h1

La Diferència entre Populisme i Pedagogia

Març 6, 2014

populismo

Fart estic de discutir amb persones que suposadament s’auto-ubiquen en alguns racons extrems de l’esquerra, sobre perqué el populisme es patrimoni de la dreta i com aquells que busquem una alternativa real que vagi a l’arrel de les desigualtats socials no podem caure en aquesta trampa de deixar-nos seduir pels metzinosos cants de sirena del simplisme polític.

En una situació de desesperació social es molt temptador fer creure a la massa enfurismada que ho està passant malament que existeix una drecera immediata per sortir de la crisi, un botó màgic que només de polsar-lo tindrem treball i brollarà mel de les fonts mentre cavalquem entre unicorns. M’és igual si aquesta tecla meravellosa s’anomena “Independència”, “Expulsar els Migrants”, “Sortir de l’euro” o “Baixar el sou dels polítics”, son diferents màscares per amagar una demagògia de mercadillo, uns eslògans buits de debat realista amb la única finalitat d’enredar votants, com si d’un triler de les Rambles es tractés.

Perquè el relat d’aquesta estafa intel·lectual sigui creïble, hem de buscar un personatge que interpreti el rol de malvat culpable que ens impedeix fer servir la vareta màgica (els espanyols, la casta política, la democràcia…). Un element extern per vehicular el conflicte social de forma horitzontal, evitant que la veritable arrel del problema (les desigualtats econòmiques del neoliberalisme) acabin fent esclatar una lluita de classes veritablement emancipadora.

La realitat socioeconòmica del mon global es summament complexe, la crisi estructural a la que ens enfrontem requereix d’uns elevats coneixements empírics dels quals la majoria de la societat no polititzada (especialment les classes populars) no disposa. Davant això l’esquerra no pot ser tan idiota de jugar al joc de la farsa, sabedora de l’engany. Fer comprensibles i digeribles arguments complexes a persones no iniciades es possible, se’n diu pedagogia. No cal mentir ni fer trampes al solitari.

Si, ja sé que entendre com funciona la política europea es molt complexe i que es molt llaminer pensar que sortir de l’euro pot ser el remei a tots els mals, però abordar aquest argument sense considerar els costos de transició monetària (devaluació de salaris i estalvis, hiperinflació, competència en precarietat laboral, fuga de capitals, taxes a l’exportació… es a dir austeritarisme en vers les classes populars elevat a l’enèsima potència) es una impostura. Això si, com a eslògan electoral es simple, clar i entenedor. Molt millor que explicar el llarg i pedregós camí vers el control democràtic de l’euro la unió bancaria, els eurobons, la mutualització del deute o la redistribució fiscal de la riquesa.

El mateix succeeix amb la trampa de la Declaració Unilateral d’Independència (aka DUI): pensar que la creació d’un estat requereix tan sols de l’aprovació d’un paper en el Parlament, amagant que altres pseudoestats fallits ho han provat amb anterioritat i ha estat un absolut fracàs, al no rebre reconeixement internacional: Sahara, Palestina, Osetia del Sud, Xipre del Nord, Somalilandia, Transinistria, Nagorno Karabaj o Abjasia, entre altres. Sense un acord amb Espanya una DUI es paper mullat, i no ho dic jo, ho diu Àlex Salmond, líder dels independentistes escocesos. De moment només tenim el suport de la ultradretana Lliga Nord

I no entro en l’antipolítica o la xenofòbia, que son dos temes que ja he trillat molt en aquest blog. No hi han dreceres, ni camins curts que no portin a un abisme de frustració col·lectiva i no es pot plantejar cap alternativa al model actual que no tingui en compte la complexitat internacional d’un mon globalitzat: l’economia, les migracions, els estats i el mercat no son realitats comarcals o provincianes, son fenòmens a escala planetària i serà així per sempre més: amagar el cap sota fronteres imaginaries i monedetes de mentideta no serveix absolutament per res. La globalització ha vingut per quedar-se i cap màquina del temps ens tornarà a 2006, a 1917 ni a 1714.

6 comentaris

  1. Estic d’acord amb la maldat de totes aquestes “causes simplificades” que menciones, com a esquer fàcil per millorar la situació dels més desfavorits en la societat (que son majoria). Però no per ser esquer fàcil i populista i per tant no vàlid per a aplicar políticament, no vol dir que no puguin ser ben “reals” i per tant , ben analitzades, han de ser tingudes en compte i defensades i batallades si cal. També soc crític en emprar la “lluita de classes” com una solució màgica per millorar la situació dels més desfavorits, sense més discussió: també pot resultar ser un populisme oportunista si s’invoca la lluita de classes sense anàlisi crítica i històrica: quantes lluites de classes no han acabat en una opressió augmentada i/o en una misèria esgarrifosa per als més desfavorits en la societat. Totes les causes d’opressió i totes les emancipacions possibles han de ser “batallades” intensament pel be de la humanitat i especialment pel be dels més desfavorits en la societat , però amb previ anàlisi detallat i ben obert a tothom.


    • Òbviament no proposo abordar els conflictes socio-econòmics estructurals amb un simplisme de “rico malo, pobre bueno”, les solucions per canviar el model econòmic existeixen (fiscalitat justa, nacionalització energética, regulació bancaria, control democràtic de la moneda, redistribució del treball…) però ni son fàcils ni ràpides


  2. M’ ho has tret de la boca. Mira,,avui tinc difícil per comentar, pero estic fart de mantres del tipus “independència per canviar TOT” o “La avalancha migratoria”.


  3. Eleccions generals a Catalunya resultats d’IC
    2006 – 9,6% de vots
    2012 – 9,9% de vots
    Marx va escriure “El Capital”, però també va escriure “El manifest comunista”.

    Eleccions generals a Catalunya resultats de C’s
    2006 – 3,0% de vots
    2012 – 7,6% de vots
    http://www.historiaelectoral.com/percentcat.html

    Els d’IC sembla que només sabeu escriure “El Capital”…

    Jo penso que la direcció d’ICV ja en té prou amb aconseguir els resultats que necessita per trobar ocupació. No sigui cas que Brufau s’irriti.

    “Por ello hablamos de adecuación de los mensajes informativos, ya que son los medios de comunicación los que, siempre con el uso correcto del idioma, se deben adaptar a los receptores, y no al revés. Un problema que compete en exclusividad a los medios, que deberán buscar constantemente un estilo claro para llegar a ser comprendidos.”


    • No entenc en absolut ni una sola paraula del comentari, ni entenc remotament quina relació té amb el text del post. Desconec si té un missatge ocult… s’ha de llegir al revés o algo?


  4. […] màgica, un interruptor amb el qual només polsar-lo  tots els problemes es solucionaran de cop. Com ja he explicat, no existeix res més demagògic i populista que plantejar una lògica de pensament màgic on un canvi estètic en el marc transformarà en seu […]



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: