h1

Perquè Catalunya En Comú- Podem es el millor vot per acabar amb el Procés

Desembre 9, 2017

domenech

Com molt encertadament va assenyalar Pablo Iglesias, i com jo mateix explicava a l’anterior post, el Procés es retroalimenta amb un Anti-Procès nacionalista espanyol; ambdós es necessiten mútuament per seguir existint. Sense el Procès, Ciutadans seria un grupuscle extraparlamentari, com UPyD, i el PSOE no tindria cap excusa per fer una moció de censura a Rajoy.

Molta gent creu, erròniament des del meu punt de vista, que la única forma d’acabar amb el populisme identitari independentista es posar un govern nacionalista espanyol amb Arrimadas de Presidenta i amb el PSC i PP de crosses. ERROR.

Imaginem per un moment que succeiria amb un Govern Arrimadas. Es rendirien els processistes i acceptarien sense més la fi de la immersió lingüística o que TV3 tingués una programació en castellà? En absolut. A la oposició es radicalitzarien ad infinitum. Tindríem vagues lock outs patriòtics cada setmana, mobilitzacions nacionalistes permanents i un augment exponencial de l’enfrontament i la divisió social. El Procés estaria més viu que mai. Potser alguns mitjans de comunicació privats i entitats perdrien les subvencions de la Generalitat, però no us preocupeu que tenen donants milionaris i ajuntaments, diputacions i consells comarcals de sobres per suplir-ho.

Un Govern Arrimadas seria la coartada perfecta perquè els procesistes no hagin de complir cap promesa, ni donar cap explicació i, alhora, seguir plenament mobilitzats. Al Procès no se’l pot derrotar amb un Anti-Procès, això es com tractar d’apagar un incendi amb benzina.

En el fons, molts independentistes tenen fantasies masoquistes sobre com de bé s’ho passarien mobilitzant-se contra un Govern espanyolista. Tindrien la seva dosi de victimisme assegurada cada dia, matí, tarda i nit. De fet, en aquesta campanya  tan ERC com JxS tenen com a únic argument aturar l’auge de Ciutadans, sense exposar cap mes idea o projecte. La fantasia aterridora d’un executiu espanyolista es l’únic que els cal per mobilitzar les seves bases.

I doncs, quina es l’alternativa? Estem condemnats a viure eternament en mig de dos blocs identitaris que impedeixen fer política social que tingui algun impacte real en la vides de les persones, més enllà d’excitar els seus sentiments més primaris?

Doncs si, podem fer quelcom revolucionari: canviar de tema. Deixar de polaritzar la política entorn la identitat ètnico-lingüística i fer-ho en torn la classe social i les propostes sobre com redistribuir la riquesa entre capital i treball. I això no es pot fer amb una llista intoxicada amb sinistres personatges ultraconservadors i democristians procedents de la caverna de corrupció que va ser Unió Democràtica, com si ho fan tan PSC com ERC.

Només la llista encapçalada per Xavier Domenech pot trencar els murs de l’odi nacionalista i establir pots amb els elements progressistes que hi ha en ambdós costats, obligant-los a empassar-se els seus prejudicis, aparcar les seves fantasies mil·lenaristes i fer un govern transversal d’esquerres. Es necessari el diàleg, la síntesi i la comprensió mútua entre els elements menys reaccionaris i radicals de cada bloc.

En quan comencem a debatre sobre subvencions a escoles d’elit, impostos als rics, o millores en sanitat, l’odi identitari anirà agonitzant fins a quedar reduït en una cantonada marginal de la història, esperant a que la propera crisi econòmica li proporcioni prou frustració per tornar a créixer. Només Govern d’esquerres a Catalunya i Espanya aconseguirà avenços reals i progressius en autogovern, com ja va fer el Tripartit, sense caure en deliris surrealistes de ruptura amb la realitat material.

Es per això que m’adreço a la nombrosa bossa d’indecisos d’esquerres, federalistes i de classe obrera que dubten entre el PSC i Catalunya en Comú-Podem: no poseu el vostre vot a la catifa d’un Govern Arrimadas que tan sols servirà per alimentar el Procés fins a proporcions delirants i no farà cap política social. Si, hem comés errors, ho reconec. Participar al 1O o trencar amb el PSC a Barcelona han estat cagades importants que va cometre una part de la militància per un estret marge, però mai, mai, mai ens hem equivocat d’enemic. Som espai polític que mai ha votat la investidura d’un president de dretes o d’un partit corrupte, ni per activa ni per passiva. I les nostres mancances poc es poden comparar amb facilitar governs de Puigdemont o Rajoy o aprovar la DUI o el 155.

Com més força tinguin els ponts, més dèbils seran els murs. Per això cal que cap bloc sumi i l’únic espai que té capacitat de dialogar i apropar postures entre ambdues bandes, Catalunya En Comú- Podem, tingui la clau i la major força possible.

Anuncis

5 comentaris

  1. Bona nit, sembla que les enquestes donen un molt mal resultat al Catalunya en comú, fins i tot amb menys de 10 diputats. Com ho valores? En quina posició pot quedar el partit amb un resultat tant nefast? I en cas que passi (esperem que no) que hauria de fer si dels seus vots depèn fer un govern independentista o un govern 155? Gràcies i bona nit


    • Les enquestes son dolentes i ho atribueixo, per una banda, a l’extrema polarització nacionalista que perjudica als que ens hem quedat al mig, i per altre, a alguns errors que hem comés com trencar amb el PSC a BCN o participar al 1O.

      En el cas que els nostres vots siguin necessaris per formar govern, nosaltres hem descartat investir a ningú de dretes (PDCAT, Cs o PP) així com a ERC sinó aparca la unilateralitat. I el que ens agradaria es repetir un tripartit progressita.


  2. No se, Arqueòleg…no me fio. Deseo que todo esto se acabe como la que más, tenemos que volver a hablar de cosas importantes, de derechos sociales, de desempleo, de educación, de cobertura sanitaria, de listas de espera. Se que la polarización no es buena, peeeero estoy completamente en contra del independentismo y no me fío de Podem, nunca son claros al respecto. Ademas hay otros temas que son muy importantes para mi, no estoy de acuerdo con la escolarización única y exclusivamente en catalán, por ejemplo, y tengo hijos en edad escolar. Asi que me resisto a votar a la derecha, pero….me lo ponen muy difícil.


  3. Ja és un tòpic agrupar les candidatures del 21-D en dos blocs, el de la DUI i el del 155, cadascun dels quals té tres llistes, i tan se val que dintre de cada bloc una candidatura no pugui veure les altres dues ni en pintura.

    Però a banda d’aquests dos blocs hi ha un tercer en discòrdia que ningú no sap on situar i per això cadascú l’agrupa amb el que li faci més ràbia. Em refereixo, naturalment, a la candidatura de CeC,

    Sigui quin sigui el resultat de les eleccions, el grup CeC farà de frontissa entre els blocs DIU i 155 i serà decisiu en la formació de govern. I si tot va com em penso que hauria d’anar, el govern resultant trencarà la lògica dels blocs amb un nou tripartit ERC-CeC-PSC.

    Almenys, que serveixi per aparcar el monotema (el “procés”) per una temporada.


  4. El “populisme” més fàcil de fer a Catalunya és l’españolisme … està molt arrelat entre els immigrants … té tots els mitjans de comunicació espanyols al seu favor .. i permet així anul·lar fàcilment qualsevol proposta real d’esquerres : és idoni pel IBEX o sigui per C’s . Però Comuns ara també s’hi apunta … no fos cas que quedés enrera en la carrera per a exaltar l’españolisme a Catalunya, entre els treballadors immigrants, o sigui fent feina per l’IBEX, també, per complementar des d’uns altres mítings l’actual creuada de patriotisme español de C’s : Obtusitat històrica !



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: