h1

La dubtosa utilitat dels llibres de text escolars

Setembre 14, 2008

Estem en plena era digital, on internet i el format PDF fan que la informació escrita circuli a la velocitat de la llum sense que cap suport físic de paper resulti necessari, però, tot i així, quan demà dilluns comenci el curs escolar tornarem a veure les mítiques escenes decimonòniques amb milerns de nens i nenes carregant unes desmesurades motxilles que, de ben segur, superen el 30% del seu pes, la qual cosa és una causa segura de  lesions i problemes a la seva esquena.

I de que serveixen taaants llibres? Realment son necessaris? Recordo perfectament que en el meu calvari per EGB-BUP-COU vaig arribar a acabar cursos sense haver trencat el plàstic envoltori d’algun dels manuals que ens havien obligat a adquirir assegurant que resultaven absolutament im-pres-cin-di-bles per l’assignatura, i no precisament a preu de saldo.

Però també trobem l’altre extrem: quan cursava les pràctiques del CAP en un institut públic d’un barri marginal, estava en una aula on la professora es limitava a fer llegir el tema als alumnes amb desgana i sense explicar res! Aixó sí, després es queixava de la seva suposada manca d’atenció i els donava per perduts, quan la única inútila allà era ella. Resultava evident que aquells nois i noies, que desconeixien la ubicació d’Espanya al mapa d’Europa o la diferència entre democràcia i dictadura amb 16 anys, eren totalment incapaços d’assimilar cap coneixement a base de repetir en veu alta un text, ja que amb prou feines tenien cap mena de comprensió lectora.

Amb les possibilitats que tenim en aquests moments a les nostres mans no puc entendre com les escoles segueixen tirant de les mateixes eines pedagògiques que els monjos del s.VI!!

I com sempre que no entenc quelcom recordo les ensenyances del vell Marx: els interessos econòmics son la clau! I si, obviament, les poderosíssimes editorials son les encarregades de pressionar a les Consellesries d’Educació i als Claustres de Porfessors per seguir embutxacant-se cada any uns 200 euros per nen/a, encara que això vagi en detriment dels valors pedagògics i de la salud dels nanos.

Anuncis

15 comentaris

  1. A mi és un tema que també em rebenta, veure com a batxillerat havia de dur un llibre d’història de 300 pàgines per utilitzar-ne 3 a classe em treia de polleguera…

    Una opció (encara tercemundista) serien els fascicles, però en moltes assignatures són inusables. Per exemple, quan es fa cinemàtica a física a vegades es necessita quelcom d’un altre capítol per entendre-ho.

    La única opció raonable és la de un petit portàtil per l’estudiant. No em digueu que és car perquè els llibres ho són molt més ni que els nois no el sabran cuidar quan van a l’escola amb la PSP, el mòbil, el MP3 i 30 galindaines més.

    Definitivament crec que el futur està en l’ús de portàtils; però, com amb tota innovació, hi ha gent perjudicada. En aquest cas les editorials.

    PD: Amb aquests escrits sempre apareix el típic Rambo que va caminar 3km fins a l’escola amb els 10kg de llibres a l’esquena durant deu anys començant als 3. Sí, és possible, però la tecnologia és per fer-nos la vida més fàcil!


  2. Doncs que voleu que us digui que a mi m’encanta haver guardat quasi tots els llibres de batxillerat i COU. Hi ha alguns que de consultar-los els he trencat com els d’història de l’art o història de la filosofia de COU!

    El problema no és l’existència dels llibres de text (en format paper o digital, tant fa, és el mateix, tot i que si el llibre de text és bo val la pena tenir-lo en paper).

    Per altra banda és una mica absurd que pel nivell de secundària el professor dicti apunts d’una informació que pot estar perfectament en format web o en format llibre!

    Més aviat a classe s’hauria de treballar en la vessant pràctica els temes que els alumnes han llegit i après a casa! O sigui al revés del que es fa. La teoria s’hauria d’estudiar a casa i a classe s’hauria d’exposar dubtes i fer exercicis pràctics!


  3. oix, són tan adorables…
    els portàtils tampoc són la solució, o l’esquena o la vista, no?

    PD. 2 dies? what an emotion!


  4. El que diu en Rafael seria la opcio més interessant, però dubto que els infants i joves es dediquessin a preparar-se les classes… ens eduquen en la vaguesa i, per desgràcia, si es canvia la forma d’ensenyar haura de passar una generacio d’estudiants per a que s’adaptin al canvi.

    Recordo especialment un professor que ens donava classes magistrals on deia literalment el mateix que al llibre… historia del mon contemporani i geografia ens donava… mare meva.


  5. És cert; el problema és de les editorials. A mi no m’importa tenir llibres de text ja siguin en format tradicional o digital però trobo d’una estupidesa irracional haver de comprar nosequans llibres ultracars cada any i que no pugui ni aprofitar els llibres de la meva germana perquè ha canviat un puto títol de l’edició anterior. Els llibres haurien de passar de generació en generació i s’haurien de quedar fixos a l’aula i només ser utilitzats com a complement de les classes, per exercisis i dubtes i no com part principal i indipensable de les classes.
    Ah! i si algú que far anglès, basquet i solfeig a més dels deures i examnes li dius que s’ha de llegir les lliçons abans de classe, ja m’explicareu quina cara li queda


  6. Ueis, sóc part afectada: jo estic obert a tot tipus de suborns, però no, les editorials no em subornen per fer comprar llibres als xavals, llàstima…
    Res, no hi ha cap mà tèrbola al darrere: simplement, pel profe és la mar de còmode dir: “nens, pàgina 315”, i tot el que és còmode, encara que sigui estúpid o insalubre, perdura…


  7. Els llibres de text no són més que una financiació encoberta dels centres per mitjà de les hampas (sí, amb “h”, perquè seguir dissimulant), amb el vist i plau de l’administració…apart del negoci per les editorials i centres docents (tots paren la ma al representant de l’editorial a qui obliguen els nens a comprar els llibres).
    I no parlem de les quates que es treuen de la màniga en concepte de “material comú” i altres collonades totalment il·legals i fraudulentes.
    Sort que som una autoomia capdavantera!!!
    http://fumantxu.wordpress.com/2008/02/02/autonomies-capdavanteres/


  8. I encara et diria que els monjos del s. VI tenien més recursos pedagògics que el cas que comentes.
    Hi estic totalment d’acord: el llibre de text és moltes vegades una excusa per oblidar que, si hom és professor, ha de ser conscient de les seues habilitats pedagògiques i posar-les en marxa i no tindre el llibre de text com a única eina (normalment, ben inútil) d’ensenyament.
    A més a més, hi ha llibres de text que són ben horribles (i parle ja del tema que m’afecta, la literatura medieval, que acostuma a ser mal ensenyada i mal païda als instituts).


  9. La única cosa que fa que encara es facin servir llibres de text és el NEGOCI ASSEGURAT que tenen les editorials amb els pares i mares dels escolars… s’hauria de deixar plena llibertat als centres per escollir el material i els projectes que es volen fer servir al llarg del curs… ja estic atipat de pagar un sou sencer per donar-li als meus dos fills els llibres de text que exigeix el centre escolar.


  10. N’estic segur que si el preu que han de pagar els pares fos de 0€ com a Castilla la Mancha, els llibres no ens pesarien tant.
    Com que això no passarà aquí, crec que podrien portar un mini-portàtil que pesa 900 grams i val a preu de mercat 299€. Això i una intranet a les escoles seria la solució mes moderna i econòmica.


  11. Ja he posat el meu nou blog en marxa.

    Una salutació.


  12. Per la meva experiència al dos costats de la taula, puc opinar que com alumne, els llibres tenen una utilitat per fer malbé la meva esquena, i en certs moments útil per estudiar (però no sempre).
    Des de l’altre costat, puc dir que hi ha llibres i llibres. Per alguns profes el llibre és la salvació, no s’ha de preparar res, obliga als nens a llegir, a fer les activitats que ell té les respostes. I pot estar asentat a la cadira sense moure’s. Antipedagògic? molt.
    Les editorial regalen coses si l’escola compra els seus llibres, i les escoles se n’aprofiten per millorar allò que el Departament no dóna.
    Ara crec que un bon profe ha de saber trobar el terme mig, entre l’uniformalisme dels llibres de text, i les seves aportacions i dinàmiques, que segur que són molt millors!


  13. […] pensar en el què costen els llibres de text de la mainada que aquestes elits ens han fet comprar se’ns omplen els ulls de llàgrimes […]


  14. Bé, tal i com estan les coses, potser tornarem a l’època dels llibres de text, ja que s’albira una no va catàstrofe al món de la informàtica:
    http://www.linuca.org/body.phtml?nIdNoticia=207
    I dubto encara menys que els pares estiguin disposats a deixar anar calés en equips que segueixin aquesta tecnologia terrible.
    NO m’estranyaria que tornéssim als temps del paper i el llapis tal i com estan les coses. Ja estic preparant una entrada per a comentar-ho.
    Si us plau, escampeu aquest enllaç per la xarxa abans que sigui massa tard.


  15. […] expoliadors, els despietats constructors, la despreocupada administració, el món de la obra, el sistema educatiu o els horribles films de Hollywood i les seves monstruoses i prescindibles seqüeles, però no, […]



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: