Posts Tagged ‘sexo’

h1

On son els meus pantalons?

Juliol 15, 2010

Tot i que avui dia soc una persona feliçment instal·lada a la monogàmia i a la vida de parella, jo tinc un fosc passat entregat a la depravació luxuriosa i a l’addicció obsessiva a la promiscuïtat, doncs pensava que podria omplir el buit existencial de la  meva soledat amb una infinita col·lecció de polles de totes les mides i gustos possibles.

Com va començar aquesta espiral de polvos ràpids amb desconeguts, que mai tornava a veure i pels que sentia més fastig que apreci? Quin va ser-ne el detonant? Doncs bé, si mal no recordo aquesta catarsi orgàsmica va iniciar-se amb una anècdota d’allò més ridícula i patètica, que a continuació us narraré, per tal de fer les delícies als exèrcits de Trolls i Walpurgis que assetgen a diari aquesta irreductible web.

Jo tindria uns vint anys quan se’m va ocorre entrar a un xat de contactes homosexuals, innocent de mi, pensant que aquest lloc estava   poblat per centenars de Prínceps Blaus i bohemis poetes buscant la seva mitja taronja. Com el tema de les fotografies digitals encara no s’havia desenvolupat gaire, em vaig llençar a la piscina quedant en un indret de Barcelona amb un noi que assegurava ser atractiu, molt culte, tenir 29 anys i que tan sols pretenia fer un café.

Desafiant tota espurna de racionalitat, deixant-me emportar pel meu optimisme antropològic i confiança en la bondat del ser humà, no vaig fer cap cas a una veu que em xiuxiuejava insistentment “No hi vagis! Es una trampa!! Segur que és un vell verd!” . I si, òbviament havia caigut de quatre potes en un parany per tendres efebs inexperts: Aquell home tindria uns 40 anys, no tenia res d’atractiu i el cafè el volia  fer a casa seva. I jo, col·lapsat, ansiós i descol·locat, vaig ser absolutament incapaç de pronunciar la paraula “NO“, mira que és un monosíl·lab d’allò més senzill eh…

Mentre pujava per l’ascensor la meva ment em va fer un tour psicològic per tots els assassins en sèrie de la història i la ficció: Hannibal Lecter, Charles Manson, Antonio Anglés, Jack l’Esbudellador… em veia la meva cara a tots els cartrons de llet, mentre aquell mentider que m’havia quasi segrestat desfeia les meves mutilades restes físiques en àcid o calç viva.

Per calmar el meu evident estat de nerviosisme total em va ensenyar una immensa biblioteca, els seus dos pianos o les obres d’art que atresorava: com a mínim en això no havia faltat a la seva paraula. Mentre tractava d’impressionar-me amb la seva pedanteria de manual, dissertant sobre Nietzche i Heguel, jo m’havia amorrat a una ampolla de vi d’alta gradació: necessitava una alienació etílica desesperadament per tal de no imaginar-me a mi mateix, a la seva edat, tractant d’enganyar jovenets per Internet.

Vam acabar al llit si. Tot i que jo vaig ser incapaç de moure un sol dit del meu cos, ni de proporcionar-li un míser instant de plaer, he de reconèixer que em va practicar una fel·lació tan intensa que quasi li arrenco la capçalera del llit. Ja ho tenia decidit: en quan tanqués els ulls em vestiria i sortiria cames ajudeu-me d’aquell infern d’hedonisme surrealista. Peró, de sobte, un obstacle inesperat: On cony eren els meus pantalons?

Vaig remoure pianos, biblioteques, sofàs, escultures, quadres, armaris… i res. Era incapaç de recordar en quin lloc o moment m’havia després d’aquella imprescindible part de la meva vestimenta. Durant un instant em vaig imaginar agafant el metro i arribant a casa en calçotets… quina excusa podria inventar? que m’havien abduït? atracat? violat? Potser no calia!

Finalment van aparèixer: Ell s’hi havia adormit a sobre i per molt que ho intentava, resultava un exercici d’impossible gimnàstica recuperar la meva roba amb aquella massa càrnica cobrint-la. I res, el vaig despertar, desafiant el destí i ell molt amablement em va tornar els pantalons, desitjant-me molta sort a la vida i que algun dia ens veiéssim de nou, cosa que mai va succeir.

