h1

Diàlegs imaginaris entre un ateu i Jesucrist

Juliol 4, 2008

 

– Hola benaventurat germà, saps qui soc?

– Ui, doncs amb aquesta melena, el tors musculós, la barbeta… no diguis més! Ets un hippie bohemi amb ganes de marxeta no?

– Soc Jesucrist

– Vaja, quina sort la meva! Un tio que se m’apropa i és un reprimit sexual! Però tu no t’havies mort ja?

– Soc una aparicció! He vingut a convertir-te!

– A convertir-me? En qué? Espero que no sigui en vi, que ja m’han parlat de la teva fama alchòlica! Diuen que per les venes et corre un Rioja de primera qualitat!

– No idiota! He vingut a convertir-te a la religió veritable!

– Ahajaj! Espera que m’ofego de riure! Religió a mi? Però tio! Que jo soc un arqueòleg prehistoriador, que sé perfectament que l’evolució es va produïr per selecció natural, no per creació divina! Que us he enxampat! Que tot és un miserable negoci per forrar-vos a  costa de les quatre iaies que temen la mort inminent !

– Si, però jo vaig ser una bona persona, si vens amb mi et salvaràs!

– A veure! Nem per pams! En primer lloc, dificilment sabrem mai que vas fer i que no realment, tenint en compte que els evangelis que fornem la bíblia es van escriure seleccionar quatre segles després de la teva mort i van passar pel filtre  i la censura del poder del Imperi Romà! I a més, si realment exitís el cel hi anirà Rita the Singer!! Tú et creus que jo em vull passar la resta de l’eternitat rodejat de beates, monges i freaks carrinclons que no han trencat mai un plat?? Prefereixo mil cops la luxúria infernal!! On vas a parar!

– Jo curarè la cegesa de la teva ànima!

– Però tio, quin puto plasta! Segur que Moisés, Sidharta, Mahoma o Confuci no es feien tan pesats! Mira, de veritat, que perds el temps, jo no tinc salvació possible! He trencat tots els pecats capitals, follo amb tios, no compleixo els manaments, no em confesso, he votat a partits comunistes, no vaig a missa i… soc fan de Marilyn Manson!!

– Ets una ovella descarriada, però encara ets a temps d’entrar al ramat i trobar el camí!

– Si, clar, ara em vindràs amb el cuento que els ateus no tenim ètica ni moral. Mira guapo, jo no necessito tèmer a cap càstig diví per actuar conforme a uns valors molt ferms, que començen i acaben en mi, recollint les influències dels principis de la solidaritat internacional contra la pobresa i la marginació o la lluita per la igualtat de gènere, raça, sexe, classe o llengua. No crec en cap mísere caritat per netejar la meva conciència davant un capellà, sinó en la lluita constant i diaria per un món més just i millor. Un món que, obviament, és aquest, no un suposat paradís que mai ningú ha vist.

– Saps que? Tinc una crisi de fé!! Crec que he deixat de creure en mi mateix!

 

Anuncis

21 comentaris

  1. Molt bo!!! Estic d’acord en què és un negoci que ha durat molts anys, i segles.

    De cultura en ser una mica (el quadre és de Dalí, en el qual segurament hi ha una home gran i un nen agafat de la mà)i m’agrada, i sempre que la meva economia m’ho permet, vaig al cinema, teatre, música… I en especial als museus, ara que hi tinc entrada gratis amb el carnet docent.

    Mentres continues esprement la teva memòria, i augmenta la curiositat et dic que abans d’esperar el proper 28 de juny, la setmana que ve potser ens creuem a sants fent trasbordaments, i que faré de monitor a un casal de la teva ciutat.

    aiaiaia!!!!


  2. Hehe. Aquesta mena de diàlegs són molt il.lustratius.
    T’en proposo un altre que te més de 200 anys:
    http://www.sade-ecrivain.com/Dialogo-entre-un-cura-y-un-moribundo.html
    És una de les primeres obres de Sade i encara no te la força salvatge dels 120 dies de Sodoma o de La filosofia al tocador, però no està gens malament.


