les còmplices i partícips d’aquella surrealista experiència.

Estava convençut que tot acabaria en un anècdota absurda i que aquella cita no es repetiria, però… ai las! Allò no havia fet més que començar i el més al•lucinant encara estava per arribar!

(continuarà…)

CAPITOL 2 CLICANT AQUÍ

PREDICICONS TAROTISTES PEL 2009

Doncs si!! Ja teniu aquí els meves apocalíptiques profecies per l’any vinent! Jo ja tinc molt clar que per mi serà el pitjor dels 27 passats, així que prefereixo que el Tarot no em confirmi els meus auguris!

En quant a les vostres consultes: davant el desmesurat èxit de la proposta, he  decidit seleccionar les preguntes eliminant totes aquelles que tenien un enunciat massa rebuscat (noves teories de la lògica i la ciència: es absolutament impossible desxifrar una resposta coherent amb els Arcans a aquest dubte), massa precís (no es pot saber qui guanyarà tal o qual premi, el tarot expressa tendències, no noms i cognoms!!), una resposta massa evident (no, Ferran, no et donaran el Planeta i sí, arribarem al 2009, no em calen cartes per encertar-ho!) , o simplement perquè estaven repetides (si pujarà la ultradreta o el pla de Bolonya: llegiu el que diuen els altres comentaristes, abans de formular les vostres qüestions!!).

Desitjo que ningú s’enfadi per haver ignorat les seves les preguntes (no es res personal, ho juro, però el Tarot té les seves normes) ni per les respostes que he donat! En tot cas, espero que tingeu tots un bon 2009 i que d’aquí a 365 dies ens tronem a trobar en aquest blog i em comenteu si he encertat o no, les meves previsions!

1.- Madebymiki– Volia saber el % d’atur a Espanya.
-> Començarà amb una pujada molt brusca, però cap a final d’any deixà d’augmentar i la xifra es mantindrà estable.

2.- Madebymiki- Que tal la crisi?
-> Xunga, xunga, xunga! Sens dubte el pitjor encara està per arribar. Veig un any molt dur per a tothom, tant empreses com treballadors.

3.-Madebymiki- I la llibertat a internet?
-> Canvi de tendència cap a pitjor, especialment per part de les Administracions Públiques i la Justícia.

4.-Rafa- Prohibiran o restringiran el P2P?
-> Veig un intent molt clar de prohibició total, un gran atac que, possiblement, serà parat per la Justícia.

5.-Rafa- Què dirà el constitucional de les bodes gais?
-> Veig tensió i nervis amb l’assumpte, però tot acabarà prou bé!

6.- Rafa: Com seran els nous discos de Morrissey i Fangoria?
-> Morrissey: Disc molt bo, contundent, aclamat per la crítica, però no per les vendes!
Fangoria: La sort i la força acompanyen al llançament d’aquest disc, bons auguris!

7.- TH: Quisiera saber que me depara el próximo año a nivel socio emocional
-> Serà un any en que t’enriquiràs com a persona i maduraràs molt. Veig molta tensió i nervis, però un entorn afectiu molt positiu.

8.- Jordi: Si encara actualitzaré i mantindré el meu blog
-> El mantindràs, tot i que no l’actualitzaràs sovint i en disminuirà el teu interès.

9.-Jordi: Si em quedarà cap assignatura pel setembre, en cas afirmatiu, quantes? (Com a dades et dic que estic fent primer d’eng. química al IQS).
-> Les cartes afirmen que si vols acabar bé el curs has de millorar les teves relacions personals amb una figura masculina adulta i sàvia (un profe?).

10.- Fvillena: On em cridaràn primer, de la borsa de treball a Catalunya o a València?
->Veig un any molt difícil amb relació al treball, hauràs de superar una mala ratxa, tot i que veig una esperança cap a finals de curs.

11.- Fvillena: Em faré asquerosament ric amb el meu grup, Rain’s Embrace?
->No apareix cap esdeveniment destacable en relació al teu grup, tan sols un distanciament entre els membres.

12.-Jonkepa: Admitirán los del PP que se equivocan frecuentemente (Irak, 11m, etc.)?
->Veig rancors i odis en l’interior d’aquest partit que beneficien a una figura femenina (Esperanza Aguirre maybe?)

13.-Jonkepa: Podrem veure TV3 a València?
->En principi no. Veig una possibilitat remota a bastant llarg plaç.

14.- Ferran: Augmentarà o disminuirà la meva activitat sexual el proper any?
-> Més o menys estable, tot i que veig un viatge ple de luxúria!

15.-Esteve: Com serà la situació política a Espanya d’aquí uns anys?
-> La predicció es basava en 2009, així que acotaré el plaç a aquest any: No veig gaires canvis de tendència, però si un succés molt greu i dolent cap a finals d’any.

16.-Esteve: I a Europa?
->Veig un entorn polític internacional molt favorable als interessos europeus.

17.- Esteve: Tindran èxit les ultradretes?
->Veig una tendència a créixer, però no prou significativa com perquè sigui preocupant.

18.-Conjuntbuit: S’aplicara finalment el pla de bolonia?
-> Doncs si, però amb importants modificacions sorgides de la negociació i la força.

19- Oliva QUE COI FARAN ELS DIPUTATS SOCIALISTES, DE CATALUNYA, AMB ELS PRESUPUESTOS GENERALES DEL ESTADO? SERAN FIDELS A CA NOSTRE O ES VENDRAN, PER UN PLAT DE LLENTIES?
-> Veig una actitud imprudent i arriscada per part del PSC que, a la llarga, els portarà beneficis.

20.- Mia: Serà l’any de deixar de viure “sola” per viure amb la parella? Si és que sí… a casa meva o a la seva?
-> Prendràs una decisió assenyada, molt meditada i responsable que et portarà a bon port. Interpreto, doncs, que si. No sé si serà a casa teva o seva, però les cartes em recomanen que us ho penseu molt bé, ja que un error en aquest tema podria debilitar molt la parella.

21.-Mia: Acabaré engreixant les llistes del atur?
->Doncs no! Em surt un any molt bo a nivell professional, en el que tindràs noves oportunitats de millorar a la feina. Felicitats!

22.- Pep- Treballaré més dies com a monitor o com a profe?
->Veig una oportunitat laboral molt bona, però molt lluny d’on ara ets.

23.-Pep- Quantitat d’hores dedicades al sexe
-> Evidentment el Tarot no prediu xifres exactes, ni molt menys, però en quant a sexe veig que no hi hauran gaires canvis, exceptuant l’aparició d’un noi que esdevindrà prou important per a tu.

24.- Pep– Hi haurà canvis positius en la política cultural del nostre país?
->Veig un debilitament generalitzat del món cultural, tot i que algun projecte interessant es durà a terme.

25.- Lidia: Quina carrera faré i a on?
-> Tot i que l’enunciat és massa concret, per no eliminar totes les preguntes que has fet, et respondré aquesta com bonament pugui:Em surt que faràs una carrera que no t’omplirà intel•lectualment, ja que la triaràs sense reflexionar-hi gaire i fruït d’un impuls irreflexiu influït pel teu entorn. Encara estàs a temps per canviar-ho!

26.-Laura: com serà la sele l’any que ve???
-> Possible canvi de caràcter polític que no afavorirà el nivell intel•lectual dels alumnes.

27.-Atenea: Treu-re plaça a les proves de juny de 2009?
-> Les proves t’aniran molt bé, tot i que el resultat final a tu et semblarà injust.

28.-Atenea: Quan tindré fills?
->Aquest 2009 no, tot i que en començaràs a meditar la possibilitat

29.-Atenea: Superaré un petit problema de salut que de vegades m’incapacita?
->Veig que ets una persona molt forta i encara hauràs d’aguantar aquest problema una bona temporada més, però no es complicarà.

30.-Lu: el meu pare es quedarà a l’atur?
->No serà un bon any per ell en quant a estat anímic i personal, però l’entorn laboral li es favorable.

31.-Lu: m’independitzaré amb el novio el 2009?
->Veig una relació afectiva moooolt dolenta entre tu i el teu xicot, no ho crec!

32.-Lu: m’apujaran el sou?
->No, no, no! En absolut, tindràs un entorn socio-laboral, molt negatiu!

33.-Jordi: Canviare de feina? i professió?
->Veig molts canvis laborals en aquest 2009 i tots a pitjor, ho sento!

34.-Jordi: Tornara el sexe a la meva vida, aquest cop per quedar-se???
->Siii! Veig una relació! Tot i que es possible que tu acabis bastant fet pols emocionalment quan aquesta acabi.

35.-Jordi: El 2009 sera un any de canvis personals?
->Doncs si, m’ha tornat a apereixer la carta dels enamorats, sens dubte aquesta relació marcarà el teu 2009!

BON 2009 A TOTHOM!!

Metamorfosi

Jonathan va deixar anar un sonor i agut crit quan, horroritzat, va contemplar davant el ronyós mirall de la seva habitació com s’havia transformat, de la nit al dia, en una quarentona progre acabada de divorciar; amb el seu típic cabell curt tenyit de vermell i la roba minúscula i arrapada que escanyava cruelment els seus mitxelíns amb uns llampants colors que semblaven dir a crits “estic buscant pollón follón”.

Hi havia d’haver alguna explicació racional per aquell fenomen, tan desconcertant a primera vista. Potser si hagués prestat un xic més d’atenció a les classes d’ESO, en comptes d’anar-hi completament fumat o passant l’estona masturbant-se a les darreres files, ara entendria perfectament que aquella sobtada metamorfosi no era més que un dels típics efectes secundaris del còctel de pastilles de dubtosa procedència que havia ingerit la passada nit.

I encara havia tingut sort! La transformació hauria pogut donar com a resultat un ésser veritablement monstruós … com per exemple… la nova cantant de Presuntos Implicados!!.

Li esperava un futur d’allò més encoratjador: ja no hauria de continuar treballant de traficant d’heroïna en col·legis de primària, a partir d’ara obtindria ingressos de la pensió del seu ex, amb qui es barallaria constantment per la custodia d’una filla pija, que segurament s’hauria tornat anorèxica per cridar l’atenció dels seus progenitors.

I que dir dels seus nous hobbies! El tunning havia caigut sobtadament en l’oblit i ara sentia una inesperada motivació per organitzar trobades tupper-sex amb altres quarentones progres. S’apuntaria a un gimnàs per fer tai-chi o, per què no, a sortir de marxa, mig borracha, a qualsevol revetlla de poble amb orquestra d’organillo per tal de tirar-se el primer llenyataire despistat que trobés per davant.

Pum!!!!

Però de sobte, un tret sec i sonor va posar fi a les seves fantasies de feliç divorciada. La seva novia, una perillosa garrula violenta molt temuda al barri, havia acabat la seva dura jornada de caixera al prostíbul i, sense pensar-ho dos cops, havia volat el cap d’aquella estranya desconeguda que es mirava amb cara de viciosa al seu mirall, ara esquitxat dolçament per vísceres i sang.

Diàlegs imaginaris amb el Diable

Després del exitós diàleg amb Jesucrist, us deixo amb la segona part del text que, com podreu comprovar, està enfocada des d’una prespectiva absolutament antagònica!

–    Bon dia Arqueòleg, saps qui soc, oi?

–    Per favor Llucifer! Per qui m’has pres? Per un vulgar aprenent a pecador? Passa i seu al sofà que estaràs més còmode!

–      Ja m’han dit que continues tan hedonista com sempre…

–    Veig que els rumors corren ràpid al infern! Doncs si, la teva pèrfida deixeble Luxúria em visita força sovint i ah!… t’he de comunicar una primícia!

–     Ohh digues, digues! Quin honor!

–    He decidit renunciar definitivament a qualsevol esperança de ser correspost per l’amor. Així doncs, he assassinat de forma cruel, sàdica i macabre la darrera espurna de nyonyeria platònica que quedava al meu cor i, tot i que aquestes males herbes sempre acaben reviscolant, volia que fossis tu, estimat, el primer en saber la bona nova.

–    Aquest és el meu Arqueòleg! Bravo! Friso per saber les darreres maldats que de ben segur estaràs maquinant.

–    Ai Lluci! Ja no soc aquell pervers maquiavèl·lic que vas conèixer anys enrere. La venjança cada cop em fa més mandra i prefereixo fer veure que oblido totes aquelles punyalades que s’acumulen a la meva esquena. Ves que no m’hagi contagiat d’un brot de moral juedocristiana…

–     Calla, calla! Això mai! Tu espera pacient i ocult darrere el silenci dissimulat el millor moment per emprar el teu esmolat verí, gaudint així de l’orgasmic plaer de la revenja.

–    No sé jo… i mira que en aquest moment el que més em ve de gust es rebentar el cap algú a hòsties! Em desfogaria taaant… Però bé, deixem de parlar de les meves ralladures mentals! Com va el treball?

–    – Doncs mira, enfeinadíssim preparant la campanya electoral de McCain. Imagina’t per un instant que guanya aquella bleda del Obama… Un món sense guerres! Quin horror! La cotització de les ànimes cauria en picat i encara m’hauria de vendre el iot que em vaig comprar el més passat amb el negociet de Georgia.

–    Ahaha, tu si que en saps! Si et puc ajudar en quelcom, ja saps que em tens a la teva total  disposició!

–

–    Ara que ho dius…Volia proposar-te una petita missió que, de ben segur, realitzaràs amb molt de gust. Però, que et semblaria si ho acabessim de comentar al teu llit amb un gintònic?

–    I perqué no?

Solucions imagnatives a la sequera

Que si el Roine, que si l’Ebre, que si el Segre… prou! Els nostres polítics realment tenen molt poca capacitat imaginativa! Afortunadament aquest blog sempre està al peu del canó, tot i que mai em facin cas… que hi farem!

A part de buidar totes les piscines privades i tancar el camps de golf dels pijos, aquestes son les meves propostes estrella de cara a solventar la carestia d’aigua a les terres catalanes sense cap necessitat de realitzar un transvassament:

Dutxes col·lectives

Es obvi que si en comptes de que cada escú fes servir uns 10 litres d’aigua diaris, poguessim instal·lar unes estructures comunes a cada plaça perqué amb una mateixa quantitat moltes persones poguessin fer-ne us, reduïriem ostentosament el consum hidric!

Com a suggerencia podeu veure que bé s’ho passa Tom Ford fent una pova pilot de la meva idea! No us venen ganes d’afegir-vos?
 

 Provocar a la Llei de Murphi

Segons els principis sagrats  de la mala sort, sempre plou quan estrenem un vestit nou o acabem de rentar el cotxe… així doncs perqué no tots els catalans i catalanes quedem en un dia i una hora per netejar el nostre vehicle i sortir a pasejar amb alguna prenda d’estrena? Segur que causem un veritable temporal!  

 

Festival de grups patétics als pantans catalans

Convocar diversos concerts i festivals a la vora dels embassaments més necessitats de pluja (Sau, Camarassa, Susqueda…) amb els canants més horribles i desafinats del món, tipu La Quinta Estación, Luis Miguel, Enrique Iglesias.

I si aquestes grans figures internacionals es neguen a fer-nos el favor, sempre podem recorrer als inaudibles cantautors nostrats (Marina Rossell, Nuria Feliu…) o al soporifer rock català (Gossos, Sopa de Cabra…) tot i que en aqust cas potser acabarem patint el risc d’inundacions i Tsunamis!

Canviar l’aigua per begudes alcòliques en tots els àpats.

A veure, es possible que els accidents de tràfic augmentessin un 10.000%, els comes etílics fossin més freqüents que el resfredat, que la gent faltés a la feina per ressaques brutals i que els pocs que assistissin al seu lloc de treball fossin incapaços de realitzar cap tasca amb un mínim de precisió… però hauriem disminuït el consum d’aigua potable o no? 

A la imatge podeu veure en quin estat lamentable va acabar el Pare Noél després de posar en pràctica els meus consells ecològics!

  

Algú té alguna altre idea?

EL CONSULTORI SEXUAL… *by Lily & Debby*

Doncs si! Ja tenim aquí un nou cameo del blog! Es per mi un plaer quasi orgàsmic poder comptar amb la col·laboració estrella d’aquestes dues insaciables estudioses de la sexualitat i l’amor en totes les seves vessants teòriques i pràctiques: Sense més dilació us deixo amb Miss Lily Put i Debby Fijarme, que respondran amb tacte i delicadesa a les originals qüestions que els hi vàreu poder plantejar en aquest post.

 HELENA NITO DEL BOSQUE–  Fa algun temps que em sent atreta per una pesona molt propera a mi.. Però em fa cosa dir-li perquè no sé com s’ho podria pendre. Ell… bé, no sé si sent el mateix que jo… però és que, cada cop que hi penso, em sento bruta, com si estigués fent alguna cosa mal feta. Però k hi ha mal fet en estimar algú,no? El cas és que akest algú és… el meu avi… És una persona molt jovial! i sé que sent alguna cosa per mi…erò potser no és que jo em penso. Estic feta un embolic.
Què creieu que puc fer?? li decalro el meu amor, intento apropar-m’hi… O és millor que me’n oblidi. Jo estimo la meva àvia, no li volria fer mal…

Lily & Debby-> Lia’t amb ell ja! Segurament no li queda gaire temps: has d’anar per feina! A més pensa que en sortiras molt beneficiada de cara al testament; i per la teva àvia no patèixis, amb l’alzaimer ni s’en recordarà. I no parlem ja del sexe oral sense dentadura postissa, una expeiència extrasensorial! De fet nosaltres us  aconsellem que us arranqueu les dents per provar-ho! 

CUNI –Hola! Mireu, hi ha una cosa que sempre vull preguntar però no m’atrevexio mai perquè només dir la frase ja em fa sentir en ridícul… l’altre dia un rus em va fer un … vaia que em va xupar el cul tu. I jo voldria saber si això la gent ho fa molt poc, per curiositat. Per cert, recomaneu-ho val?

Lily & Debby -> Oi tant! Nosaltres cada dia abants d’esmorzar ens mengem un bon cul! La veritat és que és una llàstima no tindre el coll més llarg per poder fer-ho tú mateix! Això sí: sería convenient tenir-lo net abants de procedir…

XIXILOKO- Estimades Lily i Debby: L’altre dia m’estaba follant un tio i em vaig donar conta que en realitat no m’agrada que me l’endinyin gaire… soc lesbiana o frívola?

Lily & Debby-> Un sol cas no és estadísticament significant!! Nosaltres et recomanem que et follis uns 50 tios i ties de diferents edats, races i tamanys de polla, llavors facis una base de dades, hi apliquis la prova del “Chi-chi quadrat” i tan sol llavors podras sortir de dubtes!

LITTLE BIRD-> Ehh bé, jo tinc una amiga que té un problema: disfruta com una boja masturbant el seu periquito… es una fase, es zoofila, o aquesta es una pràctica habitual amb els animals?

Lily & Debby-> La teva amiga no és zoòfila, és una donant d’amor! Nosaltres ho acostumem a fer amb les cuques del carrer! 

TOM APORUCULO BUILDER-> Hola, tinc un amic que vol fer una llit rodona pero no sap per on començar. ¿Cómo puede convencer a la gente? ¿Hay alguna fórmula mágica?

Lily & Debby -> Per començar hauria de llimar les puntes al llit per fer-lo rodó! Segurament els capítols de bricomania li poden ajudar…

GIRL*-> A veure, el meu xicot vol fer continuament un 69 i jo no vull perquè, no es que em faci fàstic, però m’entren arcades quan em poso algo a al boca, ni aguantar un boli amb la boca puc! si li dic es pensarà que sóc vergonyosa o que m’ho invento….i això que el sexe va genial fins ara!! sempre va bé, però tinc por que no es senti ple del tot en aquest tema. per consequent, no m’agrada que ell m’ho faci a mi perquè em sap greu no poder ser recíproca.Què farieu? Tant important és per un noi aquestes posturetes dels trons??

Lily & Debby-> De cara a fer un 69 has de tenir en compte els següents paràmetres:
– Profunditat: Si no la calcules bé et pots ennuegar! Posa’t a sobre d’ell i ho veuràs més clarament.
– Alçada: Busca’t algú de la teva mida o li acabaras menjant els peus o el melic!
– Respiració: Si no vols ofegar-te pacta un ritme d’inspiració i un espai vital entre les seves cames!

MOZ-> Des de l’experiència o des de la consulta dels més doctes tractats: on és el límit de la masturbació? Quantes palles pot suportar un home sa al llarg de la seva vida? Què peta primer, la pròstata, el penis o els canells? Pot afectar l’excés de vida sexual en solitari a la vida sexual en parella?