Tan sols trepitjar el carrer vaig vomitar tot el vi, de pur fastig i angoixa. Em vaig prometre a mi mateix no tornar-hi a caure… però a la mínima que la soledat em va tornar a terroritzar amb els seves amenaces, el xat em va obrir els portes de nou, tot i que durant els set anys que vaig caminar sobre la corda fluixa, mai em van tornar a prendre el pèl!  Un passat que no trobo gens a faltar i al que espero mai haver de tornar a visitar.

h1

ESPECIAL: Sex in the Blog!

Juliol 14, 2010

Les temperatures marquen màxims anuals, la humitat es dispara i les persones que tenim la desgràcia de treballar 10 hores al aire lliure sota un sol de justícia i cap ombra que ens empari tenim el cervell liquat i fora de servei… però no altres òrgans…

He intentat en diverses ocasions començar a redactar un post sobre l’alienació al futbol, literatura estiuenca o sobre el debat de l’estat de l nació però em veig incapaç d’articular una sola frase coherent sobre algun tema mínimament transcendent, les meves neurones ja s’han agafat vacances o bé deuen estar de vaga general indefinida.

Així doncs m’he decidit per fer un especial sobre confessions sexuals: un tema planer, engrescador, superficial, però alhora amb el suficient morbo per mantenir la meva estratosfèrica audiència (darrerament duc una mitjana de 600 visites diàries!!).

Fantasies sexuals, pèrdua de la virginitat, mites eròtics… de ben segur és un tema en el qual tinc molt a dir i que estic absolutament obert a suggerències temàtiques i en el que, espero, els heteros no us sentiu marginats!

A partir de demà a les vostres pantalles!

h1

Hipocresia i prostitució

Setembre 6, 2009

Puta

Aquesta setmana el diari El Pais ha publicat un reportatge, amb fotos extremadament explicites, sobre la prostitució als carrers de Barcelona i, com era previsible, això ha provocat la típica reacció social hipòcrita, inútil i cutre: les associacions de veïns s’han dut les mans al cap, la oposició al Ajuntament ha començat a bordar i el Govern Municipal s’ha limitat a fer una redada on s’han detingut a 4 prostitutes i 12 clients, tots ells d’origen estranger.

Com, segons el Codi Penal vigent, ni la prostitució ni la contractació de serveis sexuals son delictes tipificats, aquestes persones seran identificades i posades immediatament en llibertat i ni tan sols els podran repatriar, degut a la dificultat per esbrinar el país de procedència en el cas de ciutadans subsaharians.

L’únic que sembla preocupar a la opinió pública es l’aparença d’aquest greu problema: la imatge que dona la ciutat al turisme i poc més, com si traslladant a les meretrius a un lloc més discret tot estigues solucionat.

Però no ens quedem a la punta del iceberg, anem a la arrel del problema:quans proxenetes han estat detinguts? Cap. I això si que és un delicte i greu! Però clar, es molt més senzill enviar els mossos a enxampar a quatre barjaules cridaneres, dels centenars que passegen per la rambla, que iniciar una costosa investigació policial internacional.

Escot i mamellamSegons fonts d’ONG’s, les noies que es dediquen a exercir la prostitució pels carrers de la Ciutat Comtal venen de països africans amb pobresa extrema, on han estat enganyades amb promeses de feina per poderoses xarxes internacionals de tràfic de dones, treballen unes 9h hores diàries cada dia de la setmana, sense cap mesura higiènica, on estan obligades a contractar un mínim de 12 serveis diaris, a 30 euros cada un, dels quals 20 son per a la organització i 10 per als intermediaris inmediats.

Tenim una màfia despietada dedicada al esclavisme sexual en massa a les portes de casa i tan sols ens capfica que pensaran els japonesos quan vinguin a fotografiar la Sagrada Família i es topin sobtadament amb una escandalosa fornicació pública. A que estem jugant?

I, per postres, resulta que Espanya està adherida al Protocol de Palerm, elaborat per la ONU el 2006, on s’estableixen les pautes per actuar davant màfies d’immigració on, al apartat destinat a la tracta de persones, estableix clarament que cal protegir a les víctimes explotades, per tal que puguin testificar contra els seus macarres, incidint en que les autoritats públiques els hi han de donar assistència legal, mèdica, psicològica i material, així com han de possibilitar l’accés a educació, ofertes de treball digne o habitatge, per tal que surtin d’aquest cercle viciós.

De nou l’Estat renuncia a fer pedagogia social i saltant-se la seva pròpia legislació, tira pel dret, cedint a la pressió de la demagògia pamfletària. Igual resultarà que tenia raó Stieg Larsson quan, al segon volum de la seva aclamada trilogia Milenium, insinua que el proxenetisme estén els seus tentacles fins als despatxos de fiscals, empresaris, funcionaris policials, directius polítics i redaccions periodístiques on, en un món encara massa dominat pel patriarcat, sempre queda millor carregar les culpes a una puta que a un prestigiós financer que s’enriqueix violant i explotant noies acabades d’arribar de Camerun. Animo des d’aquí als periodistes de El País a que tirin per aquest camí en posteriors reportatges, tot i que el resultat, de ben segur, no serà tan morbós.

PD: I no, aquí no estem debatent si legalitzar o no la prostitució voluntària, un apassionant debat que deixo per una millor ocasió, ja que sospito que el voluntariat en aquest cas brilla per la seva total absència.

h1

La Sotana Marica (Capítol 3 i Final)

gener 23, 2009

Llegiu abants el capítol 1 i el capitol 2!

5570883-lg

Vaig estar dues setmanes sense saber absolutament res d’ell i, quan ja gairebé m’havia oblidat de tota aquesta surrealista història, un bon dia entro al meu msn i me’l trobo.

Em va explicar que havia arruïnat  al a seva poderosa família jugant a la borsa i que, degut a la seva addicció al alcohol i la cocaïna, el seu xicot l’havia deixat. Segons ell estava tan deprimit que la seva vida ja no tenia sentit; el dia abans s’havia llençat al metro però s’havia salvat miraculosament al caure entre via i via.

Jo em vaig pixar de riure, el meu límit de credibilitat havia creuat el llindar i això havia anat massa lluny: era obvi que m’estava prenent el pèl! Total que li vaig recomanar que es comprés una guillotina, que era més acord al seus suposats títols nobiliaris, vaig tancar el PC i em vaig tornar centrar al meu temari de 3.500 pg.

AL cap d’uns minuts vaig rebre un mail que copio i enganxo:

“”Informe d’urgències. edat:: **. Data i hora d’ingrés: **/**/**** 16:12 Forma d’accés. Ambulància. Diagnòstic: gest autolesiu. Motiu consulta: Paciente de 33años que es traído por TCE tras precipitación al metro. Antecedents: Intentos de autolisis. Malaltia actual: Paciente quien en el contexto de prbolemas personales en los últimos días realiza intento de autolisis al lanzarse a las vías del metro, cuando el vagón del metro se acercaba el paciente queda postrado entre los dos railes, con lo cual el tren pasa por encima provocándole traumatismo. Asociado a esto existe ingesta en cantidad no determinada de diazepan 10mg. Paciente que consultra traído por el SEM por intento de autolisis. El paciente queda a cargo de Psiquiatria

 

M’estimo més no posar més coses, l’informe té tres planes i no em ve de gust) donat que és privat i perquè ja no serveix de res. Només dic que ara estic gaudint escoltant el REQUIEM DE MOZART després escoltaré TURANDOT DE PUCCINI, em veuré la millor ampolla que tingui a casa. I em ficaré un smoking amb la banda de marquès, no vull que ningú em vegi en un estat lamentable. Només vull dir una cosa darrera estimo a “J” amb tot mon cor, és la única persona que he estimat de debò. Ara no estic bebent res i per això tot el que dic ho faig amb coneixement de causa, però sí es cert, que tan de bo tota persona humana que neixi sigui FELIÇ, ho deistjo amb tota la meva ànima. In manus tuas domine, comendo spiritum meu. UNA ABRAÇADA””

 

Vaig tornar-me a conectar al msn per parlar amb ell: em va dir que aquest cop no fallaria, que havia usat les seves influències per escapar del control de psiquiatria i que aquella mateixa tarda es suïcidaria. Jo li vaig donar bronca per aquell intent desesperat de cridar l’atenció amb un caprici de nen ric que mai ha hagut d’afrontar la vida cap mena de problema ni contratemps. Vaig desconnectar  Internet, ja que havia quedat per fer un cafè.

Els dies següents vaig estar mirant esqueles al diari. i, òbviament res… total que se’m va ocórrer ficar el seu nom a Google per a veure que descobria i pam! Resulta que la única entrada on apareixia ell era en una llista electoral a les passades eleccions generals, on ell figurava als darrers llocs d’un partit extraparlamentari dedicat a defensar gais i lesbianes!

Era un mentider compulsiu amb una esquizofrènia de cavall que es va inventar tota aquesta història per impressionar-me? Era tot cert i jo vaig pecar d’imprudència al ignorar els seus intents de suïcidi? La veritat es que, encara que ell fos un membre de la classe explotadora i, com a marxista senti més indiferència que una altre cosa, em queia molt bé com a persona i em distreien molt les seves històries de la alta alcúrnia…

Suposo que tot quedarà com un misteri irresoluble, tot i que tinc moltes pistes que podria seguir, casi que prefereixo que tot es quedi amb un final obert…

THE END…?

h1

La Sotana Marica (Capítol 2)

gener 21, 2009

Llegiu abants el PRIMER CAPÍTOL!!

0000cura

No van passar gaires dies fins que ens varem tornar a veure: eren les vacances de Nadal i ell ja no tenia ni la poca feina que li generaven les missions diplomàtiques de la Santa Seu amb l’església Ortodoxa (aquesta era una de les seves funcions) ni les gestions econòmiques que feina pel Banco Popular, mitjançant l’Opus Dei. Als bars del meu barri obrer l’adoraven: a cada consumició es deixava 10 vegades el meu pressupost per sortir de festa un finde.

Em va deixar clar, però, que entre nosaltres no podia sorgir res mes que amistat (tot i que li encantava posar-me calent), ja que el noi amb qui estava sortint (l’anomenarem “J”) li havia proposat formalitzar la relació amb un matrimoni. Davant la meva cara de sorpresa em va aclarir que l’església no li posaria cap pega al enllaç, ja que li convenia quedar bé amb la seva poderosa família i, de fet, pensava convidar a la cúpula del Opus i de la cúria vaticana al acte.

Poc a poc ens varem anar fent amics i no vaig trigar gaire a conèixer també a en “J”, doncs mels vaig trobar tots dos comprant a les botiguetes nadalenques instal•lades a la Rambla de la meva ciutat. Es portaven 13 anys de diferència (en “J” amb prou feines deu haver complert la majoria d’edat) i la seva història encara era més fantàstica que la del meu amic: resulta que la seva mare l’havia obligat a prostituir-se des dels 15 anys per empresaris i bisbes importants; ell s’havia escapat de casa i ara es guanyava la vida treballant en una gran superfície de mobles d’origen suec.

El meu amic també em va narrar com havia emprat matons per espantar a les pressions de la mare del “J” (que, òbviament, li volia treure la pasta) o com havia aconseguit pressionar a funcionaris perquè li retiressin la pensió.

Deu meu! Era el “braguetazo” de la història! Per molt que fessin separació de bens, aquell marrec passaria de la nit al dia de viure en un micropiset compartit amb immigrants sud-americans, situat a la perifèria més cutre de la meva ciutat, a una mansió de la Bonanova, amb un pressupost valorat en varis milions d’euros (fins i tot el vaig acompanyar un dia a mirar possibles cases candidates).

I això per no parlar del esdeveniment nupcial en si: la seva intenció era fer un acte “senzillet” oficiat pel mateix President del Parlament i convidaria a una llarga llista d’amistats entre els que es trobaven el Pare Apel•les, Pilar Rahola, Jordi Gonzalez, Angel Colom, membres destacats de CIU, PP i ERC, de la noblesa catalana i alts funcionaris eclesiàstics que anirien vestits de civil per passar desaparcebuts en un acte que, en principi atemptava contra la moral conservadora i homofòbica que jo suposava que tenia lel catolicisme, abans de descobrir que, en realitat, hi ha més vici que a un cuarto oscuro leather.

I per si no havia tingut prou sorpreses… jo també hi estava convidat!! Mare meva! Desentonaria totalment en aquell acte!! Clar que sempre podia anar amb es amics del “J”…

I ja estava m’estava jo fent cabories sobre les meves possibilitats d’ascens social i de contactes professionals arran de LA boda, quan de sobte un inesperat i tràgic succés ho va capgirar tot…

(continuarà…)

CAPÍTOL 3 CLICANT AQUÍ

h1

La Sotana Marica (Capítol 1)

gener 19, 2009

Avui inicio un apassionant culebrot que s’allargarà durant els propers posts, on s’explicarà la experiència mes increïble que mai m’ha  succeït dintre del món gai i que, en principi, va finalitzar de forma  extraordianriament sorprenent aquest diumenge. Tot el narrat a continuació es absolutament cert, però esteu en ple dret de no creure res. Avui el primer capítol!

cura3-copia1

Tot va començar una freda tarda de desembre en la que, desobeint les meves pròpies promeses, em vaig connectar a un xat de contactes gais. Si, ja sé que per aquestes contrades no abunden els Prínceps Blaus, però en aquell moment tan sols necessitava un efímer passatemps per no recordar que l’arqueologia ja no seria més la font del meu benefici material.

Em va cridar l’atenció el seu nick “Cura27”, òbviament no vaig pensar ni per un instant que realment es pogués tractar d’un capellà, així que quan em va mostrar la seva sotana i el seu “alzacuellos” via webcam la meva perplexitat va augmentar exponencialment, al mateix ritme que la excitació del moment. Es obvi que el mite de la poma prohibida encara té el seu públic.

Per casualitats de la vida, aquell dia ell estava passant la tarda a barri del costat d’on jo visc, així que no vaig dubtar un instant en proposar-li immediatament una cita a la porta del centre comercial més famós de la meva ciutat. Deixant la seva indumentària religiosa per una ocasió millor, varem anar a un dels bars més nostrats de la zona on ens creuarem a un grup d’amigues meves del esplai, a les que jo em moria de ganes d’explicar el que estava succeint realment.

Resulta que ell, suposadament, era Prelat del Vaticà, membre numerari del Opus, formava part de la noblesa catalana i els seus incomptables títols, que el feien quatre cops “Grande de Espanya”, li havien permés entrar a la Ordre de la Creu de Malta. La seva feina es basava en moure les accions de l’església, mitjançant fons d’inversió que dissimulessin fets com que Control i Durex son propietat de la Santa Seu. Per si no m’ho creia em va mostrar el passi a Borsa i em fa fer entrega d’una targeta on es detallava la direcció de la seva oficina econòmica a Passeig de Gràcia on apareixia escrit el seu llarg cognom nobiliari.

El que més em va sorprendre, però, van ser les seves detallades històries sobre la hipocresia moral de l’església davant la homosexualitat: segons ell, havia estudiat filosofia en una residència plenament gai del Opus, a Navarra,  li havien proposat fer orgies sadomasoquistes un grup de jesuïtes, havia presentat el seu ex-xicot a arquebisbes amb tot el bon rotllo del món, i qui li havia recomanat entrar al xat, on ens havíem conegut, era el seu superior directe  al Vaticà.

En aquella cita no va passar pràcticament res i en quant ell va anar un moment al lavabo vaig començar a enviar massivament SMS a les meves amistats per fer-les còmplices i partícips d’aquella surrealista experiència.

Estava convençut que tot acabaria en un anècdota absurda i que aquella cita no es repetiria, però… ai las! Allò no havia fet més que començar i el més al•lucinant encara estava per arribar!

(continuarà…)

CAPITOL 2 CLICANT AQUÍ

h1

PREDICICONS TAROTISTES PEL 2009

Desembre 11, 2008

6327053-md-copia

Doncs si!! Ja teniu aquí els meves apocalíptiques profecies per l’any vinent! Jo ja tinc molt clar que per mi serà el pitjor dels 27 passats, així que prefereixo que el Tarot no em confirmi els meus auguris!

En quant a les vostres consultes: davant el desmesurat èxit de la proposta, he  decidit seleccionar les preguntes eliminant totes aquelles que tenien un enunciat massa rebuscat (noves teories de la lògica i la ciència: es absolutament impossible desxifrar una resposta coherent amb els Arcans a aquest dubte), massa precís (no es pot saber qui guanyarà tal o qual premi, el tarot expressa tendències, no noms i cognoms!!), una resposta massa evident (no, Ferran, no et donaran el Planeta i sí, arribarem al 2009, no em calen cartes per encertar-ho!) , o simplement perquè estaven repetides (si pujarà la ultradreta o el pla de Bolonya: llegiu el que diuen els altres comentaristes, abans de formular les vostres qüestions!!).

Desitjo que ningú s’enfadi per haver ignorat les seves les preguntes (no es res personal, ho juro, però el Tarot té les seves normes) ni per les respostes que he donat! En tot cas, espero que tingeu tots un bon 2009 i que d’aquí a 365 dies ens tronem a trobar en aquest blog i em comenteu si he encertat o no, les meves previsions!

1.- MadebymikiVolia saber el % d’atur a Espanya.
-> Començarà amb una pujada molt brusca, però cap a final d’any deixà d’augmentar i la xifra es mantindrà estable.

2.- Madebymiki- Que tal la crisi?
-> Xunga, xunga, xunga! Sens dubte el pitjor encara està per arribar. Veig un any molt dur per a tothom, tant empreses com treballadors.

3.-Madebymiki- I la llibertat a internet?
-> Canvi de tendència cap a pitjor, especialment per part de les Administracions Públiques i la Justícia.

4.-Rafa- Prohibiran o restringiran el P2P?
-> Veig un intent molt clar de prohibició total, un gran atac que, possiblement, serà parat per la Justícia.

5.-Rafa- Què dirà el constitucional de les bodes gais?
-> Veig tensió i nervis amb l’assumpte, però tot acabarà prou bé!

6.- Rafa: Com seran els nous discos de Morrissey i Fangoria?
-> Morrissey: Disc molt bo, contundent, aclamat per la crítica, però no per les vendes!
Fangoria: La sort i la força acompanyen al llançament d’aquest disc, bons auguris!

7.- TH: Quisiera saber que me depara el próximo año a nivel socio emocional
-> Serà un any en que t’enriquiràs com a persona i maduraràs molt. Veig molta tensió i nervis, però un entorn afectiu molt positiu.

8.- Jordi: Si encara actualitzaré i mantindré el meu blog
-> El mantindràs, tot i que no l’actualitzaràs sovint i en disminuirà el teu interès.

9.-Jordi: Si em quedarà cap assignatura pel setembre, en cas afirmatiu, quantes? (Com a dades et dic que estic fent primer d’eng. química al IQS).
-> Les cartes afirmen que si vols acabar bé el curs has de millorar les teves relacions personals amb una figura masculina adulta i sàvia (un profe?).

10.- Fvillena: On em cridaràn primer, de la borsa de treball a Catalunya o a València?
->Veig un any molt difícil amb relació al treball, hauràs de superar una mala ratxa, tot i que veig una esperança cap a finals de curs.

11.- Fvillena: Em faré asquerosament ric amb el meu grup, Rain’s Embrace?
->No apareix cap esdeveniment destacable en relació al teu grup, tan sols un distanciament entre els membres.

12.-Jonkepa: Admitirán los del PP que se equivocan frecuentemente (Irak, 11m, etc.)?
->Veig rancors i odis en l’interior d’aquest partit que beneficien a una figura femenina (Esperanza Aguirre maybe?)

13.-Jonkepa: Podrem veure TV3 a València?
->En principi no. Veig una possibilitat remota a bastant llarg plaç.

14.- Ferran: Augmentarà o disminuirà la meva activitat sexual el proper any?
-> Més o menys estable, tot i que veig un viatge ple de luxúria!

15.-Esteve: Com serà la situació política a Espanya d’aquí uns anys?
-> La predicció es basava en 2009, així que acotaré el plaç a aquest any: No veig gaires canvis de tendència, però si un succés molt greu i dolent cap a finals d’any.

16.-Esteve: I a Europa?
->Veig un entorn polític internacional molt favorable als interessos europeus.

17.- Esteve: Tindran èxit les ultradretes?
->Veig una tendència a créixer, però no prou significativa com perquè sigui preocupant.

18.-Conjuntbuit: S’aplicara finalment el pla de bolonia?
-> Doncs si, però amb importants modificacions sorgides de la negociació i la força.

19- Oliva QUE COI FARAN ELS DIPUTATS SOCIALISTES, DE CATALUNYA, AMB ELS PRESUPUESTOS GENERALES DEL ESTADO? SERAN FIDELS A CA NOSTRE O ES VENDRAN, PER UN PLAT DE LLENTIES?
-> Veig una actitud imprudent i arriscada per part del PSC que, a la llarga, els portarà beneficis.

20.- Mia: Serà l’any de deixar de viure “sola” per viure amb la parella? Si és que sí… a casa meva o a la seva?
-> Prendràs una decisió assenyada, molt meditada i responsable que et portarà a bon port. Interpreto, doncs, que si. No sé si serà a casa teva o seva, però les cartes em recomanen que us ho penseu molt bé, ja que un error en aquest tema podria debilitar molt la parella.

21.-Mia: Acabaré engreixant les llistes del atur?
->Doncs no! Em surt un any molt bo a nivell professional, en el que tindràs noves oportunitats de millorar a la feina. Felicitats!

22.- Pep- Treballaré més dies com a monitor o com a profe?
->Veig una oportunitat laboral molt bona, però molt lluny d’on ara ets.

23.-Pep- Quantitat d’hores dedicades al sexe
-> Evidentment el Tarot no prediu xifres exactes, ni molt menys, però en quant a sexe veig que no hi hauran gaires canvis, exceptuant l’aparició d’un noi que esdevindrà prou important per a tu.

24.- Pep Hi haurà canvis positius en la política cultural del nostre país?
->Veig un debilitament generalitzat del món cultural, tot i que algun projecte interessant es durà a terme.

25.- Lidia: Quina carrera faré i a on?
-> Tot i que l’enunciat és massa concret, per no eliminar totes les preguntes que has fet, et respondré aquesta com bonament pugui:Em surt que faràs una carrera que no t’omplirà intel•lectualment, ja que la triaràs sense reflexionar-hi gaire i fruït d’un impuls irreflexiu influït pel teu entorn. Encara estàs a temps per canviar-ho!

26.-Laura: com serà la sele l’any que ve???
-> Possible canvi de caràcter polític que no afavorirà el nivell intel•lectual dels alumnes.

27.-Atenea: Treu-re plaça a les proves de juny de 2009?
-> Les proves t’aniran molt bé, tot i que el resultat final a tu et semblarà injust.

28.-Atenea: Quan tindré fills?
->Aquest 2009 no, tot i que en començaràs a meditar la possibilitat

29.-Atenea: Superaré un petit problema de salut que de vegades m’incapacita?
->Veig que ets una persona molt forta i encara hauràs d’aguantar aquest problema una bona temporada més, però no es complicarà.

30.-Lu: el meu pare es quedarà a l’atur?
->No serà un bon any per ell en quant a estat anímic i personal, però l’entorn laboral li es favorable.

31.-Lu: m’independitzaré amb el novio el 2009?
->Veig una relació afectiva moooolt dolenta entre tu i el teu xicot, no ho crec!

32.-Lu: m’apujaran el sou?
->No, no, no! En absolut, tindràs un entorn socio-laboral, molt negatiu!

33.-Jordi: Canviare de feina? i professió?
->Veig molts canvis laborals en aquest 2009 i tots a pitjor, ho sento!

34.-Jordi: Tornara el sexe a la meva vida, aquest cop per quedar-se???
->Siii! Veig una relació! Tot i que es possible que tu acabis bastant fet pols emocionalment quan aquesta acabi.

35.-Jordi: El 2009 sera un any de canvis personals?
->Doncs si, m’ha tornat a apereixer la carta dels enamorats, sens dubte aquesta relació marcarà el teu 2009!

BON 2009 A TOTHOM!!