  3. no deia la bíblia que hi ha més lloc al cel per un pecador escarmentat que per a 100 bons cristians?

    algo así.
    mira que a mi me la feien llegir a religió xDD


  4. La veritat és que ni tan sols no tenim cap base sòlida per a acceptar que el personatge dels primitius textos cristians (cartes de Pau de Tars, evangelis, etc.) anomenat Jesús de Natzaret existira històricament. És possible que els autors d’aquells textos es basaren en algun personatge realment existent -o potser en més d’un, conjuminant-los-, però el caràcter mític, meravellós, propagandístic, etc. d’aquelles narracions deixa molt de lloc per al dubte de fins a quin punt aquest personatge pot ser històric i fins a quin punt no és una mera creació literària.

    D’altra banda, trobe que en aquesta frase hi ha alguna inexactitud: “tenint en compte que els evangelis que formen la bíblia es van escriure quatre segles després de la teva mort”.
    Bé, podem matitzar que la història de Jesús apareix -en forma molt esquemàtica- en textos del nou testament que generalment es consideren anteriors als evangelis, concretament en algunes de les cartes atribuïdes a Pau de Tars (datades cap a mitjan segle I). Pel que fa a la datació dels evangelis, generalment es considera que van ser escrits entre les darreres dècades del segle I i les primeres del II; crec recordar haver llegit que alguns autors els situaven algunes dècades més tard, però mai no he llegit que ningú els atribuïra una data tan tardana com quatre segles després del moment en què suposadament ocorregué la mort de Jesús.

    A alguns autors, el fet que la història de Jesús aparega primer en forma molt esquemàtica (en les cartes de Pau) i després vaja omplint-se progressivament de detalls (en els evangelis canònics i també en els anomenats apòcrifs) els fa pensar que es tracta d’una història bàsicament inventada que hom va perfilant progressivament a mesura que va apareixent un públic que s’hi interessa i en vol saber més i més detalls (cosa que sovint ocorre amb els personatges de ficció: una vegada es fan famosos, s’espera l’autor vaja proveint el públic d’informació sobre la suposada vida d’aquests personatges, sobre la seua infantesa, adolescència o joventut, etc.).


  5. una visió una mica crítica sobre la religió, no?
    Ara podries fer un escrit-discussió entre aquest arqueoleg i… ¿el diable?
    escolta, necessito q em donguis el telefon del pere, l’oriol fontanals o la eva, que haig d trucar-los urgentment i a lsplai ningu m’agafa el telefon…
    mltes gracies!

    pd: i xq no un debat entre el diable, jesús,l’arqueòleg i judes?


  6. Pep-> Doncs si, és un quadre de Dalí, efectivament!! Quin misteri tot plegat!

    Ferran-> Sade? Mmmmm… sounds interesting! Ara li dono un cop d’ull!

    Pau-> Et recorodo que jo vaig anar a un col·legi de capellans!! Que me vas a contar!!

    Nemo
    -> A que em referia amb el s.IV: a que es quan el cristianisme es fa oficial al imepri quan es decideixen quins evangelis entren al Nou testament i quins es fan apòcrifs, quines parts es censuraven i quines no! Ets un pou de ciència eh!! Gràcies pel teu coment! Podries fer un post sobre les referències homofòbiques a la biblia…

    Esteve-> MMM… un diàleg amb el diable… quina bona idea!


  7. Com a bon monitor que sóc i ets ja pots començar a recordar que era ser nen, perquè comença un fabulós joc de pistes. Recorda que l’important és participar no guanyar

    Pista 1: Si recopiles l’informació que té dónat, ja saps moltes coses de mi, a què em dedico, els meus gustos sexuals, part de les meves aficions. I afegeixo que em veuràs, sempre que puc, amb samarretes de dibuixos de trobades, aniversaris i qualsevol altre cosa del cau.

    Realment tens memòria de peix, ja no saps ni el que escrius al teu bloc? perquè jo també n’hi puc treure informació, i saber la teva ciutat.

    el misteri continua…


  8. que bo!
    és realment això, una xorrada que, jo crec, només ens pot valer si som prou dèbils com per necessitar un Ens superior en moments durs… per a res serveix.

    a veure què tal aquest que et proposen del diable 🙂


  9. no es una chorrada
    puedes crees o no creer
    puedes estar más o menos de acuerdo con la Iglesia
    pero no es una chorrada
    yo no creo, aborrezco a la Iglesia, pero no por eso me parecen chorradas. es espiritualidad, son las creeencias de la gente. no son chorradas
    en su día creí. cuando decía que era católico te miraban con cara rara (hay gente que aun se rie cuando se entera de que lo fui durante tantos años), pero si alguien dice que es budista resulta que “mola un güebo”…
    anda ya…

    P.D.: Roger, creo que famoso yo no me voy a hacer con mis ladrillos jejeje
    un muaks


  10. Jo estic d’acord amb Topo. No són xorrades. Jo he sigut creient…i ara et confessaré una cosa que cauràs d’esquena…de fet vaig ser missioner al Japó quan tenia 20 anys. Precisament va ser la meva experiència que vaig viure al Japó que em va fer plantejar el meu dogma. Després m’he tornat amb escèptic, a tots nivells. Conservo certa espiritualitat, i la manera en què es viu aquí a l’Àsia em va prou bé, però que ningú em vingui amb dogmes, ni una religió, però tampoc la ciència.


  11. Jo vaig anar a un cole de cures i estic immunitzat contra la religió de per vida. Els coles religiosos són una fàbrica d’ateus!


  12. Sobre el tema del respecte: no entenc que es pugui fer conya de tot i de tothom però no de la religió. Doncs ho sento si es poden dibuixar caricatures d’un polític es poden dibuixar caricatures d’un profeta o d’un Déu! Som o no demòcrates?

    Una mica més d’humor i no us feu tant els ofesos!!!

    Per mi l’únic respectable són les persones. Les idees o creences per mi no són, per se, “respectables”. Són debatibles, criticables i, si es fa amb finura i bon gust, fins i tot ridiculitzables…

    Ara bé, arqueòleg, hi ha pebrots de penjar un diàleg imaginari entre Mahoma i un ateu? Heus aquí el meu repte… Jo reconec que sóc un cagat i no ho faria. Cosa que demostra el poder de la violència, la coerció i la mala baba.

    Per mi totes les religions són a priori igual de poc o molt respectables… ara bé està clar que unes són més nefastes que altres. Avui dia, any 2008, unes es contenten amb dir que som uns degenerats i unes altres ens pengen a la plaça pública o ens lapiden. Si mirem com tracten a les dones, tres quarts del mateix. Uns les condemnen a l’ostracisme social, uns altres les lapiden per adúlteres. Amb això ho sento però no puc ser relativista. No puc dir: “totes les religions són la mateixa merda”. A l’esquerra política hi ha molta hipocresia amb aquest tema. Perquè hi ha gent que ha netejat més la seva merda que altres.


  13. En tot cas és molt més greu ridiculitzar o mofar-se d’una persona de carn i os que ridiculitzar o mofar-se d’un personatge literari o d’un Déu. No?

    Si en el fons estic aplicant la moral del respecte al pròxim que em van ensenyar els “germans” a l’escola!!!


  14. En això de que els coles de capellans són fàbriques d’ateus, hi estic bastant d’acord. La pega es que també fabriquen d’altres coses, com “ultres” i coses aixì.
    Jo quan en vaig sortir vaig anar girant cap a l’escepticisme, després per un clar ateìsme. Però, finalment he arribat al lloc que em sembla el ideal: el més pur i simple anticlericalisme: tot el que fa olor a sotana em produeix urticaria. I tot això no te res a veure amb dèu (si es que existeix).


  15. Una mica fluix el final, el diàleg no ha estat tan convincent com per fer que Jesús deixi de creure en ell.

    Personalment tinc les meves creences, personals, intransferibles i petites, algunes basades en experiències que hores d’ara no puc demostrar i per això me les deso, d’altres basades en el meu raonament i, segurament, en les meves pors.

    Fora d’això tinc un principi inamovible. Si es pot demostrar no s’ha de creure, s’ha de demostrar. Si no es pot demostrar, es una creença i és sols d’ús personal.


  16. Ufa ! doncs a mi si m’agradat !!!


  17. Molt bó! L’he posat al meu blog també…


  18. ei, roger. mes val tard que mai. Al llegir aquest -text en van entrar ganes de contestar-te. passat pel meu blog Ragnarook, i diguem qu et sembla..xd

    pd: 1. que una mano lave la otra.


  19. […] Zona VIP!) Diàlegs imaginaris amb el Diable Setembre 24, 2008 Després del exitós diàleg amb Jesucrist, us deixo amb la segona part del text que, com podreu comprovar, està enfocada des d’una […]


  20. M’encanta! M’agrada més aquest que el del diable. Ja era hora que alú li digués les coses tal com rajen!


  21. No es pot ser un bon ateu o agnòstic sense haver vist la pel·li “No somos nadie” (tot i ser espanyola). A més, el Jordi Mollà al paper de Salvador està per sucar-hi pà!



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: