h1

Ha provocat el Procés un Tsunami de Nacionalisme Espanyol?

Novembre 11, 2017

# SCC

L’espanyolisme està vivent un veritable “15M” un Anti-Procés, que és la nèmesis  del que va passar a l’independentisme el 2012. Una efervescència organitzativa de banderes rojigualdes mai vista a Catalunya fins al moment. Ni sota el franquisme. El pseudoreferèndum del 1O ha estat el detonant que ha provocat el “click” que els ha fet despertar i sortir al carrer. Tindrà conseqüències electorals? Es un misteri, de moment.

Fins fa un parell de mesos, les concentracions de Societat Civil Catalana (SCC) amb prou feines aplegaven a un grapat de iaios cada 12 d’Octubre. De sobte, però, la capacitat de convocatòria d’aquesta entitat sembla haver-se disparat sense control, amb dues mega-manifestacions de 900.000 persones i constants concentracions locals en nombrosos municipis. Per posar un exemple: ahir a Sabadell 3.000 persones van omplir la Plaça de l’Ajuntament per demanar que l’alcalde (de la CUP) torni a penjar la bandera espanyola. I no només a l’àrea metropolitana, veig que avui hi havia una concentració a Reus i demà hi ha una marxa a Manresa en suport a la Guàrdia Civil. Van a acte diari.

Els procecistes, mentre es repeteixen a si mateixos que “els carrers son nostres“, han inventat un relat fantasiós per tal d’encaixar amb una explicació coherent aquesta realitat sobtada en el seu fantasiós discurs on només ells son “El Poble Català“: son tot hordes feixistes que venen des de Madrid amb autocars a colonitzar-nos. No es pas cert; aquesta gent ve amb metro i tren des dels barris perifèrics metropolitans. Els he vist omplir els vagons. Son els mateixos que van donar la victòria a Ciutadans a L’Hospitalet el 27S.

I, afortunadament, la immensa majoria de manifestants no son feixistes. Us imagineu que tinguéssim realment una ultradreta amb 900.000 votants? Si, es cert que als actes espanyolistes hi han ultres, son violents, fan por i caldria que SCC els aïllés i expulsés amb més contundència dels seus actes. Però el gruix de la massa son persones demòcrates, l’objectiu polític de les quals es mantenir l’estatu quo en una monarquia parlamentària i un capitalisme liberal o socialdemòcrata; en cap cas fer una contrarevolució racista i dictatorial.

Ambdós nacionalismes es retro-alimenten mútuament i, de fet, SCC no deixa de ser una mala còpia en negatiu de l’ANC, amb tots els seus defectes i poques de les seves virtuts. El més perillós, però, es que aquesta relació entre populismes identitaris es basa en una dialèctica sado-masoquista: els processistes s’alimenten d’un victimisme franciscà, per tal de demostrar la seva bondat i superioritat moral en la derrota, mentre que els espanyolistes gaudeixen, com garrins en un fangar, justificant l’ús de la força policial i judicial.

El gruix dels processistes son bàsicament classes mitges urbanes i població rural que mai han trencat un plat i tenen una retòrica cursi, infantilista i naïf, que sembla ideada per Ned Flanders i Tinki Winki, on tot son somriures abraçades i petons. El nacionalsime espanyol, en canvi, es nodreix de classes populars de la perifèria urbana fascinades per tot el que tingui a veure amb porres, plaques, presons, jutges i uniformes militars o policials; es a dir, amb la violència legal i institucional de l’estat. En el fons, però, els uneix una defensa dels interessos particulars d’un Govern de dretes, ja sigui de Rajoy o el de Puigdemont.

Diu un proverbi xinès que és millor no despertar a un drac si després no saps com alimentar-lo. El discurs supremacista del Procés, on els catalans representem l’essència de la democràcia i el bé i els espanyols son corruptes i autoritaris per naturalesa genètica, ha acabat en un efecte boomerang, empoderant a molta gent que s’ha sentit terriblement ofesa, marginada i exclosa per aquesta retòrica. Especialment classes treballadores, de famílies migrades de la resta de l’estat, que viuen en barris perifèrics, afectats per les retallades convergents, que han canalitzat el seu malestar social entorn a una bandera. Res de nou, es el que va passar amb el Procés i es el que està passant a tot  Occident com a conseqüència de la crisi global.

Aquesta dinàmica polaritzadora en blocs identitaris es letal i, com ja hem vist a Irlanda del Nord, Euskadi o a Iugoslavia, pot acabar degenerant en situacions de violència. La solució, crec jo, es trencar aquest relat buscant ponts entre els blocs, espais polítics intermitjos que rebutgin els extrems i, sobretot, canviar els relats etnicistes per discursos socials que tensin la política en torn a idees socio-econòmiques i no envers sentiments identitaris. Aquesta es la feina, imprescindible, que ha de fer l’esquerra abans no sigui massa tard.