Lily & Debby -> El límit és el cervell, sens cap lloc a dubte! La falta de reg sanguini i l’esgotament de la imagnació son els umbrals d’aquetsa milenària pràctica. Hem fet un estudi ràpid experimental entre els nostres familiars, amics, coneguts i saludats que ens ho ha confirmat!

ANÒNIM-> Jo tinc una amiga que no sap com masturbar-se…

Lily & Debby-> QUEE?? Però que li passa? Es una amiga imaginària? Es manca? En tot cas recomana-li que es busqui aquella cosa que té al final del braç, normalment anomenada mà i aquella altre que té entre les cames, també dita cony, i vagi fent combinacions! 

…esto no se mira, se come!

 

*by Miss Lily Put & Debby Fijarme*
 

Aqueòleg Glamurós no es fa responsable de les opinions dels seus “Artistes Convidats”, ni dels traumes psicològics que pot produïr la lectura d’aquest post!

El consultori sexual i sentimental de LILY & DEBBY

Antenció lectors d’aquest blog! Es per mi un veritable honor anunciar la inminent col·laboració estrella de dues reputades especialistes mundials en afers sexuals i amorosos: Miss Lily Put i Debby Fijarme.

Elles ho saben tot sobre sexe i amor: no hi ha detall ni problemàtica que els hi resulti aliena, tot allò que la vostre perversa ment pugui arribar a imaginar en les solitaries nits de luxuria elles ja estan aburrides de fer-ho!

Així doncs s’han decidit a obrir un consultori per resoldre els vostres dubtes i qüestions que us plantegi la vostre vida sentimental i sexual, així com aconsellar-vos per poder caçar el vostre Princep Blau! I com fer-ho? Doncs bé, elles respondran ben aviat als vostres comentaris, que podeu deixar aquí fins al proper Dilluns de Pasqüa, dia en que jo tornaré de vacances.

En el cas que us faci vergonya teniu dues opcions: o bé deixeu el comentari emprant un pseudònim eròtico/festiu (en plan POL VAZO, per exemple) o bé començeu la frase amb el tópic “Jo tinc un amic que…” . Podeu preguntar tot alló que se us passi pel cap, real o imaginari, tan rebuscat i provocador com us vingui de gust: elles poden amb tot!

Diàlegs imaginaris en una discoteca

–  Perdoni em pot mostrar el seu carnet d’identitat?

–  QUEEE? M’ESTÀ DIENT QUE APARENTO MENYS DE 18 ANYS?? SIII! GRÀCIEEEEEEES!! SOC FELIÇ!! UNA ABRAÇADAAA!!

                       ***************************************

– Ai, t’has fixat aquesta disco està plena de gais armaritzats! Fins i tot es lien amb ties per dissimular! Quin horror!

–  Has pensat en la possibilitat que siguin realment heteros? 

                        ***************************************

– slurp… slurp… slurp…

 – Ui!! Crec que he confós el “cuarto oscuro” amb la sala de fumadors… vostès disculpin eh! No volia pas interrompre!

                      ***************************************

–  Wooo! Aquesta cançó no es de Rafaella Carrà?

–   Ehhh… bé, no! Es Rammstein i tenint en compte que això és una discoteca heavie-sinistre, jo no ho diria molt alt no fos cas que et patejin la cara i facin un aquelarre al voltant de les teves despulles… pero de bon rotllo, eh?

                     ***************************************

–   Perdona tu entens?

–   Que si t’entenc? Oi tant! Bé que parles català, no?

–    Ja… si.. volia dir que… si ets del ram de l’aigua…vaja

–     Doncs no, no soc pas fontaner, em dedico a la informàtica.

–     Nooo! Em referia a que… si ets de la vorera del davant….

–    Que va! Soc de Viladecans!

–     QUE SI ET MOLEN ELS TIOS, COOONY!!!

                  ***************************************

– Oh my God! Ens hem ficat en un local de pagerols calents i quarentones sortides, fugim! Això ens passa per entrar a discos de poble que no coneixem!

– Espera un moment que un llenyataire em vol ensenyar la seva destral!