Anuncis

6 comentaris

  1. En efecte, el “procés” ha provocat aquestes manifestacions masives de SCC. Al meu entendre, la gent ha reaccionat quan es van fer evidents els costos econòmics del proces (trasllats d’empreses, CaixaBank i Sabadell traslladen la seva seu, inestabilibad financera, etc.) i quan es trenca l’estructura jurídica de l’Estat … amb l’aprovació de les dues lleis independentistes. Cal remarcar que en les manifestacions de l’ANC només es veuen estelades, en canvi en les de SCC es veuen banderes espanyoles i catalanes, és mes diversa i plural. És important també l’aparició de la figura de Josep Borrell, refutant els arguments independentistes de forma racional.

    La mobilització col.lectiva de l’ANC sempre repeteix que és la voluntat d’un poble, parla en nom dels catalans, com si tots penséssim igual, i fóssim una mica homogeni. Gira entorn a l’argument “Una llengua, una identitat, una nació”. Les velles idees d’Enric Prat de la Riba, el gran ideoleg del nacionalisme català.

    Jordi Solé Tura en el seu magnífic llibre “Catalanisme i revolució burgesa”, ja va explicar que el nacionalisme català es va fonamentar en el nacionalisme germànic de Herder, List, Fichte, o l’escola històrica del dret (historicisme). Hi ha dos corrents de nacionalismes al s.XIX, el nacionalisme jacobí-francès, i el nacionalisme germànic. Doncs bé: “El nacionalisme català es va inspirar essencialment en el nacionalisme germànic. El nacionalisme jacobí aspirava malgrat tot a una visió racional del món, i de la societat; el nacionalisme germànic era, des del primer moment clara i obertament irracionalista “. (Pag 142)

    El llibre precisament comença parlant de la importància del concepte de superestructura i intel•lectual orgànic. De la mateixa manera que actualment són importants els “líders d’opinion”, les elits intel•lectuals i mediàtiques, els que fabriquen i transmeten arguments a la massa. Els Xavier Sala, Rahola, Tremosa, Germa Bel, Mainat, Toni Soler, Terribas, Paluzie, Colomines, Forcadell, etc. En el nacionalisme català hi ha un “empacho de superestructura” : – )

    Hem d’anar cap a un laïcisme identitari. De la mateixa manera que amb la Il•lustració es va establir la separació Església-Estat, els sentiments religiosos van passar a l’àmbit privat, i no han de forma part del debat públic-polític … doncs bé, el mateix per als nacionalismes. Els sentiments identitaris són legítims, però no s’han d’esgrimir com a argument, no s’han de propiciar en el debat polític, rebaixar els conceptes sentimentals. Racionalitat versus sentiment, ciutadania versus grups identitaris.


  2. Realment, vivim en un país molt estrany, amb una ANC que no és una assemblea nacional, una SCC que no és la societat civil i una declaració unilateral tan unilateral que hem acabat hemiplègics. Sense parlar d’aquest procés que al capdavall només ha servit per dividir els catalans i dividir les esquerres.

    Que entre els efecctes no desitjats del procés hàgim de comptar aquest tsunami espanyolista tampoc no és cap sorpresa. Tots hem sentir a parlar de la matèria fosca de l’Univers. Doncs, per això mateix hi havia una bona quantitat de vot ocult que no es reflectia a les enquestes, però que beneficiava principalment el PP i C’s a les eleccions.

    Ara els electors que així procedien han gosat sortir al carrer dues vegades amb pocs dies de diferència, i han demostrat un poder de convocatòria molt semblant al dels indepes: centenars de milers de manifestants, miler amunt miler avall segons qui els compti, però que no es poden menystenir amb les desqualificacions habituals.

    Això sí, pel que fa a la coreografia i la posada en escena, els indepes continuen sent imbatibles.


  3. […] Ha provocat el Procés un Tsunami de Nacionalisme Espanyol? […]


  4. […] Ha provocat el Procés un Tsunami de Nacionalisme Espanyol? […]


  5. […] La ploma més àcida de la xarxa « Ha provocat el Procés un Tsunami de Nacionalisme Espanyol? […]


  6. El “populisme” més fàcil de fer a Catalunya és l’españolisme … està molt arrelat entre els immigrants espanyols … té tots els mitjans de comunicació espanyols implantats a Catalunya activats al seu favor .. i així permet anul·lar fàcilment qualsevol populisme d’esquerres : resulta idoni pels interessos de l’ IBEX = C’s …..
    Aquest 21D el CatComú-Podem també s’hi ha volgut afegir + algunes gotes de reivindicació social, ja molt gastades …. i els barris d’immigrants han triat majoritariament C’s : el més cridaner i enganyosament el més “autèntic español”



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: